Flora (fresca)
_-_Napoli_MAN_8834.jpg)
Flora, també coneguda en el nom de Primavera, és un fresca de Vila Arianna, trobat durant les excavacions arqueològiques de l'antiga ciutat d'Estabia, actual Castellammare vaig donar Stabia i conservat en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols: és la més important i famosa obra trobada en eixa antiga ciutat romana. [1]
Història i descripció
[editar | editar còdic]La fresca es remonta a la primera mitat de el I, en plena época imperial, quan s'utilisava el tercer estil pompeyano,[2] en vagues reminiscència helenísticas, [1] i va ser pintat en un cubículo de Vila Arianna, junt en atres tres figures femenines, Leda, Medea i Diana, cada una colocada en panels en la zona central de les parets: les figures femenines, per tant, en el seu aspecte mitològic, eren el fil conductor de la sala. [1] L'elecció de l'autor per a pintar este tema no està clara: segons algunes hipòtesis podria deure's a que els propietaris de la vila estaven relacionats en els sabinos, que consideraven a Flora una de les divinitats més importants, o perque la família es preocupava per les collites de cereals, de les que la deesa era protectora, o simplement per pur gust de l'autor;[3] no obstant, segons alguns estudiosos, ademés de Flora, la figura femenina podria representar una nimfa o a Proserpina just abans del seu rapte. [2]
La fresca va ser trobada en 1759 durant les excavacions de la vila per part de Karl Jakob Weber [1] i va ser retirat per a passar a formar part de la colecció borbònica: el cubículo va ser posteriorment enterrat i només més recentment noves excavacions varen afectar la zona. Pel seu encant, la Flora de Estabia és molt popular des de el XX, sent abundantment reproduïda en la portada de moltes publicacions científiques i populars sobre l'art i cultura romanes, aixina com en diferents contexts: en 1947 va ser utilisada com a tema publicitari per una fàbrica de perfums parisenca; [3] en 1998, va ser reproduïda en sagells francesos: no obstant, en tractar-se d'una série postal sobre el patrimoni de l'Unesco, es tracta d'un error prou greu, ya que el lloc arqueològic de Estabia no està inclós en el patrimoni mundial a diferència dels veïns de Pompeya, Herculano i Oplontis. [3]
La figura femenina, pintada sobre un fondo vert aigua, apareix d'esquenes, descalça i vares vore un quitón groc en un fi mant blau celest,[2] moguts per una llaugera oraget, que deixa el seu muscle nuet, i el seu cap s'adorna en una diadema i el gobanella dret en un braçalet; [1] en el seu moviment cap a lo desconegut, arreplega florecillas blanques d'un arbust que després reposa en un cálato. [2] Tota l'image sembla carir de dimensió espacial i l'únic element característic és el sol sobre el que camina la dòna, solament indicat per una franja blanca. [1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (In Stabiano - Cultura i archeologia dona Stabiae, p. 129).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«donar-immagini/RA87 Fresc representant a Flora». Archivat des d'el donar-immagini/RA87 original, el 13 d'abril de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «La Flora: pittura murale vaig donar Stabia».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2006) Longobardi Editore (ed.). In Stabiano - Cultura i archeologia dona Stabiae, Castellammare vaig donar Stabia. ISBN 88-8090-126-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Flora (fresco)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.