Johan Cruyff
Hendrik Johannes Cruyff (Ámsterdam, 25 d'abril de 1947-Barcelona, 24 de març de 2016),[1] conegut internacionalment com Johan Cruyff, fon un futboliste i entrenador neerlandés.[2] És considerat com una de les figures més influents en la història del fútbol, pel seu llegat com a jugador i entrenador.[3][4]
La IFFHS, ho va catalogar com el millor jugador d'Europa en el XX[5] i el segon millor jugador de el XX.[6] També va ser elegit per 30 dels 34 guanyadors del Baló d'Or (de 1956 a 1999) com el tercer millor jugador de el XX, darrere de Vaig pelar i Diego Maradona.[7]
Va militar dèu temporades en el primer equip del Ajax de Ámsterdam. Després va fichar en 1973 pel F. C. Barcelona del que es marcharia en 1978 per a recalar en la North American Soccer League. Allí va estar tres temporades, intercaladas en una temporada en el Alce O. D. que militava en la Segona Divisió d'Espanya. Finalment va tornar en 1981 a la lliga neerlandesa, militant dos temporades en l'Ajax i la seua última temporada com a jugador en el Feyenoord. Va obtindre cinc Copes, huit Lligues, tres Copes d'Europa, una Copa Intercontinental i una Supercopa d'Europa en l'Ajax, una Lliga i una Copa en el Feyenoord, i una Lliga i una Copa en el F. C. Barcelona.
Cruyff va dur als Països Baixos a la final de la Copa Mundial de la FIFA de 1974 i va rebre el Baló d'Or com a jugador del torneig. Despuix de terminar tercer en la UEFA Euro 1976, Cruyff es va negar a jugar en la Copa del Món de 1978 en acabant de que un intent de seqüestre contra ell i la seua família en la seua casa de Barcelona ho dissuadira del fútbol. Despuix del seu acomiadament en 1996, va terminar la seua carrera com a entrenador, pero va seguir sent influent tant en l'Ajax com en el Barcelona. Va fundar vàries institucions socialment compromeses, que s'enfoquen principalment en els jóvens i el deport. També va seguir involucrat en el fútbol, inclús com a analiste, embaixador, assessor i columnista. En 2009 va decidir reprendre la direcció tècnica quan li varen propondre la selecció nacional de Catalunya.[8] Va ocupar este càrrec fins a 2013. Ademés, va ser membre del consell d'administració de l'Ajax des de juny de 2011 fins a abril de 2012.[9]
Va rebre el Baló d'Or en tres ocasions (1971, 1973 i 1974), marca que compartix en Michel Platini i Marque van Basten. Cruyff va ser el més famós exponent de la filosofia de fútbol coneguda com «fútbol total», desenrollada per Rinus Michels.[10]
En 1984, despuix de retirar-se com a jugador dels terrenys de joc, Cruyff es va convertir en entrenador de l'Ajax i va conseguir dos Copes Neerlandeses i una Recopa d'Europa. Més vesprada es convertiria en entrenador i president d'honor del F. C. Barcelona, club del que fon un influent assessor.[11][12] Ademés va ser colaborador de la federació catalana en proyectes deportius i socials.[13] Conseguiria una Copa d'Espanya, quatre Lligues d'Espanya, tres Supercopas d'Espanya, una Recopa d'Europa, una Copa d'Europa i una Supercopa d'Europa com a entrenador del Barcelona.
El 14 de decembre de 2020 va ser inclós com davanter centre en el segon Dream Team històric del Baló d'Or.[14]
L'estil de joc i la filosofia futbolística de Cruyff, han influït tant en entrenadors com en jugadors.[15][16][17] Ajax i Barcelona es troben entre els clubs que han desenrollat acadèmies jovenils basades en els métodos d'entrenament de Cruyff. La seua filosofia com a entrenador va ajudar a assentar les bases per a la reactivació dels èxits internacionals de l'Ajax en la década de 1990, i els èxits del fútbol espanyol tant a nivell de clubs com a internacional durant els anys 2008 a 2012 s'han citat com a prova de l'impacte de Cruyff sobre el fútbol contemporàneu.[18][19][20]
Biografia
[editar | editar còdic]Hendrik Johannes Cruijff va nàixer el 25 d'abril de 1947 en Ámsterdam (Països Baixos), en el llavors hospital Burgerziekenhuis, situat en el carrer Linnaeusstraat, en l'est de la ciutat. Va créixer en un entorn de classe treballadora en el barri de Betondorp, a pocs centenars de metros de l'antic estadi De Meer del Ajax de Ámsterdam, club al que va estar vinculat des de l'infància.[21][22][23]
Era el segon fill de Hermanus Cornelius Cruyff, propietari d'una menuda tenda de frutes i verdures, i de Petronella Bernarda Draaijer, que colaborava tant en el negoci familiar com en les tasques domèstiques.[21] En 1959, quan Johan tenia dotze anys, el seu pare va fallir d'un infart, fet que va marcar profundament la seua vida; a partir de llavors la seua mare va començar a treballar en l'estadi de l'Ajax com a personal de neteja per a sostindre a la família.[24][25][26]
La proximitat al club i la relació de la família en l'entitat varen facilitar la primerenca vinculació de Cruyff a l'Ajax. Va ingressar en les categories inferiors del club al voltant dels dèu anys d'edat i va destacar pronte en el fútbol jovenil neerlandés, abans d'aplegar al primer equip a mitan de la década de 1960.[22][24][27]
Trayectòria com a jugador
[editar | editar còdic]Ajax
[editar | editar còdic]L'infància de Johan Cruyff, Jopie segons li cridava carinyosament la seua mare, va estar lligada a un baló de fútbol i al Ajax de Ámsterdam, puix en sol dèu anys va ser triat entre atres 300 chiquets per a formar part de les categories inferiors del club. La seua mare treballava com a personal de neteja en el club i va convéncer a l'entrenador per a que seleccionara a Johan per a formar part dels seus jugadors.[10]
El 8 de juliol de 1959, quan tenia dotze anys, el seu pare va fallir d'un ataque al cor, per #lo que es va vore obligat a ajudar en l'economia familiar. Un any despuix abandonaria els estudis per a dedicar-se exclusivament al fútbol i a l'any següent trobaria una nova figura paterna en el cuidador del camp de l'Ajax al que ajudava en el seu treball.
L'entrenador Rinus Michels va preparar un programa d'eixercici físic per a Johan, concebut especialment per a desenrollar la seua complexió endeble, en la finalitat de que fora capaç de soportar els rigors d'una carrera professional.[28] Dins de l'estructura de l'Ajax va passar ràpidament per totes les categories inferiors (inclosos treballs com el de limpiabotas i cuidador del vestuari), fins que va conseguir aplegar a la primera plantilla, per recomanació de Vic Buckingham, i debutar en la Primera Lliga neerlandesa a l'edat de 17 anys, marcant l'únic gol del seu equip el dia del seu debut.[10]
El partit del seu debut es va celebrar el 15 de novembre de 1964, enfrontant-se al GVAV Groningen. Es produïa aixina l'inici de la carrera del considerat millor jugador europeu de l'història, que contribuiria en fer a l'Ajax el clar dominador del fútbol del Vell Continent, conseguint 6 Lligues i 4 Copes, 3 Copes d'Europa, 1 Copa Intercontinental i 1 Supercopa d'Europa.
Cruyff va començar realment a guanyar-se un lloc en la temporada 1965-66, consolidant-se com a jugador del primer equip despuix d'anotar dos gols en el Torneig Olímpic contra el DWS Amsterdam el 24 d'octubre de 1965 (acabant el partit en una victòria per 2-0). En els sèt partits d'hivern, va marcar huit voltes i en març de 1966 va conseguir el seu primer hat-trick en un partit de lliga contra el Telstar (ganado per 6-2). Quatre dies més vesprada, en un partit de Copa contra el BV Veendam (7-0), va marcar 4 dels gols. En total eixa temporada, Cruyff va anotar 25 gols en 23 partits i l'Ajax va guanyar el Campeonat de Lliga.
En la temporada 1966-67 l'Ajax va tornar a guanyar el Campeonat de Lliga, pero també va guanyar Copa dels Països Baixos, el primer «doblet» de Cruyff. Johan va terminar la temporada com el màxim golejador de la Eredivisie en 33 gols.
En la temporada 1967-68, Cruyff va guanyar la lliga per tercer any consecutiu. També va ser nomenat futboliste neerlandés de l'any per segona volta consecutiva, un ardit que repetiria en 1969. El 28 de maig de 1969, Cruyff va participar en la seua primera final de la Copa d'Europa contra el AC Milan, pero l'equip italià va terminar guanyant 4-1.
En la temporada 1969-70, Cruyff va guanyar el seu segon «doblet» de Lliga i Copa, pero al començ de la temporada 1970-1971 va sofrir una llarga lesió en l'engonal, no podent retornar a jugar fins al 30 d'octubre de 1970 contra el PSV. En este partit no va poder dur el seu habitual número 9 ya que estava sent usat per Gerrie Mühren, per #lo que utilisa el número 14, alguna cosa en principi estrany, puix en els anys 70 no existien les camisetes personalisades i els números superiors a l'11 estaven reservats als suplents. Al sendemà es va poder llegir en la prensa neerlandesa que semblava que ya tot estava ben en Cruyff, llevat el número 14 en la seua esquena. La superstició del jugador, i potser la seua rebelia davant la prensa, varen fer que des de llavors anara el seu número favorit, duent-ho en els partits com a internacional i en els seus futurs equips.[29]
La figura de Johan Cruyff es va convertir en un referent del món del fútbol, conseguint en tres ocasions el Baló d'Or, otorgat per la revista francesa France Football, en els anys 1971, 1973 i 1974 (estos dos últims vestint ya la camiseta del Fútbol Club Barcelona).[30]
F. C. Barcelona
[editar | editar còdic]La ruptura en l'Ajax va aplegar en la temporada 1973-74, quan el club de la capital neerlandesa va negociar el traspàs de Cruyff al Real Madrit.[31] En saber-ho el jugador, va fer mostra d'una rebelia que també li va caracterisar durant tota la seua carrera, no fichant pel Real Madrit, sino pel seu màxim rival, el Barcelona.[32] El traspàs de Cruyff al Barcelona es va convertir en el més car en l'història del fútbol fins a eixe moment (60 millons de pessetas) i va firmar un contracte de 12 000 dólars mensuals.[23][33]
Cruyff va ser rebut en Barcelona com un autèntic ídol,[29] i és que l'afició blaugrana vea en ell l'única esperança de que el seu equip ixquera a flotació, puix es trobava penúltim en la classificació d'una lliga que feya catorze anys que no guanyava. I Johan no va defraudar a ningú: en el seu debut en la lliga, el 28 d'octubre de 1973 davant el Granada C. F., va ajudar en 2 tants, per a conseguir un resultat de 4-0. L'equip va donar un gir des de llavors, conseguint no perdre ni una sola trobada des de l'arribada del malnomenat el Flac, i conseguint guanyar per fi el campeonat Primera Divisió d'Espanya 1973-74 despuix de llarcs 14 anys, la novena lliga per al club.
Entre els futbolistes més destacats que ho acompanyaven en el Barcelona estaven el peruà Hugo Sotil, Carles Rexach i Asensi, en ells i baix la seua batuta, l'equip va conseguir una fita que va ser difícil igualar (fins a 2010),[34][35] i és que va véncer per 0-5 en la seua visita al Santiago Bernabéu del Real Madrit, el 17 de febrer de 1974. Va acabar la temporada en 16 gols en el seu haver, destacant-se un gol de «espuela» (en el taló)[36] convertit al Atlètic de Madrit en un partit en el Camp Nou, sent un dels gols pels que més se li recorda i que li va granjear el sobrenom de holandés volador.[37]
En les dos temporades següents el club no va conseguir cap títul, encara que Johan va continuar marcant la diferència com a estrela futbolística. En la temporada 1975-76 va jugar 29 partits de Lliga, en els que va marcar sis gols; No va jugar la Copa, (només per a jugadors nacionals) i nou trobades de Copa d'Europa, a on no va marcar. Eixa mateixa temporada comencen els seus problemes en l'entrenador, Hennes Weisweiler, a raïl d'una substitució en el partit de Lliga contra el Sevilla F. C. i que varen perdre per 2-0. L'entrenador va substituir a Johan pel jove Mir i va justificar el canvi aduint que Johan no jugava ben fora del Camp Nou. Johan va abandonar el camp molt enfadat i va anunciar que el 30 de juny abandonaria el club. Finalment, ya que el públic estava del costat de Johan, l'entrenador va dimitir, sent substituït per Laureano Ruiz.[38] En 1975 va rebre el Baló de bronze que ho va reconéixer com a tercer millor jugador del continent. La temporada 1976-77 la va finalisar en 30 partits de Lliga, en els que va marcar 12 tants; No va jugar la Copa del Rei, (només per a jugadors nacionals); i 7 de Copa d'Europa, en els que va convertir 2 gols.
En la temporada 1977-78, la seua última temporada com blaugrana, el Barcelona va conseguir la Copa del Rei, i Johan va marcar 11 gols en les 3 competicions. Els seus problemes en la directiva li fan abandonar el fútbol espanyol. No obstant, la seua estància en Barcelona va deixar una gran chafada en la seua persona, puix es va integrar molt ràpidament en la cultura catalana, fins al punt de cridar al seu tercer fill, Jordi. Açò li va supondre problemes en el règim franquiste de la Espanya de llavors, al com sempre es va mostrar contrari, que no permetia l'ocupació de noms en català.[n. 1]
North American Soccer League
[editar | editar còdic]Despuix d'un breu periodo d'inactivitat, en el que se li va fer un partit homenage per part de l'Ajax el 7 de novembre de 1978 com a despedida i agraïment per tots els anys com ajaceid i que l'Ajax va perdre 8-1 contra el Bayern de Munich, Cruyff va decidir enrolarse en la North American Soccer League (NASL), quan ya tenia 30 anys. En aquella época, el New York Cosmos que estava dirigit per Warner Bros. i pels germans Nesuhi i Ahmed Ertegün, va intentar fichar a Cruyff per a la seua plantilla en unes dures negociacions, calificades aixina pels propis germans Ertegun en una entrevista del documental «Onze in a Lifetime», pero dites negociacions no varen aplegar a bon caixer i Johan va acabar fichant per Los Angeles Aztecs en 1979.[39] Va debutar el 23 de maig de dit any marcant 2 gols i en un resultat final de 3-0. Va convertir un total de 16 gols en 27 partits i va ser elegit el Millor Jugador de la Lliga Americana. La temporada següent, en 1980, va fichar pels Washington Diplomats, en els que va jugar 27 partits i va marcar 10 gols. Eixe any va ser inclós en l'equip ideal de la Lliga.[40]
En 1981 ho escomençaria en la Segona Divisió d'Espanya, jugant varis mesos en el Alce O. D. al que va aplegar en març i a on va anotar dos gols (abdós contra el Real Oviedo en un 2-2) en dèu partits, per a posteriorment finalisar-ho en Washington de nou, jugant cinc partits en els que va marcar dos gols.[23]
Regrés a la Eredivisie
[editar | editar còdic]La carrera de Cruyff semblava estar aplegant al seu fi, pero sorprenentment va fichar de nou per l'Ajax en l'edat de 34 anys. Durant les seues dos temporades en el club de la seua infància va conseguir guanyar la lliga en abdós, ademés d'una Copa. En la seua última temporada en l'Ajax, la 1982-83, Cruyff va crear el penalti indirecte: en lloc de tirar a porta va servir una assistència per al seu companyer Jesper Olsen, qui li va tornar el passe per a que Cruyff poguera marcar.[41] Eixa última temporada va resultar especialment complicada per al jugador, ya que es va produir la mort de qui havia segut para ell el seu segon pare, el cuidador del camp de l'Ajax. Cruyff va caure en un baix estat d'ànim, i el president de l'Ajax va aplegar a declarar que al jugador li faltaven capacitats per a seguir jugant en la primera divisió neerlandesa, raó per la qual no li va renovar el contracte.[23]
Feyenoord
[editar | editar còdic]I és aixina com va eixir a relluir de nou l'esperit rebel de Cruyff, que va decidir fichar pel màxim rival de l'Ajax, el Feyenoord, contant ya en 37 anys. En la que va anar la seua última temporada va conseguir fer doblet, guanyant la Lliga i la Copa, ademés de ser designat com a millor jugador de la Eredivisie. La seua carrera com a jugador no va poder terminar de manera més triumfal.
Cruyff es va caracterisar pel seu fort temperament, el qual li va dur a sovint problemes, com quan va ser expulsat contra la selecció de Checoslovàquia en el seu segon partit com a internacional i suspés de la selecció neerlandesa durant un any[10] o com quan va perdre el braçalet de capità de l'Ajax en una votació dels seus companyers d'equip en 1973.[28]
Selecció nacional
[editar | editar còdic]En setembre de 1966, Johan va debutar com a jugador de la selecció neerlandesa en un partit front a la selecció d'Hongria,[28] marcant l'empat a 2 (resultat final) en l'últim minut del partit.
A pesar de ser un fix en les convocatòries del seleccionat, tan sol va disputar la Copa Mundial de Fútbol de 1974 en Alemània Federal. L'equip estava enquadrat dins del grup 2 de la primera ronda junt en les seleccions d'Uruguay, Suècia i Bulgària. Els neerlandesos varen obtindre la primera posició del grup despuix de collir 2 victòries (2-0 front a Uruguay i 4-1 front a Bulgària) i un empat (0-0 contra Suècia).
En la segona ronda varen quedar ubicats dins del grup A, junt en les seleccions de Brasil, Argentina i Alemània Democràtica. El conjunt neerlandés va desplegar un joc que passaria a la posteritat com Fútbol Total i que girava entorn a la figura de Johan Cruyff. Esta generació seria recordada com la Taronja Mecànica, sent considerada un dels equips més grans de l'història del fútbol.
El primer partit d'esta segona fase es va disputar el 26 de juny en l'estadi Gelsenkirchen i va enfrontar al combinat neerlandés en la selecció argentina. El partit va acabar en un contundent 4-0 i Cruyff va marcar el primer i l'últim gol, quallant una gran actuació en el partit. La següent trobada front a la selecció d'Alemània Democràtica ho guanyen per 2-0. L'últim partit d'esta ronda es disputa el 3 de juliol i la selecció neerlandesa venç per 2-0 al combinat brasiler, un dels gols marcats per Johan.
La final del Mundial es va disputar el 7 de juliol i té com a protagonistes a la selecció dels Països Baixos, en Cruyff al front, i a la selecció d'Alemània Federal, capitaneada per Franz Beckenbauer. En el primer minut de la final, despuix de 16 passes entre els neerlandesos i sense que els alemans tocaren el baló va acabar en el penalti d'Uli Hoeness sobre Cruyff i que Neeskens marcaria. Alemània va conseguir empatar, i abans del final del primer temps Gerd Müller va fer el segon tant. Despuix la Taronja mecànica va desplegar el seu gran fútbol, pero no els va alcançar per a véncer als germans, els qui varen obtindre el títul. No obstant, Johan obtindria el guardó com a Millor Futboliste del torneig.cita requerida
Finalisat el Mundial, la selecció va deure jugar l'etapa clasificatoria del Campeonat Europeu de 1976, en la que va participar Cruyff. L'equip neerlandés estava enquadrat dins del grup 5 junt a les seleccions d'Itàlia, Polònia i Finlàndia. El primer partit de la fase de classificació, disputat el 25 de setembre de 1974, va enfrontar a Finlàndia en la selecció neerlandesa en el Olympiastadion d'Helsinki. El resultat final va ser de 3-1 i Johan va marcar els dos primers gols del seu equip que remontaven el tant inicial de Rahja per als finlandesos i el tercer va ser obra de Neeskens. El següent partit es va jugar en casa el 20 de novembre en el estadi De Kuip de Róterdam. El resultat final va ser de 3-1 i Cruyff va marcar els dos últims gols del seu equip que desfeen l'empat que fins a eixe moment regnava en el marcador pels gols de Boninsegna i de Rensenbrink. Johan no va tornar a marcar cap gol en el restant de partits de la fase de classificació en la que la seua selecció va quedar primera del grup en quatre victòries, dos derrotes i una puntuació final de 8 punts (les victòries valien 2 punts).
En l'any 1976, Johan també va participar en l'Eurocopa. La selecció nacional neerlandesa es va enfrontar en quarts de final a la selecció de Bèlgica. El partit d'anada es va jugar el 25 d'abril en l'estadi De Kuip. El resultat de dit partit va ser de 5-0 per a la selecció dels Països Baixos. El partit de regrés es va jugar en el Estadi Rei Balduino en Brusseles el 22 de maig, concloent el partit en un 2-1 a favor dels neerlandesos i en el que Cruyff va marcar el segon gol.
En semifinals es varen enfrontar contra la selecció de Checoslovàquia, que venia de guanyar a Gales, el 16 de juny en el Maksimir Stadium de Zagreb. Els checoslovacs varen véncer per 3-1 en la pròrroga i els neerlandesos varen tindre que conformar-se en el partit pel tercer lloc contra l'equip amfitrió, Yugoslàvia, que venia de perdre 4-2 front a la selecció d'Alemània federal.
Este partit va ser disputat el 19 de juny en el Maksimir Stadium, i va acabar en un tanteig de 3-2 a favor de la selecció nacional dels Països Baixos en la pròrroga.[42]
En finalisar el mundial de 1974, Cruyff ya havia amenaçat en no tornar a disputar un atre mundial, puix no estava d'acort en les concentracions a les que obligava la Federació dels Països Baixos. A açò es va sumar la situació política d'Argentina, que en el moment de la disputa del mundial de 1978 es trobava baix una férrea dictadura militar, en greus i sistemàtiques violacions als drets humans. Com a mida de protesta, varis jugadors, entre els que s'incloïa Cruyff, varen renunciar a participar en el mundial.
Els tres motius pels que Cruyff va decidir no participar en el Mundial d'Argentina varen ser: la ya citada violació massiva de drets humans comesa per la dictadura imperant,[43] per por a un possible seqüestre[44] i per no aplegar a un acort econòmic en la firma deportiva Adidas per a dur les tres tires de la marca en la camiseta de la Selecció.[45] En el Mundial anterior ya va tindre problemes i va vestir una camiseta en dos ralles de la marca que ho patrocinava, Puma, al contrari que el restant de companyers que varen lluir les tres ralles de Adidas.[44]
En abril de 2008, Cruyff va desvelar que a finals de 1977, quan jugava en el F. C. Barcelona, va ser víctima d'un intent de seqüestre junt a la seua família. Uns delinqüents varen entrar en el seu domicili i varen nugar a Cruyff i la seua esposa a una cadira i els varen apuntar en un fusil en el cap en presència dels seus fills.[46][47] Encara que lo cert és que mai va ser un secret, ya que la notícia va eixir en tots els periòdics al sendemà de produir-se el dit intent de seqüestre.
En mostrar les seues intencions d'abandonar la selecció, despuix de la classificació per al mundial, despuix del partit guanyat front a la selecció veïna de Bèlgica el 26 d'octubre de 1977, es va portar a terme una gran festa organisada pels diaris deportius De Telegraaf i Avro's Sportpanorama. La celebració va aplegar fins a ben entrada la matinada i varen acodir numeroses celebritats dels Països Baixos, pero com a trasfondo es trobava l'intenció de fer canviar de semblar a Cruyff sobre el seu retir. La cadena de televisió Tros havia reunit 14 000 firmes que recolzaven la participació del jugador en el mundial, baixe el lema Trek Cruijff over de streep (Convéncer a Cruyff), que també es va poder llegir en adhesius i camisetes.
A pesar de tots els esforços, Cruyff es va ratificar en la seua decisió: «No m'apetix explicar totes estes coses perque solament ocasionaran més discussions i açò no m'agrada res. Vaig prendre una decisió i em quede en ella».
En este episodi es posava fi a la seua participació en la selecció del seu país, despuix de disputar 48 partits i marcar un total de 33 gols, participant en 33 d'ells com a capità.[28]
Cruyff també va disputar dos trobades en la selecció de Catalunya en 1973 i 1976, abdós de caràcter amistós, per la no oficialitat de l'equip baix els organismes internacionals.[48]
Participacions en Copa del Món
[editar | editar còdic]| Mundial | Sèu | Resultat | Partits | Gols |
|---|---|---|---|---|
| Copa Mundial de Fútbol de 1974 | Plantilla:FRG | Subcampeó | 7 | 3 |
Participacions en Eurocopa
[editar | editar còdic]| Eurocopa | Sèu | Resultat | Partits | Gols |
|---|---|---|---|---|
| Eurocopa 1976 | Plantilla:YUG | Tercer lloc | 2 | 0 |
Trayectòria com a entrenador
[editar | editar còdic]Ajax
[editar | editar còdic]No va passar molt temps des del seu retir com a jugador professional fins al seu regrés als terrenys de joc. La temporada 1984-85 va entrar en l'organigrama deportiu com a director deportiu de l'Ajax, en Leo Beenhakker en el banquet de l'equip. Des del primer moment Cruyff tenia les idees molt clares del tipo de política deportiva que volia per a l'equip. Va iniciar aixina un proyecte a llarc determini, remodelant tota l'estructura deportiva per a adaptar-la a una filosofia de joc lo més ofensiva possible, i cimentada en el conte minuciós de la pedrera. Si Cruyff es va caracterisar per un sistema de joc en el camp, va anar pel 3-4-3, un sistema en el que es corrien grans riscs jugant en tres defenses, pero que proporcionava un poder ofensiu molt gran. Va impondre este sistema a totes les categories inferiors de l'Ajax, i frut d'este treball en la pedrera va ser la generació de jóvens composta per Ronald de Boer, el seu germà Frank, Edgar Davids o Clarence Seedorf, que farien guanyar a l'Ajax la Lliga de Campeons en 1995.
I si Cruyff va escomençar el proyecte deportiu, ell devia ser l'encarregat de portar-ho a terme, firmant com a entrenador de l'equip el 6 de juny de 1985, encara sense tindre carnet i sense haver fet el pertinent curs. Posteriorment per mig de #argúcia va conseguir el carnet, i seguia sense haver fet el curs, Assentat en el banquet de l'Ajax va permanéixer dos temporades i mija, en les que el nou joc de l'equip va enlluernar a la Europa futbolística, fins al punt de ser nomenat el millor entrenador del món per la revista World Soccer Magazine. En esta etapa l'Ajax va guanyar dos Copes dels Països Baixos i una Recopa d'Europa, encara que no va conseguir impondre's en la lliga i no va terminar la tercera temporada.[49]
Barcelona
[editar | editar còdic]A pesar de no haver realisat el curs d'entrenador, pero en el beneplàcit de Villar, va ser contractat pel F. C. Barcelona el 4 de maig de 1988,[50] en el club sumit en una crisis deportiva similar a la de quan va aplegar com a jugador, inclús en els jugadors demanant la cessació del president, José Luis Núñez, en lo que es va denominar «la gresca del Hesperia», per ser en dit hotel a on va tindre lloc el comunicat per part de la plantilla.[51] Cruyff va escomençar a treballar en un nou proyecte a llarc determini, prescindint de gran part de la plantilla i realisant fichages com els de Txiki Begiristain o José Mari Bakero.
Pero els seus dos primeres temporades en Barcelona no varen ser fàcils. A pesar d'haver obtingut la Recopa d'Europa en la seua primera temporada, Cruyff intentava fer comprendre que lo important era que l'equip assumira la seua filosofia de joc. El segon any (temporada 1989-90) Cruyff va decidir fichar a Michael Laudrup, que no havia tingut molt èxit en el seu pas per la Lliga italiana i pel que molt pocs apostaven.[52] En el estiu de 1990 el seu lloc en el banquet del Barcelona no estava res segur, encara que es va conseguir guanyar la Copa del Rei.
Pero Cruyff va continuar i varen aplegar grans alegries per a ell i per al club. En l'ajuda d'Hristo Stoitchkov, va conseguir guanyar la lliga de 1990-91, iniciant-se aixina un cicle guanyador del Barcelona i posant fi a l'anterior hegemonia del Real Madrit. La temporada 1991-92 va guanyar la lliga en l'última jornada, gràcies a la derrota del Real Madrit en l'estadi del CD Tenerife en el seu últim partit. Pero enguany es recordaria per la final de la Copa d'Europa de Wembley, en la que l'equip dirigit per Cruyff, recordat des de llavors pel sobrenom de Dream Team, es va impondre a la Sampdoria en el minut 111 de la pròrroga, gràcies a un lliure directe eixecutat per Koeman. Era la primera victòria del Barcelona en una final de la Copa d'Europa i l'equip de Cruyff passaria a l'història per això.[53] Seran recordades les paraules que Johan va dirigir als seus jugadors abans d'eixir al camp: «Esteu en Wembley, i aneu a jugar una final de la Copa d'Europa: aixina que ixcau ahí fora i gogeu».[54]
Encara conseguiria dos lligues més (quatre de forma consecutiva). La de 1992-93 es va produir just com l'anterior, el Real Madrit disputava el seu últim partit novament en Tenerife, el qual li va tornar a guanyar i la lliga va ser per al Barcelona una volta més. I en la lliga 1993-94 no va faltar tampoc emoció, el Deportiu de la Coruña va aplegar en ventaja a l'última jornada i disponia d'un penalti en l'últim minut per a ser campeó, pero Miroslav Djukic va fallar i el Barcelona va celebrar el seu quart campeonat de lliga consecutiu.[55] Esta temporada, en el fichage de Romário, també va ser recordada per un 5-0 al Real Madrit.
El Barcelona també va aplegar a la final de la per llavors ya cridada Lliga de Campeons, disputada en Atenes i front al AC Milan. No obstant el Milan li va endossar un clar 4-0. El Dream Team de Cruyff aplegava al seu fi d'esta manera, necessitant una renovació de la seua plantilla.[56]
Cruyff va escomençar a treballar llavors en una nova generació de canteranos, que emularen als seus predecessors Josep Guardiola, Albert Ferrer o Guillermo Amor i la va trobar en la cridada Quinta del Mini, una remesa de canteranos en grans qualitats encapçalada per Iván de la Penya, junt a Albert Celades, els germans Óscar i Roger García o el seu propi fill Jordi Cruyff. Pero estos jóvens futbolistes necessitaven temps per a acoplar-se i les comparacions en les figures consagrades no els ajudaven. El Barcelona no va conseguir guanyar cap títul i el Real Madrit li va tornar el 5-0 de la temporada anterior.
La temporada 1995-96 es presentava com un dur examen al tècnic, ya que precisava conseguir resultats immediats, i per a això es va fichar a Luís Figo. Pero els resultats no varen aplegar, perque el Barcelona havia perdut tota possibilitat matemàtica de guanyar la Lliga a falta de dos jornades, i ya es trobava eliminat de la Copa de l'UEFA pel Bayern de Munich en semifinals, com en la Copa del Rei, a on l'Atlètic de Madrit li va guanyar la final. Ademés, les relacions de Cruyff en el president Núñez, que sempre varen anar estrictament professionals, en aquell moment es trobaven molt desgastades.[57] Finalment, a falta de dos jornades per a terminar la temporada 1995-96, Cruyff va ser destituït despuix d'una discussió molt airada que va mantindre en Joan Gaspart (llavors vicepresident del club) en els vestuaris del Camp Nou a causa dels rumors sobre el possible fichage de Bobby Robson com a possible entrenador del F. C. Barcelona per a la temporada següent, com a conseqüència dels mals resultats que estava collint llavors el Dream Team. Aixina que, Cruyff va ser destituït per la directiva del club i Rexach es va fer càrrec de l'equip les jornades restants. En el primer partit de l'era post-Cruyff, el Camp Nou es va omplir de pancartes en respal al tècnic neerlandés i també en agraïment pels èxits conseguits.[58]
Pero Cruyff no va ser un entrenador qualsevol en Barcelona, i és que va deixar una gran chafada, fins al punt de que en la seua marcha el barcelonisme va quedar dividit en cruyffistas i nuñistas.[59] Des de la presidència es va netejar la plantilla de qualsevol rastre del neerlandés, escomençant pel seu fill i continuant en el restant de la Quinta del Mini. Cruyff va passar a formar part de l'oposició a Núñez, recolzant una moció de censura contra el president per part del grup L'elefant blau (grup opositor al president Núñez liderat per Joan Laporta) i també va mostrar el seu rebuig a la següent junta, presidida pel exvicepresidente de Núñez, Joan Gaspart.
Catalunya
[editar | editar còdic]El dia 2 de novembre de 2009 es va fer pública la seua contractació com a seleccionador de la selecció de fútbol de Catalunya.[13][60] El dimarts 22 de decembre de 2009 va fer el seu debut com a seleccionador català davant Argentina, que va acabar en una victòria de 4-2 per a la selecció catalana (partit disputat en el Camp Nou). En novembre de 2012, Cruyff va anunciar la seua jubilació com a entrenador, en considerar que als seus 65 anys ya ho havia donat tot per a tornar el respal rebut per part dels ciutadans de Catalunya com a seleccionador regional. En octubre de 2013 va ser reemplaçat en el càrrec per Gerard López.
Vida pública despuix del seu retir
[editar | editar còdic]En febrer de 1991 un infart li va obligar a permanéixer un temps alluntat del banquet del Barcelona. Cruyff fumava des de jove varis cigarrets diaris, i des de llavors, com a ajuda per a superar l'hàbit de fumar, es va fer famosa l'image del tècnic en un Chupla Chups en la boca. També va protagonisar diverses campanyes antitabaco de la Generalitat de Catalunya.
Despuix de la seua marcha del F. C. Barcelona com a entrenador, Cruyff es va convertir en un referent d'opinió en el fútbol europeu i especialment en l'entorn de l'equip barcelonés. De fet es trobava molt afí a la directiva del club, presidida per Joan Laporta, que era el seu advocat personal.[61] Encara que havia assegurat que no tornaria a formar part de cap club de fútbol, en 2008 la directiva de l'Ajax va anunciar la seua incorporació a l'organigrama del club, assumint el paper d'assessor deportiu, en la finalitat de dissenyar un nou equip i posar fi als mals resultats que acumulava el club des de varis anys arrere;[62] no obstant en poc més de dos semanes va anunciar la seua renúncia al càrrec per discrepàncies professionals.[63]
En 2004, el director Ramón Gieling, va rodar el documental Johan Cruijff - En un moment donat. El documental mostra l'impacte de la figura de Johan Cruyff sobre la societat de Catalunya, tant pels seus èxits com a jugador i com a entrenador, com pel seu particular modo de parlar. El títul del documental fa referència a una expressió constantment repetida per Cruyff en rodes de prensa. En la cinta es poden vore comentaris sobre Cruyff de personages com Emilio Butragueño o Joan Laporta, i inclús de Cruyff sobre sí mateixa.
Johan Cruyff era precursor de la Johan Cruyff Foundation, fundació que ajuda a chiquets discapacitats a través del deport i de Cruyff Academics International, que a través del Johan Cruyff Institute, Johan Cruyff Academy i Johan Cruyff College, oferixen programes acadèmics relacionats en l'administració deportiva en Espanya, Països Baixos, Suècia, Perú i Mèxic, en l'objectiu de profesionalisar el deport. El 26 de març de 2010, Cruyff va ser nomenat president d'honor del F. C. Barcelona.[12] No obstant, mesos més vesprada, en l'entrada del nou president, Sandro Rosell, li va ser retirat dit càrrec, sometent el seu nomenament definitiu a votació davant els socis del club, fet al que Cruyff es va negar tornant l'insígnia de President d'Honor.[64]
El 25 de febrer de 2012, Johan Cruyff va ser presentat en el Estadi Omnilife per a dirigir el proyecte del Club Deportiu Guadalajara a manera d'assessor futbolístic en el primer equip i les forces bàsiques per tres anys.[65]
En octubre de 2015, Cruyff, un fumador empedernido que va ser somés a una cirugia de cor obert en 1991, va ser diagnosticat en càncer de pulmó.[66] Despuix de deixar de fumar en 1991 despuix de la cirugia, va prendre la costum de menjar piruletas durant els partits.[67] Va aparéixer en un anunci del Departament de salut català, dient: "el fútbol m'ha donat tot en la vida, el tabac casi li'l va dur tot".[67][68]
Sistema de joc
[editar | editar còdic]Com a jugador
[editar | editar còdic]A lo llarc de la seua carrera deportiva, Cruyff es va convertir en sinònim de l'estil de joc del fútbol total.[10] El fútbol total és un sistema en el que un jugador que es mou fòra de la seua posició és substituït per un atre del seu equip, #lo que permet que l'equip conserve la seua estructura tàctica. En este decorregut sistema cap futboliste té un paper assignat; successivament qualsevol pot ser un davanter, mediocampista i defensor. Este estil de joc va ser perfeccionat per Rinus Michels durant la seua estància en l'Ajax i va alcançar el seu apogeu durant l'estància de Cruyff com a jugador en el club.
Estrictament parlant, Cruyff eixercitava llabors de davanter centre en este sistema, pero ell aprofitaria la seua profunditat per a enganyar als seus marcadors o de sobte caure a bandes en efecte devastador, alguna cosa mai vist en un davanter fins a aquella época. Per la forma en que eixercita el seu joc Cruyff és encara denominat «el futboliste total». Va ser, i fins ara ha segut l'únic jugador que va eixercitar totes les posicions en el camp de joc, llevat la de porter. Era un davanter implacable, capaç de jugar pel centre de l'àrea, cabotejar i definir, jugar de segon punta o "fals nou", en aprofitar la seua estatura i la seua movilitat per a rebre d'esquenes i encarar al gol, ademés de conectar en el mediapunta. Com wing aprofitava la seua velocitat i la seua excelent referència en desmarcar-se, per a ficar diagonals en velocitat o rebre-les. En el centre del camp, manejava els fils de l'equip, com a típic mediapunta o 10, assistia als seus davanters, era letal per les bandes jugant de carrilero o de 8, complia correctament funcions de volant mixt, de recuperació o el tradicional "box-to-box" (mediocampista central per a on passa el decorregut del joc, ordenant la defensa i ajudant a l'atac), i en defensa, suplia les funcions dels seus companyers quan pujaven a l'atac en tal cas, com Krol, Rijsbergen o Suurbier quan varen ser companyers en la Selecció. Es diu que va poder haver segut un excelent líbero ya que els seus dots per a arrancar jugades des de la defensa eren inmaculadas, i com a defensor central mai va cometre errors en rebujar balons. Preferia jugar eixint en la pilota en els peus en lloc de rebentar d'un colp sec la mateixa, i com a marcador de punta sabia cóm contrarrestar als extrems de l'equipe rival. Pràcticament, més allà de ser considerat el futboliste total, va poder haver-se-li cridat el "futboliste ideal".[69]
Cruyff va ser conegut per la seua capacitat tècnica, velocitat i acceleració, pero la seua major qualitat era la seua visió de joc, basada en un agut sentit de les posicions dels seus companyers d'equip per a desplegar l'atac. El periodiste deportiu David Miller va afirmar que Cruyff era superior a qualsevol jugador anterior en la seua capacitat per a extraure el major profit dels demés. Va denominar a Cruyff «Pitágoras en botes» per la complexitat i la precisió dels seus passes en àngul i va escriure:
Cruyff va perfeccionar també un moviment que hui es coneix com el «Regateig de Cruyff». Per a fer este moviment, Cruyff mirava per a passar o creuar la pilota, no obstant, en lloc de colpejar el baló, ell arrastrava la pilota darrere del seu peu plantat en l'interior del seu atre peu i donant un regrés de 180 graus i s'acceleraria llunt de l'alcanç del defensor.[70]
Com a entrenador
[editar | editar còdic]El fútbol que li agradava a Cruyff que jugaren els seus equips estava basat en dos grans conceptes: el joc ofensiu i de control i les innovacions sobre el camp. Influït pel seu antic entrenador i seleccionador Rinus Michels, era de l'opinió de que un equip es construïa des del centre del camp,[71] en jugadors capaços de moure el baló ràpidament, oferir assistències als davanters i saber aplegar des d'arrere a posicions d'atac.[59]
En el F. C. Barcelona va dur esta idea fins a l'extrem, aplegant a jugar en tres defenses (en el seu famós 3-4-3) i prescindir d'un davanter centre per a poder poblar el centre del camp de jugadors com Josep Guardiola, José Mari Bakero, Guillermo Amor o Michael Laudrup, la qual cosa pot semblar una contradicció en el joc ofensiu, pero per a Cruyff els davanters devien jugar per la banda (Hristo Stoichkov per la dreta i Txiki Begiristain per l'esquerra) per a que migcampistes ofensius aplegaren als seus centres i d'esta manera desconcentrar als centrals rivals, deixant-los sense saber a quí marcar. Una atra tècnica que li agradava usar per a evitar els marcages de les defenses rivals era l'intercanvi de posicions dels extrems.[52]
En els camps d'entrenament del Barcelona es varen posar de moda els rondos, a on els jugadors formaven roglades i es passaven la pilota al primer toc intentant que un d'ells no li la furtara, en la finalitat d'entrenar el joc ràpit, com a recurs per a atacar les férrees defenses que preparaven els equips rivals. Este joc defensiu dels rivals s'accentuava en gran manera en els partits del Camp Nou, a on l'amplitut del camp donava més poder ofensiu al Barcelona, per #lo que s'aprofitava d'això per a jugar en sol tres defensors, passant a jugar Ronald Koeman més alvançat.[71] Este tipo de decisions provocaven multitut de crítiques, puix l'equip corria riscs i li encaixaven varis gols, encara que casi sempre ho contrarrestava en la seua capacitat ofensiva.
A mida que va passar el temps, el joc de Cruyff va ser transcendental perque Guardiola, el seu pupil en eixa época, va reprendre els conceptes principals de Johan en el Barcelona de l'any 2009.
Vida privada
[editar | editar còdic]Cruyff es va casar el 3 de decembre de 1968 en Danny Coster, filla de l'empresari Cor Coster. Va tindre tres fills frut de dit matrimoni: Chantal (naixcuda el 16 de novembre de 1970), Susila (naixcuda el 27 de giner de 1972) i Jordi (naixcut el 9 de febrer de 1974). La família va viure en Barcelona a partir de 1973, en un periodo d'interrupció de sis anys des de decembre de 1981 fins a giner de 1988, durant el qual varen residir en Vinkeveen, Països Baixos. En 1993 va nàixer el seu primer net, Jessua Andrea, fill de Chantal i el exportero del Barcelona Jesús Mariano Angoy. Més vesprada naixeria Gianluca, segon fill de la parella.[23]
Cruyff va triar el nom de Jordi per al seu tercer fill pel patró de Catalunya, Sant Jordi. Este fet va ser vist com una provocació contra el dictador d'Espanya Francisco Franco, el qual havia prohibit qualsevol simbologia nacionalista catalana, fent-la illegal.[72] De fet, Johan Cruyff va tindre que viajar als Països Baixos per a registrar al seu fill en el nom de Jordi, ya que en Espanya li'l prohibien les autoritats, i solament li'l permetien fer baix el nom de Jorge. La decisió de Cruyff de fer un esforç tan gran per a cridar al seu fill com el patró de Catalunya és una de les raons per les que ell està tan ben considerat per la cultura catalana.[73]
Malaltia i decés
[editar | editar còdic]Inclús en la seua adolescència, Cruyff era un fumador empedernido (a voltes fumava 80 cigarrets al dia), un vici que va mantindre en la seua carrera com a futboliste professional i que va defendre en vehemència. Es dia inclús que fumava durant els descansos entre partits. En febrer de 1991, va sofrir un infart i va tindre que sometre's a una cirugia de bypass. Posteriorment, va deixar de fumar i va participar en diverses campanyes antitabaco; per eixemple, va aparéixer en un anunci del departament de salut català i, simbòlicament, pateó un paquet de cigarrets.
En octubre de 2015, es va revelar que a Cruyff li havien diagnosticat càncer de pulmó. En febrer de 2016, el càncer ya s'havia estés dels seus pulmons a la seua esquena i cervell. Cruyff va fallir el 24 de març de 2016, rodejat de la seua família.[74][75][76][77] El seu cos va ser incinerat al sendemà.[78]
Homenages i llegat
[editar | editar còdic]El 7 de novembre de 1978, quan acabava de deixar el F. C. Barcelona i no se sabia si tornaria a fichar per algun equip, el Ajax Ámsterdam li va dedicar un partit homenage, agraint-li les seues nou temporades en l'equip i els èxits conseguits. El partit va enfrontar a l'Ajax i al Bayern de Munich i encara que el resultat era lo menys important, es varen impondre els alemans per un clar 8-1.
El 10 de març de 1999 va rebre un atre partit homenage, esta volta per part del Barcelona, agraint-li la considerada etapa del club més exitosa, despuix del seu adeu als banquets en 1996. El partit es va celebrar en el Camp Nou, enfrontant a la plantilla oficial del Barcelona d'aquell any, en la que destacaven Patrick Kluivert, Rivaldo, Luís Figo, Luis Enrique o Frank de Boer; i un Dream Team format per antics jugadors de Cruyff com Zubizarreta, Ronald Koeman, Michael Laudrup, Iván de la Penya, Txiki Begiristain, Hristo Stoichkov i varis amics invitats, com Éric Cantona o Joao Pinte. El partit acabaria 2-0, en victòria del Barcelona de 1999.
Casi un més despuix, el 6 d'abril, se li va oferir l'homenage per part de l'Ajax, celebrat en el Ámsterdam Arena davant 50 000 espectadors. En aquella ocasió es varen enfrontar els equips titulars de l'Ajax, en Edwin van der Sar, Jari Litmanen, Richard Witschge i Clarence Seedorf, i el Barcelona, esta volta en Josep Guardiola, que no va poder disputar l'homenage en el Camp Nou. El partit va acabar en empat a dos, en gols de Shota Arveladze i Bryan Roy, per part de l'Ajax, i de Maurici Pellegrino i Sonny Anderson per part del Barcelona. El partit serviria per a vore Johan Cruyff en la camiseta de l'Ajax de nou, puix va jugar varis minuts, lluint el seu característic dorsal número 14.
El 25 d'abril de 2007 la directiva de l'Ajax va retirar la camiseta en el número 14, en homenage a Cruyff, en motiu del seu 60.º natalici. En paraules del president de l'entitat, John Jaakke:
La Supercopa dels Països Baixos, que enfronta cada any al campeó de la Lliga i al de la Copa, es va rebatejar com a Trofeu Johan Cruyff (Johan Cruijff-schaal, en neerlandés). El F. C. Barcelona un any despuix del seu decés va presentar el seu homenage perpetu en forma de: Estadi del filial en el seu nom, Estàtua en la zona Espai Barcelona i li demanarà a l'ajuntament de Barcelona canviar el nom del carrer del Camp Nou.
En 2019 el F. C. Barcelona va celebrar unes jornades en la seua memòria.[80]
Estadístiques
[editar | editar còdic]Clubs
[editar | editar còdic]Resaltades temporades en calitat de lliberat.[n. 2]
| Club | Temporada | Div. | Lliga (1) | Copes (2) | Internacional (3) | Total (4) | ||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Part. | Gols | assistències | Part. | Gols | assistències | Part. | Gols | assistències | Part. | Gols | Assistències | |||||||||||||||||||||||
| A. F. C. Ajax Plantilla:Països Baixos |
1964-65 | 1.ª | 10 | 4 | 2 | — | — | — | — | — | — | 10 | 4 | 2 | ||||||||||||||||||||
| 1965-66 | 19 | 16 | 4 | 4 | 9 | — | — | — | — | 23 | 25 | 4 | ||||||||||||||||||||||
| 1966-67 | 30 | 33 | 23 | 5 | 5 | 3 | 6 | 3 | 3 | 41 | 41 | 29 | ||||||||||||||||||||||
| 1967-68 | 33 | 25 | 24 | 5 | 6 | 1 | 2 | 1 | — | 40 | 32 | 25 | ||||||||||||||||||||||
| 1968-69 | 29 | 24 | 18 | 3 | 3 | 1 | 11 | 7 | 4 | 43 | 34 | 23 | ||||||||||||||||||||||
| 1969-70 | 33 | 23 | 23 | 5 | 6 | 1 | 8 | 4 | 10 | 46 | 33 | 34 | ||||||||||||||||||||||
| 1970-71 | 25 | 21 | 8 | 6 | 5 | 3 | 6 | 1 | 4 | 37 | 27 | 15 | ||||||||||||||||||||||
| 1971-72 | 32 | 25 | 20 | 4 | 3 | 6 | 9 | 6 | 2 | 45 | 34 | 28 | ||||||||||||||||||||||
| 1972-73 | 26 | 16 | 15 | — | — | — | 8 | 5 | 5 | 34 | 21 | 20 | ||||||||||||||||||||||
| 1973-74 | 2 | 3 | 4 | — | — | — | — | — | — | 2 | 3 | 4 | ||||||||||||||||||||||
F. C. Barcelona
|
1973-74 | 1.ª | 26 | 16 | 16 | — | — | — | — | 26 | 16 | 16 | ||||||||||||||||||||||
| 1974-75 | 30 | 7 | 1 | — | — | — | 8 | — | 7 | 38 | 7 | 8 | ||||||||||||||||||||||
| 1975-76 | 29 | 6 | — | — | — | — | 9 | 2 | 1 | 38 | 8 | 1 | ||||||||||||||||||||||
| 1976-77 | 29 | 13 | — | — | — | — | 7 | 5 | — | 36 | 18 | — | ||||||||||||||||||||||
| 1977-78 | 25 | 5 | — | 7 | 1 | — | 10 | 5 | 3 | 42 | 11 | 3 | ||||||||||||||||||||||
| Total F. C. Barcelona | 139 | 47 | 7 | 1 | 34 | 12 | 180 | 60 | 28 | |||||||||||||||||||||||||
| Los Angeles Aztecs [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]] |
1979 | 1.ª | 27 | 14 | — | — | — | — | — | — | — | 27 | 14 | — | ||||||||||||||||||||
| Washington Diplomats [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]] |
1980 | 27 | 10 | — | — | — | — | — | — | — | 27 | 10 | — | |||||||||||||||||||||
Alce O. D.
|
1981 | 2.ª | 10 | 2 | — | — | — | — | — | — | — | 10 | 2 | — | ||||||||||||||||||||
| Washington Diplomats Plantilla:Estats Units |
1981 | 1.ª | 5 | 2 | — | — | — | — | — | — | — | 5 | 2 | — | ||||||||||||||||||||
| Total Washington Diplomats | 32 | 12 | 0 | 0 | 0 | 0 | 32 | 12 | — | |||||||||||||||||||||||||
| A. F. C. Ajax Plantilla:Països Baixos |
1981-82 | 1.ª | 15 | 7 | 9 | 1 | — | — | — | — | — | 16 | 7 | 9 | ||||||||||||||||||||
| 1982-83 | 21 | 7 | 8 | 7 | 2 | 3 | 2 | — | 2 | 30 | 9 | 13 | ||||||||||||||||||||||
| Feyenoord Plantilla:Països Baixos |
1983-84 | 33 | 11 | 17 | 7 | 1 | 3 | 4 | 1 | — | 44 | 13 | 20 | |||||||||||||||||||||
| Total A. F. C. Ajax | 275 | 205 | 168 | 40 | 39 | 18 | 54 | 27 | 30 | 369 | 271 | 206 | ||||||||||||||||||||||
| Total carrera | 516 | 291 | 202 | 54 | 42 | 21 | 92 | 40 | 41 | 662 | 372 | 264 | ||||||||||||||||||||||
Selecció
[editar | editar còdic]| Any | Partits | Gols |
|---|---|---|
| 1967 | 10 | 2 |
| 1968 | 4 | 1 |
| 1969 | 1 | 1 |
| 1970 | 3 | 0 |
| 1971 | 2 | 4 |
| 1972 | 5 | 6 |
| 1973 | 4 | 4 |
| 1974 | 14 | 8 |
| 1975 | 3 | 5 |
| 1976 | 2 | 7 |
| 1977 | 2 | 0 |
| Total | 49 | 38 |
Entrenador
[editar | editar còdic]| Equip | Div. | Temporada | Lliga | Copa[decimal 1] | Internacional[decimal 2] | Atres[decimal 3] | Totals | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Plantilla:Abreujament | G | I | P | Plantilla:Abreujament | Plantilla:Abreujament | G | I | P | Plantilla:Abreujament | G | I | P | Plantilla:Abreujament | Plantilla:Abreujament | G | I | P | Plantilla:Abreujament | Plantilla:Abreujament | Plantilla:Abreujament | Plantilla:Abreujament | Rendiment | Plantilla:Abreujament | Plantilla:Abreujament | Plantilla:Abreujament | |||||||
| Ajax de Ámsterdam Plantilla:NLD |
1.ª | 1985-86 | 34 | 25 | 2 | 7 | 2.º | 6 | 6 | 0 | 0 | 2 | 0 | 1 | 1 | 1ªR | - | - | - | - | 42 | 31 | 3 | 8 | 76.19% | 137 | 39 | +98 | ||||
| 1986-87 | 34 | 25 | 3 | 6 | 2.º | 7 | 6 | 1 | 0 | 9 | 7 | 1 | 1 | 1.º | - | - | - | - | 50 | 38 | 5 | 7 | 79.33% | 133 | 41 | +92 | ||||||
| 1987-88 | 18 | 12 | 2 | 4 | Inc. | 2 | 1 | 0 | 1 | 4 | 4 | 0 | 0 | Inc. | 1 | 0 | 0 | 1 | 25 | 17 | 2 | 6 | 70.66% | 62 | 30 | +32 | ||||||
| Total | 86 | 62 | 7 | 17 | - | 15 | 13 | 1 | 1 | 15 | 11 | 2 | 2 | - | 1 | 0 | 0 | 1 | 117 | 86 | 10 | 20 | 76.35% | 332 | 110 | +222 | ||||||
| Barcelona Archiu:Flag of Spain.svg Espanya |
1.ª | 1988-89 | 38 | 23 | 11 | 4 | 2.º | 6 | 4 | 1 | 1 | 9 | 7 | 2 | 0 | 1.º | 2 | 1 | 0 | 1 | 55 | 35 | 14 | 6 | 72.12% | 118 | 46 | +72 | ||||
| 1989-90 | 38 | 23 | 5 | 10 | 3.º | 5 | 3 | 2 | 0 | 4 | 2 | 1 | 1 | 1/8 | 2 | 0 | 1 | 1 | 49 | 28 | 9 | 12 | 63.26% | 97 | 50 | +47 | ||||||
| 1990-91 | 32 | 21 | 6 | 5 | 1.º | 5 | 3 | 0 | 2 | 7 | 4 | 0 | 3 | 2.º | 2 | 0 | 0 | 2 | 46 | 28 | 6 | 12 | 65.21% | 88 | 49 | +39 | ||||||
| 1991-92 | 38 | 23 | 9 | 6 | 1.º | 2 | 0 | 0 | 2 | 11 | 7 | 1 | 3 | 1.º | 3 | 1 | 1 | 1 | 54 | 31 | 11 | 12 | 64.19% | 111 | 55 | +56 | ||||||
| 1992-93 | 38 | 25 | 8 | 5 | 1.º | 6 | 4 | 1 | 1 | 4 | 1 | 2 | 1 | 2ªR | 4 | 3 | 1 | 0 | 52 | 33 | 12 | 7 | 71.15% | 188 | 46 | +142 | ||||||
| 1993-94 | 38 | 25 | 6 | 7 | 1.º | 4 | 1 | 2 | 1 | 12 | 8 | 2 | 2 | 2.º | 2 | 0 | 1 | 1 | 56 | 34 | 11 | 11 | 67.26% | 123 | 60 | +63 | ||||||
| 1994-95 | 38 | 18 | 10 | 10 | 4.º | 2 | 1 | 0 | 1 | 8 | 2 | 3 | 3 | 1/8 | 2 | 1 | 0 | 1 | 50 | 22 | 13 | 15 | 52.66% | 83 | 66 | +17 | ||||||
| 1995-96 | 40 | 21 | 13 | 6 | 3.º | 7 | 4 | 2 | 1 | 10 | 6 | 3 | 1 | 1/2 | - | - | - | - | 57 | 31 | 18 | 8 | 64.91% | 111 | 52 | +59 | ||||||
| Total | 300 | 179 | 68 | 53 | - | 37 | 20 | 11 | 9 | 65 | 37 | 14 | 14 | - | 17 | 6 | 4 | 8 | 419 | 242 | 97 | 84 | 65.47% | 919 | 424 | +495 | ||||||
| Total en la seua carrera | 386 | 241 | 75 | 70 | - | 52 | 33 | 12 | 10 | 80 | 48 | 16 | 16 | - | 18 | 6 | 4 | 9 | 536 | 328 | 107 | 105 | 67.84% | 1251 | 534 | +717 | ||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
Resum estadístic
[editar | editar còdic]| Partits | Gols | Promig | Assistències | Promig | |
|---|---|---|---|---|---|
| Lligues nacionals | 536 | 289 | 0.54 | 161 | 0.43 |
| Copes nacionals | 54 | 44 | 0.78 | 28 | 0.20 |
| Campeonats internacionals | 94 | 40 | 0.43 | 35 | 0.35 |
| Selecció neerlandesa | 48 | 33 | 0.69 | 30 | 0.40 |
| TOTAL | 732 | 406 | 0.55 | 254 | 0.38 |
Palmarés
[editar | editar còdic]Com a jugador
[editar | editar còdic]Tornejos nacionals
[editar | editar còdic]
Tornejos internacionals
[editar | editar còdic]| Títul | Equip | Sèu | Any | |
|---|---|---|---|---|
| Copa d'Europa | Ajax de Ámsterdam | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] Londres | 1970-71 |
| Copa d'Europa | Països Baixos Róterdam | 1971-72 | ||
| Copa Intercontinental | NED Ámsterdam | 1972 | ||
| Supercopa d'Europa | 1972 | |||
| Copa d'Europa | [[Image:Plantilla:Bandera/Yugoslàvia|border|20px|Yugoslàvia]] Belgrat | 1972-73 |
Com a entrenador
[editar | editar còdic]Tornejos nacionals
[editar | editar còdic]Tornejos internacionals
[editar | editar còdic]| Títul | Equip | Sèu | Any |
|---|---|---|---|
| Recopa d'Europa | Ajax de Ámsterdam | GRE Atenes | 1986-87 |
| Recopa d'Europa | F. C. Barcelona | SUI Berna | 1988-89 |
| Copa d'Europa | ENG Londres | 1991-92 | |
| Supercopa d'Europa | ESP Barcelona | 1992 |
Distincions individuals
[editar | editar còdic]| Distinció | Any |
|---|---|
| Major golejador d'Europa (42 gols) | 1967 |
| Màxim golejador de la Eredivisie (33 gols) | 1967 |
| Millor jugador dels Països Baixos | 1967, 1968, 1969 |
| Baló d'Or al Millor Jugador Europeu | 1971 |
| Millor jugador dels Països Baixos | 1971 |
| Màxim golejador de la Eredivisie (25 gols) | 1972 |
| Baló d'Or | 1973, 1974 |
| Millor jugador del Mundial 1974 | 1974 |
| Baló de Bronze al tercer Millor Jugador Europeu | 1975 |
| Millor jugador de la NASL | 1979, 1980 |
| Millor jugador dels Països Baixos | 1984 |
| Millor entrenador del Món, per la World Soccer Magazine | 1987 |
| Entrenador de l'equip Ideal mundial, Once d'Or | 1992, 1994 |
| Millor jugador europeu de el XX, per la FIFA | 2004 |
| Millor jugador neerlandés de el XX, per la FIFA | 2004 |
| Inclós en la llista dels 100 millors jugadors de el XX | 2004 |
| Premie President de l'UEFA | 2013 |
| Once històric d'argent del Baló d'Or | 2020 |
Classificacions dels millors entrenadors de tots els temps
[editar | editar còdic]| Premi | Posició | Top 10 | Any | Referències | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| France Football | 4.º |
Condecoracions[editar | editar còdic]
Filmografia[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]Notes[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]Bibliografia[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
|
.jpg){kind=link}
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "decimal", pero no es trobà una etiqueta <references group="decimal"/>
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Artículs en passages que requerixen referències
- Naixcuts en Ámsterdam
- Fallits en Barcelona
- Johan Cruyff
- Davanters de fútbol dels Països Baixos
- Mediapuntas de fútbol dels Països Baixos
- Futbolistes de Ámsterdam
- Futbolistes de l'Ajax de Ámsterdam en els anys 1960
- Futbolistes de l'Ajax de Ámsterdam en els anys 1970
- Futbolistes de l'Ajax de Ámsterdam en els anys 1980
- Futbolistes dels Països Baixos de la Primera Divisió d'Espanya
- Futbolistes del Fútbol Club Barcelona en els anys 1970
- Capitans del Fútbol Club Barcelona
- Futbolistes del Los Angeles Aztecs
- Futbolistes del Washington Diplomats
- Futbolistes de l'Alce Unió Deportiva en els anys 1980
- Futbolistes del Feyenoord Rotterdam en els anys 1980
- Futbolistes de la selecció de fútbol dels Països Baixos en els anys 1960
- Futbolistes de la selecció de fútbol dels Països Baixos en els anys 1970
- Futbolistes dels Països Baixos en la Copa Mundial de 1974
- Futbolistes dels Països Baixos en l'Eurocopa 1976
- Futbolistes FIFA 100 dels Països Baixos
- Entrenadors de fútbol dels Països Baixos
- Entrenadors del AFC Ajax
- Entrenadors de fútbol del Fútbol Club Barcelona
- Entrenadors de la selecció de fútbol de Catalunya
- Oficials de l'Orde d'Orange-Nassau
- Medalla d'or de la Real Orde del Mèrit Deportiu
- Guardonats en la Creu de Sant Jordi
- Guanyadors del Premi Laureus World Sports
- Membres del Saló de la Fama del Fútbol Internacional
- Orde del Mèrit de la FIFA
- Guanyadors del Baló d'Or
- Residents en Barcelona
- Fallits per càncer de pulmó en Catalunya
- Entrenadors campeons de la Lliga de Campeons de l'UEFA
- Capitans del Futbol Club Barcelona
- Davanters de futbol dels Països Baixos
- Entrenadors campions de la Lliga de Campions de la UEFA
- Pàgines en erros de referència