Syrah (raïm)

Arracada de shiraz.

La syrah, també coneguda com shiraz, és un raïm tinto que es cultiva en tot lo món i s'usa sobretot per a produir vino tinto. Un anàlisis de ADN de 1999 va descobrir que la syrah era descendent de dos raïms obscurs del surest de França, la durea i la mondeuse blanche. La syrah no deu confondre's en la petite sirah, que és un sinònim de la durif, un creuament entre la syrah i la peloursin que data de 1880.

L'estil i el perfil de sabors dels vins fets de syrah està influenciat pel clima a on es varen cultivar els raïms. Els climes moderats (com els de el nort del vall del Ródano i parts de la AVA Walla Walla del estat de Washington) tendixen a produir un vi de cos mig-complet i en nivells mig-alts de taninos, aixina com sabors a mora, menta i pebre negre. En els climes càlits (com els de Creta, Sant Joan en Argentina i el vall de Barossa d'Austràlia) els vins són més consistents, en cos complet, taninos més suaus i notes a fruta, a melada, espècies, anís i terra. En moltes regions, l'acidea i els nivells tánicos de la syrah li donen major capacitat d'envelliment.

La syrah és usada per a vins monovarietales i també per a multivarietales. Despuix d'uns anys de plantacions intensives, en 2004 la syrah es va convertir en el sèptim raïm més plantada, en un total de 142.600 ha. Es pot trobar en tot lo món, especialment en Argentina, França, Chile, Suràfrica, la Hawke's Bay de Nova Zelanda, Baixa Califòrnia, Califòrnia, l'estat de Washington i vàries regions australianes com Barossa, Coonawarra, el vall de Hunter, el riu Margaret i el McLaren Val.

Història

La syrah té documentada una llarga història en el Ródano, França. En 1998, un estudi dirigit per Carole Meredith, de l'Universitat de Califòrnia en Davis, va usar el perfil de ADN i material de referència de l'estació de viticultura de l'École Nationale Supérieure Agronomique de Montpeller per a concloure que la syrah era descendent dels raïms durea (pare) i mondeuse blanche (mare).

La durea és un raïm de pell obscura provinent de la regió francesa d'Ardecha, encara que ha desaparegut de les vinyes i es conserva en Montpeller. La mondeuse blance és un raïm blanc que es cultiva en Saboya, i es troba en chicotetes cantitats en les vinyes d'eixa regió. Abdós varietats són prou desconegudes hui en dia i mai han alcançat la popularitat de la syrah. Abdós ascendents són del surest de França, molt prop del Ródano. Sobre la base d'estes troballes, els investigadors han conclós que la syrah es va originar en el nort del Ródano.

L'anàlisis de el ADN no deixa lloc a dubtes, i les numeroses hipòtesis restants de l'orige del raïm a lo llarc dels anys carixen d'evidències documentals, d'investigacions ampelográficas, botàniques o de ADN. En lloc d'açò, sembla que s'han basat solament en la similitut dels sinònims de la varietat. En esta llínea, hi ha qui ha propost a la ciutat italiana de Siracusa o a la ciutat iraní de Shiraz com a llocs d'orige del raïm.

L'informació del parentesc, no obstant, no revela lo antiga que és la varietat, és dir, quàn va tindre lloc la polinisació d'una mondeuse blance per una durea donant orige a la varietat syrah. En l'any 77 d. C., Plinio el Vell va escriure en la seua obra Naturalis Història sobre els vins de Vienne (Côte-Rôtie), a on els alóbroges s'havien fet famosos per un valiós vi de raïms de pell obscura que no existia 50 anys abans, en l'epata de Virgilio. Plinio va cridar a estes vinyes allobrogica, i s'ha especulat que poguera ser l'actual syrah. No obstant, la descripció del vi podria coincidir en el d'atres varietats, com el de durea, i Plinio va escriure que l'allobrogica era resistent a la fredor, lo que no encaixa del tot en la syrah.

L'orige del nom

Les llegendes de l'orige del nom syrah fan referència al sinònim shiraz. Shiraz és una ciutat molt antiga d'Iran que produïx un vi molt conegut cridat shirazi. Les llegendes diuen que la syrah es va originar en Shiraz i que, posteriorment, va ser duta al Ródano. S'han registrat dos versions del mit que situen l'arribada del raïm al Ródano en 1800 anys de diferència entre abdós. Segons atres versions, els fenicios varen poder haver dut la syrah a la seua colónia de les afores de Marsella (coneguda llavors com Massilia), a on hauria segut trobada entorn al 600 a. C. pels grecs. Posteriorment, la varietat s'hauria estés fins al nort del Ródano, que jamai va ser colonisat pels fenicios. No hi ha documentació que recolze esta teoria ni que explique cóm el raïm va desaparéixer de Marsella.

La llegenda que relaciona a la syrah en la ciutat iraní de Shiraz podria tindre un orige francés. James Busby va escriure en Diari d'una recent visita a les principals vinyes d'Espanya i França que el llibre de 1826 titulat Enologia francesa "estipula que, d'acort en la tradició veïnal, la planta [scycras] va ser originalment duta de Shiraz, en Pèrsia, per un dels eremitas de la montanya".

Alguns han especulat (entre uns atres, Jancis Robinson) que shiraz és un nom obtingut a partir de scyras, que a la seua volta es va obtindre a partir de syrah. El nom shiraz apareix en fonts britàniques des de la década de 1830. Els primers documents australians sobre el raïm la criden scyras, encara que des de mediats de el XIX els noms shiraz i Hermitage han anat reemplaçant al sinònim scyras en eixe país. El nom shiraz podria obtindre's també per la pronunciació anglesa d'un nom francés. Encara que no hi ha evidències de que açò escomençara a ocórrer en Austràlia, lo cert és que ahí el nom shiraz és popular.

Una atra llegenda, basada també en l'etimologia del nom, diu la varietat va ser duta a Siracusa, Sicília, per les legions de l'emperador romà Probo en algun moment posterior al 280 d. C. Esta llegenda també carix d'evidències documentals i no coincidix en les troballes ampelográficos.

Fama del raïm

Els vins que varen fer famosa a la syrah varen ser els Hermitage, un tossal en una ermita en el cim en la ciutat Tain-el Hermitage, en el nort del Ródano. Se supon que Gaspard de Stérimberg va viure com ermitaño allí quan va tornar de les creuades. Els vins Hermitage varen mantindre durant sigles una gran reputació per la seua calitat. Encara que el Hermitage va ser molt famós en els sigles XVIII i el XIX, i va atraure interés d'aficionats al vi estrangers (entre uns atres, Thomas Jefferson) la varietat va perdre superfície de vinyes i atenció en l'estranger en la primera mitat de el XX.

En el XVIII i la primera mitat de el XIX, molts vins Hermitage eren exportats mesclats en vins de Bordeus. En una era en la que els que els vins clarets eren menys forts que els actuals, i abans de les normes de les denominacions, els vino tinto de les regions més càlides eren usats per a millorar els vins de Bordeus. Encara que els vins espanyols i algerins també s'usaven en este propòsit els millors châteaux de Bordeus es milloraven en el de Hermitage, sobretot en les pijors afiggues.

En 1831 l'escocés James Busby, a sovint cridat el "pare de la viticultura australiana", va fer un viage a Europa per a recolectar esquejes de vinyes (sobretot de França i Espanya) per a introduir-les posteriorment en Austràlia. Una de les varietats recolectades va ser la syrah, encara que Busby va usar els sinònims scyras i ciras. Els esquejes varen ser plantats en els Jardí Botànic de Sídney i en la regió d'Hunter, i en 1839 va ser duta des de Sídney a Austràlia Meridional. En la década de 1860, la syrah s'havia establit com una varietat important en Austràlia.

Història recent

La syrah seguix sent el principal raïm del nort del Ródano i està associada en el clàssic vi AOC Hermitage, AOC Cornas i AOC Côte-Rôtie, a on sol mesclar-se en garnacha. Encara que els millors eixemplars s'envellixen durant anys, uns atres poden ser presos jóvens i conten en notes a nabius i una estructura tánica suau. La syrah ha segut usada àmpliament com a raïm de mezca en els vino tinto de molts països pels seus sabors afrutados, equilibrant les debilitats d'atres varietats i produint vins més complets.

Des de la década dels 70 fins als anys 90, la syrah ha aumentat la seua popularitat i les plantacions de la varietat s'han expandit significativament en les localisacions antigues i en atres noves. Al començament dels anys 2000, va passar a ser una de les dèu varietats més plantades del món.

Vins de syrah

Un monovarietal de syrah de Méntrida, Toledo, Espanya

S'usen chicotetes cantitats de syrah per a la producció de varis estils de vins, com el vi rosat, el vi fortificado a l'estil de Porto i vino tinto espumoso. Encara que el vi shiraz espumoso australià és una miqueta dolç, alguns productors australians produïxen vi de shiraz espumoso sec i en cos que conserva la complexitat i, a voltes, la característica terrosa que pot trobar-se en els vins no espumosos d'eixa varietat.

Pels seus sabors concentrats i uns alts nivells taínicos, molts syrah premium milloren despuix d'un envelliment en botella. En casos excepcionals, est pot durar 15 anys o més.

Es recomana servir els vins de syrah a 18 °C.

Sabors

Els vins realisats de syrah solen tindre molt sabor i bon cos. La varietat produïx vins en un ampli ranc de sabors, depenent del clima, el terruño a on creix la vinya i les pràctiques de la viticultura.

Els aromes poden variar de violetas, fruts obscurs, chocolate, café espresso i pebre negre. No hi ha cap aroma que puga considerar-se típic d'este vi, encara que sí que solen presentar-se aromes a zarzamora i pebre. Les notes de sabor i aroma "primàries" es moderen i després es complementen en notes terrosas "terciarias", tals com el cuiro i trufa. Les notes de sabor i aroma "secundàries" s'associen en atres pràctiques enológicas, com la criança en barrica i el tractament de rent.

En els fulls de syrah es pot trobar C13-norisoprenoides derivats com el ionona 7,8-dihidro, el megastigmane-3,9-diol i 3-oxo-7,8-dihidro-α-ionol.

Syrah o shiraz en les etiquetes

Les AOCs de syrah del nort del Ródano, de la mateixa manera que atres AOCs franceses, no té tradició d'etiquetar vins varietales. En lloc d'açò, solen posar solament el nom de la AOC (com Cote-Rotie, Crozes-Hermitage o Hermitage). Lo d'etiquetar els varietales de syrah/shiraz és una pràctica que sorgix en el Nou Món, i en primer lloc en Austràlia.

Ademés, en el nort del Ródano hi ha diferents clons d'autèntica syrah que són cridats petite syrah (chicoteta syrah) i la gros syrah (gran syrah) depenent del tamany dels raïms, considerant-se la petite syrah com una versió superior per donar vins en una major cantitat de composts fenòlics.

Com a norma general, la majoria dels vins australians i surafricans s'etiqueten en el sinònim shiraz, i la majoria dels vins europeus a on s'etiqueten els varietales s'usa la paraula syrah (també per als argentins). En atres països, els productors o els comerciants normalment elegixen syrah o shiraz en funció de diferències d'estil dels vins. Els etiquetages com syrah són més similars als clàssics del nort del Ródano (se suponen més elegants, tánicos, en sabors a fumats i en una frutalitat similar). Els vins etiquetats com shiraz són més similars a l'arquetip de vi d'Austràlia o un atre lloc del Nou Món (es presumix que estan fets de raïms més madurs i que són més afrutados, menys tánicos, més picantes que en sabor a fumats, més bebibles quan són jóvens, més llaugers i més dolços). No obstant, esta norma d'etiquetage no s'aplica sempre.