Anar al contingut

Gourde haitià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Gourde»)


La gourde (en francés) o goud (en criollo haitiano), o en espanyol com gurda[1][2] o gurde,[3][4] és la moneda oficial de la República d'Haití. El seu còdic ISO 4217 és HTG, i està dividida en 100 cèntims. El seu orgue emissor és el Banc de la República d'Haití. Va ser introduït solament per a la sureño República d'Haití (1806-1820) en 1813 —en substitució de l'antic escalín haitiano que es reselló per al sur fins a 1807 pero va circular fins a escassejar, per lo que es va crear la nova moneda— la qual a partir de la reunificació del país va passar a circular en el nort, i inclusivament en l'ocupació haitiana de Sant Dumenge també en la part oriental de l'illa, fins a l'independència de la República Dominicana en 1844.

Etimologia

La paraula francesa «gourde» és un derivat de la paraula espanyola «gros», terme que es referia al huit|pes gros (o real de huit), que era la moneda més habitual en el Carib colonial,[5] produïda des de 1732 fins a 1771, i que va ser una moneda de transacció acceptada en les colònies franceses de les Índies Occidentals, a finals de el <abbr>sigle</abbr> XVIII i principis del XIX, incloent el Sant Dumenge francés fins a la seua independència en 1804.


En espanyol, alternen les grafies adaptades «gurda» i «gurde», no obstant, se seguix preferint la paraula francesa per ser de major us.

Història

Baixe el règim colonial francés, el pes gros va existir. Els preus corrents es varen expressar allí des de 1750 en gourdes, gourdins i escalins, i és la moneda espanyola la que domina els intercanvis monetaris, en un context massiu de acaparament; també els mijos de canvi seguixen sent el tabac, el sucre i les lletres de canvi. Circulava puix allí el real espanyol, i el real de huit s'troquelar en el seu centre com contramarca per a evitar falsificacions, i aixina, fins a 1815. Baixe el sagell de la Primera República francesa, a partir de 1792, es troba un intent de folga, en monedes d'argent denominades escalins; un escalin pesa 24 g d'argent, lo que correspon al mòdul de la moneda germinal de cinc francs.[6] Esta paritat lliura colonial/franc va seguir sent teòrica, inclús quan el general francés Jean-Baptiste Donatien de Vimeur, comte de Rochambeau va emetre un informe en 1803 sobre la qüestió monetària del Sant Dumenge francés.[7]


El primer us de la gourde com moneda oficial data de 1813. despuix va reemplaçar a la lliura haitiana, a raó d'1 gourde per 8 lliures i 5 sous, una lliura que equivalia a la lliura colonial francesa (segons la lliura turonense, en major poder adquisitiu). despuix es falquen tres monedes d'argent a nom de la República d'Haití, provablement en una ceca local, algunes en el perfil del segon president haitià Jean-Pierre Boyer.[8] Baixe la presidència d'Alexandre Pétion, el 8 de maig de 1813, es va decidir l'impressió dels primers billets, per a compensar la falta d'efectiu, un total de 300 000 gourdes en denominacions de 5, 50, 100 i 500, prendados sobre el producte d'explotació del país.[9]


Les emissions monetàries metàliques eren prou rares en eixe moment, pero existien. Es produïx una escassea monetària crònica. Duraria fins als anys 1850-1870. Per a contrarrestar esta escassea, el 25 de setembre de 1826, el president Jean-Pierre Boyer va llançar una nova impressió de billets a nom del Tesor d'Haití. En 1841, circulava en el país un monte de 3,5 millons de gourdes en billets, coberts per 1,5 millons de piastras en argent en poder del Tesor, situació que demostra una gran prudència econòmica.[10] Haití deu tornar varis millons a França cada any, des de l'acort de 1826; les anualidades es complixen regularment, pero la situació es deteriora el 7 de maig de 1842, dia del terremot de Veta Haitiano que va provocar un pànic financer, agravat per la revolució haitiana de 1843. El paper moneda comença a devaluarse. Ademés, Boyer no conseguix durant este periodo fundar un banc nacional. En 1855, es necessitaven dotze gourdes de paper per un dólar (o pes d'argent), front a tres piastras d'argent dèu anys abans. En 1867 es necessitaven trenta i les emissions de paper ascendien a 130 millons de gourdes. En el moment de la revolució en decembre de 1869, el volum de paper va alcançar el seu punt màxim, és dir, 450 millons.


Entre 1870 i agost de 1872, es va netejar el sistema. Es va practicar el bescanvi de billets, a raó d'1 piastra d'argent o dólar per 300 gourdes de paper, i la desmonetisació de les antigues denominacions. Per lo tant, la gourde es torna a evaluar. A finals de 1873 es destruïxen tots els billets, l'operació és un èxit. Apareixen els nous billets, estan denominats en piastra (1875), a raó d'1 gourde per 1 piastra, i l'emissió està controlada.[11]

Moneda de 2 céntimos, de bronce. Falcada en París en 1881.


En 1881, el curs es va alinear en el del franc francés a raó de 5 francs per 1 gourde; de fet, Haití es va unir a l'Unió Monetària Llatina. Les monedes són falcades per la Monnaie de Paris.


L'alineació en el franc francés es va suspendre en 1912 i la gourde es va fixar al dólar nortamericà a raó de 5 gourdes per dólar, lo que va constituir una devaluació. Esta indexació es va abandonar en 1989 i ara el tipo de canvi és flotant. No obstant, encara s'usa el terme «dólar haitià» (fr. dollar haïtien) per a cinc gourdes.[12] De manera similar, la paraula «centau» (fr. penny) s'usa per a la moneda de cinc cèntims i també s'usa el terme «ardoquin» per a cinc cèntims de gourde.


La Constitució de 1987 en el seu capítul 1, artícul 6, definix la gurda com l'unitat monetària nacional”.


El dólar nortamericà cotisa al preu de cent gourdes l'1 de juny de 2020; es necessitava la mitat fa cinc anys.[13]

Billets

Billets de l'edició del bicentenario de l'independència d'Haití (1801), a excepció dels de 20 i 1000 gourdes.

Image Denominació Emissió actual Color Anvers Revers
10 gourdes 2004 Violeta Sanité Bélair, revolucionària i tinent haitiana Fort Cap Rouge
20 gourdes 1999 Taronja Toussaint Louverture, militar i revolucionari haitiana Constitució haitiana de 1801
25 gourdes 2004 Taronja Nicolas Geffrard Forteresse dones Platons
50 gourdes 2004 Rosa François Cappoix, oficial i revolucionari haitià Fort Jalousière
100 gourdes 2004 Blau Henri Christophe, president i rei d'Haití Ciutadella La Ferrière
250 gourdes 2004 Groc Jean-Jacques Dessalines, líder de la Revolució haitiana i emperador d'Haití Fort Decidé
500 gourdes 2004 Vert Alexandre Pétion, primer president d'Haití Fort Jacques
1000 gourdes 1999 Violeta Florvil Hyppolite, militar i polític haitià, president

entre 1889 i 1896

Mercat de Ferro


Els billets d'1, 2 i 5 gourdes encara no han segut retirats de la circulació de forma oficial, per tant poden ser usats de forma eventual.cita requerida

Monedes

Denominació (Q) Emissió actual Metal Forma Diàmetro Vora Disseny de l'anvers Disseny del revers
5 cèntims Década de 1970 Níquel
Circular
Pla
Escut nacional i valor facial Carlomagno Péralte i any d'emissió
10 cèntims Década de 1970 Níquel
Circular
Pla
Escut nacional i valor facial Dumarsais Vaig estimar i any d'emissió
20 cèntims Década de 1970 Níquel
Circular
Pla
Escut nacional i valor facial Carlomagno Péralte i any d'emissió
50 cèntims Década de 1970 Níquel
Circular
Pla
Escut nacional i valor facial Carlomagno Péralte i any d'emissió
1 gourde 1995 Latón
Heptagonal
Estriado
Citadelle Laferrière, valor facial Escut nacional i any d'emissió
5 gourdes 1995 Latón
Heptagonal
Estriado
Héroes nacionals, valor facial Escut nacional i any d'emissió


Les monedes de 5, 10 i 20 cèntims no mantenen un us regular i per tant, encara que poden ser trobades, el seu us és minoritari.

Referències

  1. ↑ Verlanga Guerta, Francisco (1847). Concordancia entre el Código Civil francés y los códigos civiles estranjeros, Madrid: Imprenta de Antonio Yenes, p. 319. Consultat el 24-11-2022.
  2. ↑ Carreño, Marta. «Haití, la hambruna que viene», El País(España), 27 de juliol de 2020. Consultat el 22 de novembre de 2022.
  3. ↑ Lemoine, Maurice (1983). Azúcar amargo: reportaje fotográfico del autor, CEPAE, p. 362. Consultat el 24-11-2022.
  4. ↑ (1998) Guía del mundo, El Instituto, pp. 305-307. Consultat el 24-11-2022.
  5. ↑ «3310.- Monnaie de la République d'Haiti » Haiti-Référence».
  6. ↑ «1 escalin, Haïti». fr.numista.com. Consultat el 2022-11-27.
  7. ↑ R. Lacombe (1956), Plantilla:Abréviation discrète 285
  8. ↑ «6 Centimes, Haiti». en.numista.com. Consultat el 2022-11-27.
  9. ↑ R. Lacombe (1956), Plantilla:Abréviation discrète 322
  10. ↑ R. Lacombe (1956), Plantilla:Abréviation discrète 328
  11. ↑ R. Lacombe (1956), Plantilla:Abréviation discrète 333
  12. ↑ «Le dollar haïtien». Archivat des de l'original, el 14 de marzo de 2020. Consultat el 27 de novembre de 2022.
  13. ↑ «Haïti étouffe sous le poids de son oligarchie et des États-Unis». Basta!. Consultat el 2022-11-27.