Rompecabezas


Un rompecabezas és un joc de taula l'objectiu de la qual és formar una figura combinant correctament les parts d'esta, que es troben en un cert número de péntols o peces planes.[1]
Història
Inicis
El primer rompecabezas va ser creat per John Spilsbury en 1760, un expert en el disseny de mapes. Ho va fer en montar un dels mapes que havia creat sobre un tauler de fusta dura, retallant-ho al voltant de les fronteres dels països.
Esta creació va ser usada en Gran Bretanya com pasatiempo educatiu, inicialment per a ensenyar geografia als chiquets. L'idea d'us exclusiu en l'ensenyança va perdurar fins a prop de 1820. [2]
Al voltant de 1900 varen nàixer els rompecabezas artístics per a adults. Aquells rompecabezas en fusta tallats a mà es varen convertir ràpidament en un dels entreteniments favorits de l'alta societat.
Era costum rebre a les visites en estos pasatiempos, que en el seu moment varen ser elegants per la seua bellea i exclusivitat, inclús varen passar a formar part de l'herència i tradició familiar. Aquells rompecabezas tallats a mà tenien un estil peculiar cridat “push-fit”, espentar - colocar, per la manera en que devien ser montats: en seguir el tall, els contorns de l'image i les àrees de color, les peces, desprovistas de pomos, no es ensamblaban entre sí com en els rompecabezas comercials de hui en dia, sino que s'acoplaven unes a atres de la forma més sotil. Aixina, els montadores, devien tindre sum conte, ya que un moviment repentí o fins a un estornut podien tirar per terra el pacient treball de tota una vesprada.
Els rompecabezas artístics per a adults, a diferència dels infantils, no incloïen una image que servira de guia al montador, que devia acontentar-se en la sugerent referència del títul abans d'assentar-se a resoldre l'enigma despuix del qual l'artesà tallador havia amagat el quadro.
Est era un dels seus alicients i atractius fonamentals: anar desvelant poc a poc, construint pas a pas l'obra d'art amagada, una obra d'art a la que, una volta resolt el rompecabezas li haurem prestat una intensa atenció que nos farà conéixer fins a les seues més recónditos detalls.
Els rompecabezas de 1900, a on les peces més que encaixar-se es colocaven unes junt a unes atres, constituïen un verdader repte i es varen convertir en un absorbent pasatiempo.
El major auge del rompecabezas va ser en l'any 1932 per la crisis econòmica en Estats Units. Durant la Gran Depressió les vendes de rompecabezas varen aumentar perque era una forma econòmica i reutilisable d'entreteniment. Ademés, en dit periodo es varen introduir els rompecabezas troquelar de cartó, lo que va reduir de manera considerable el seu cost.[3]
En l'actualitat seguixen sent els més apreciats per aquells para els que l'elegància, la dificultat i la delicadea són l'alicient fonamental que prolonga el plaure de reconstruir i descobrir l'image amagada.
En la primera década de el XX, un famós fabricant de joguets nortamericà va decidir dedicar tota la seua producció als rompecabezas artesanals de fusta i va introduir unes variacions molt ben acollides pel públic: les peces figuratives i els pomos.
Els pomos permetien que les peces es ensamblasen entre sí, fent que el rompecabezas no es desmontara fàcilment, i oferint la possibilitat de que les peces adoptaren noves formes.
Les peces figuratives, siluetes d'animals, persones o objectes reconeixibles, varen generar gran fascinació i sorpresa entre els aficionats; no solament posaven de relleu la destrea i imaginació del tallador, sino que, ademés, afegien misteri i exclusivitat a un joc que ya s'havia elevat a la categoria d'obra d'art.
L'experimentació i creació de noves formes de tall artístic a lo llarc de el XX no varen cessar, i els millors artesans varen introduir novetats com les vores irregulars, falsos cantons, i distintes maneres de reptar encara més als aficionats.
No obstant, encara que uns pocs artesans han desenrollat i mantingut vixca la tradició del rompecabezas adult de fusta tallat a mà, est és un pasatiempo que guarda en sí tot el sabor d'atres temps.
A finals de la década de 1950, el gust per armar rompecabezas va disminuir degut a que la televisió va formar part de les principals activitats d'entreteniment domèstic. [4]
Rompecabezas modern
En 1762 el londinenc John Spilsbury va fabricar el primer pràcticament de forma casual. Spilsbury va pegar un dels seus mapes sobre un panel de fusta dura, retallant-ho d'acort en les fronteres dels països en una serra de mà marqueteria. D'esta forma va començar accidentalment l'història del rompecabezas modern. El producte final, nou en la seua época i inicialment costós de fabricar, es va convertir gradualment en un pasatiempo educatiu popular, dissenyat com a ferramenta didàctica per a ensenyar geografia als escolars britànics. Un sigle més vesprada, Milton i McLaughlin Bradley varen començar a fabricar-los en série.
També es denomina rompecabezas a un problema o un acertijo que resulta difícil de solucionar; aixina com a alguns tipos de pasatiempos.
En videojocs
Referent a l'àmbit dels videojocs, un rompecabezas ho constituïx qualsevol problema que es presenta la solució del qual es basa exclusivament en la resolució d'una prova d'habilitat. En este mateix àmbit, un rompecabezas també consistix a la seua volta en la concatenació de diversos objectius intermijos durant el transcurs d'un joc que pot pertànyer a una atra categoria diferent com l'aventura, l'estratègia, l'acció o el rol. Eixemple: El Professor Layton i la Vila Misteriosa.
Vore també
Referències
- ↑ «rompecabezas» en el Diccionario de la lengua española (RAE)
- ↑ Williams (2004). The Jigsaw Puzle: Piecing Together a History (en Inglés), Berkley Hardcover. ISBN 0425198200.
- ↑ «El rompecabezas: l'història d'un dels pasatiempos més populars del món» (en és). My Modern Met en Espanyol. Consultat el 2026-01-29.
- ↑ «Jigsaw Puzle» (en en-us). The Strong National Museum of Play. Consultat el 2026-01-29.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rompecabezas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.