Friso de Beethoven

Friso de Beethoven

"Friso de Beethoven" durant l'Exposició de l'Associació de Belles arts de la Secessió d'Àustria en 1902.

El Friso de Beethoven és un mural alegórico de l'artiste moderniste austriaco Gustav Klimt.

En 1902, Klimt va terminar el Friso de Beethoven per a la XIV Exposició de la Secessió vienesa en l'objectiu de homenajar al compositor. El friso va acompanyar i va brindar protagonisme a l'estàtua polícroma esculpida per Max Klinger representant a Beethoven (vore image la dreta). Destinat exclusivament a l'exposició, el friso es va pintar directament sobre les parets en materials llaugers. Despuix de l'exposició la pintura es va conservar, pero no va tornar a exhibir-se sino fins a 1986. Hui en dia es pot visitar en el Pabelló de la Secessió de Viena.

El friso va provocar fortes crítiques entre el públic. Les figures representades nuetes i sense idealizar es varen considerar repugnants, en especial les Gorgonas, la Luxúria, l'Impudicia i la Desmesura. En general, l'exposició va resultar un fracàs. En 1903, el coleccioniste Carl Reininghaus va comprar el friso i ho va dividir en sèt parts. En 1915 li'l va vendre a l'industrial August Lederer, un dels principals partidaris de Klimt i posseïdor de moltes de les seues obres. En 1938 li'l va confiscar el govern nazi, com a moltes obres pertanyents a riques famílies d'orige judeu, i solament va ser tornat a la família despuix de la guerra.

En 1973 va ser comprat pel govern d'Àustria i va escomençar una exhaustiva llabor de restauració baix la direcció de Manfred Koller, que va durar dèu anys. Despuix de la restauració també de l'edifici sede de la Secessió en 1985, es va crear una sala en el sòtol específicament per a exhibir el friso. Va tornar a ser aixina expost des de 1986.

Descripció

El friso, en un total de 34 m, està compost de tres parts sobre fondo blanc en sengles parets en continuïtat entre sí: “L'anhel de felicitat” es troba en “Les forces enemigues” i triumfa en el “Himne a l'alegria”.

L'anhel de felicitat

• 
  Mur esquerre: L'anhel de felicitat està representat per les figures femenines suspeses en l'aire.
• 
  Mur esquerre (continuació): Una chiqueta de peu i una parella agenollada en les mans esteses i suplicantes representen els sofriments de l'Humanitat. L'Humanitat sufriente implora al cavaller dorat que mamprenga per ells la lluita per la felicitat. El cavaller és recolzat per dos figures femenines, l'Ambició (sostenint una corona de llorer) i la Compassió (entrellaçant els mans), els qui són els impulsos interns que li mouen a lluitar per conseguir la felicitat.

Les forces enemigues

• 
  Mur central: El jagant Tifeo, contra el que inclús els deus varen lluitar en va, està representat per un mònstruo alado: un enorme orso pelut alado que simbolisa la terramaner Matèria; les seues filles, les tres Gorgones en serps en el cabell, ho acompanyen com a forces hostils (del costat esquerre). A ells s'unixen la Malaltia, la Locada i la Mort (els caps com de nina i la vella despuix d'elles) els qui aguaiten des de darrere. La Luxúria, l'Impudicia i l'Incontinència (les tres figures femenines junt al mònstruo) se sumen al bando de l'enemic.
• 
  Mur central (continuació): La Pena aguda (en cuclillas) mostra la seua esquelètica figura miserable. L'anhel de felicitat de l'humanitat conseguix alluntar-se volant per damunt.

Himne a l'alegria

• 
  Mur dret: L'anhel de felicitat (figures suspeses) troba repòs en la Poesia (figura femenina de corfoll dorat que toca la cítola). A continuació, hi ha un espai en blanc en el mur. Klimt va deixar eixe espai lliure de modo intencional. Originalment, entre les seccions del friso, hi havia una obertura en la paret; esta oferia una vista a l'escultura de Beethoven feta per Max Klinger (vore image l'inici de l'artícul).
• 
  Mur dret (continuació): Les Arts (cinc figures femenines dispostes una sobre una atra) apunten al regne de les Idees, els Ideals i la Felicitat. Apunten, específicament, a un cor d'àngels del Paraís, el qual representa la vora dels versos: “¡Alegria, bella purna dels deus, filla de l'Elíseu! [...] ¡Abraceu-vos, criatures innumerables! ¡Que eixe bes alcance al món sancer!” Tals versos provenen de la Oda a l'Alegria, obra de Friedrich Schiller que va servir d'inspiració i fil conductor a Beethoven per a compondre el seu novena simfonia. A la dreta, el cavaller aplega al final del viage i nuet s'afona en eixe maravellós bes aludit pels versos, convertint el seu entorn en un celestial. Aixina, es representa que són les Arts les que nos conduïxen al Regne Ideal, a l'únic en el que podem trobar alegria pura, felicitat pura i amor pur.

Vore també

• Anex:Quadros de Gustav Klimt