El fajar de la Pedrosa o de Riofrío de Riaza és un espai natural protegit[1] situat en el municipi espanyol de Riofrío de Riaza del que rep el seu nom, a l'est de la província de Segòvia. Està situat en la vertent nort del massiç d'Ayllón, a una altitut de 1430 metros, en una extensió de 87,175 hectàrees.

Fajar de la Pedrosa

És un dels boscs d'hages més meridionals d'Europa, a on també es poden trobar serbals, roures, acebos, abedulls i tejos.

Junt a atres dos fajars, el de Tejera Negra en la província de Guadalajara i el de Montejo en la Comunitat de Madrit, el fajar de la Pedrosa forma part de l'eixemple de vergel humit i boscós que va anar el sistema Central en atres époques.

Història

Moltes de les branques d'estos arbres arranquen des del mateix sol, lo que s'explica perque, durant anys, els arbres varen ser talats per a alimentar de matèria primera a una fàbrica de cadires de calga, fins a mediats del XX, va existir en el municipi de Riofrío de Riaza, brotant d'aquells tocones les branques que hui es veuen.[2]

Despuix de l'abandó de l'explotació forestal pel èxodo rural, el fajar va escomençar a regenerar-se llentament. En 1991, per les seues característiques úniques com el fajar més meridional de Castella i Lleó, va ser declarat espai natural protegit pel govern regional.

Geografia

 
Fajar de la Pedrosa.

En el fajar de Riofrío, entre falagueres, verdets i líquens, broten les aigües del riu Riaza, que despuix de recórrer aproximadament 100 km desemboca en el riu Duero, en la localitat de Rosegue de Duero (província de Burgos).

El fajar de Riofrío creix en les ales d'umbría en un major grau d'humitat de la serra. Este reducte goja d'un clima mediterràneu oceànic, en precipitacions ben repartides a lo llarc de l'any, si be s'observa una lleu sequia estival pròpia de l'interior de la península ibèrica. Les temperatures miges en el fajar són baixes, en nevades regulars de novembre a maig.

Vore també

Referències

  1. ↑ (1991).«Llei 8/1991, de 10 de maig, d'Espais Naturals de la Comunitat de Castella i Lleó».Bolletí Oficial de Castella i Lleó.(en espanyol)
  2. ↑ Fajar de la Pedrosa Terranostrum.