Fosses circulares

Fosses circulares

Les fosses circulares són unes obres de terra en forma de tancada, neolíticas, que en número d'aproximadament 120–150 es coneixen en Europa Central.

Se'ls crida Kreisgrabenanlagen ("recints excavats circulares") en alemà) o alternativament, en anglés, roundels (o "rondeles"; en alemàRondelle; a voltes també rondeloid ("rondeloides") puix molts no són circulares ni tan sols per aproximació. En la seua major part, es troben en les conques dels rius Elba i Danubio, en lo que actualment és Alemània, Àustria, República Checa, Eslovàquia, aixina com en parts pròximes d'Hongria i Polònia, en una franja de terra centreeuropea d'al voltant de 800 km (500 el meu) de llarc.

Daten de la primera mitat del V mileni a. C.; es relacionen en la cultura de la ceràmica de bandes i els seus successors locals, les cultures de ceràmica ornamentada en punzón (Danubio mig) i lengyel (ceràmica pintada moravia). L'eixemple més conegut i antic és el círcul de Goseck, erigit cap al 4900 a. C.

Solament uns pocs eixemples s'acosten a la forma circular. La majoria són solament aproximadament circulares o elíptiques. Un eixemple en Meisternthal és una elipse exacta en punts focals identificables.

La distribució d'estes estructures sembla sugerir una difusió des del Danubio mig (Eslovàquia meridional i Hongria occidental) cap a l'oest (Baixa Àustria, Baixa Baviera) a lo llarc del Danubio i cap al noroest (Moravia, Bohemio, Sajonia-Anhalt) seguint el Elba.

Precedixen als recints similars, en terra o en fusta, de forma comparablemente circulares, coneguts en l'illa de Gran Bretanya i la d'Irlanda, construïts molt temps despuix, h. 3000 a 1000 a. C. (neolític tardà a l'Edat del Bronze). Pero, contrastant en la llarga vida de la cultura "megalítica", el periodo durant el qual es varen usar estos círculs és sorprenentment breu, durant solament al voltant de 200–300 anys (aproximadament dels sigles XLIX a XLVII a. C.).

El círcul més antic descrit va ser el de Krpy (Kropáčova Vrutice), Bohemio, per Woldřich en 1886, pero va anar solament en una investigació aérea sistemàtica realisada en els anys 1980 i 1990 que la seua ubiqüitat en la regió es va fer aparent.

S'han distinguit tres tipos de recints o fosses:

Dos fosses semicirculares formant un círcul i separades per passos en entrades opostes. Múltiples circuits de fosses interrompudes en entrades en punts cardinals o orientats astronómicamente, i tenint també una empalizada de fusta interna, simple o doble. Una simple fossa en anell.

S'interpreten estes estructures com alguna cosa que servia a un propòsit cultural. La major part d'ells estan alineats i semblen haver-se amprat com un calendari (Kalenderbau), en el context d'arqueoastronomía a voltes malnomenats "observatori", en obertures alineades en l'eixida del sol i l'ocàs en els solsticis. Açò és lo que ocorre en les "portes" o obertures dels círculs de Quenstedt, Goseck i Quedlinburg.

La determinació observacional del temps del solstici no tindria cap propòsit agrícola aparent, pero podria usar-se per a mantindre un calendari lunisolar (per eixemple, el coneiximent de la data del solstici permet manejar de manera apropiada els mesos intercalares).

Recints o fosses circulares coneguts són: Eslovàquia (Ivan Kuzma 2004): al voltant de 50 jaciments candidats a partir de vistes aérees, no tots ells s'espera que daten del neolític. Es coneixen 15 llocs neolítics (Lengyel). El major d'ells són (en perímetros exteriors de més de 100 m): Svodín 2 (140 m), Demandice (120 m), Bajtava (175 m), Horné Otrokovce (150 m), Podhorany-Mechenice (120 m), Cífer 127 m, Golianovo (210 m), Žitavce (145 m), Hosťovce (250–300 m), Prašník (175 m). Uns atres: Borovce, Bučany, Kľačany, Milanovce, Nitrianský Hrádok, Ružindol-Borová Hongria: Aszód, Polgár-Csőszhalom, Sé, Vokány, Szemely-Hegyes. República Checa (Jaroslav Ridky 2004): 15 llocs coneguts, dotos daten de la ceràmica a punzón (Stk IVA), Běhařovice, Borkovany, Bulhary, Krpy, Křepice, Mašovice, Němčičky, Rašovice, Těšetice, Vedrovice. Àustria (Doneus et al. 2004): 47 llocs coneguts en diàmetros entre 40 i 180 m.

• Baixa Àustria: Asparn an der Zaya, Altruppersdorf, Altruppersdorf, Au am Leithagebirge, Friebritz (2 jaciments), Gauderndorf, Glaubendorf (2 jaciments), Gnadendorf, Göllersdorf, Herzogbirbaum, Hornsburg, Immendorf, Kamegg, Karnabrunn, Kleedorf, Kleinrötz, Michelstetten, Moosbierbaum, Mühlbach am Manhartsberg, Oberthern, Perchtoldsdorf, Plank am Kamp, Porrau, Pottenbrunn, Pranhartsberg, , Puch, Rosenburg, Schletz, Simonsfeld, Statzendorf, Steinabrunn, Stiefern, Straß im Straßertale, Strögen, Velm, Wetzleinsdorf, Wilhelmsdorf, Winden, Würnit.
• Alta Àustria: Ölkam.

Polònia (Wielkopolska): Biskupin, Bodzów, Rąpice. [3][4] Alemània:

• • Sajonia-Anhalt (Ralf Schwarz 2004): Quenstedt, Goseck, Kötschlitz, Quedlinburg, diàmetros exteriors entre 72 i 110 m.
  • Sajonia: Dresden-Nickern (3 jaciments), Eythra (2 jaciments), Neukyhna (3 jaciments)
  • Baviera:
    • Baixa Baviera: Eching-Viecht, Künzing-Unternberg, Meisternthal, Moosburg an der Isar-Kirchamper, Oberpöring-Gneiding, Osterhofen-Schmiedorf (2 jaciments), Stephansposching Wallerfing-Ramsdorf, Zeholfing-Kothingeichendorf;

• • • Alta Baviera: Penzberg
  • Renania del Nort-Westfalia: Borchum-Harpen, Warburg-Daseburg.
  • Franconia: Hopferstadt, Ippesheim
  • Brandemburgo: Bochow, Quappendorf
  • Renania-Palatinado: Goloring