Anar al contingut

Globalisació del vi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La globalisació del vi és l'expansió de les varietats de vi i marques per mig de nacions i a atres continents, especialment en estos temps  a raïl de l'alvanç en els viages en avió i  a l'accés d'informació de el vi via l'internet.

Història

El vi ha segut comerciat internacionalment des del passat. En el despertar de les ánfores varen escomençar l'elaboració de vi per professionals, tècniques d'elaborar vi i tallant les arracades. Molts raïms que han segut considerades 'tradicionals' en Europa Occidental eren de fet dutes per rutes comercials antigues de l'est del mediterràneu i de la regió de la Mar Negra. Els fenicios, els grecs, els romans i els armenis, tots varen dur raïms a les noves llars.

Hi havia una segona ona de migració al Nou Món, baix els imperis europeus de el XVI al XIX – a principis de el XVIII Suràfrica exportava Constantia a Europa, fet en raïms de moscatell originats en Egipte. Els immigrants subsegüents han dut els seus vins natius i raïms a on hagen  anat – l'influència italiana en Argentina i Califòrnia en l'elaboració del vi és particularment digne de menció. Vins de Portugal i Madeira varen estar enfortits per a sobreviure per mig de viages pel món, i deixant la seua marca en vins de les colónies que els agradaven el seu estil i ho varen nomenar despuix d'ells.

El phylloxera epidèmia de el XIX  també va tindre una gran influència , destruint vinyes de raïm tradicionals , els quals eren a sovint reemplaçats per monocultura de raïms de moda com el Bordeaux varietats- esgalls, naturalment, a rizomes de Norteamérica. Phylloxera va ser l'estímul per al desenroll d'una infraestructura nova del govern que promou programes i intercanvi de plantes, material i tècniques.

Despuix de la Segona Guerra Mundial, un número de països va desenrollar  vins suaus per al mercat d'exportació, en un émfasis d'uniformitat i marca, com Mateus Rosa i Blue Nun. Estos varen ser  benvinguts  per un mercat de masses – i els que ho servien – i aquells factors són els mateixos que han ajudat a marques similars a obtindre més poder, els canvis en  la moda signifiquen que els noms han canviat. Els equivalents moderns industrials a vins de el Nou Món, en regions com Murray Darling en Austràlia del sur i Worcester en Suràfrica. Tals moviments reflectixen canvis en l'escala general de producció alimentària en industrialisació en els països.

Un atre aspecte d'est és l'aument de varietats etiquetades, lo que ha fet que les companyies grans siguen menys tolerants en el comerç  de raïms obscurs, en canvi preferint en el mercat 'grans noms' de varietats com Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot noir, Syrah (Shiraz), Chardonnay, Sauvignon blanc i Riesling.

Un atre tendència que va creixent ha segut la pràctica del mescla de vi d'atres països en vi local. En alguns casos, un vi comercialisat com el producte local pot ser  enterament de  un atre lloc. Els controls en esta pràctica varien àmpliament, segons la jurisdicció.

El Juí de París en 1976 i  les competicions de vi subsegüents varen ajudar als productors durant el Nou Món donant-se conte de que podrien fer els vins iguals als més produïts en el món. Este procés era molt més fàcil en  alguns països com Anglaterra, en chicoteta indígena  producció i uns sigles de tradició d'importació de vi al voltant del món. Les competicions més lluntanes varen dur l'atenció internacional d'atres  grans vins d'al voltant del món, alguns  com Penfolds Grange ya havien segut fets durant décades.


Una influència important ha segut la crítica de vi de Robert M. Parker, Jr. Entre els consumidors d'Estats Units. La seua aprovació pot fer una diferència massiva en vendes d'un vi en els Estats Units, i alguns elaboradors de vi en algunes parts del món han segut acusats de perseguir este mercat canviant els seus vins per a convindre el seu gust personal. Este efecte és el tema principal de la película documental Mondovino. El seu sistema de punts és influent, particularment entre detallistes com a substitut per al personal que entrena.

Tornada al territori 

Per un atre costat, quan el Nou Món d'elaboració de vi ha madurat, els elaboradors de vi han pres més terreny,  i emparellant raïms i diferents estils d'elaboració de vins en ubicacions particulars. Per això els estils de Nou Món estan escomençant a desenrollar, com Clare Valle Riesling, Marlborough Sauvignon Blanc, i 'indígenes' varietats com Pinotage estan sent en orgull comercialisades com una sola varietat.

En Europa, s'està renovat l'interés en vins de patrimoni, particularment per les democràcies noves en Europa Oriental a on el vi pot ser una declaració d'identitat nacional. Un eixemple particularment bo està vist en Eger en Hongria, a on el vi de Sanc del Bou local ha vist una infusió ferma de raïms estrangers com Blaufränkisch en el XVIII, les varietats de Bordeus despuix de ser colpejats per la phylloxera , i Zweigelt baix el  comunisme. Açò ara està sent invertit plantant de nou la tradicional varietat Kadarka.

Vore també 

Notes