Fontana Rosa
Fontana Rosa, jardí francés d'estil Belle Époque situat en Mentó, Alps Marítims.
Lo va ser creant des de 1922 l'escritor Vicente Blasco Ibáñez (1869-1928) i va ser a on es va instalar en la seua segona esposa, Elena, i a on va fallir.
Este jardí de ceràmiques tant d'espanyoles com mentoneixes està situat en la avenue Blasco-Ibanez, prop de l'estació de tren Garavan. El jardí va ser declarat monument històric en 1990.
També cridat "Li Jardin dones Romanciers" (El Jardí dels Novelistes), va ser freqüentat per personages com Jean Cocteau.
És un jardí d'inspiració andalusa i arabo-persa que conta en espècies tals com Ficus macrophylla, Araucaria heterophylla, palmeres, bananos o rosers olorosos i és un homenage als escritors favorits de Blasco Ibáñez: Cervantes, Dickens, Shakespeare i Honoré de Balzac, els busts del qual apareixen en la porta de la propietat i a els qui es dediquen vàries fonts i rotondes.
Els seus edificis principals són una casita sobreelevada en ceràmiques policromadas, en a on es troba la biblioteca i una sala de proyecció cinematogràfica personal, i una atra casa principal (Vila Emilia) en la part baixa que data del XIX. El conjunt arquitectònic es compon ademés d'un aquari, una columnata i bancs curvats, una pérgola de formigó, pilars, floreros, bancs revestits de ceràmica disposts entorn a la casa principal i una gran pérgola redona d'acer recobrint una gran escala en el centre de la propietat.
A la mort de Blasco Ibáñez, els seus fills varen heretar la propietat quedant l'usufructe per a la seua viuda. En 1939, la propietat va ser saquejada durant la guerra i més vesprada abandonada durant més de trenta anys i cedida en 1970 pel fill de Blasco Ibáñez al poble de Mentó. Des de 1985, es va escomençar a restaurar el lloc i des de 1993 les ceràmiques.
Només es pot visitar per mig de cita en el servici de patrimoni local.
Vore també
Referències i enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fontana Rosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.