Anar al contingut

Carmenere

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arracades de carmenere

La carmenere (en francés carménère) és una varietat de raïm plantat originalment en la regió de Médoc de Bordeus (França), a on és usada per a produir vino tinto obscurs i vins de mescla en petit verdot. És un membre de la família cabernet.[1] La carmenere està considerada una dels sis raïms tinto originàries de Bordeus, junt en la cabernet sauvignon, la cabernet franc, la merlot, la malbec i la petit verdot.[2][3]

El nom carmenere prové de la paraula francesa carmin, en referència al color carmín, pel color del foliage abans de la caiguda del full. El raïm també és coneguda com a gran vidure, un sinònim usat històricament en Bordeus,[4] encara que en l'actualitat la llegislació de l'Unió Europea prohibix importacions des de Chile que tinguen eixe nom.[5]

Hui no és habitual en França i les majors plantacions d'esta varietat estan en Chile, a on en 2009 hi havia 8800 hectàrees d'esta varietat en la zona central chilena.[6] Chile produïx la majoria dels vins de carmenere disponibles hui i l'indústria vinícola chilena està en creiximent, per lo que s'estan portant a terme experiments en el potencial que pogueren tindre els vins de mescla en este raïm, sobretot en la cabernet sauvignon.

La carmenere també creix en les regions del Véneto i Friuli-Venècia Julia (Itàlia),[7] i en chicotetes cantitats en els estats de Califòrnia i Washington (Estats Units).

Història

Full de carmenere

És una de les varietats europees més antigues. Es creu que la carmenere és l'antecessora d'atres varietats més conegudes. Alguns la consideren «un clon molt difòs de la cabernet sauvignon».[8] És possible que el nom de la varietat siga un renom com el de la gran vidure, que es va usar en Bordeus per a definir a un clon de la cabernet sauvignon que abans es creïa que era el cep de la qual procedien tots els raïms tinto de Bordeus.

També es creu que la carmenere poguera haver segut la biturica, una vinya de l'antiga Roma que va ser cridada aixina pel nom de Bordeus en aquell llavors.[8] Segons Plinio el Vell, la biturica es va originar en la península ibèrica (hui Espanya i Portugal). En l'actualitat és mesclada en la sangiovese en la Toscana baix el nom de predicato vaig donar Biturica.[9]

Els orígens coneguts de la carmenere estan en la regió de Médoc, en Bordeus.[10] També hi havia moltes plantacions en la regió de Greus de Bordeus, fins que les vinyes varen sofrir oídio.[11] És casi impossible trobar vins de carmenere en França a causa de que la plaga de filoxera de 1867, que va destruir casi totes les vinyes d'Europa, afectant sobretot al cep de carmenere fins a tal punt que durant anys es va creure que s'havia extinguit. No obstant, s'ha descobert les verdaderes raons de decliu varen ser netament productives, ya era poc productiva i difícil de cultivar, més que qualsevol atre raïm comú de Bordeus.[12] L'humitat de la regió i el seu clima primaveral fredor varen donar lloc al coulure, «alguna cosa endèmic de certes vinyes en climes que tenen climes marginals, a voltes frets, i primaveres humides»,[13][10] que evita la floració dels brots de la vinya. Els rendiments eren més baixos que els de atres varietats i els cultius eren rara volta saludables i, en conseqüència, els viticultores varen triar varietats més versàtils i menys susceptibles al coulure per a replantar les seues vinyes i la plantació de carmenere va ser progressivament abandonada.

Països

Chile

Raïms merlot
Un vi de carmenere del vall del Cachapoal de Chile

Els viticultores chilens varen importar esqueixos de carmenere de Bordeus durant el XIX, a on era a sovint confosa en vinyes de merlot. Varen estructurar la seua indústria vinícola a l'estil francés i en la década de 1850 els esqueixos de Bordeus, entre els quals estaven els de carmenere, varen ser plantats en valls de les afores de la capital chilena.[13] Gràcies a les poques precipitacions en Chile durant la seua estació de creiximent i a la protecció natural de les lindes, els viticultores varen produir cultius sans i la carmenere no va ser afectada per la filoxera. Durant bona part del XX, la carmenere havia passat inadvertida, recollida i processada junt en la merlot (aplegant a alcançar provablement un 50% del total del volum de la collita), donant al vi de merlot chilé propietats marcadament diferents del merlot que es produïa en qualsevol atre lloc.[14] Els viticultores chilens creïen que esta vinya era un clon de la merlot i era coneguda com merlot selection o merlot peumal (per Peumo, en Chile).[1] En mig de l'auge de l'exportació de diferents varietats de vins chilens en les albors dels anys noranta, en 1994 el ampelógrafo de la Facultat d'Enologia de Montpeller Jean Michel Boursiquot, dut per la Vinya Carmen, va descobrir que esta vinya de maduració primerenca era la carmenere de Bordeus i no merlot.[13][15] Seguit, l'expert va argumentar que era una varietat de renom en el Médoc i que per a mitat del XIX hauria desaparegut producte de l'atac de la filoxera. El Ministeri d'Agricultura chilé va reconéixer a la carmenere oficialment com una varietat distinta en 1998.[16][17] Encara que en un inici els productors vitivinícolas chilens es varen mostrar reticents a la carmenere, perque podria afectar la producció del merlot, en el temps la varen acceptar, varen desenrollar i varen perfeccionar. [15]Hui la carmenere es cultiva en casi la majoria de les valls o denominacions geogràfiques chilenes, ya que el país no dispon d'una llegislació que promoga exclusivitat territorial a través d'una Denominació d'Orige, o faça émfasis en la protecció històrica de cultius i els seus vins a través d'apelacions, per lo que s'estén en gran part de Chile, des de Limarí i Choapa cap al nort; Maipo, Cachapoal, Rapel, Colchagua en les valls centrals, i Curicó, Maule i Ñuble cap al centre sur. A la data, Chile té el 96% de les plantacions de carmenere del món[15]

Controvèrsia

Un vi de carmenere de Chile

Després de descobrir que entre els cultius de merlot coexistia el carmenere, va sorgir per part d'alguns cellers pertanyents a l'indústria vinícola chilena distints relats buscant validar i posicionar el carmenere chilé en el món. El comunicat inicial que es va mantindre durant décades, informava que el carmenere en França s'hauria extinguit producte de l'atac de la filoxera, sent "redescubierto" en Chile. No tenint informació o documentació per a fonamentar aquella hipòtesis, la majoria dels cellers varen adherir a esta història, assegurant ademés que este fet va succeir durant 1860, lo que explicaria que en Chile s'haguera convertit en un repositori de la varietat per no sofrir els estralls de la filoxera.

En giner de 2024 es publica una investigació portada a terme pel lloc chilé WIP.cl, citant texts que varen ser recopilant-se de biblioteques europees i nortamericanes, informant que en realitat la varietat no hauria aplegat a un punt extinció, només que en França, país d'orige dels cultius, les plantacions entre els sigles XIX i XX varen disminuir per problemes de productivitat associats a clima i sols, conservant-se 10 hectàrees en promig per a tot el XIX i entrat el XX. L'investigació cita a varis autors com A. Pellicot, qui va observar que el carmenere de Médoc era una de les poques varietats que va tolerar l'atac de la filoxera. El text verifica que anys abans del supòsit redescubrimiento chilé, ya s'hauria plantat carmenere en el celler Guenoc Winery de Califòrnia baix el nom de carmenere (nom consultat a OIV), com a varietat aïllada i reconeguda, en la qual varen produir vins varietales. A pesar de que l'investigació invalida la majoria dels arguments històrics construïts per Chile, els cellers del país suramericà no es retracten del relat de 'extinció i redescubrimiento', en coneiximent que cap dels fets realment va ocórrer, ya que en França no es va extinguir, i no va haver un descobriment o anterior constatació de cultius per a parlar de redescubrimiento.

Itàlia

En Itàlia va ocórrer alguna cosa similar quan, en 1990, el celler Ca' del Bosco va adquirir lo que pensava que eren vinyes de cabernet franc d'un viver francés. Els viticultores varen apreciar que les vinyes eren diferents de les cabernet franc tradicionals tant en color com en sabor. També varen notar que les vinyes maduraven abans que la cabernet franc. Atres regions vinícoles italianes també varen escomençar a dubtar de l'orige d'eixes vinyes, que varen anar finalment definides com carmenere. En Itàlia, la varietat creix sobretot en el noreste del país, des de Brescia a Friuli. Ha entrat recentment en el catàlec de varietats de vinyes italianes pero «cap districte té encara autorisació per a usar-la». A pesar de tot, la vinya «no pot ser cultivada en el seu nom original o per a una verema específica i no es pot usar per a vins identificats en l'etiqueta Indicazione Geografica Tipica (IGT), Denominazione vaig donar Origine Controllata (DOC) o DOCG».[18] El celler Ca' del Bosco crida a este producte carmenero.

En 2007, el raïm va ser autorisat per a la DOC Véneto: Arcole (Bagnoli vaig donar Sopra, Cori Benedittine del Padovano, Garda, Merlara, Monti Lessini, Riviera del Brento and Vicenza), Friuli-Venècia Julia (Collio, or Collio Goriziano) i Cerdenya (Alghero).[19]


Des d'un decret ministerial de 2009, als productors de la DOC Piave en cinquanta comunes de la província de Treviso i dotze en la província de Venècia se'ls ha permés especificar la varietat carmenere en l'etiqueta del vi.[20]

Atres regions

Actualment solament existixen unes poques decenes de hectàrees en França de carmenere, encara que hi ha rumors de que existix un interés creixent per esta vinya entre els viticultores de Bordeus.[13]

La carmenere també s'ha establit en la vall Walla Walla, en l'est de l'estat de Washington, i en Califòrnia (Estats Units).[21] En els anys 80, Karen Mulander-Magoon, copropietària del celler i les finques Guenoc & Langtry, va dur la vinya a les seues vinyes. Va ser un esforç conjunt en Louis Pierre Pradier, «un investigador científic i viticultor francés i que havia treballat per a evitar l'extinció de la carmenere en França».[13] Una volta que les vinyes varen ser posades en quarantena i chequeadas per a evitar malalties varen ser admeses llegalment en Califòrnia en 1990, a on varen ser clonades i plantades.

En Austràlia, es varen importar tres esqueixos de carmenere des de Chile pel enólogo Richard Smart a finals dels anys 1990. Despuix de dos anys de quarantena, solament havia sobrevixcut un esqueix, que va passar un tractament per a eliminar-li virus i va ser «micropropagada» (en segments de brots individuals que varen ser cultivats en un gel de nutrients) i plantades per l'empresa de vivers de vinyes Narromine. Les primeres vinyes del viver varen ser plantades en 2002 per l'empresa de vinyes i cellers Amietta en la vall de Morabool (Geelong, Victoria), que va usar carmenere en la seua mescla Angels' Share.[22]

La carmenere ha segut establida en chicotetes cantitats en Nova Zelanda. Les proves de ADN varen confirmar en 2006 que les plantacions de cabernet franc de la regió de Matakana eren en realitat de carmenere.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «The Chilean Grape: Carménère». Concha i Bou USA. Archivat des de l'original, el 7 de març de 2008. Consultat el 19 de febrer de 2008.
  2. ↑ Jon Bonné (13 de giner de 2005). «Wine: A glassful of smoke and flavor». MSNBC.
  3. ↑ Sue Dyson i Roger McShane. «Carménère grape variety». Wne Glossary. Food Tourist. Archivat des de l'original, el 31 d'agost de 2007. Consultat el 19 de febrer de 2008.
  4. ↑ «Carmenere». Appellation America (19 de febrer de 2008).
  5. ↑ O. Clarke Encyclopedia of Grapes pg 61 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4
  6. ↑ [enllaç trencat]
  7. ↑ H. Johnson & J. Robinson The World Atles of Wine pg 170 Mitchell Beazley Publishing 2005 ISBN 1-84000-332-4
  8. ↑ 8,0 8,1 Ray Krause i Jim LaMar. «Carménère». Professional Friends of Wine, Grape Profiles. Archivat des de l'original, el 31 d'agost de 2008. Consultat el 19 d'agost de 2008.
  9. ↑ C. Fallis The Encyclopedic Atles of Wine pg 144 Global Book Publishing 2004 ISBN 1-74048-050-3
  10. ↑ 10,0 10,1 «The Lost Grape of Bordeaux: The Carménère Grape Story». Chilean Wine. Archivat des de l'original, el 20 de febrer de 2008. Consultat el 19 de febrer de 2008.
  11. ↑ J. Robinson Vines, Grapes & Wines pg 198 Mitchell Beazley Publishing 1986 ISBN 1-85732-999-6
  12. ↑ Michael Franz (31 d'octubre de 2006). «Greatness Attained: Carménère». Wine Review On line. Archivat des de l'original, el 10 de novembre de 2006.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 S. Block (16 d'octubre de 2007). «Brown Bag». 94 Stewart. «When I first heard about Carménère, I was certain it was a hoax»
  14. ↑ Schwartz Olcott Imports (15 de decembre de 2006). «Mystery of The Lost Grape of Bordeaux solved; (oops)™ now on wine shelves across America». Oops Wines.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Cristóbal Chávez Bravo. «ESPECIAL: Carmenere, el cep de vins redescubierta fa 30 anys en Chile i el seu actual embaixador». spanish.xinhuanet.com. Consultat el 2024-12-03.
  16. ↑ L. Alley (1 de novembre de 2001). «The French connection: Jean-Michel Boursiquot». Highbeam.
  17. ↑ T. Caputo (1 de giner de 2004). «Is Carménère Chile's best hope? Chile's winemakers weigh in». Wines & Vines.
  18. ↑ «Ca' del Bosco». Terlato Wines International (19 de febrer de 2008). Archivat des de l'original, el 18 d'octubre de 2010.
  19. ↑ «Elenc dei Vini DOC i DOCG d’Itàlia». Centre Tecnico Nazionale F.I.S.A.R. (30 de setembre de 2007).
  20. ↑ «Malanotte i Carmenère: due nuove tipologie per la DOC Piave». Marcadoc. Turisme, Cultura i Informazione nella Província vaig donar Treviso. Archivat des de l'original, el 4 d'abril de 2013. Consultat el 21 de decembre de 2015.
  21. ↑ Sara and Monty Preiser. «"Make Way for the 6th Bordeaux Variety" Sally's Plau». 19 de febrer de 2008. Archivat des de l'original, el 17 de maig de 2022. Consultat el 21 de decembre de 2015.
  22. ↑ «Amietta Angels' Share». Amietta. Archivat des de l'original, el 8 de febrer de 2008. Consultat el 29 de giner de 2008.