Kadarka


La kadarka és un raïm de pell obscura usada per a produir vino tinto. Té una llarga història i és popular en Hongria, Romania i Bulgària, a on també li la coneix com gamza (гъмза).[1]
Descripció
És un component important dels vino tinto cuvée búlgars coneguts com "Sanc de Bou de Eger" o dels vins de Szekszárd, pero ha anat en decliu en les plantacions hongareses, a on és reemplaçada per la kékfrankos i la portugieser.[2]
També creix en atres països d'Europa de l'Est, a on és coneguda a voltes con cadarka com skadarska.[3]
Es creu que la kadarka és assumida com a originària de Hongria.[4] Una atra hipòtesis diu que està relacionacada en la varietat skadarsko, que es creu que és originària del llac Scutari, que està situat en la frontera entre Albània i Montenegro.[2]
Un estudi recent,[5] ha demostrat que una dels raïms de la que descendix la kadarka és la papazkarası, que creix en la regió de Kırklareli, en Strandja.
El vi de kadarka es caracterisa per tindre un sabor complet, fàcilment reconeixible, un aroma profunt un color obscur o mijanament obscur. La kadarka és usada a sovint per a cuvées com les de Egri Bikavér, i també per a la producció de raïms de taula. La millor kadarka creix en les regions vinícoles de Szekszárd i en Villány, en Hongria.
En Bulgària, la gamza és cultivada sobretot en el noroest i el centre del país, en la Planicie Danubiana. Fins a les últimes décades, la gamza ha segut el raïm dominant en estes regions búlgares. Les principals característiques d'esta vinya són les arracades compactes en fruts chicotets i casi esfèrics de color blau obscur o blau molt obscur.[1]
Sinònims
La kadarka és coneguda també baix els següents sinònims:[4] backator-szőlő, black kadarka, blaue kadarka, blaue ungarische, bleu de Hongrie, blue kadarka, branicevka, budai fekete, cadarca, cadarca de Minis, cadarca neagra, cadarka, cedireska, cerna ghija, cerna giza, cerna meco, cerna skadarka, cetereska, cherna gizha, chernina, chetereshka, csoka szőlő, domanli, edle ugartraube, edler schwarzblauer tokayer, teket budai, fekete czigány, fekete zinka, fűszeres kadarka, gamza, gemza, gimza, gmza, gymza, jenei feket, jenei fekete, kadar, kadarka, kadarka blaue, kadarka ble, kadarka bleu, kadarka chernaya, kadarka crna, kadarka fekete, kadarka fűszeres, kadarka keck, kadarka modra, kadarka nemes, kadarka nera, kadarka noir, kadarka rubinrot, kadarka schwarz, kadarka sinyaya, kadarkas, kadarska, kallmet, kara shiralak, kék budai, kékkardarka, kereszetes levelű, keresztes levelű, ksoka szőlő, ksoko szőlő, lúdtalpú, lugojana, meco cerna, mekis, mekish, modra kadarka, mor kadarka, mórkadarka, mosler schwarz, nazlin gomza, nazlun gamza, nemes kadarka, noble bleu, noir de Scutari, noir de la Moselle, raisin noir de Scutari, raisin turc, schwarzer cadarca, schwarzer mosler, schwarzer skutariner, scutariner, sirena, siva gamza, skadarka, skadarska, skakar, tanka gamza, török szőlő, törökbúza szőlő, törökszőlő, tokaynero vaig donar Scutari, ungarische edeltraube, vodishka escurada, vodnishka, vrachansko cherno, zelena gamza i zherni shipon.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Българските вина» (en búlgar). Български портал на виното. Archivat des de l'original, el 13 de maig de 2007. Consultat el 11 d'abril de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 (2006) Jancis Robinson (ed.). Kadarka, 3ª edició, Oxford: Oxford University Press, p. 380. ISBN 0-19-860990-6.
- ↑ Herbst, Ron and Sharon Wine Lover's Companion pg 273 (Barron's 1995)
- ↑ 4,0 4,1 Vitis International Variety Catalogue: Kadarka
- Archivat el 22 de abril de 2012 archivat en Wayback Machine.. Consultat el 16 de decembre de 2009 (Nota: en el lloc web figuren els accents en els caràcters hongaresos de forma errònea).
- ↑ Lacombe, Thierry; Boursiquot, Jean-Michel; Laucou, Valérie; Vaig donar Vecchi-Staraz, Manuel(2012).«Large-scale parentage analysis in an estendre set of grapevine cultivars (Vitis vinifera L.)».Theoretical and Applied Genetics.126(2): 401–14.doi:10.1007/s00122-012-1988-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kadarka» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.