Eupithecia lariciata

Eupithecia lariciata (Eupithecia lariciata)

Eupithecia lariciata (coneguda en Europa com a arna del lárice) és una espècie d'arna de la família Geometridae. L'espècie va ser descrita per primera volta per Christian Friedrich Freyer havent segut descrita en 1842, en àmplia distribució en tot lo món. El sintipo de l'espècie va ser descrita en les afores de l'antiga Sarepta (Krasnoarmeisk), Rússia. Les arnes volen en una sola generació, de maig a juny. Els atrau la llum. Les orugas s'alimenten de lárices, d'ahí el seu nom.

Distribució

És una espècie holártica: es pot trobar en Europa, incloent el nort d'Espanya, els Montes Urales, la Planura de Siberia Occidental i central, el Massiç de Altái, Transbaikalia, Yakutia, el Extrem Oriente, fins al Oceà Pacífic, Mongòlia, Coreja, Japó i en gran part d'Amèrica del Nort, des de Yukón, Columbia Britànica i en l'est la Illa de Terranova, fins a l'est dels Estats Units i alguns estats en el oest d'Estats Units. L'arna del lárice no és una espècie molt comuna en alguns països com és el cas dels Països Baixos, pero sí és prou comú en uns atres com Bèlgica i Noruega a on se li pot vore en tota el territori. En estos països, seguix les plantacions de làrixs.

Descripció

I. lariciata és una arna chicoteta en una envergadura entre Plantilla:Convertir, prima i de color gris a marró i ocasionalment verdoso. El color de fondo de les ales anteriors és grisa blanquecino en llínees travesseres obscures. L'ala anterior està marcada de forma relativament contrastante en una marcada banda travessera clara prop del mig, dins de la qual hi ha una banda travessera ampla i grisa. Presenta una série de chicotetes taques obscures en el marge costal i un mechón de pèls blancs en el tórax. El punt discal és menut, negre, ovalat i oblicuo. Les ales posteriors són de color gris blanquecino en una chicoteta taca obscura en la zona tornal. Conta en una cresta blanca i taca en el tórax. La cap és marró clar en taques crema. El cos és marró òxit clar en la llínea mediodorsal alternativament obscura i després tènue, la llínea subdorsal i llínea espiracular de color groc crema molt tènue.

La oruga pot ser molt variable: marró o vert, en o sense ralles llongitudinals clares, i en o sense vàries taques obscures acampanadas a lo llarc de l'esquena.

Espècies similars

I. lariciata s'assembla molt a la Eupithecia subfuscata, pero les ales anteriors són més llargues, el color de fondo és més blanc i les llínees travesseres de color gris obscur o negruzco són més angulosas i inclinades; les ales atrasseres són més pàlides, i especialment en els màrgens frontals. També té gran semblat a Eupithecia virgaureata i Eupithecia egenaria pero sense la taca blanca en el tórax. Una determinació correcta només es pot fer per mig de les característiques genitals.

Estil de vida

La chicoteta oruga viu en espècies Larix i l'espècie es troba a on estos creixen alimentant-se de les agulles del làrix i es camuflagea be. Les arnes adultes emergixen en vol de nit entre maig i juny, posen ous en les acículas i els agrada eixir a la llum.

Les orugas se'ls veu des de principis de juliol fins a agost o encara octubre. i la pupación ocorre de juliol a agost. L'espècie és univoltina, passa l'hivern com bua, en un capoll en #fulleram o sols de fanc.

Se'ls ha descrit alimentant-se de Picea abies en el Regne Unit, espècies Juniperus en i en Amèrica del Nort se li ha descrit en les agulles de Picea glauca, Picea mariana, Abies balsamea, i Tsuga canadensis. Per la seua associació en el avet de Douglas com Cuc medidor de les agulles d'avet.

Les orugas són parasitadas per vàries espècies d'avespes paràsites (Aleiodes modestus, Angitia, Mesochorus fulgurans, Netelia tarsata, Platylabus lariciatae,), avespes bracónidas (Apanteles juniperatae), espècies de la família Pteromalidae (Habrocytus semotus) i espècies de la família Encyrtidae (Litomastix). Actuen momificando la oruga hoste en la seua cambra de pupación, passant l'hivern en la mòmia.

Vore també

• Anex:Espècies de Eupithecia