Coral (música)

El terme coral s'utilisava originalment per a designar les vores victóricos que tenien lloc en la llitúrgia de l'Iglésia Occidental, com, per eixemple, el vora gregoriano.

Una pàgina del llibre de corals de l'archiu de l'iglésia Ålem (Suècia). Any 1645.

També es pot dir que la música coral és la música cantada per un grup de persones que canten com una unitat.

Generalment el terme música coral senyala que hi ha dos o més cantants per cada veu mentres que el terme cançó s'usa per a la música vocal en un sol cantant per cada part.

En el XIV es distinguia entre les vores corals o eclesiàstics (cantus choralis sive ecclesiasticus) i les vores figurales (cantus figuralis). Els primers eren monódicos i eren interpretats per la Schola (d'ahí el terme coral). Els segons corresponien a la música polifònica interpretada en l'iglésia.

A partir del XV es va escomençar a usar el terme coral per a referir-se al himne eclesiàstic de l'Iglésia Luterana, sobretot a la seua cantus firmus o a la seua melodia (vore coral luterano). Més alvance, en el XVIII, es va cridar corals a les vores de l'Iglésia Protestant en general. Igualment es va escomençar a cridar també corals a les peces d'orgue que utilisen com a base un coral o un tema en característiques similars a les d'un coral, com, per eixemple, els tres corals de César Franck.

Des del XX s'utilisa el terme per a designar partitures comunes homofóniques en melodies principalment diatòniques i ritme senzills, similars a molts dels corals en estil cancional trobats en les cantates i oratorios barrocs. No obstant, encara que molts dels corals barrocs tenen estes mateixes característiques, no es deu confondre el coral luterano en este tipo de peces, puix en el primer la melodia és lo més important i no el maneig homofónico (no sempre present) de les veus.

Vore també

• Vora gregoriano
• Coral luterano

Enllaços externs

• CPDL.org The Choral Public Domain Main Library (anglés).
• Partitures de corals de J.S. Bach (PDF+Midi).