Tejera Negra és un fajar situat en el municipi espanyol de Cantalojas, en el racó nort-occidental de la província de Guadalajara. Ubicat en la serra de Ayllón, en l'extrem oriental del sistema Central, es tracta d'un dels fajars més meridionals d'Europa. Junt al fajar La Pedrosa, en la província de Segòvia, i l'fajar de Montejo, en la Comunitat de Madrit, és eixemple del vergel humit i boscós que va anar el sistema Central en atres époques. Forma part dels Fajars primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa, un conjunt de boscs declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.

Fajar de Tejera Negra

Història

En 1974 es declara al fajar de Tejera Negra lloc natural d'interés nacional i en 1978 es declara parc natural, que es va ampliar en 1987. Des de la creació del parc natural de la Serra Nort de Guadalajara, el 22 de març de 2011, va quedar integrat dins d'est, per lo que es va derogar la seua anterior declaració de parc natural.[1] En 2017, junt en atres fajars d'Espanya i Europa, va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco com a extensió dels Fajars primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa.[2]

Toponímia

El parc natural del Fajar de Tejera Negra rep el seu nom principal del fajar i el seu nom complementari, "Tejera Negra", de la vall veïna pel Ponent, la conca del riu Sorbix, a on apareix en els mapes topogràfics un barranc menor, expost al nort, en el nom de Tejera Negra.[3]

Clima

El Fajar de Tejera Negra creix en una ala d'umbría de la serra de Ayllón, en clima de montanya i precipitacions abundants a lo llarc de tot l'any. Els estius són suaus i fresca i els hiverns molt frets, en neu present des de novembre fins a abril. Les temperatures varien entre -14 °C i 23 °C.

Flora

 
Teixixc en el fajar de Tejera Negra
 
Roures melojos en el fajar de Tejera Negra

El principal foc d'interés del parc es troba en la massa forestal d'hages, una de les més meridionals de la península ibèrica, en una extensió propenca a les 400 hectàrees.

Estes masses han sobrevixcut, gràcies a la seua situació estratègica en els llocs més inaccessibles, a l'obtenció de llenya i carbó vegetal, aixina com a la roturacó a l'objecte de crear pastures per al ganado. El melojo i el pi selvat també formen masses boscoses principalment en solans, de manera natural el primer i procedent de repoblaments el segon. També cal destacar la presència de tejos, agrévol i abedulls que de manera aïllada o en chicotets grups esguiten aquelles zones en major humitat edàfica.

Per damunt d'estes masses arbòrees solament les formacions arbustives de petorres, junt en les subarbustivas de nabius, ginebreres rastreros i gayuba aguanten les dures condicions reinantes, protegint els sols a on s'assenten de fenomens erosius. En els espais oberts de fajars, rebollares i pinades trobarem xares de lleguminoses de tipo retamoide com la retama negra i la retama blanca, junt en petorres rosades i petorres blanques de fins a dos metros. En els llocs de sols més pobres trobem dominantemente estepa.


Per últim cal destacar l'important varietat de foncs que creixen en el Fajar, menció especial per al bolleta, en peu gros de color blanquecino a marró clar i capell en cutítula de color marró que fructifica al final de l'estiu i durant l'autumne.

Fauna

 
El cabirol és una espècie abundant en Tejera Negra

En qualsevol dels seus impressionants roquedos podem apreciar el vol de l'àguila real, el milano real i azor. També és possible contemplar cabirols, rabosots, gats monteses, llop ibèric, garduñes, teixons, comadreges, javalíns i rapaces nocturnes com cárabo, muçol chic i mochuelo.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons