Anar al contingut

Ferenc Puskás

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Ferenc Puskás

Ferenc Puskás (/ˈfɛrɛnt͡s ˈpuʃkaːʃ/;[1] Budapest, 2 d'abril de 1927-Budapest, 17 de novembre de 2006), naixcut com Ferenc Purczeld Bíró,[2] va ser un futboliste i entrenador hispàhongarés,[n. 1] integrant històric dels equips Budapesti Honvéd Sport Egyesület i Real Madrit Club de Fútbol, sent este últim al que deu els seus majors èxits i reconeiximents mundials. És recordat com un dels màxims golejadors de tots els temps.[3]

Figura llegendària del fútbol mundial i considerat com un dels millors futbolistes de l'història segons l'UEFA i la FIFA —el màxim organisme futbolístic—,[4][5] va ser internacional per dos països, circumstància permesa en l'época, contabilisant 85 trobades en la selecció hongaresa —coneguda com el «Equip d'or» i en la que va guanyar la Medalla d'Or en les Olimpiades d'Helsinki 1952 i va conseguir el subcampeonat en la Copa Mundial de Suïssa 1954—, i quatre en la selecció espanyola despuix d'adoptar la nacionalitat espanyola en 1961. Puskás és també un dels quatre futbolistes que han marcat gols en finals olímpiques i mundials junt a l'uruguayà Pedro Cea, l'hongarés Zoltán Czibor i l'argentí Ángel Vaig donar María.

Malnomenat Cañoncito Pum pel seu fort dispar d'esquerrera i als seus gols, va ser elegit en 1995 com el màxim golejador de la màxima divisió del XX per l'IFFHS i per la FIFA com el Màxim golejador del sigle en 2004. Va ocupar el sext lloc en el rànquing del Millor futboliste del sigle publicada per IFFHS en 2004. Dita singularitat anotadora va provocar que des de la temporada futbolística 2009-10 la FIFA otorgue el Premi Puskás en el seu honor, sent otorgat al jugador que anote el millor gol de la temporada.[6]

A nivell de clubs va conquistar un total de quinze títuls: cinc lligues hongareses, cinc lligues espanyoles, un campeonat de Copa d'Espanya, tres Copes d'Europa i una Copa Intercontinental, conseguint ademés proclamar-se quatre voltes màxim golejador de la Primera Divisió d'Espanya i de la Primera Divisió d'Hongria.

Segons el portal expert en estadístiques històriques de Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation és el sèptim jugador en major número de gols oficials a nivell mundial en 802 gols en 792 partits.[7][n. 2] Segon lloc ostenta per la Federació Internacional d'Història i Estadística de Fútbol (IFFHS) com el màxim golejador en els campeonats de Primera Divisió d'Europa, en 514 gols —quarta millor marca mundial—. Els seus registres li varen permetre ser designat pel mateix organisme com el sext millor jugador del sigle xx.[n. 3]

En el moment de la seua retirada era el segon màxim golejador de l'història del Real Madrit C. F. —a on va militar huit temporades—, únicament superat en 65 gols pel seu excompañero d'equip Alfredo Vaig donar Stéfano, sent, abdós, integrants del recordat «Madrit de Vaig donar Stéfano» o «Madrit de les cinc Copes d'Europa», senyalat per l'UEFA com un dels millors equips de l'història.[8] Considerat com el millor jugador hongarés de l'història,[9] encara despuix de la seua mort és recordat junt a atres grans jugadors del país com Sándor Kocsis, Ferenc Bene, Zoltán Czibor, Ferenc Szusza, Ferenc Déak o Ladislao Kubala entre uns atres, i és considerat també per experts, periodistes, aficionats i exfutbolistas com un dels millors golejadors de tot lo món. El seu nom és fortament lligat al del ya mencionat Vaig donar Stéfano, ya que —no en va— varen ser els estandarts del club «merengue» que va canviar el curs de l'història d'este equip fins a ser proclamat com el millor club del sigle xx, mercé sobretot a les cinc finals consecutives guanyades de la Copa d'Europa —sent Puskás partícip en les dos últimes, abans de véncer una tercera en 1966—, i en les que va anotar un total de sèt gols sent el récort històric de la competició junt al jugador hispanoargentino.[10]

Despuix de la seua retirada deportiva en 1966 es va dedicar a la parcela tècnica a on va entrenar a 13 equips distints en 27 temporades, i havent dirigit a lo manco a un equip de cada una de les confederacions continentals,[n. 4] sent el seu major guany un subcampeonat de la Copa d'Europa en l'edició de 1971 en el Panathinaikós Athlitikos Omilos front al Amsterdamsche Football Club Ajax de Johan Cruyff.[11] En 1993, va retornar a Hongria i es va fer càrrec temporalment de la selecció hongaresa.

Pels seus gols, guanys i trayectòria, va ser inclós de manera pòstuma per la FIFA en el saló de la fama del fútbol en l'any 2011.[12][13] Va ser també inclós en el proyecte predecessor, el International Football Hall of Champions (IFHOC-FIFA) en 1997.[14][15] En 1998, es va convertir en un dels primers embaixadors de l'organisació benèfica FIFA/SOS. En 2002, el Népstadion de Budapest va passar a cridar-se Puskás Ferenc Stadion en el seu honor. També va ser declarat el millor jugador hongarés dels últims 50 anys per la Federació Hongaresa de Fútbol en els Premis del Jubileu de l'UEFA en novembre de 2003. També va ser inclós en el FIFA 100 de Vaig pelar.[16]

Recorregut

Orige

Puskás va nàixer com Ferenc Purczeld en Budapest i es crie en Kispest, llavors un poble prop de la ciutat. El seu pare, d'igual nom, era un suabo del Danubio d'orige ètnic alemà, que magiarizó el seu llinage a Puskás en 1937.[17][18] Va escomençar la seua carrera com a jovenil en el Kispesti Athlétikai Club, filial del Kispest Futball Club,[19] a on el seu pare, que havia jugat prèviament per al club, era entrenador.

Inicialment va utilisar el nom de Miklós Kovács per a eludir les normes de l'edat mínima abans de firmar oficialment pel Kispest A. C. a l'edat de dotze anys,[20] i entre els seus companyers d'equip estava el seu amic de l'infància i també futur companyer de l'equip nacional József Bozsik. Va fer la seua primera aparició sénior en el primer equip el 5 de decembre de 1943 en un partit contra el que es va acabar proclamant campeó de lliga, el Nagyváradi Atlétikai Club rumà i en el que varen caure derrotats per 3-0.[21][n. 5] Va ser allí a on va rebre el renom de «Öcsi» en a penes dèsset anys.[22]

L'equip va finalisar en les posicions de mitat baixa de la taula fins que va terminar per explotar en la primavera de 1945. Des de llavors es va convertir en una de les millors esquadres d'Hongria, i va anar dels seus companyers József Nemes i József Mészáros de qui va heretar la seua capacitat golejadora, relegant-los com el millor golejador de l'equip. No obstant, els seus 35 gols anotats en la temporada 1945-46 varen ser insuficients en comparació als conseguits per les ya grans figures Ferenc Déak, autor de 66 tants, i Ferenc Szusza, de 45. Ells tres formaven ya en la selecció hongaresa, i llegarien a formar un dels millors equips jamai vists. A l'any següent, en vint anys, va ser la primera volta que va estar prop de conseguir el campeonat. Autor de 32 gols, només superat per Déak, va dur al seu equip al subcampeonat —el segon en l'història de l'equip i que era fins a la data el seu millor resultat—, abans de convertir-se en el màxim anotador del campeonat en 1948 en 50 gols baix la direcció de Béla Guttmann.

Un equip en transició despuix de la marcha de l'entrenador a Itàlia no va vore aplegar l'èxit fins a un any despuix quan pres pel Ministeri Hongarés de Defensa () va ser convertit en el club de l'eixèrcit i pel que va canviar la seua denominació pel de Budapesti Honvéd Sportegyesület (). Com a resultat d'una pràctica que es va estendre per numerosos clubs del país, als jugadors de fútbol se'ls va assignar rancs militars, sent en el temps Puskás nomenat comandant, lo que va supondre rebre un atre dels seus renoms: «El Comandant Galopante».[18] En la nova temporada el club va guanyar la primera lliga de la seua història i de nou Puskás va ser el màxim anotador, abdós fets que varen revalidar la temporada següent.

Com a club de l'eixèrcit, el Budapesti Honvéd S. I. va utilisar el reclutament per a adquirir els millors jugadors hongaresos del país, lo que va dur a materialisar els fichages de Zoltán Czibor i Sándor Kocsis, en qui va conformar una de les millors davanteres del club.[23] Durant la seua carrera en el seu país va conseguir atres tres campeonats per a un total de cinc títuls, terminant com a màxim artillero en quatre ocasions —conseguint ademés en 1948 ser el màxim realisador europeu—,[24] abans de la seua primera participació en un torneig internacional de clubs.

En la recentment inaugurada Copa de Clubs Campeons Europeus o Copa d'Europa, i a la que va refusar participar en la seua primera edició, va contendre en l'edició 1956-57 com a campeó hongarés. Emparellat contra l'Atlètic de Bilbao espanyol en la primera ronda, els hongaresos varen perdre el partit d'anada per 3-2 en Sant Mamés,[25] pero ans que poguera disputar-se el partit de regrés va esclatar la revolució hongaresa de 1956. El conflicte, en protesta per les polítiques impostes des de l'Unió Soviètica, va provocar que els jugadors decidiren no retornar a Hongria i varen dispondre que el partit de regrés en l'Estadi Heysel de Brusseles.[26] Puskás va marcar el definitiu 3-3, pero el seu equip va ser eliminat pel 6-5 en el global de l'eliminatòria,[27] i els jugadors hongaresos varen quedar en una greu disyuntiva. Varen cridar a les seues famílies de Budapest, i a pesar de l'oposició de la FIFA i les autoritats del fútbol hongarés varen organisar una gira de recaptació de fondos per Itàlia, Portugal, Espanya i finalment Brasil. Despuix de retornar a Europa, els jugadors es varen separar. Alguns, incloent Bozsik, varen retornar a Hongria, mentres que uns atres, com Czibor, Kocsis i Puskás, varen trobar nous clubs a on poder jugar en Europa Occidental.[28]

Emigració i sanció

Despuix de deixar Hongria en 1956 i no retornar, va ser jujat pel seu grau militar en la seua absència baix les acusacions de «traïdor a la pàtria» pel règim comuniste i no va poder tornar al seu país fins a 1981.

Al mateix temps, tant el Milan Associazione Calcio com la Juventus Football Club, dos dels millors clubs italians del moment, varen intentar el seu fichage, pero estava inhabilitat per la FIFA i per l'UEFA per negar-se a retornar a Budapest,[29] lo que li va impedir jugar en Europa durant un periodo de dos anys en el que es va traslladar a Àustria, a on va entrenar en el Wiener Sport-Club, i despuix a Itàlia.[26] Passada la prohibició va tractar de jugar en Itàlia, pero no va ser capaç de trobar un club de màxima categoria dispost a contractar-li ya que els administradors dels diferents equips es mostraven contraris pel seu ya alvançada edat i el seu estat de forma.[23] Va ser tantejat pel Manchester United Football Club per a reforçar un planter devastat pel desastre aéreu de Munich en 1958, pero per les regles de la Football Association relatives als estrangers i el desconeiximent de Puskás del anglés varen fer que l'entrenador Jimmy Murphy no poguera complir el seu desig de firmar a l'hongarés. Va ser llavors quan es va presentar el club que li reportaria els seus majors guanys deportius.

Màxim esplendor en Espanya

Puskás va continuar apartat dels terrenys de joc i va decidir establir-se en Espanya despuix de la poca sòrt obtinguda. Sense alvanços en la seua situació llevat un atre fugaç i fútil acostament del Real Club Deportiu Espanyol, no va ser fins a l'11 d'agost de 1958, quan als 31 anys, en prou pes de més i en la negativa del secretari tècnic del club, José Samitier, va firmar pel Real Madrit Club de Fútbol presidit per Santiago Bernabéu. Una aposta personal del màxim mandatari va permetre que formara part d'una de les millors davanteres jamai vistes en l'història composta pel francés Raymond Kopa, l'espanyol Paco Gento i els hispanoargentinos Héctor Rial i Alfredo Vaig donar Stéfano.

Poc se sabia en aquell llavors en Espanya sobre el seu joc i que estava per enlluernar, sobretot formant una letal parella en Vaig donar Stéfano, en qui va establir una gran amistat. Llavors el club madrileny era la referència en Europa, havent conquistat res menys que tres Copes d'Europa consecutives sent l'equip a batre tant a nivell nacional com a continental.

Va debutar en «els blancs» el 14 de setembre de 1958 en la victòria per 1-2 front a l'Unió Deportiva Las Palmas, i el seu primer gol va aplegar una semana despuix en la victòria per 5-1 contra el Real Gijón sent l'autor de tres d'ells. Va ser el primer dels quatre hat-tricks que va anotar en el campeonat per a un total de 21 gols, dos menys que el seu companyer Vaig donar Stéfano, sent els dos màxims realisadors. Pese al bon rendiment mostrat, no varen conseguir eixir campeons despuix d'un llarc duel en el Club de Fútbol Barcelona de principi a fi.[30] La dupla, va ser autora de 59 gols i nou hat-tricks, dos d'ells, un per cada jugador, es va produir en la victòria per 10-1 front a l'O. D. Las Palmas en la que és una de les majors victòries en l'història del campeonat.

Especialiste en el dispar, durant la temporada 1960-61, va anotar quatre gols en un partit contra l'Elig Club de Fútbol i en la temporada següent, va marcar cinc gols contra el mateix equip. Va anotar dos tripletas més en «El Clàssic» contra el C. F. Barcelona en 1963, un en l'estadi Santiago Bernabéu i un atre en el Camp Nou. Durant huit temporades com a madridista fins a l'edat de 39 anys, Puskás va jugar 180 partits de lliga i va marcar 156 gols, en una mija de 0,87 gols per partit, i va anotar 20 o més gols durant els seus primers sis anys en Espanya —sent tres d'elles superior als 40—. Va guanyar el «pichichi» en quatre ocasions,[n. 6] i va ajudar al club a guanyar la Lliga cinc voltes consecutives entre 1961 i 1965, ademés d'un Campeonat d'Espanya de Copa en 1962 en el que va anar l'autor dels dos gols de la victòria per 2-1 sobre el Sevilla Club de Fútbol. Circumstància —la de ser decisiu— que es va repetir més voltes durant la seua estància en Madrit.

Sobre les seues participacions en Europa, a on el seu club era el campeó vigent a la seua arribada, va jugar 39 partits en els que va marcar 35 gols. Va ser clau per a que el seu equip aplegara a alcançar novament la final de la Copa d'Europa de 1959, anotant en l'anada i en la repetició decisiva de la semifinal del «derbi madrileny» davant el Club Atlètic de Madrit —en la que va anar la primera volta que dos clubs de la mateixa ciutat s'enfrontaven en el torneig—, pero desgraciadament no va poder comparéixer en la final per una lesió i que els seus companyers varen terminar per véncer. En l'edició següent va escomençar anotant una tripleta davant l'Association Sportive La Jeunesse d'Esch i en abdós partits de la semifinal contra el C. F. Barcelona, en la que va classificar als madridistes a la final en tres gols en l'eliminatòria. En la que va anar la seua primera final de Copa d'Europa es va impondre al Eintracht Frankfurt Fußball en Glasgow per 7-3 davant 135 000 espectadors; Puskás va marcar quatre gols i Vaig donar Stéfano va anotar tres.[19] Dit partit els va valdre per a rebre un apelatiu pel que seria conegut el club des de llavors, el de «els vikingos» i ser catalogats com el millor equip del món sense discussió.[31]

«Real wanders through Europe as the Vikings onze walked, destroying everything in its path»
(«El Real Madrit es passeja per Europa com antany es passejaven els vikingos, arrasant-ho tot al seu pas»)
The Times. 19 de maig de 1960. Londres.

Varen conseguir un ardit que en el pas del temps seria històrica ya que no ha segut igualada fins al moment. Les cinc Copes d'Europa consecutives es mantenen com la millor actuació conseguida mai per un equip en l'història de la competició. Ademés, en conseqüència de l'últim títul, el club va obtindre el privilegi de disputar una nova competició internacional recentment instaurada: la Copa Intercontinental. Este trofeu va ser disputat en avant pel campeó d'Europa i el campeó de Sudamérica (guanyador de la Copa Campeons d'Amèrica, homòloga de la Copa d'Europa) per a dilucidar quí era el millor equip del món. El Real Madrit va eixir vencedor despuix de derrotar al Club Atlètic Peñarol per un global de 5-1,[32] corroborant aixina la seua condició de millor equip del món.

El també cridat «Madrit de Vaig donar Stéfano» va pujar aixina al club a lo més alt del panorama futbolístic internacional, conseguint un gran reconeiximent per part de mijos, aficionats i equips rivals.[33][34] Durant este periodo, l'equip va alçar res menys que dèneu títuls en poc més de dèu anys,[32] mentres que els seus futbolistes varen ser internacionalment reconeguts en el nou trofeu creat pel diari francés L'Équipe del Baló d'Or, premi al millor futboliste del món segons un jurat d'experts, i en a on els blancs varen copar el podi del trofeu durant els primers anys.[35] Malnomenat per l'afició espanyola com «Pancho Puskás» i «Cañoncito Pum», Puskás va ser guardonat en el Baló d'Argent en 1960.

En posteriors campanyes, va anotar atres tres tripletas, incloent una en la final de 1962 contra el Sport Lisboa i Benfica, que varen perdre per 5-3 —l'atra va ser contra el Football Club Internazionale Milano de Luis Suárez, Helenio Herrera i Sandro Mazzola—. Un veterà equip que va sorprendre a Europa va escomençar a desvanir-se. No en va, les seues principals figures, Vaig donar Stéfano i Puskás, contaven en 37 i 36 anys respectivament. Dita final contra els italians va ser l'últim partit com a madridiste del hispanoargentino. No obstant, el jugador magiar va continuar la seua estela i va anotar cinc gols en dos partits contra el Feyenoord que varen ajudar al club a aplegar a la final de la Copa Europea de 1966 —l'octava del club en onze anys de competició— i quinta i última de Puskás. Un equip integrat per jóvens espanyols com Enrique Pérez Pachín, Pedro de Felipe, Manuel Sanchís, José Martínez Pirri, Ignacio Soc, Paco Serena, Amancio Amaro, Ramón Grosso o Manuel Velázquez; tots ells capitaneados pel veterà Paco Gento i conegut com el Madrit dels yeyé, va anar el primer en véncer en l'equip sancer format per jugadors del país d'orige del club, açò és, tots espanyols. Puskás, de nou, no va poder disputar-la per una recaiguda d'una llarga lesió sofrida en l'hivern d'eixa mateixa campanya i de la que es va restablir en abril. El club va conquistar el seu sext títul, i Puskás el seu tercer en una competició en la que va ser màxim realisador en dos ocasions.

Va disputar el seu últim partit en 39 anys, el 8 de maig de 1966, sent l'únic futboliste en jugar un partit en l'història del Real Madrit despuix de complir eixa edat i deixant un balanç de 242 gols en 262 partits —a una mija de 0,92 per trobada— i dèu títuls en el seu haver.[n. 7] Guanys que li varen valdre per a ser proclamat per la FIFA i l'IFFHS com el Màxim Golejador del sigle xx, ademés del millor futboliste hongarés de l'història, el 4.º millor d'Europa, i el 6.º millor del món.[36]

«...Én imádtam a futballt! Imádtam a családomat és mindig a futballpályán jártam, engem több més nem érdekelt. Az én kabalám mindig a labda volt. Akkor éreztem magam biztosnak, amikor a labda nálam volt, vagy ha a labdába belerúghattam...»

«...M'encantava el fútbol! Yo amava a la meua família i yo estava sempre en el camp de fútbol, no estava interessat en res més. El baló sempre va ser la meua mascota. Podia sentir confiança quan tenia la pilota o quan la pateaba...»
Ferenc Puskás despuix de la seua retirada.[37]

Selecció nacional

Selecció absoluta

Puskás va fer el seu debut en la selecció d'Hongria el 20 d'agost de 1945 i va anotar en la victòria per 5-2 sobre SEL.[38] Després va passar a jugar 85 partits i va anotar 84 gols per a l'equip magiar. El seu récort internacional va incloure dos tripletas contra Àustria, un contra SEL i quatre gols en la victòria per 12-0 sobre SEL.[39] Junt en Zoltán Czibor, Sándor Kocsis, József Bozsik i Nándor Hidegkuti, va formar el núcleu del equip d'or que anava a permanéixer invicte durant 32 partits consecutius.[26] Durant este periodo es varen convertir en campeons olímpics en 1952, superant a SEL per 2-0 en la final d'Helsinki. Puskás va marcar quatre gols en el torneig olímpic,[39] incloent el primer gol en la final. També va derrotar a SEL dos voltes, primer en una victòria per 6-3 en l'estadi de Wembley[38] i despuix 7-1 en Budapest. Puskás va marcar dos gols en cada partit contra Anglaterra. En 1953, també es va convertir en campeó d'Europa central. Hongria va guanyar el campeonat despuix de terminar la part superior de la taula en 11 punts. Puskás va terminar el torneig com a màxim golejador en 10 gols i va marcar dos gols per a Hongria, que va reclamar el títul en una victòria per 3-0 sobre SEL en el Stadio Olimpico en 1953.

Puskás va marcar tres gols en els dos partits de primera ronda Hongria disputat en la Copa Mundial de la FIFA 1954. Els Magiares poderosos varen derrotar a SEL 9-0 i a la llavors SEL 8-3. En este últim partit, va sofrir una fractura en el turmell despuix d'una entrada de Werner Liebrich, i no va retornar fins al final.

Puskás va jugar tota la final del Mundial 1954 contra Alemània en la fractura. A pesar d'açò, va anotar el seu quart gol del torneig per a posar per davant a Hongria als sis minuts, i en el segon gol del partit, obra de Czibor dos minuts més tart, semblava que els favorits abans del torneig es durien el títul. No obstant, els alemans occidentals varen empatar els dos gols abans del descans, i a sis minuts per al final els alemans occidentals varen fer el gol de la victòria. A dos minuts del final del partit, Puskás va aparéixer per a anotar l'empat, pero el gol va ser anulat per fòra de joc.[40]

Espanya

Despuix de conseguir la nacionalitat espanyola en 1961, Puskás va iniciar un breu pas per la selecció espanyola, en la que va debutar en setembre d'eixe any front a Marroc i tres partits més, l'últim en juny de 1962 en derrota front a Checoslovàquia en el Mundial de Chile.[41]

Estil de joc

Si per alguna cosa es va caracterisar el joc de Puskás va ser pel seu domini de la cama esquerra. Era capaç de donar passes medits als extrems, com Francisco Gento i de tirar a porteria en una potència increible. A tot açò sumava una gran velocitat gràcies a una temible arrancada i una visió del gol que li ha permés ser nomenat màxim golejador del sigle, per part de la Federació Internacional d'Història i Estadística de Fútbol.

Direcció tècnica

Despuix de retirar-se com a jugador, Ferenc Puskás es va convertir en entrenador. En 1971 va dirigir al Panathinaikos grec, al que va conduir a la final de la Copa d'Europa, l'única volta que un club grec ha aplegat a una final europea fins a la data. En les rondes de classificació varen eliminar al Everton Football Club en quarts de final i varen derrotar al Estrela Roja de Belgrat en les semifinals. En la final, el Panathinaikos va perdre 2-0 davant l'Ajax de Johan Cruyff en l'estadi Wembley. Durant el seu periodo de quatre anys en el Panathinaikos, Puskás va ajudar a l'equip a conquistar un campeonat grec en 1972. No obstant, en la notable excepció de la seua etapa en el Panathinaikos, Puskás no va poder traslladar el seu èxit com a jugador a la seua carrera com a entrenador.

Puskás va tindre experiències en Espanya, entrenant al Alavés (1968–1970)[42] i al Real Múrcia, al que va aplegar despuix del seu èxit en el club helé en 1975. Posteriorment va estar una temporada (1976) en el Colo-Colo de Chile, la selecció de SEL i l'AEK Atenes. En Amèrica del Sur va dirigir també al Club Sol d'Amèrica, a qui va fer campeó de la Primera Divisió de Paraguai de 1986, i al Cerro Porteño. A pesar dels seus exòtics viages, el seu últim èxit va aplegar en el South Melbourne Hellas, en el que va guanyar el títul de la National Soccer League australiana en 1991.

Quan el Wolverhampton Wanderers Football Club va estrenar el seu nou estadi Molineux en 1993, Puskás va visitar l'estadi recent inaugurat com invitat d'honor a vore el partit amistós entre el Wolves i el Budapesti Honvéd, partit per a batejar la nova obertura de l'estadi. Esta trobada va servir també per a rememorar l'històric partit que varen disputar en la década de 1950 abdós clubs, en el que l'equip hongarés, en Puskás al cap, va perdre davant els anglesos per 3-2.

En 1993, la Federació Hongaresa de Fútbol va anunciar la presentació del mític davanter magiar com a seleccionador nacional. Puskás va dirigir a la selecció de SEL quatre partits, incloent una victòria per 4-2 en un amistós contra la SEL en Dublín, a on Hongria perdia per dos gols per a véncer finalment als irlandesos.

Vellea i mort

En la caiguda del comunisme, en setembre de 1992 va fixar definitivament la seua residència en Hongria i es va incorporar a tasques tècniques de la seua selecció. Coincidint en el seu regrés, li varen ser tornats els seus galons de tinent coronel de l'Eixèrcit i en decembre de 1995 va ser ascendit al grau de coronel. En octubre de 1995 la Federació Internacional d'Història i Estadística de Fútbol ho va proclamar «màxim golejador» del XX, en sumar en la seua carrera 528 partits i 512 gols.[43]

En octubre de 2000, va ser hospitalisat en Budapest per a un reconeiximent general en el que se li va detectar que sofria una arterioesclerosis cerebral, per lo que va quedar internat en la clínica Kutvolgyi. Des de llavors solament va abandonar l'hospital per a assistir a algun homenage. Pocs anys abans de la mort d'este mític jugador, i en el seu honor, l'Estadi Nacional d'Hongria va canviar el seu nom al d'Estadi Ferenc Puskás.

l'asteroide (82656) Puskás, descobert en l'any 2001 des del Observatori de Calar Alt en Almeria, du este nom en la seua memòria.[44]

La ciutat de Madrit li va dedicar en 2018 un carrer en el nou desenroll urbà del Canyar.[45]

Ferenc Puskás va morir el 17 de novembre de 2006 en Budapest a causa d'una neumonia. Ademés, patia la malaltia d'Alzheimer des de l'any 2000. Havia contret matrimoni en 1950 en Elisabet, en qui va tindre una filla: Anke.[46]

Llegat

El llegendari Népstadion, lloc a on la selecció d'Anglaterra va encaixar la pijor derrota de la seua història (7-1 contra Hongria en 1954) i a on Queen va donar el seu mític concert de 1986,[47] va canviar el seu nom a Estadi Ferenc Puskás en 2002.[48] L'estadi va ser demolit i en el mateix emplaçament es va construir un més modern cridat Puskás Aréna inaugurat en 2019.

En 2005 es va fundar en la ciutat hongaresa de Felcsút el Puskás Ferenc Labdarugó Akadémia, club de fútbol que va promoure la creació de la Puskás Suzuki Kupa, torneig l'objectiu del qual és donar l'oportunitat de competir a jóvens futbolistes en talent. En 2013 conseguixen el seu primer ascens a Primera Divisió i en 2020 participen per primera volta en competicions internacionals.[49]

En 2013 es va presentar una estàtua de tamany natural del llegendari futboliste en la Plaça Puskás Öcsi d'Óbuda.[50] El Real Madrit va inaugurar en 2020 un bust en el seu honor que presidix la Ciutat Deportiva.[51]

Anècdota

Quan el Real Madrit C. F. es va enfrontar en la final de la Copa d'Europa de 1964 —hui Lliga de Campeons— al F. C. Internazionale, Sandro Mazzola, qui va anotar el tercer gol italià en el qual varen guanyar 3-1 als espanyols, tenia pensat intercanviar la seua camiseta en Alfredo Vaig donar Stéfano, pero abans d'aplegar a ell, se li va creuar Puskás, que li va dir: «Goja este moment, chaval, per a glòria teua i orgull del teu pare Valentino Mazzola estiga en a on estiga. Eres digne d'ell.», i acte seguit li va oferir la seua camiseta.[52]

Estadístiques

Clubs

Senyes actualisades a fi de carrera deportiva.

En la temporada 1957-58 va estar inhabilitat per a la pràctica deportiva per la FIFA i l'UEFA per haver segut acusat per Hongria de «traïdor a la pàtria» al no retornar al país, en plena revolució i baix règim comuniste i imposicions de l'Unió Soviètica. El jugador era llavors comandant militar i trobant-se fora del país junt al restant de la selecció nacional, molts d'ells no varen retornar i varen decidir fer carrera per Europa.[23][29] Lesionat de gravetat en la seua última temporada, va deixar l'activitat en 1966.

Club Temporada Div. Lliga (1) Copes (2) Internacional (3) Total (4) Mija
Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols
Kispesti A. C.[n. 8] HUN 1943-44 3.ª 3 4 - - Inexistents 3 4 1.33
Kispest F. C. HUN 1943-44 1a 17 8 - - Inexistents 17 8 0.47
Kispest A. C. HUN 1944-45 27 17 Inexistents Inexistents 27 17 0.63
Kispest A. C. HUN 1945-46 36 35 Inexistents Inexistents 36 35 0.97
Kispest A. C. HUN 1946-47 30 32 Inexistents Inexistents 30 32 1.07
Kispest A. C. HUN 1947-48 32 50 Inexistents Inexistents 32 50 1.56
Kispest A. C. HUN 1948-49 30 46 Inexistents Inexistents 30 46 1.53
Budapesti Honvéd S. I. HUN 1949-50 30 31 Inexistents Inexistents 30 31 1.03
Budapesti Honvéd S. I. HUN 1950-51 15 25 Inexistents Inexistents 15 25 1.67
Budapesti Honvéd S. I. HUN 1951-52 21 21 2 1 Inexistents 23 22 0.96
Budapesti Honvéd S. I. HUN 1952-53 26 22 Inexistents Inexistents 26 22 0.85
Budapesti Honvéd S. I. HUN 1953-54 26 27 3 12 Inexistents 29 39 1.34
Budapesti Honvéd S. I. HUN 1954-55 20 21 - - Inexistents 20 21 1.05
Budapesti Honvéd S. I. HUN 1955-56 26 18 6 4 4 3 36 25 0.69
Budapesti Honvéd S. I. HUN 1956-57 13 5 - - 2 1 15 6 0.40
Total Kispest (Prof.)[n. 9] / Budapesti Honvéd 352 362 11 17 6 4 366 383 1.04
Sense equip [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] 1957-58 Inhabilitat - - -
Real Madrit ESP 1958-59 1.ª 24 21 5 2 5 2 34 25 0.74
Real Madrit ESP 1959-60 24 25 5 11 7 12 36 48 1.33
Real Madrit ESP 1960-61 28 28 9 14 4 2 41 44 1.07
Real Madrit ESP 1961-62 23 20 8 13 9 7 40 40 1.00
Real Madrit ESP 1962-63 30 26 7 4 2 - 39 30 0.77
Real Madrit ESP 1963-64 25 21 - - 8 7 33 28 0.85
Real Madrit ESP 1964-65 18 11 4 4 3 2 25 17 0.68
Real Madrit ESP 1965-66 8 4 3 1 3 5 14 10 0.71
Total Real Madrit C. F. 180 156 41 49 41 37 262 242 0.92
Total carrera 532 518 52 66 47 41 628 625 0.99
(1) Resaltats els gols que li varen proclamar màxim golejador del campeonat (Bota d'Or 1947-48). Baló d'Argent de la temporada 1959-60.
(2) Inclou senyes de la Magyar Kupa (1944-56); Copa del Generalísimo (1958-66).
(3) Inclou senyes de la Copa Mitropa (1955-56); Copa d'Europa (1956-66) / Copa Intercontinental (1960).
(4) No inclou gols en partits amistosos.
Font: UEFA - Real Madrit (Diari ABC) - BDFútbol - RSSSF (I) - RSSSF (II) - Transfermarkt - Budapest Honved - ARFTS (I) - ARFTS (II).

Selecciones

Participacions en fases finals

Mundial Equip Sèu Resultat Partits Gols Assistències
Copa Mundial de Fútbol 1954 Hongria Selecció d'Hongria Suïssa CHE Subcampeó 5 4 4
Copa Mundial de Fútbol 1962 ESP Selecció d'Espanya Chile CHL Primera fase 3 0 2

Ferenc Puskas en la seua carrera com a futboliste professional va fer 746 gols oficials, va donar 404 assistències ademés, d'haver ganado molts títuls colectius i individuals.

Resum estadístic

Competició Partits Gols Promig Assistències
Primera Divisió 532 518 0.97 290
Copes nacionals [decimal 1] 52 66 1.27 24
Copes internacionals [decimal 2] 47 41 0.90 17
Selecció Hongaresa 85 84 0.99 28
Selecció Espanyola 4 2 0.50 1
TOTAL 720 711 0.98 360
  1. ↑ Inclou Copa d'Hongria (17 gols) i Copa del Rei (49 gols).
  2. ↑ Inclou Copa de Clubs Campeons Europeus (36 gols), Copa Intercontinental (2 gols), Copa Mitropa (3 gols).

Trayectòria com a entrenador

Club País Any
Hércules d'Alacant 1945 1966-1967
Vancouver Royals Canadà Canadà 1968
Deportiu Alavés 1945 1968-1970
Panathinaikos FC Erro al crear miniatura: 1970-1974
Real Múrcia 1945 1975
Colo Colo Chile CHL 1977
Aràbia Saudita Aràbia Saudita Aràbia Saudita 1977-1978
AEK Atenes FC Grècia Grècia 1978-1979
Al-Masry Erro al crear miniatura: 1979-1982
Sol d'Amèrica Erro al crear miniatura: 1985-1986
Cerro Porteño 1986-1989
South Melbourne Hellas Erro al crear miniatura: 1989-1992
Selecció de fútbol d'Hongria Hongria HUN 1993
Sant Francisco Golden Gate Gales [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]]

1997

Palmarés i distincions

Campeonats nacionals

Títul Club Any
Nemzeti Bajnokság I Hongria Budapesti Honvéd ES 1950¹
Nemzeti Bajnokság I 1950²
Nemzeti Bajnokság I 1952
Nemzeti Bajnokság I 1954
Nemzeti Bajnokság I 1955
Primera Divisió d'Espanya ESP Real Madrit C. F. 1961
Primera Divisió d'Espanya 1962
Copa del Generalísimo 1962
Primera Divisió d'Espanya 1963
Primera Divisió d'Espanya 1964
Primera Divisió d'Espanya 1965

Campeonats internacionals

Títul Equip Sèu Any
Jocs Olímpics Hongria Selecció d'Hongria Erro al crear miniatura: Helsinki 1952
Copa d'Europa ESP Real Madrit C. F. Erro al crear miniatura: GER Stuttgart 1959
Copa d'Europa Erro al crear miniatura: SCO Glasgow 1960
Copa Intercontinental Erro al crear miniatura: ESP Madrit 1960
Copa d'Europa Erro al crear miniatura: BEL Brusseles 1966

Distincions individuals

Distinció Any
Màxim Golejador de la Lliga Hongaresa 1948, 1950, 1951, 1953
Màxim Golejador de la Copa Internacional d'Europa Central 1953
Trofeu Pichichi al Màxim Golejador de Lliga Espanyola 1960, 1961, 1963, 1964
Màxim Golejador de la Copa Intercontinental 1960
Baló d'Argent de l'UEFA 1960
Màxim Golejador de la Copa d'Europa 1960, 1964
Proclamat màxim golejador del XX per l'IFFHS 1995
Màxim golejador de l'història de la selecció de fútbol d'Hongria 2000
Elegit màxim golejador del XX per la FIFA 2004
Elegit com un dels 125 millors futbolistes vius de l'història (FIFA 100) 2004
Nomenat el Millor Futboliste Hongarés de l'història - IFFHS 2006
Elegit el 6.º Millor Futboliste del Món del Sigle XX 2006
Elegit el 4.º Millor Futboliste europeu del Sigle XX 2006
Elegit el 2.º millor golejador en l'Història dels Tornejos de Primera Divisió d'Europa 2006

Notes

  1. ↑ Va adoptar la nacionalitat espanyola en 1958, la qual li va ser otorgada per la via ràpida en la seua calitat de refugiat polític. No obstant, devia complir tres anys de residència en Espanya per a poder rebre alguna convocatòria a la selecció de dit país.
  2. ↑ La sifra poguera ser major per l'insuficiència de senyes en l'época, per lo que s'indiquen únicament els que es tenen constància.
  3. ↑ La IFFHS és un ent colaborador de la FIFA per lo que molts de les seues senyes estan d'igual manera homologats pel màxim organisme futbolístic.
  4. ↑ Dos de Concacaf, tres de Conmebol, un de la AFC, un de la CAF, un de la OFC i cinc de l'UEFA.
  5. ↑ Per la Segona Guerra Mundial, es va acceptar que alguns equips rumans disputaren la lliga hongaresa.
  6. ↑ En 1960, 1961, 1963, i 1964, anotant 26, 27, 26 i 20 gols, respectivament.
  7. ↑ Contabilisant les trobades amistoses va sumar uns registres de 324 gols en 372 partits.
  8. ↑ Equip amateur o segon equip/filial. El segon equip es va denominar Kispesti A. C. (1926-44) i Kispesti A. C. II (1944-49), i no cal confondre-ho en el primer equip professional que es va cridar Kispest F. C. (1926-44) i Kispest A. C. (1944-49).
  9. ↑ Equip professional. El segon equip es va denominar Kispesti A. C. (1926-44) i Kispesti A. C. II (1944-49), i no cal confondre-ho en el primer equip que es va cridar Kispest F. C. (1926-44) i Kispest A. C. (1944-49).

Referències

  1. ↑ «"Puskas". Collins English Dictionary. HarperCollins.».
  2. ↑ Diari ABC (ed.): «Fallix als 79 anys el mític futboliste Ferenc Puskas». Consultat el 1 d'octubre de 2015.
  3. ↑ Diari El País (ed.): «Mor el llegendari futboliste hongarés Ferenc Puskás». Consultat el 1 d'octubre de 2015.
  4. ↑ Diari La Vanguardia (ed.): «donar-stefano-adios-primer-gran.html Alfredo vaig donar Stefano, adeu al primer gran». Consultat el 12.07.14.
  5. ↑ Pàgina oficial de l'UEFA (ed.): «Els millors hongaresos en Europa». Consultat el 2 d'octubre de 2015.
  6. ↑ Pàgina oficial de la FIFA (ed.): «FIFA introduïxes new FIFA Puskás Award to honour the "goal of the year"» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2012. Consultat el 10 d'octubre de 2015.
  7. ↑ The Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation (ed.): «Estadístiques Puskas». Consultat el 5 de Febrer 2021.
  8. ↑ Pàgina oficial de l'UEFA (ed.): «The greatest teams of all clave: Real Madrit 1956-60» (en anglés). Consultat el 18 de març de 2018.
  9. ↑ Diari El Món (ed.): «Hongria plora al millor jugador de la seua història». Consultat el 2 d'octubre de 2015.
  10. ↑ [enllaç trencat]
  11. ↑ Pàgina oficial de la FIFA (ed.): «How Panathinaikos gave Ferenc Puskas his greatest managerial success» (en en). Consultat el 27 de març de 2024.
  12. ↑ Saló de la Fama FIFA (ed.): «#Investidura del Saló de la Fama FIFA». Archivat des d'el original, el 15 de març de 2018. Consultat el 18 de març de 2018.
  13. ↑ Diari As (ed.): «El Madrit presumix en el Saló de la Fama de FIFA: en Gento són 12». Consultat el 18 de març de 2018.
  14. ↑ Pàgina oficial de la IFHOC (ed.): «International Hall of Champions Inducted for 1997-98» (en anglés). Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2007. Consultat el 24 de setembre de 2014.
  15. ↑ Pàgina oficial de la IFHOC (ed.): «International Hall of Champions Inducted for 1997-98 (II)» (en anglés). Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2011. Consultat el 24 de setembre de 2014.
  16. ↑ Diari AS (ed.): «Vaig pelar: "Puskas ha segut el millor de tots els temps"». Consultat el 6 de maig de 2024.
  17. ↑ «[1]», Nemzeti Sport. Consultat el 13 de maig de 2010 (en hongarés).
  18. ↑ 18,0 18,1 [enllaç trencat]
  19. ↑ 19,0 19,1 «[2]», 'The New York Claves'. Consultat el 8 de març de 2008.
  20. ↑ «Puskás, Hungary's greatest». uefa.com. Consultat el 27 de novembre de 2006.
  21. ↑ «[3]», The Guardian. Consultat el 27 de novembre de 2006.
  22. ↑ https://web.archive.org/web/20111008021912/http://www.kulker-online.eu/content/view/1009
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 «Hall of Fame, Ferenc Puskas». IFHOF. Consultat el 10 de decembre de 2006.
  24. ↑ «[4]», Bleacher Report.
  25. ↑ Pàgina oficial de l'UEFA (ed.): «Copa d'Europa 1956-57 (I)». Consultat el 21 de decembre de 2016.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «Galloping Major gave us finest hour at Hampden». The Scotsman. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2007. Consultat el 10 de decembre de 2006.
  27. ↑ Pàgina oficial de l'UEFA (ed.): «Copa d'Europa 1956-57 (II)». Consultat el 21 de decembre de 2016.
  28. ↑ Behind the Curtain: Football in Eastern Europe by Jonathan Wilson. 2006.
  29. ↑ 29,0 29,1 ESPN (ed.): «Puskas, the Galloping Major» (en en). Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2012. Consultat el 21 de decembre de 2016.
  30. ↑ Portal digital BDFutbol (ed.): «Primera Divisió 1958-59». Consultat el 21 de decembre de 2016.
  31. ↑ «Apelatiu de "Vikingos" (enllaç recuperat)». Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2014. Consultat el 20 d'agost de 2015.
  32. ↑ 32,0 32,1 Pàgina oficial del Real Madrit (ed.): «Palmarés del Real Madrit». Consultat el 20 de juny de 2017.
  33. ↑ Diari Marca (ed.): «Vaig donar Stefano i les 5 Copes d'Europa». Consultat el 20 de març de 2012.
  34. ↑ Pàgina oficial del Real Madrit (ed.): «Vaig donar Stéfano». Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2013. Consultat el 20 de març de 2012.
  35. ↑ The Rec. Sports Soccer Statistics Foundation (ed.): «Historial del Baló d'Or». Consultat el 16 de novembre de 2012.
  36. ↑ The Rec. Sports Soccer Statistics Foundation (ed.): «IFFHS' Players and Keepers of the Century for many countries» (en anglés). Consultat el 21 de decembre de 2016.
  37. ↑ «[5]». Consultat el 22 de decembre de 2016.
  38. ↑ 38,0 38,1 «[6]», The Times. Consultat el 10 de decembre de 2006.
  39. ↑ 39,0 39,1 «Ferenc Puskás — Goals in International Matches». RSSSF. Consultat el 10 de decembre de 2006.
  40. ↑ The World Cup: The Complete History by Terry Crouch. 2006.
  41. ↑ Pàgina oficial de la FIFA (ed.): «Puskas, al galop per l'història». Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2015. Consultat el 2 de juliol de 2015.
  42. ↑ «Entrenadors en la história de l'Alavés».
  43. ↑ Puskas, màxim golejador del sigle XX
  44. ↑ Web de jpl. «(82656) Puskas».
  45. ↑ «Inaugurada el carrer Ferenc Puskas en Madrit». Diari AS. Consultat el 17 de març de 2024.
  46. ↑ «Ferenc Puskas: dèu anys sense la 'escopeta' hongaresa». libertaddigital.com. Consultat el 17 de març de 2024.
  47. ↑ «ser-historico-concerte-sol-comuniste-20230727_2832707 El dia en el que Queen va trencar el 'teló d'acer': aixina va ser el seu històric concert en sol comuniste». rockfm.fm. Consultat el 17 de març de 2024.
  48. ↑ «L'estadi més gran d'Hongria durà el nom de Ferenc Puskas». libertaddigital.com. Consultat el 17 de març de 2024.
  49. ↑ «L'història del Puskas Akademia: el club homenage que baralla en la Conference League». Diari AS. Consultat el 17 de març de 2024.
  50. ↑ «Gran tribut a Puskás». uefa.com. Consultat el 17 de març de 2024.
  51. ↑ «Inaugurada l'estàtua de Ferenc Puskas en Valdebebas». Diari AS. Consultat el 17 de març de 2024.
  52. ↑ Pàgina oficial de la FIFA (ed.): «Sandro Mazzola: “L'Inter, una segona família”». Consultat el 7 de decembre de 2016.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

Referències

  1. ↑ Puskás, un futboliste de novela
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ferenc_Puskás&oldid=1585389»