Gourde haitià
La gourde (en francés) o goud (en criollo haitiano), o en espanyol com gurda[1][2] o gurde,[3][4] és la moneda oficial de la República d'Haití. El seu còdic ISO 4217 és HTG, i està dividida en 100 cèntims. El seu orgue emissor és el Banc de la República d'Haití. Va ser introduït solament per a la sureño República d'Haití (1806-1820) en 1813 —en substitució de l'antic escalín haitiano que es reselló per al sur fins a 1807 pero va circular fins a escassejar, per lo que es va crear la nova moneda— la qual a partir de la reunificació del país va passar a circular en el nort, i inclusivament en l'ocupació haitiana de Sant Dumenge també en la part oriental de l'illa, fins a l'independència de la República Dominicana en 1844.
Etimologia
La paraula francesa «gourde» és un derivat de la paraula espanyola «gros», terme que es referia al huit|pes gros (o real de huit), que era la moneda més habitual en el Carib colonial,[5] produïda des de 1732 fins a 1771, i que va ser una moneda de transacció acceptada en les colònies franceses de les Índies Occidentals, a finals de el <abbr>sigle</abbr> XVIII i principis del XIX, incloent el Sant Dumenge francés fins a la seua independència en 1804.
En espanyol, alternen les grafies adaptades «gurda» i «gurde», no obstant, se seguix preferint la paraula francesa per ser de major us.
Història
Baixe el règim colonial francés, el pes gros va existir. Els preus corrents es varen expressar allí des de 1750 en gourdes, gourdins i escalins, i és la moneda espanyola la que domina els intercanvis monetaris, en un context massiu de acaparament; també els mijos de canvi seguixen sent el tabac, el sucre i les lletres de canvi. Circulava puix allí el real espanyol, i el real de huit s'troquelar en el seu centre com contramarca per a evitar falsificacions, i aixina, fins a 1815. Baixe el sagell de la Primera República francesa, a partir de 1792, es troba un intent de folga, en monedes d'argent denominades escalins; un escalin pesa 24 g d'argent, lo que correspon al mòdul de la moneda germinal de cinc francs.[6] Esta paritat lliura colonial/franc va seguir sent teòrica, inclús quan el general francés Jean-Baptiste Donatien de Vimeur, comte de Rochambeau va emetre un informe en 1803 sobre la qüestió monetària del Sant Dumenge francés.[7]
El primer us de la gourde com moneda oficial data de 1813. despuix va reemplaçar a la lliura haitiana, a raó d'1 gourde per 8 lliures i 5 sous, una lliura que equivalia a la lliura colonial francesa (segons la lliura turonense, en major poder adquisitiu). despuix es falquen tres monedes d'argent a nom de la República d'Haití, provablement en una ceca local, algunes en el perfil del segon president haitià Jean-Pierre Boyer.[8] Baixe la presidència d'Alexandre Pétion, el 8 de maig de 1813, es va decidir l'impressió dels primers billets, per a compensar la falta d'efectiu, un total de 300 000 gourdes en denominacions de 5, 50, 100 i 500, prendados sobre el producte d'explotació del país.[9]
Les emissions monetàries metàliques eren prou rares en eixe moment, pero existien. Es produïx una escassea monetària crònica. Duraria fins als anys 1850-1870. Per a contrarrestar esta escassea, el 25 de setembre de 1826, el president Jean-Pierre Boyer va llançar una nova impressió de billets a nom del Tesor d'Haití. En 1841, circulava en el país un monte de 3,5 millons de gourdes en billets, coberts per 1,5 millons de piastras en argent en poder del Tesor, situació que demostra una gran prudència econòmica.[10] Haití deu tornar varis millons a França cada any, des de l'acort de 1826; les anualidades es complixen regularment, pero la situació es deteriora el 7 de maig de 1842, dia del terremot de Veta Haitiano que va provocar un pànic financer, agravat per la revolució haitiana de 1843. El paper moneda comença a devaluarse. Ademés, Boyer no conseguix durant este periodo fundar un banc nacional. En 1855, es necessitaven dotze gourdes de paper per un dólar (o pes d'argent), front a tres piastras d'argent dèu anys abans. En 1867 es necessitaven trenta i les emissions de paper ascendien a 130 millons de gourdes. En el moment de la revolució en decembre de 1869, el volum de paper va alcançar el seu punt màxim, és dir, 450 millons.
Entre 1870 i agost de 1872, es va netejar el sistema. Es va practicar el bescanvi de billets, a raó d'1 piastra d'argent o dólar per 300 gourdes de paper, i la desmonetisació de les antigues denominacions. Per lo tant, la gourde es torna a evaluar. A finals de 1873 es destruïxen tots els billets, l'operació és un èxit. Apareixen els nous billets, estan denominats en piastra (1875), a raó d'1 gourde per 1 piastra, i l'emissió està controlada.[11]

En 1881, el curs es va alinear en el del franc francés a raó de 5 francs per 1 gourde; de fet, Haití es va unir a l'Unió Monetària Llatina. Les monedes són falcades per la Monnaie de Paris.
L'alineació en el franc francés es va suspendre en 1912 i la gourde es va fixar al dólar nortamericà a raó de 5 gourdes per dólar, lo que va constituir una devaluació. Esta indexació es va abandonar en 1989 i ara el tipo de canvi és flotant. No obstant, encara s'usa el terme «dólar haitià» (fr. dollar haïtien) per a cinc gourdes.[12] De manera similar, la paraula «centau» (fr. penny) s'usa per a la moneda de cinc cèntims i també s'usa el terme «ardoquin» per a cinc cèntims de gourde.
La Constitució de 1987 en el seu capítul 1, artícul 6, definix la gurda com l'unitat monetària nacional”.
El dólar nortamericà cotisa al preu de cent gourdes l'1 de juny de 2020; es necessitava la mitat fa cinc anys.[13]
Billets
Billets de l'edició del bicentenario de l'independència d'Haití (1801), a excepció dels de 20 i 1000 gourdes.
| Image | Denominació | Emissió actual | Color | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|---|---|
| 10 gourdes | 2004 | Violeta | Sanité Bélair, revolucionària i tinent haitiana | Fort Cap Rouge | |
| 20 gourdes | 1999 | Taronja | Toussaint Louverture, militar i revolucionari haitiana | Constitució haitiana de 1801 | |
| 25 gourdes | 2004 | Taronja | Nicolas Geffrard | Forteresse dones Platons | |
| 50 gourdes | 2004 | Rosa | François Cappoix, oficial i revolucionari haitià | Fort Jalousière | |
| 100 gourdes | 2004 | Blau | Henri Christophe, president i rei d'Haití | Ciutadella La Ferrière | |
| 250 gourdes | 2004 | Groc | Jean-Jacques Dessalines, líder de la Revolució haitiana i emperador d'Haití | Fort Decidé | |
| 500 gourdes | 2004 | Vert | Alexandre Pétion, primer president d'Haití | Fort Jacques | |
| 1000 gourdes | 1999 | Violeta | Florvil Hyppolite, militar i polític haitià, president
entre 1889 i 1896 |
Mercat de Ferro |
Els billets d'1, 2 i 5 gourdes encara no han segut retirats de la circulació de forma oficial, per tant poden ser usats de forma eventual.cita requerida
Monedes
| Denominació (Q) | Emissió actual | Metal | Forma | Diàmetro | Vora | Disseny de l'anvers | Disseny del revers |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 5 cèntims | Década de 1970 | Níquel | Escut nacional i valor facial | Carlomagno Péralte i any d'emissió | |||
| 10 cèntims | Década de 1970 | Níquel | Escut nacional i valor facial | Dumarsais Vaig estimar i any d'emissió | |||
| 20 cèntims | Década de 1970 | Níquel | Escut nacional i valor facial | Carlomagno Péralte i any d'emissió | |||
| 50 cèntims | Década de 1970 | Níquel | Escut nacional i valor facial | Carlomagno Péralte i any d'emissió | |||
| 1 gourde | 1995 | Latón | Citadelle Laferrière, valor facial | Escut nacional i any d'emissió | |||
| 5 gourdes | 1995 | Latón | Héroes nacionals, valor facial | Escut nacional i any d'emissió |
Les monedes de 5, 10 i 20 cèntims no mantenen un us regular i per tant, encara que poden ser trobades, el seu us és minoritari.
Referències
- ↑ Verlanga Guerta, Francisco (1847). Concordancia entre el Código Civil francés y los códigos civiles estranjeros, Madrid: Imprenta de Antonio Yenes, p. 319. Consultat el 24-11-2022.
- ↑ Carreño, Marta. «Haití, la hambruna que viene», El País(España), 27 de juliol de 2020. Consultat el 22 de novembre de 2022.
- ↑ Lemoine, Maurice (1983). Azúcar amargo: reportaje fotográfico del autor, CEPAE, p. 362. Consultat el 24-11-2022.
- ↑ (1998) Guía del mundo, El Instituto, pp. 305-307. Consultat el 24-11-2022.
- ↑ «3310.- Monnaie de la République d'Haiti » Haiti-Référence».
- ↑ «1 escalin, Haïti». fr.numista.com. Consultat el 2022-11-27.
- ↑ R. Lacombe (1956), Plantilla:Abréviation discrète 285
- ↑ «6 Centimes, Haiti». en.numista.com. Consultat el 2022-11-27.
- ↑ R. Lacombe (1956), Plantilla:Abréviation discrète 322
- ↑ R. Lacombe (1956), Plantilla:Abréviation discrète 328
- ↑ R. Lacombe (1956), Plantilla:Abréviation discrète 333
- ↑ «Le dollar haïtien». Archivat des de l'original, el 14 de marzo de 2020. Consultat el 27 de novembre de 2022.
- ↑ «Haïti étouffe sous le poids de son oligarchie et des États-Unis». Basta!. Consultat el 2022-11-27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gourde (moneda de Haití)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.