Franquícia

La franquícia és una paraula de derivació anglo-francesa franc- i s'utilisa tant com un sustantiu o com a verp (transitivo). El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola la definix com «una «concessió de drets d'explotació d'un producte, activitat o nom comercial, otorgada per una empresa a una o vàries persones en una zona determinada».

Una franquícia de McDonald's.

Una franquícia és un acort entre la franquiciador (o franquiciante) i el destinatari o franquiciado (o franquiciatario), en virtut del com el primer cedix al segon l'explotació dels drets d'ús de determinat nom o marca, aixina com els sistemes de producció i mercat del producte.

Hi ha varis elements importants que componen la franquícia: la marca comercial que distinguix al franquiciador, un determinat «saber fer» (o know-how) i la formació impartida als franquiciados. A canvi de la sessió, el franquiciador rep una regalía, royalty o cànon que podrà retribuir la cessió de la marca comercial, el know-how cedit i la taxa de formació i assessorament.

La franquícia es concedix, per lo general, per un periodo determinat i per a «un determinat «territori». Pot ser una franquícia exclusiva o no exclusiva. Varis actius tangibles i intangibles, tals com a servicis de respal nacionals o internacionals de publicitat, formació i uns atres, es fan disponibles comunament pel franquiciador. Els acorts solen durar entre cinc i trenta anys, en la possibilitat de cancelació o rescissió anticipada per mig d'un preaviso. L'incompliment de les clàusules contractuals sol carrejar conseqüències greus per als franquiciados.

Les franquícies han existit des de fa sigles pero no va escomençar a estendre's fins a la década de 1930 en Estats Units, quan l'establiment de l'electricitat, els vehículs i, en la década de 1950, el sistema d'autopistes interestatales va ajudar a impulsar l'establiment de franquícies, en especial la basada en la venda d'aliments o establiments de servicis. Segons l'Associació Internacional de Franquícies, aproximadament el 4 % de tots els negocis en els Estats Units són franquícies.

Orige etimològic: Edat Mija

Vore també: Franquícia (privilegi)

A lo llarc del Camí de Santiago francés, varen sorgir en l'Edat Mija agrupacions urbanes favorides en privilegis especials cridades franquícies, per alusió a l'orige franc o francés de la majoria dels seus components. Per una atra part, abans de l'era de les peregrinacions, el gentilici germànic franc, dels conquistadors de la Gàlia, s'havia popularisat com a sinònim de 'lliure, exent, noble, etc.', ya que els francs, que varen otorgar el seu nom a França en ocupar les seues terres, varen vindre a ser la classe noble, exenta de càrregues fiscals. Franquícia, com franquea i atres derivats, aludix clarament al privilegi dels francs en el seu orige.

Obligacions de les parts

Els contractes de franquícia són generalment lliures i poden incloure una gran varietat de clàusules, en funció dels paísos en els que se celebre, ya que la regulació nacional pot variar. No obstant, i encara existint diferents normatives en els diferents països que serà necessari consultar, estes són algunes de les condicions que solen aparéixer en més freqüència en estos tipos de contractes:

• Identificació de les parts: franquiciador o franquiciante (titular de la franquícia) i franquiciado o franquiciatario (entitat que desija explotar productes o servicis franquiciados).
• Transferència del saber fer o know-how.
• Obligacions sobre l'establiment i el personal.
• Obligacions respecte de les marques cedides.
• Obligacions de compra únicament al franquiciador, a lo manco, en els elements essencials del contracte.
• Disposicions sobre preus recomanats de revenda dels productes o servicis.
• Disposicions relatives a l'exclusivitat, territori i relacions en atres franquiciados de la ret.
• Obligacions de les parts respecte a la publicitat de la marca i la franquícia.
• Disposicions sobre la duració del contracte, la seua terminació, el preaviso i les condicions per a despuix de la seua extinció (clàusules d'indemnisació per danys o per clientela).
• Clàusules generals sobre notificacions entre les parts, el Dret|llegislació aplicable i tribunals competents per a resoldre conflictes.

Relació contractual comercial

Si be la franquícia es tracta d'una relació contractual comercial entre el franquiciante i el franquiciado, esta deu basar-se en una confiança mútua, ya que algú posa tot el seu esforç físic i intelectual i part dels seus aforros per a manejar el negoci com a propi, i l'amo de la marca posa a la seua disposició un respal inapreciable d'experiència de màrqueting, entrenament i gestió, com aixina també té resolt la millor manera d'equipar un local i en molts casos accés a financiamiento propi o a través de tercers.

En l'Unió Europea, el Reglament CE 2790/1999 permet l'assignació de zones d'exclusivitat en les quals el franquiciador queda obligat a obrir o permetre l'obertura de noves unitats del sistema, i el franquiciado pot quedar obligat a no realisar vendes actives en territoris que hagueren segut assignats a atres franquiciados o reservats per a ser explotats pel propi franquiciador. Estaria per tant restringida la captació de clients (vendes actives) en dits territoris si en el seu contracte aixina s'haguera acordat i quan les zones a on vosté els buscara estigueren ya assignades.

La franquícia per països

Argentina

Si be varen existir alguns casos molt puntuals en anterioritat, la presències de les franquícies en Argentina i el seu posterior auge com un dels més efectius sistemes d'expansió comercial, es varen donar en la tornada a la democràcia en 1983. En cantitat de franquícies en presència en el territori, Argentina és el tercer país en la regió darrere de Brasil i Mèxic. No obstant, és el primer exportador de franquícies d'Amèrica Llatina, en un total de 113 marques repartides en 56 països, seguit per Brasil en 91 i Mèxic en 83.

Regulació

El Còdic Civil i Comercial de la Nació regula el contracte de franquícia entre els artículs 1512 i 1524, començant pel seu concepte:

Hay franquicia comercial cuando una parte, denominada franquiciante, otorga a otra, llamada franquiciado, el derecho a utilizar un sistema probado, destinado a comercialisar determinados bienes o servicios bajo el nombre comercial, emblema o la marca del franquiciante, quien provee un conjunto de conocimientos técnicos y la prestación continua de asistencia técnica o comercial, contra una prestación directa o indirecta del franquiciado.

Es distinguixen a la seua volta tres classes, depenent de la diversitat del negoci:

• Franquícia majorista: és aquella en virtut de la qual el franquiciante otorga a una persona física o jurídica un territori o àmbit d'actuació Nacional o regional o provincial en dret de nomenar subfranquiciados, l'ús de les seues marques i sistema de franquícies baixe contraprestacions específiques;

• Franquícia de desenroll: és aquella en virtut de la qual el franquiciante otorga a un franquiciado denominat desenrollador el dret a obrir múltiples negocis franquiciados baix el sistema, método i marca del franquiciante en una regió o en el país durant un terme prolongat no menor a cinc anys, i en el que tots l

vos locals o negocis que s'òbrin depenen o estan controlats, en cas que es constituïxquen com societats, pel desenrollador, sense que este tinga el dret de cedir la seua posició com a tal o subfranquiciar, sense el consentiment del franquiciante;

• Sistema de negocis: és el conjunt de coneiximents pràctics i l'experiència acumulada pel franquiciante, no patentat, que ha segut degudament provat, secret, substancial i transmisible. És secret quan en el seu conjunt o la configuració dels seus components no és generalment coneguda o fàcilment accessible. És substancial quan l'informació que conté és rellevant per a la venda o prestació de servicis i permet al franquiciado prestar els seus servicis o vendre els productes conforme en el sistema de negocis. És transmisible quan la seua descripció és suficient per a permetre al franquiciado desenrollar el seu negoci de conformitat a les pautes creades o desenrollades pel franquiciante.

AAMF: Asociación Argentina de Marcas y Franquicias

Estats Units

Les franquícies en Estats Units

Existixen més de 5.000 marques de franquícies i 795.000 ubicacions a lo llarc de tot el territori nortamericà. Adquirir i invertir en una franquícia és els Estats Units és una tendència que es repetix a lo llarc dels anys molt fortament. Sobretot per als llatins que volen emigrar a sol nortamericà de forma segura i llegal.

Les franquícies més reconegudes són

McDonald's

Segurament siga la marca més reconeguda de menjar ràpit més famosa  i gran del món. Va començar en el negoci en 1940 quan els germans McDonald varen obrir un menut restaurant en Sant Bernardino, Califòrnia. Ya tenen més de 31.230 franquícies en més de 120 països.

L'inversió total necessària per a començar a operar una franquícia tradicional de McDonald’s fluctua entre $1,013,000 to $2,185,000. Açò inclou una quota inicial per franquícia de $45,000.00 que deu ser pagada al franquiciador. Degut a que el cost total varia d'un restaurant a un atre, el monte mínim del pagament inicial d'entrada també varia.

Subway

Encara que McDonald’s és una de la cadenes de menjar ràpit més famoses del món, Subway és una empresa de sándwiches familiar molt barata. Va iniciar els seus negocis en l'any 1965, en Connecticut, Estats Units.

Subway és un restaurant rendable que conta en més de 44,000 franquícies en tot lo món des de 1974.

L'Inversió inicial per a ubicacions tradicionals té un Cost total estimat – $ 147,050 a $ 320,700.

Espanya

Història de la franquícia en Espanya

Els orígens de la franquícia en Espanya es remonten a principis dels anys 60 quan empreses d'orige francés, com Pingouin Esmeralda, Descamps o Rodier, varen introduir les seues cadenes d'establiments de llana per a llabors, roba de llar i moda, respectivament. Al mateix temps, a mitan de la década, algunes empreses espanyoles, com Santiveri o Pronovias, consolidaven també les seues pròpies cadenes de tendes. Una miqueta més tart, a mitan dels 70, la franquícia rep un nou impuls en l'arribada d'una segona onada de franquícies europees i l'implantació en Espanya d'importants ensenyes de procedència nortamericana, com Burger King i McDonald’s.

Mentres que en 1970 a penes existien 19 cadenes de franquícia en funcionament, en 1980 ya eren 47 les ensenyes que operaven en el país i a partir d'eixe moment s'experimenta una accelerada progressió que en pocs anys eleva la sifra fins a les 77 franquícies en 1985. És en la segona mitat dels anys huitanta quan la múltiple i progressiva consolidació de les cadenes de negocis en franquícia s'impulsa d'una manera definitiva, fins a aplegar als 195 franquiciadores en l'any 1990.

Es pot dir sense dubte que és a principis dels 90 quan la franquícia en Espanya aplega a la seua primera etapa de madurea, en alcançar-se, tant qualitativa com cuantitativamente, paràmetros similars als d'atres països de l'àrea europea.

A aplegar a esta situació va contribuir en gran medida la realisació de les primeres fires en dedicació a la franquícia com Expocomerç en Lleida en 1985, Equipal en Barcelona en 1985, Expocomercio en Madrit en 1986 i, per supost, la primera fira monogràfica de la franquícia que es va celebrar en Espanya, organisada per la Fira de Bilbao, en la denominació de Franquícia’87. No menys important va ser la celebració en 1986 de les IV Trobades Europeus de la Franquícia, organisats per la Cambra de comerç de Valéncia i que es convertirien en l'embrió del naiximent del Saló Internacional de la Franquícia de Valéncia (SIF).

D'igual modo, l'aparició de diferents mijos especialisats en el sector de la franquícia va contribuir a popularisar i ampliar el coneiximent sobre este sistema de creació de negocis. Publicacions especialisades sorgides en eixa época varen ser l'Anuari Espanyol del Franchising i de l Comercie Associat (1986), Apunts de Franchising (1988), Parlem de Franquícia (1988) o Franquícia i Negocis (1988).

Des de llavors, la franquícia no ha parat de créixer. En 1995 la nòmina de franquiciadores actius s'elevava a 281 en un total de 24.500 establiments -6.000 propis i 18.500 franquiciados- i en aplegar a l'any 2000 ya es contabilisaven 541 franquícies que agrupaven a 27.800 establiments -7.700 propis i 20.100 franquiciados-. A principis de 2010 s'estimava la presència en el mercat d'unes 900 franquícies, en un total de 52.000 establiments, dels quals 16.000 són de gestió pròpia i 36.000 franquiciados.

Definició llegal de la franquícia en Espanya

La definició llegal de l'activitat de franquícia en Espanya és aquella que es realisa en virtut del contracte pel qual una empresa, el franquiciador, cedix a una atra, el franquiciado, en un mercat determinat, a canvi d'una contraprestació financera directa, indirecta o abdós, el dret a l'explotació d'una franquícia, sobre un negoci o activitat mercantil que el primer vinga desenrollant anteriorment en suficient experiència i èxit, per a comercialisar determinats tipos de productes o servicis i que comprén, per lo manco:

1. L'ús d'una denominació o ròtul comú o atres drets de propietat intelectual o industrial i una presentació uniforme dels locals o mijos de transport objecte del contracte.
2. La comunicació pel franquiciador al franquiciado d'uns coneiximents tècnics o un saber fer, que deurà ser propi, substancial i singular.
3. La prestació contínua pel franquiciador al franquiciado d'una assistència comercial, tècnica o abdós durant la vigència de l'acort; tot això sense perjuí de les facultats de supervisió que puguen establir-se contractualmente.

S'entendrà per acort de franquícia principal o franquícia mestra aquell pel qual una empresa, el franquiciador, li otorga a l'atra, el franquiciado principal, en contraprestació d'una compensació financera directa, indirecta o abdós, el dret d'explotar una franquícia en la finalitat de concloure acue rdos de franquícia en tercers, els franquiciados, conforme al sistema definit pel franquiciador, assumint el franquiciado principal el paper de franquiciador en un mercat determinat.

No tindrà necessàriament la consideració de franquícia, el contracte de concessió mercantil o de distribució en exclusiva, pel qual un empresari es compromet a adquirir en determinades condicions, productes normalment de marca, a un atre que li otorga una certa exclusivitat en una zona, i a revendre'ls també baixe certes condicions, aixina com a prestar als compradors d'estos productes assistència una volta realisada la venda.

Tampoc tindran la consideració de franquícia cap de les següents relacions jurídiques:

1. La concessió d'una llicència de fabricació.
2. La cessió d'una marca registrada per a utilisar-la en una determinada zona.
3. La transferència de tecnologia.
4. La cessió de l'utilisació d'una ensenya o ròtul comercial.

Informació precontractual

D'acort en la normativa en vigor en Espanya, el franquiciador o franquiciado principal deuran donar per escrit al potencial franquiciado la següent informació veraç i no enganyosa en una antelació mínima de vint dies hàbils a la firma del contracte o precontrato de franquícia o a l'entrega per part del futur franquiciado al franquiciador de qualsevol pagament:

a) Senyes d'identificació del franquiciador: nom o raó social, domicili i senyes d'inscripció en el registre de franquiciadores, aixina com, quan es tracte d'una companyia mercantil, capital social recollit en l'últim balanç, en expressió de si es troba totalment desembossat o en quina proporció i senyes d'inscripció en el Registre Mercantil, cuando proceda.

Quan es tracte de franquiciadores estrangers, ademés, les senyes d'inscripció en els registres de franquiciadores a que vinguen obligats, d'acort en les lleis del seu país o Estat d'orige. De tractar-se de franquiciado principal s'inclouran, ademés, les circumstàncies anteriors respecte del seu propi franquiciador.

b) Acreditació de tindre concedit per a Espanya, i en vigor, el títul de propietat o llicència d'ús de la marca i signes distintius de l'entitat franquiciadora, i dels eventuals recursos judicials interposts que puguen afectar a la titularitat o a l'ús de la marca, si els haver, en expressió, en tot cas, de la duració de la llicència.

c) Descripció general del sector d'activitat objecte del negoci de franquícia, que comprendrà les senyes més importants d'aquell.

d) Experiència de l'empresa franquiciadora, que inclourà, entre atres senyes, la data de creació de l'empresa, les principals etapes de la seua evolució i el desenroll de la ret franquiciada.

i) Contingut i característiques de la franquícia i de la seua explotació, que comprendrà una explicació general del sistema del negoci objecte de la franquícia, les característiques del saber fer i de l'assistència comercial o tècnica permanent que el franquiciador suministrarà a el seu franquiciados, aixina com una estimació de les inversions i despeses necessàries per a la posada en marcha d'un negoci tipo. En el cas de que el franquiciador faça entrega al potencial franquiciado individual de previsions de sifres de vendes o resultats d'explotació del negoci, estes deuran estar basades en experiències o estudis, que estiguen suficientment fonamentats.

f) Estructura i extensió de la ret en Espanya, que inclourà la forma d'organisació de la ret de franquícia i el número d'establiments implantats en Espanya, distinguint els explotats directament pel franquiciador dels que operen baix el règim de cessió de franquícia, en indicació de la població en que es troben ubicats i el número de franquiciados que hagen deixat de pertànyer a la ret en Espanya en els dos últims anys, en expressió de si la cessació es va produir per expiració del terme contractual o per atres causes d'extinció.

g) Elements essencials de l'acort de franquícia, que arreplegarà els drets i obligacions de les respectives parts, duració del contracte, condicions de resolució i, en el seu cas, de renovació del mateix, contraprestacions econòmiques, pactes d'exclusives, i llimitacions a la lliure disponibilitat del franquiciado del negoci objecte de franquícia.

Obligació de confidencialitat

El franquiciador podrà exigir al potencial franquiciado un deure confidencialitat de tota l'informació precontractual que reba o vaja a rebre del franquiciador.

Registre de franquiciadores

Els qui pretenguen desenrollar en Espanya l'activitat de cessió de franquícia deuran comunicar les seues senyes, en el determini de 3 mesos des de l'inici de l'activitat, al registre de franquiciadores autonòmic o central, a efectes informatius.

La comunicació al registre de franquiciadores no condiciona l'inici de l'activitat pero la seua falta en el determini indicat comportarà la corresponent sanció.

Queden exents d'esta obligació els franquiciadores establits en atres Estats membres de l'Unió Europea que operen en règim de lliure prestació, sense establiment permanent en Espanya. En este cas, l'única obligació consistirà en comunicar l'inici de les seues activitats en Espanya.

Exposicions i fires del sector en Espanya

En Espanya se celebren anualment distintes fires i salons de franquícies des de que en 1989 es va portar a terme la primera edició del Saló Internacional de la Franquícia en Valéncia.

Les més importants en quant número de visitants, expositors i metros quadrats són: el SIF&Co, Saló Internacional de la Franquícia, les Oportunitats de Negoci i el Comerç Associat de Fira Valéncia; Expofranquicia, que organisa IFEMA; FranquiAtlántico i Saló BNF de Fira Barcelona. Esta última en l'edició de 2010 va passar a cridar-se Saló I

Mèxic

La definició llegal de «franquícia» en Mèxic es fa en l'artícul 142 de la Llei de la Propietat Industrial, en la qual en el seu primer paràgraf menciona que «existirà franquícia, quan en la llicència d'ús d'una marca, otorgada per escrit, es transmeten coneiximents tècnics o es proporcione assistència tècnica, per a que la persona a qui se li concedix puga produir o vendre bens o prestar servicis de manera uniforme i en els métodos operatius, comercials i administratius establits pel titular de la marca, tendientes a mantindre la calitat, prestigi i image dels productes o servicis als que esta distinguix».

Si be la llei és simple, implica que deu existir una marca en procés de registre o ya registrada que puga llicenciar-se a tercers, que es transmeta el coneiximent relacionat en l'operació del negoci, que es proporcione assistència tècnica al franquiciatario, que s'utilisen els mateixos processos que els utilisats pel titular de la marca per a que esta i els seus productes o servicis gogen de prestigi i calitat.

En parts complementàries de la llei mencionada s'estipula també de la necessitat de contar en un contracte per escrit, de presentar l'informació respectiva a l'estat que guarda l'empresa en 30 dies d'anticipació a la firma del contracte (document que en la pràctica és conegut com Circular Oferta de Franquícia o COF), entre atres estipulacions.

La Circular Oferta de Franquícia i el contracte de franquícia deuran fer menció d'informació específica sobre el model de negoci franquiciado.

Característiques de la franquícia en Mèxic

• El franquiciatario rep tota la tecnologia per a l'establiment i l'operació del negoci franquiciado, en lo que el negoci pot considerar-se casi segur, ya que les possibilitats d'èxit s'incrementen en l'experiència acumulada pel franquiciante a través dels anys
• L'empresa franquiciante, por lo regular integra una oficina administrativa o equip de treball que proporcione servicis d'assessoria i supervisió dels negocis que facen operar la franquícia, ademés d'encarregar-se de la generació d'estratègies de creiximent i promoció de vendes que siguen aplicables per a tot el grup.
• L'empresa franquiciante cobra una cantitat inicial per al otorgamiento de la franquícia, més un percentage de regalíes sobre el total de les vendes efectuades pel franquiciatario.

Alguns eixemples de franquícies són: Farmàcies de l'Aforro, Steren, La michoacana, Dormimundo, Punta del cel, Mazatlán FC, entre unes atres.

CONTRACTE DE FRANQUÍCIA EN COLÒMBIA

En Colòmbia el contracte de franquícia és considerat un contracte atípic, ya que no es troba expressament regulat en la llegislació actual. Açò significa que no existix una normativa específica que ho estructure, per lo tant, la seua validea, interpretació i eixecució es rigen pels principis generals del dret contractual establits en el Còdic Civil Colombià i en Còdic de Comerç. A pesar de la seua naturalea atípica, la franquícia ha adquirit gran rellevància pràctica en l'àmbit comercial, especialment en sectors com a aliments, moda, educació i servicis.

El contracte de franquícia es fonamenta en els elements essencials del contracte establits en l'artícul 1502 del Còdic Civil colombià, el qual exigix la capacitat llegal, consentiment exent de vicis, objecte lícit i causa lícita per a l'existència del contracte.

Ademés, s'interpreta i eixecuta conforme als principis de la bona fe, contemplat en l'artícul 1603 del Còdic Civil colombià i l'autonomia de la voluntat que es troba en l'artícul 1602 del mateix còdic, sent fonamentals en els contractes mercantils.

Encara que no es troba regulat de manera expressa, existixen normes complementàries rellevants, com la Decisió 486 de 2000 de la Comunitat Andina, en matèria de propietat industrial, i la normativa sobre competència deslleal i clàusules abusives en la contractació.

Elements Essencials del Contracte

En la pràctica jurídica i comercial colombiana, el contracte de franquícia presenta certs elements comuns:

• Identificació de les parts: El franquiciante, qui és el titular del model de negoci i el franquiciado, qui ho adquirix.
• Objecte del contracte: És la transmissió del dret a explotar una marca, nom comercial, coneiximents tècnics (know-how) i sistemes operatius.
• Contraprestacions econòmiques: Pagament inicial pel dret d'entrada i regalías periòdiques, normalment un percentage de les vendes.
• Duració del contracte: Es pacta per un terme determinat, prorrogable segons les condicions acordades.
• Clàusules d'exclusivitat, confidencialitat i no competència

La Superintendencia d'Indústria i Comerç ha resaltat l'importància de regular adequadament estos elements contractuals per a previndre abusos i garantisar la seguritat jurídica d'abdós parts.

Franquícies en Llatinoamèrica

El desenroll de franquícies en Amèrica Llatina no presenta una estructura uniforme. En alguns països existixen cambres empresarials, directoris sectorials i registres privats relativament consolidats; en uns atres, l'informació pública disponible s'organisa a través de consultores, fires comercials o llistats d'oportunitats d'inversió.

La següent taula reunix eixemples documentats de marques, companyies o operadors vinculats en franquícies, llicències o expansió per tercers en distints països llatinoamericans.

Eixemples de companyies i marques vinculades en franquícies o llicències comercials en països llatinoamericans

País	Companyia o marca	Observació
Argentina	Havanna	Cadena de cafeteries i productes alimenticis en expansió per mig de locals propis i franquiciados.
Argentina	Mostaça	Marca argentina de menjar ràpit inclós en l'ecosistema local de franquícies.
Argentina	Grido Gelat	Cadena argentina de heladerías en desenroll de ret franquiciada.
Argentina	Freddo	Marca argentina de heladerías con presencia comercial bajo formatos replicables.
Argentina	Café Martínez	Cadena argentina de cafeterías asociada al sistema de franquicias.
Argentina	Bonafide	Empresa de café y golosinas con red de tiendas bajo formatos de expansión comercial.
Argentina	El Noble	Marca de alimentos elaborados con antecedentes de expansión franquiciada.
Argentina	Rapipago	Red de cobranzas con operación a través de puntos adheridos.
Argentina	Franchising Company	Consultora dedicada al desarrollo, comercialización e instrumentación legal de franquicias y licencias.
Brasil	Habib's	Cadena brasilera de menjar ràpit en expansió per mig de franquícies.
Brasil	Bob's	Cadena brasilera de menjar ràpit associat al franchising en Brasil.
Brasil	O Boticário	Empresa brasileña de cosméticos con extensa red de tiendas franquiciadas.
Brasil	Cacau Show	Marca brasileña de chocolates con crecimiento a través de franquicias.
Brasil	Giraffas	Cadena brasileña de restaurantes con modelo de franquicia.
Brasil	Localiza	Empresa brasileña de alquiler de vehículos con operaciones bajo modelos de red y licenciamiento.
Brasil	Havaianas	Marca brasileña con tiendas monomarca y formatos comerciales replicables.
Brasil	Hering	Marca brasileña de indumentaria con red de tiendas.
Brasil	Arezzo	Empresa brasileña de calzado y accesorios con presencia en redes comerciales.
Brasil	Chilli Beans	Marca brasileña de anteojos y accesorios desarrollada mediante red de franquicias.
México	Alsea	Operador mexicano de marcas gastronómicas internacionales y franquicias maestras.
Mèxic	Oxxo	Cadena mexicana de tendes de conveniència; s'inclou com a ret comercial d'expansió massiva, encara que el seu model no equival necessàriament al de franquícia tradicional.
Mèxic	Farmàcies de l'Aforro	Cadena mexicana de farmàcies inclosa habit ualmente en el mercat mexicà de franquícies.
México	Steren	Empresa mexicana de electrónica con tiendas bajo esquemas de expansión comercial.
México	KidZania	Marca mexicana de entretenimiento infantil con expansión internacional por franquicias y licencias.
México	Benedetti's Pizza	Cadena mexicana de pizzerías asociada al sistema de franquicias.
México	Sushi Itto	Marca mexicana de restaurantes con expansión por franquicias.
México	Vips	Cadena de restaurantes operada dentro de grupos empresariales de restauración organizada.
México	Sanborns	Cadena mexicana de restaurantes y tiendas departamentales; se incluye como red comercial estructurada, no como franquicia pura.
México	Italianni's	Cadena de restaurantes operada por grupos de restauración con modelos de marca licenciada.
Colombia	Juan Valdez Café	Cadena colombiana de cafeterías con expansión internacional mediante franquicias.
Colòmbia	Totto	Empresa colombiana de morrales, roba i accessoris en ret de tendes i franquícies internacionals.
Colòmbia	Frisby	Cadena colombiana de restaurants de pollet fregit en expansió regional.
Colòmbia	Kokoriko	Cadena colombiana de restaurants vinculada al mercat gastronòmic de franquícies.
Colòmbia	Jeno's Pizza	Cadena colombiana de pizzeries operada baix formats de restauració organisada.
Colòmbia	Crepes & Waffles	Cadena colombiana de restaurants en presència internacional; s'inclou com a ret comercial regional, no necessàriament com a franquícia convencional.
Colòmbia	Popsy	Marca colombiana de gelats i aliments en ret d'establiments.
Colòmbia	[ [Andrés Carn de Res]]	Marca colombiana de restaurants en formats replicats en distintes ciutats.
Colombia	El Corral	Cadena colombiana de hamburgueserías vinculada a grupos de restauración.
Colombia	Presto	Cadena colombiana de comida rápida con presencia nacional.
Perú	Bembos	Cadena peruana de hamburgueserías con antecedentes de expansión por franquicias.
Perú	Pardos Chicken	Cadena peruana de restaurants especialisada en pollet a la brasa, en expansió comercial nacional i internacional.
Perú	Norky's	Cadena peruana de restaurantes de pollo a la brasa.
Perú	China Wok	Cadena peruana de comida rápida con presencia en varios países.
Perú	Rosatel	Empresa peruana de florería y regalos con desarrollo de red comercial.
Perú	Inkafarma	Cadena peruana de farmacias; se incluye como red comercial organizada, no necesariamente como franquicia pura.
Perú	Mifarma	Cadena peruana de farmacias integrada al mercado minorista organizado.
Perú	Tambo+	Cadena peruana de tiendas de conveniencia; se incluye como red comercial replicable.
Perú	La Lucha Sanguchería	Cadena peruana de restaurantes con formatos replicados.
Perú	Segundo Muelle	Marca peruana de restaurantes con expansión internacional.
Chile	Doggis	Cadena chilena de comida rápida con expansión bajo formatos de franquicia.
Chile	Juan Mestre	Cadena chilena de menjar ràpit en operació en centres comercials i formats replicables.
Chile	Creu Verda	Cadena chilena de farmàcies en ret d i locals en varis països.
Chile	Salcobrand	Cadena chilena de farmacias y perfumería con red nacional de locales.
Chile	Telepizza	Cadena de pizzerías con presencia en Chile mediante operación local y franquicias.
Chile	Pedro, Juan & Diego	Cadena chilena de menjar ràpit vinculat a operadors gastronòmics locals.
Chile	Castaño	Cadena chilena de panaderías y cafeterías con red de locales.
Chile	Mallplaza	Operador chileno de centros comerciales que aloja redes franquiciadas y licenciadas; se incluye como actor comercial, no como franquicia.
Chile	Falabella	Grupo chileno de comercio minorista con redes regionales de tiendas y marcas asociadas.
Chile	Sodimac	Cadena chilena de mejoramiento del hogar con operación regional y formatos comerciales estandarizados.
Uruguay	McDonald's	Cadena internacional de restaurantes operada en América Latina por franquiciados y licenciatarios regionales.
Uruguay	Burger King	Cadena internacional de menjar ràpit en model global de franquícies.
Uruguay	Subway	Cadena internacional de restaurants que opera per mig de franquícies.
Uruguay	Domine's Pizza	Cadena internacional de pizzeries en sistema de franquícies.
Uruguay	Starbucks	Cadena internacional de cafeteries que opera en distints mercats per mig de llicències i socis locals.
Uruguay	Papa John's Pizza	Cadena internacional de pizzeries en franquícies.
Uruguay	RE/MAX	Ret internacional inmobiliària en oficines franquiciadas.
Uruguay	Century 21 Real Estigues	Ret internacional d'intermediació immobiliària en franquícies.
Uruguay	Best Western International	Cadena hotelera internacional en hotels de propietat i gestió independent baixe marca comuna.
Uruguay	Avis Car Rental	Empresa internacional de lloguer de vehículs en operacions per mig de llicències i franquícies.

Tipos de Franquícies

D'acort en criteris doctrinales i pràctics, les franquícies poden classificar-se aixina:

• Franquícia de producte o distribució: El franquiciado comercialisa productes del franquiciante baix la seua marca, per eixemple: begudes o cosmètics.
• Franquícia de format de negoci: Inclou no sol productes, sino tot el model d'operació complet, un eixemple d'estos serien restaurants o gimnasis.
• Franquícia industrial: Es transferix la tecnologia per a la producció local de bens baix estàndarts del franquiciante.

Esta classificació permet entendre la diversitat de relacions jurídiques que poden sorgir baix la modalitat de franquícia.

A pesar de l'existent ambigüitat sobre el tema, la jurisprudència ha conseguit tindre un maneig en lo relacionat en les franquícies, creant la Cambra Colombiana de Franquícies ColFranquicias, en la finalitat de favorir l'estudi d'està. Junt açò s'han estat creant paràmetros normatius en la matèria donats pel Ministeri de comerç.

Els aspectes essencials que deuria contindre un contracte de franquícia són:

• Identificació de les parts: senyes completes del franquiciante i del franquiciado.
• Descripció de la franquícia: detalls sobre els productes o servicis objecte del contracte.
• Contraprestacions econòmiques: especificació de pagaments com «el «dret d'entrada» i les regalías periòdiques basades en ingressos o vendes.
• Duració del contracte: determini de vigència de l'acort entre les parts.
• Obligacions de les parts: responsabilitats específiques tant del franquiciante com del franquiciado.

Es deu tindre en conte que un gran factor que influïx en la franquícia en Colòmbia és la propietat industrial, en la qual es manifesta a través de la llicència d'ús de marca, a on el franquiciante concedix al franquiciado el dret a utilisar la seua marca registrada.

Esta deu estar registrada davant la Superintendencia d'Indústria i Comerç (SIC), en la qual es recomana incloure clàusules sobre l'ús adequat de la marca i evitar usos indeguts, ademés de que es definixquen mecanismes de solució de conflictes en dau case que es faça un mal us dels bens protegits.

En cas que la franquícia siga depenent d'un producte en específic que estiga patentat, el franquiciado rep una llicència per al seu us, ademés d'establir restriccions sobre la divulgació d'informació sobre processos protegits.

Es deuen regular els aspectes visuals i dissenys del negoci, com a logotips, uniformes, empaques i la distribució del punt de venda. El franquiciado deu complir en estos paràmetros per a mantindre la coherència de la marca.

Obligacions Principals de les Parts

El contracte de franquícia impon deures de manera bilateral. Entre les principals obligacions del franquiciante es troben:

• Capacitació inicial i contínua.
• Assistència tècnica i operativa.
• Protecció i manteniment de la marca.

Per la seua banda, el franquiciado deu:

• Complir els estàndarts de calitat.
• Pagar les contraprestacions econòmiques acordades.
• Respectar l'exclusivitat territorial i els manuals operatius.

Estes obligacions reflectixen una relació de colaboració, pero també de subordinació tècnica, la qual cosa exigix una regulació contractual clara i equilibrada.

Propietat Industrial i Know-How

Un dels aspectes centrals del contracte de franquícia és l'autorisació per a l'ús d'actius protegits per drets de propietat industrial, com a marques, signes distintius, palesos, dissenys industrials i secrets empresarials. En este tipo de contractes, el franquiciante concedix al franquiciado el dret a utilisar dits elements dins d'un territori i temps determinats, en la finalitat de comercialisar productes o servicis baix una image corporativa estandardisada.

Este us deu estar clarament delimitat contractualmente. La Decisió 486 de 2000 de la Comunitat Andina, en el seu artícul 57, el qual regula la propietat industrial en Colòmbia, establix que el titular d'una marca pot autorisar a tercers el seu us per mig de contractes de llicència, sent registrades davant l'autoritat competent per a que generen efectes front a tercers.

El contracte de franquícia també implica la transferència de coneiximents tècnics i operatius, denominats know-how. Est inclou manuals, métodos, estratègies comercials, processos estandardisats i assessoria tècnica que el franquiciado deu implementar adequadament. El know-how no sol estar registrat formalment com a propietat industrial, pero la seua protecció es garantisa a través de clàusules contractuals de confidencialitat i de no divulgació.

La Cort Suprema de Justícia ha senyalat que, encara que el contracte de franquícia no estiga regulat expressament en la llei, es pot entendre com un contracte de colaboració empresarial en el qual la protecció dels actius intangibles resulta essencial per a mantindre l'identitat i reputació del negoci franquiciado.

La falta de compliment d'estes obligacions per part del franquiciado, com l'ús no autorisat de la marca o la divulgació del know-how, pot donar lloc a accions llegals per infracció de drets de propietat industrial i competència deslleal, amparades per la Llei 256 de 1996.

Aixina mateix, la Superintendencia d'Indústria i Comerç ha insistit en la necessitat de registrar adequadament les marques utilisades en esquemes de franquícia i de contar en mecanismes contractuals que regulen el seu us, i aixina evitar conflictes entre les parts i protegir els drets del titular de la marca.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Comerç
• Concessió
• Minorista
• Copago

Enllaços externs

• «franquícia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).