Ciutadella de Laferrière
La Ciutadella Laferrière (en francés: Citadelle Laferrière; i en criollo haitiano: Sitadèl-Laferyè), coneguda també com a Ciutadella Henri Christophe, és una gran fortalea localisada en el nort d'Haití, en el cim de la montanya Bonnet à l’Évêque, prop de Milot / Milo, a 27 quilómetros al sur de la ciutat de Cap Haitiano. És la fortalea més gran del hemisferi occidental i la més gran de tota Amèrica. Va ser designada Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO en l'any 1982.[1] Actualment és un dels destins més populars per als turistes que visiten el país.
Gràcies al seu colossal tamany, la ciutadella s'ha convertit en un símbol nacional de Haití i ha aparegut en monedes, billets, sagells postals i promocions del ministeri de turisme haitiano.
Història de la Fortalea
La construcció de la Ciutadella va escomençar en l'any 1805 per órdens d'Henri Christophe, que en eixe llavors era un general de l'eixèrcit haitiano i cap administrador de la regió nort del país. Christophe va ordenar la seua construcció (junt en la Fortalea Jacques i la Fortalea Alexandre) per a defendre a la recent naixcuda Haití de possibles invasions per part de França, que no volia acceptar que havia perdut la seua colónia més valiosa en 1804.
Es va construir varis quilómetros terra adins, a 900 metros d'altura, en el cim de la montanya Bonnet à l’Évêque (lit. "Gorro de Bisbe"), per a divisar a temps ataques enemics i vigilar les valls propenques. La seua construcció es va prendre 15 anys en mà d'obra esclava que li va costar la vida fins a a 20.000 ciutadans de la recent Haití durant tot el procés.[2] Segons el folclore local, els obrers negres mesclaven el ciment en calç viva, melaces i sanc d'animals (vaques, cavalls i cabres) per a que l'unió entre els blocs de pedra fora més sòlida.
També els obrers prenien els piteus, els tendons i les pells d'animals; les posaven a hervir per a fer coa orgànica i l'agregaven a la mescla. També es diu que els obrers negres banyaven les muralles de la fortalea en sanc d'animals, per a que els deus del vudú li donaren protecció a l'estructura. Els haitianos varen equipar la fortalea en 365 canons que varen ser obtinguts de vàries nacions. Al dia de hui, encara hi ha piles de bales de canó amontonades en la base de la fortalea.
En 1806, Alexandre Pétion va llançar un colp d'Estat contra l'emperador de Haití, Jean-Jacques Dessalines. El general Christophe, gràcies als seus espies, estava enterat d'açò, pero mai li va advertir a Dessalines, veent el seu assessinat com un mal necessari que li permetria alcançar les seues metes. La mort de Dessalines va donar pas a una lluita de poder entre Christophe i Pétion, que va terminar en Haití dividit en dos estats: un en el nort, governat per Christophe; i un atre en el sur, governat per Pétión. Christophe va escomençar el seu govern en el nort com a president en 1807. Més tart, es autodeclaró rei en 1811, establint un regnat autocràtic i repressiu.
En cas d'una invasió, Christophe tenia planejat que el seu eixèrcit cremara els valiosos cultius i les reserves d'aliments a lo llarc de la costa per a que els invasores francesos no s'abastiren en ells. Després es retiraria a la fortalea, establint emboscades a lo llarc de l'únic camí que conduïx a la Ciutadella.
La fortalea es va terminar de construir en 1820. Eixe mateix any, Christophe havia sofrit un infart, havia perdut el seu prestigi polític, el seu poble en el nort de Haití es va rebelar contra ell, i els seus militars es varen amotinar. Malalt, Christophe va optar per suïcidar-se disparant-se una bala d'or en el pit, en lloc d'arriscar-se a sofrir un colp d'Estat i ser assessinat pels seus enemics. Els seus seguidors més lleals varen cobrir el seu cos en calç viva per a que es descomponguera ràpit, i ho varen sepultar en un dels patis interiors de la Ciutadella, per a evitar que els seus enemics mutilaren el seu cadàver.
Despuix de la mort de Christophe, el president de Haití Jean-Pierre Boyer (el favorit de Pétion) reunificó el país baix el seu govern. Boyer volia eliminar l'aïllament diplomàtic i comercial que França i els seus aliats tenien sobre Haití, i l'amenaça militar de França. Boyer i el seu gabinet sabien que l'única manera de conseguir açò era aplegant a un acort en l'antiga metròpoli.
En 1825, Boyer i el francés baró de Mackau, varen firmar un acort: França reconeixeria Haití com a país independent i es comprometia a no invadir-ho, a canvi de que Haití li pagara a França una suma de 150 millons de francs com a indemnisació per als colon francesos que havien perdut les seues plantacions i collites durant la rebelió dels esclaus. L'acort va ser firmat el 7 d'abril de 1825 i França va abandonar els seus intents d'invasió.
Una volta firmat l'acort, l'amenaça militar de França sobre Haití va desaparéixer i l'eixèrcit haitiano es va retirar de la fortalea, deixant-l'abandonada des de llavors. La fortalea va ser construïda en espera d'un atac francés que mai va aplegar. Jamai va aplegar a usar-se en batalla.
Descripció de la Fortalea
Grans cisternes i depòsits en l'interior de la fortalea varen ser dissenyats per a almagasenar suficient menjar i aigua per a 5000 soldats per fins a un any. La fortalea incloïa habitacions de lux per al rei i la seua família, en cas que necessitaren refugiar-se dins dels seus murs. Atres instalacions incloïen masmorres, quartos de bany i forns de forn. També és visible la tomba del cunyat de Christophe, assessinat quan va explotar la sala de pólvora en la que es trobava.
Vore també
Referències
- ↑ Unesco. «National History Park – Citadel, Sans Souci, Ramiers». Consultat el 27 d'agost de 2009.
- ↑ Douglas Farah. «HAITI'S TURBULENT BIRTH HAUNTS CRUMBLING FORTRESS». Consultat el 31 de giner de 2024.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciudadela de Laferrière» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.