Gödel, Escher, Bach: un etern i grácil bucle

Gödel, Escher, Bach: un etern i grácil bucle

Gödel, Escher, Bach: un etern i grácil bucle (Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid, abreviat GEB pel mateix autor) és un llibre de Douglas R. Hofstadter, publicat en 1979 per Basic Books i guanyador del Premi Pulitzer. El títul de la primera edició en espanyol va ser Gödel, Escher, Bach: una eterna trena dorada, pero va ser substituït pel títul actual per a respectar el joc d'inicials propost per l'autor: GEB:EGB. Un nou prefacio de Hofstadter va acompanyar a l'edició en anglés en el vigèsim aniversari, que no té més canvis, publicada en 1999.

El tema central és cóm interactuen els guanys creatius del llògic Kurt Gödel, del artiste Maurits Cornelis Escher i del compositor Johann Sebastian Bach. Com l'autor indica: "Em vaig donar conte de que Gödel, Escher i Bach eren solament ombres dirigides en diverses direccions de certa essència sòlida central. Vaig intentar reconstruir l'objecte central, i vaig aplegar en este llibre." Hofstadter es pregunta: "¿Seguixen les paraules i les idees regles formals o no?" En el prefacio de l'edició del vigèsim aniversari, Hofstadter llamenta que el seu llibre haja segut malinterpretado com una mezcolanza de coses ingenioses sense un tema central. Va senyalar: "GEB és una tentativa molt personal de dir cóm és que els sers animats poden sorgir a partir de la matèria inanimada. ¿Qué és un 'un mateixa', i cóm pot sorgir un "un mateixa" de coses tan faltes de ser tals com una pedra o un toll?".

Estructura

El llibre té la forma d'una interacció entre vàries narrativa. Els capítuls principals s'alternen en diàlecs entre els personages imaginaris, inspirats per la narració de Lewis Carroll Lo que la tortuga li va dir a Aquiles, que apareix en el llibre. En est, Aquiles i la tortuga discutixen una paradoxa relativa als modus ponens. Hofstadter basa els atres diàlecs en est, i presenta al carranc i a un geni, entre uns atres. Estes narrativa se sumergixen en freqüència en l'autorreferencia i la metaficción.

Els jocs de paraules caracterisen prominentemente l'obra. Alguns retruécanos poden ser absolutament atroces, pero perdonables per l'amplitut de la conexió que fan en les idees: "el MagnifiCrab, de fet" (the Magnificrab, Indeed, aludix al Magnificat en Re, de Bach), "SHRDLU, joguet del disseny humà" (Toy of Man's Designing, aludix al coral, de Bach Jesu, Joy of Man's Desiring - Jesús, alegria dels hòmens) i a la "Teoria dels Números Tipogràfica" (TNT), que inevitablement reacciona explosivamente quan procura fer declaracions sobre sí mateixa, com el TNT.

TNT és una ilustració del teorema de la incompletitud de Gödel, i en el llibre es presenten atres analogia al respecte; per eixemple, un fonógraf que es destruïx tocant una gravació titulada "No puc ser tocada en el reproductor X". Est és un eixemple d'un bucle estrany, un terme falcat per Hofstadter per a descriure les coses que parlen sobre sí mateixes o que es referixen novament a sí mateixes, com per eixemple la litografia de Escher Dos mans que es dibuixen (vore algoritme recursivo i autorreferencia).

Hofstadter du als llectors a lo llarc de molts tipos de rutes per a escapar d'estes contradiccions llògicas. En última instància, els contes dels mestres zen desperten en les nostres ments en els koans que nos forcen a pensar fòra de la caixa i abraçar eixes paradoxes en Mu (無).

Hi ha atres històries colorides sobre "SHRDLU, l'estructura alternativa de l'unió", sobre un mateix engolint pantalles de televisió, i la forma musical del cànon. Parla també sobre les paradoxes de Zenón i de les colónies de formigues sapients. Una pregunta clau en el llibre és: "¿Quàn són iguals dos coses?" Una atra paradoxa, la llei auto-referencial de Hofstadter, la va fer al modo de la cultura geek:

Et va a dur més temps del que penses, inclús si tens en conte la llei de Hofstadter.

Les call stacks ("cridada de pila/rutina") també s'aborden en el llibre mentres un diàlec descriu les aventures d'Aquiles i la tortuga quan fan us de tònics "que espenten" i "que fan esclatar". Incorporar una ilustració a un llibre contaria com "espentant", incorporar una ilustració a un llibre dins d'una ilustració en un llibre hauria causat un doble "espentar", i "que fan esclatar" es referix a eixir de nou al nivell anterior de la realitat. La tortuga comenta, en humor, que un amic seu va usar el "fer esclatar" mentres estava en el seu estat actual de realitat i des de llavors no es va sentir més d'ell. (¿Acàs el seu amic va deixar simplement d'existir, o haurà alcançat un nivell més alt de realitat, és dir, el mateix nivell de realitat en el qual els llectors de GEB residixen actualment?) Les seccions següents analisen els principis bàsics de la llògica, les declaracions autorreferenciales (typeless), els sistemas i inclús la programació.

Un diàlec particularment significatiu en el llibre apareix ingeniosamente escrit en forma de cànon retrògrat, en el qual cada llínea abans del punt mig correspon a una llínea idèntica passat el punt mig, si be la conversació dona una sensació estranya, per l'us de frases comunes que poden usar-se com a salutacions o com a despedides ("Bon dia") i la colocació de les llínees que, baix propenca inspecció, dobla com una resposta a una pregunta en la llínea següent.

Un rompecabezas molt enervante (en el diàlec Ària en diverses variacions) és una especulació referent a un autor que escriu un llibre i elegix terminar el llibre sense interrompre realment el text, com és habitual. Un autor no pot fer una conclusió repentina (açò és, considerant la trama) com una sorpresa, quan el fet físic de que fan falta solament unes pàgines per a terminar el llibre és obvi per al llector; aixina que l'autor conclou el tema principal, i llavors continua escrivint, pero es deixen pistes al llector de que el final ya va passar, tals com una prosa vaga i desenfocada, oracions errònees o contradiccions. Llavors, en llegir les últimes parts passades d'eixe mateix diàlec - o, alguns dirien, GEB en la seua totalitat com un joc de la forma i de la funció - les singularitats poden notar-se. Ademés, pocs llectors han notat que el llibre comença en una senyal a el "autor", segurament una broma sobre l'idea de que el llibre sancer és realment un llarc monòlec de Hofstadter.

Traducció

El llibre va ser considerat un temps com intraducible, ya que dona gran émfasis en els aixina cridats "retruécanos estructurals", com en el diàlec del cànon retrògrat, que es llig exactament igual, oració per oració, tant al dret com al revés, exceptuant el voilá del primer fragment que és substituït per viola en el segon.

La traducció va resultar una tasca complexa, que ha donat lloc a nous materials i interacció entre els traductors i Hofstadter. Per eixemple, en l'idioma chinenc, el subtítul no és una traducció de an Eternal Golden Braid ("una Iterna Trenza de Oro"), sino una frase aparentment sense relació (i absurda) Plantilla:Transliteration (集异璧, lliteralment "colecció de jade exòtic") que resulta ser homofónica en GEB. Pot trobar-se informació respecte a esta interacció en el llibre de Hofstadter Li Ton beau de Marot, que tracta principalment sobre la traducció.

Vore també

• Ciència cognitiva
• Ciències de la computació
• Fractalés
• John Lucas
• Sala chinenca
• Tumbolia