Festa dels locos
La festa dels locos era un regocijo ple de sacrilegis i impiedades que els clercs, diáconos i sacerdots celebraven en algunes iglésies, durant l'ofici diví, en cert dia, des de les festes de Nadal fins a la de reis i principalment el dia primer d'any i per açò es dia també la festa de les calendas.
La carta circular dels doctors en teologia de la facultat de París, enviada l'any 1444 a tots els prelats de França a fi d'anular tal costum, diu expressament i en propis térmens que creaven els clercs i sacerdots un bisbe o un papa i ho cridaven el bisbe o el papa dels locos. Entrabar emmaixquerats en l'iglésia, vestits de bufons i en trages de dònes. Dansaven en la nau i en el cor, cantant chanzonetas disolutas; menjaven carn sobre la vora mateixa del altar al costat del sacerdot que oferia el sacrifici; jugaven allí mateixa als daus i perfumaban l'altar en el fum de cuiro vells o podridos, que cremaven en els seus incensarios i finalment, cometien impiedades, dignes de l'execraació de tots els cristians. Escriu Belet, doctor en teologia de la facultat de París, que vivia l'any de 1182, que la festa dels subdiáconos o dels locos, la feyen uns el dia de la circumcisió i uns atres el dia de reis o durant l'octava. Afig que es feyen quatre danses en l'iglésia despuix de la festa de Nadal, que eren dels levitas o diáconos, dels sacerdots, dels clercs i dels subdiáconos. Referix Guillermo Durant bisbe de Mendo que dansaven en les iglésies
- el dia de Nadal, immediatament despuix de vespres, els diáconos, cantant una antífona en honor de Sant Esteban
- feyen lo mateix els sacerdots el dia de Sant Esteban en honor de Sant Joan Evangeliste
- els clercs de menors, el dia mateix de Sant Joan Evangeliste en honor dels sants inocents
- els subdiáconos el dia de la circumcisió o de l'epifanía i es dia lo que feyen els subdiáconos en les iglésies el dia de la circumcisió, la festa dels subdiáconos o la festa dels locos.
Encara que no obstant es donava el nom de festa dels locos als impíos regocijos dels demés dies que s'han notat. Assegura el doctísimo P. Theophilo Raynaudo, que en la chufla d'esta festa, el dia de S. Esteban li cantava una prosa del asno que va vore ell en el ritual d'una iglésia metropolitana, el nom de la qual calla, i que esta prosa li cridava també la prosa dels locos. Afig que hi havia una atra que es cantava en la missa, el dia de Sant Joan Evangeliste i que es dia la prosa del bou. Està dit en el Concili de Basilea que tiraven en certes festes de l'any, alguns revestits pontificalment, en la creu i la mitra. Es vestien uns atres de reis i ducs emmaixquerant-se també uns atres per a representar jocs de teatre. No era solament en les iglésies catedrals i colegiates a on es feya la festa dels locos. S'havia internat també en els monasteris de monges i monges.
Repara i advertix M. Du Cange que es dia en França esta festa, la festa dels subdiáconos i no perque allí no hi havia uns atres que l'eixecutaren sino ells, sino per alusió a la licenciositat dels diáconos, que s'abandonaven a semblants iniquitats, com qui diguera la festa dels diáconos locos i borrachos. Referix Belet, ya citat que hi havia certes iglésies, en les quals els bisbes cap a fi del més de decembre, jugaven i s'entretenien familiarment en el seu clero i diocesans, ya al pam ya a les boles ya a atres jocs, lo que era una imitació dels saturnales dels pagans, durant els quals feyen els amos festins i es recreaven en els seus criats i esclaus sense diferència alguna de condició. Diu en avant que es practicava esta costum en el arzobispado de Reims i en atres diòcesis molt considerables. Mes açò no era lo que es diu la festa dels locos els excessos dels quals i abominació causaven atres desórdens.
Condena de la festa
Açò és per lo que res varen excusar els papes i els concilios per a contindre de tal impietat el curs i el progrés. Açò es veu per la carta de Pedro de Capua, moradura llegada en França, l'any 1198, en la qual mana a Eudes de Sully, bisbe de París, anule lo més pronte que fora possible, semblant festa en la seua diòcesis. Este prelat en els anys 1198 i 1199, va publicar dos ordenances que contenien rigorosíssimes prohibicions de continuar aquelles enormitat i sacrilegis i per a anular i extinguir enterament costum tan execrable, va establir en l'iglésia de París l'ofici de la circumcisió. El concilie de París que va tindre lloc en l'any 1212 va renovar similars prohibicions. Es troba notat en est concili que prenia un d'aquells locos una creu i vestia tots els demés ornaments d'un bisbe. Esta impietat prohibiria igualment el sínodo de Langres l'any 1404, el de Basilea el de 1435, el de Ruan en 1445 conforme a la censura de l'universitat de París en el de 1444, el sínodo de Sens en el de 1528; de León i de Toledo en el de 1566. Es vea encara este abús en Anglaterra cap a l'any 1530 perque es fa memòria en un inventari dels ornaments de l'iglésia de York fet en aquell temps d'una mitra chicoteta i un anell per al bisbe dels chicons i obispillo que diem, etc.
Orige de la festa
Creuen molts que varen prendre els Llatins dels Grecs esta costum, lo que sembla indicar-ho allí Anastasio en la seua versió de l'octau concili celebrat l'any 859. Siga lo que anara, és verosímil que devia el primer exordio d'esta festa prové de la superstició dels Pagans els quals es disfrassaven el primer dia de l'any, vestint pells de bésties com cérvols i ciervas a fi de representar a estos animals, lo que varen imitar els cristians de suerte que varen manar els bisbes oracions públiques i processons en dejuni en tal dia per a opondre's al torrent de tan pèssima costum com tot s'evidència pel IV concili de Toledo l'any 635. Molt temps abans, hi havia Sant Agustín en el sermón 251 de tempore, manat castigar vigorosament als que es trobara haver incorregut en tanta impietat, aixina com acabem de dir-ho, es varen aplicar els concilios, els papes i bisbes a destruir, extirpar i defraigar este desorde enterament.
Referències
El gran diccionari històric, Louis Moreri, 1753 Nota: Dita obra és reconeguda com un dels primers esforços enciclopèdics, encara que plagada d'errors. No és una font totalment confiable.
Vore també
- Obisparra - Festa similar que se celebra en llocs de comarca d'Alliste (Zamora).
- Porc del Concejo
- Festa de l'asno
- Festa del obispillo
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiesta de los locos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.