Anar al contingut

Durif

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Durif

La durif és una varietat de raïm de vino tinto que creix sobretot en Austràlia, Califòrnia, França i Israel. Des de finals del XX s'usa també per a la vinificaació en l'Estat de Washington, la vall del riu Yakima, Maryland, Arizona, Virginia Occidental, Chile, la península de Baixa Califòrnia mexicana i la península de Niágara de Ontario. És coneguda en Estats Units i Israel com petite sirah. El 90% del vi californià d'este raïm està etiquetat com "petite sirah"; l'Oficina d'Alcohol, Tabac, Armes de Fòc i Explosius (Bureau of Alcohol, Tobacco, Fireams and Explosives, AFT) de EE. UU. reconeix a durif i a petite sirah com a sinònims.[1]

Produïx vins tànics, en sabors picantes i a pruna. El raïm es va originar d'un creuament quan una vinya peloursin va ser polinisada en polen d'una vinya de syrah. En algunes ocasions la peloursin i la syrah han segut cridades petite sirah, perque normalment abdós varietats són molt difícils de distinguir quan tenen una alvançada edat.

Història

En la década de 1860 el botànic francés François Durif va mantindre un hivernàcul en vàries varietats de vinyes en la localitat de Tullins. Ell tenia plantades, sobretot, vinyes de peloursin i de syrah. En un moment donat, les dos vinyes varen ser polinisades i Durif descrubió una nova varietat de raïm en el seu hivernàcul. En 1868 el amplógrafo Víctor Pulliat la va identificar com plant du Rif (posteriorment durif).[2]

El seu perfil de ADN, investigat per l'Universitat de Califòrnia en Davis en 1997, va concloure que la syrah anara identificada com la font del polen que va originar el creuament en les flors de peloursin.[3] L'alta resistència d'este raïm al mildiú va fomentar el seu cultiu a principis del XX en àrees com Isère i Ardecha, encara que la calitat relativament baixa del vi resultant va fer que perguera el favor de les autoritats locals. Hui casi no existix en França.[4]

Producció regional

Austràlia i Califòrnia són els dos productors líders de durif en l'actualitat. El raïm també es pot trobar en Israel,[5] Brasil, Argentina, Chile i Mèxic.[6]

Austràlia

Identificades a partir de 1997, les antigues plantacions de durif han continuat sent usades per a produir el popular vi de Rutherglen, en la regió australiana de Victoria. La durif creix ara en atres regions vinícoles d'Austràlia, com Riverina i Riverland, en uns 740 km² de cultius en l'any 2000.

Estats Units

Erro al crear miniatura:
Plantacions de petite sirah en les vinyes de Concannon, vall Livermore, Califòrnia.

La chafada de ADN ha mostrat que la majoria de les plantacions de petite sirah en Califòrnia són actualment de durif.[7] En algunes vinyes la durif està mezlcada en atres varietats, com la mondeuse noire, que són etiquetades també com petite sirah.[8] La plantacions d'esta vinya són comunes en els comtats de Lake, Mendocino, Sonoma, Monterey i Sant Joaquín.

Ademés de produir-se en ella va vindre varietal, el raïm és mesclat a voltes en zinfadel. En anys en els que la pluja intensa o l'excés de sol han mermat la calitat o els rendiments de la cabernet sauvignon o de la pinot noir, la petite sirah pot ser usada com a varietat de mescla per a produir un vi més fort. L'edat mija de les vinyes de petite sirah tendix a ser més gran de la de moltes vinyes californianes.

En decembre de 2007, l'Oficina d'Imposts i Comerç d'Alcohol i Tabac (Alcohol and Tobacco Tax and Trade Bureau, TTB) va introduir a la petite sirah i a la durif en la llista 27 CFR § 4.91 i va donar la seua aprovació a la varietat per al seu us en l'elaboració de vins americans, pero no va considerar els dos noms sinònims.[9] Açò significa que els productors nortamericans poden produir vi de durif, pero no etiquetar-ho com petite sirah, i viceversa.[10] La AFT prppuso que es reconegueren com a sinònims en la proposició reglamentària 941 (Notice of Proposed Rulemaking No. 941), publicada en el Registre Federal el 10 d'abril de 2002, pero la decisió arreplegada en la RIN 1513–AA32 (formalment RIN 1512-AC65)[11] ho ha posat indefinidament, segurament perque la nova regulació està condicionada per la disputa comercial per a que el TTB reconega "primitiu" com a sinònim de zinfadel.[12]

Encara que no és cap dels raïms emmarcats oficialment en la Appellation d'Origine Contrôlée (AOC) Côtes du Rhône, la relació entre la petita sirah i la durif va provocar que el moviment dels Rhone Ranges de Califòrnia l'afegira a les seues llistes de vins en 2002.[13]

Israel

Vinya petite sirah/durif en flor.

En Israel, la petite sirah té una història similar a la de Califòrnia. Històricament ha segut usada com a raïm de mescla per a afegir cos a vins inferiors. En qualsevol cas, la petite sirah ha experimentat recentment una renaixença, tant en mescles com en vins varietales. El científic de l'Universitat de Califòrnia en Davis Ya'anar Margalit, familiarizado en el raïm a raïl de la seua estància en Califòrnia, va mostrar que la petite sirah no precisava ser relegada al vi de garrafa quan mezcó chicotetes cantitats en cabernet sauvignon. En apreciar que la petite sirah podia creix be en el terruño israelita, cellers com Lewis Pasco, fundadora dels cellers Recanati, mezcaron el raïm petit sirah en la zinfadel, mentres que atres cellers, com Siga Horse, Carmel, Tishbi i Vitkin, han produït vins varietales de petite sirah ademés d'usar-la també per a vins de mescla.

Referències

  1. ↑ PS I Love You Sirah Timeline
  2. ↑ J. Robinson, J. Harding and J. Vouillamoz Wine Grapes - A complete guide to 1,368 vaig vindre varieties, including their origins and flavours pg 316-317 & 779, Allen Lane 2012 ISBN 978-1-846-14446-2
  3. ↑ «Petite Sirah Timeline». Petite Sirah Advocacy Association. Archivat des de l'original, el 19 d'agost de 2006.
  4. ↑ J. Robinson "The Oxford Companion to Wine" Third Edition pg 244 Oxford University Press 2006 ISBN 0-19-860990-6
  5. ↑ J. Robinson Vines, Grapes & Wines pg 227 Mitchell Beazley Publishing 1986 ISBN 1-85732-999-6
  6. ↑ J. Robinson "The Oxford Companion to Wine" Third Edition pg 514 Oxford University Press 2006 ISBN 0-19-860990-6
  7. ↑ O. Clarke Encyclopedia of Grapes pg 88 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4
  8. ↑ [enllaç trencat]
  9. ↑ «27 CFR 4.91 Labeling And Advertising Of Wine Subpart J—American Grape Variety Names». Electronic Code of Federal Regulations (20 de decembre de 2007). Archivat des de l'original, el 4 de juliol de 2009. Consultat el 22 de decembre de 2007.
  10. ↑ Jennifer Berry (Abril de 2002). ATF (ed.): «Changes to List of American Grape Variety Names». Alcohol & Tobacco Newsletter.
  11. ↑ [enllaç trencat]
  12. ↑ [enllaç trencat]
  13. ↑ M. Worobiec "Petite Sirah Rides Shotgun as Rhone Rangers Trot Into Town