En la viticultura, es denominen «vins del nou món» als vis procedents d'àrees fòra de les vinyes d'Europa, com són Argentina, Chile, Estats Units, Mèxic, Perú, Uruguai, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Suràfrica.[1][2] És un concepte que es contrapon a la classificació dels «vins del vell món».

Vinya en Stellenbosch, Suràfrica.
Vinyes en el Valle de Colchagua, Chile
Vinyes de Cafayate, en la província de Bota, Argentina, a on es troben les vinyes més altes del món.
Vins chilens

Història

Vore també: Història del vi

En l'història del vi va haver un instant en el que tant la vitis vinifera, tant com el seu cultiu aixina com l'elaboració del vi va deixar el denominat vell continent en les successives colonisació d'atres terres que varen protagonisar els seus habitants. D'esta forma la Colonisació europea d'Amèrica proporciona els vins de Califòrnia (vore: Història del vi de Califòrnia) que posteriorment es propagarien a lo llarc de tota Amèrica. La varietat duta de les vinyes espanyoles, en l'actualitat es denomina en EE. UU.: raïm de la missió (mission grape). Estes primeres plantacions es varen reproduir en les diverses missions donant lloc als primers vins en eixos llocs.[3] Pronte la colonisació es va estendre a atres llocs com Suràfrica i Austràlia. Donant una denominació global als vins.

En Chile si ben el vi va aplegar durant la conquista espanyola pel clima mediterràneu de la zona central similar al d'Espanya, no va existir una tradició vitivinícola que es desenrollara durant el periodo colonial, no va ser fins a la década de 1850 durant la conformació de la república és que comença a desenrollar-se l'indústria vitivinícola en Chile de la mà de enòlecs francesos duts per a experimentar en nous ceps en la Quinta Normal, és en esta época que naixen les primeres vinyes chilenes de la mà d'empresaris, com la Vinya Cousiño Macul pertanyent a la família Cousiño o la Vinya Santa Rita pertanyent a Dumenge Fernández Concha.

Durant les últimes décades de el XX i en el redescubrimiento del Carmenere en Chile desaparegut per una plaga de Filoxera en Europa en el XIX, el va vindre chilé va prendre un nou impuls sent considerada el cep emblema del vi chilé, ademés les exportacions de vi varen créixer exponencialment a mercats com Àsia, Norteamérica i Europa, competint en els vins considerats de el "vell món" per la seua bona calitat, sent hui considerat el vi chilé com un dels millors del món.

Vore també

Referències

  1. ↑ (2006) J. Robinson (ed) (ed.). The Oxford Companion to Wine, 3ª edició (en anglés), Oxford University Press. ISBN 0198609906.
  2. ↑ Anderson, Kym(maig de 2003 /Juny).«Wine's new world».Foreign Policy.Carnegie Endowment Intl Peace.136: 47-54.ISSN 0015-7228.(en anglés)
  3. ↑ A. j., Winkler; James A. Cook, W. M. Kliewer, Lloyd A. Lider (1974). General Viticulture, 2ª edició (en anglés), University of Califòrnia Press. ISBN 0520025911.