Anar al contingut

Eupithecia innotata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eupitecia innotata (Eupithecia innotata)

Eupitecia innotata és una espècie d'arna de la família Geometridae. L'espècie va ser descrita per primera volta per Johann Siegfried Hufnagel en 1767 i ha segut descrit en des d'Espanya en l'oest fins a la planura de Siberia Occidental i Àsia Central en l'est.[1] La seua descripció en 2015 en l'oest de Mongòlia representa el punt més oriental d'esta espècie.[2] L'espècie varia tant en tamany com en coloració i patró. Les palometes melánicas tenen ales més obscures coloreadas en un to suja. S'indiquen les bandes travesseres i és visible el centre en forma de llínea.[1] Té gran semblat en una atra espècie europea, Eupithecia abbreviata.

Descripció

I. innotata és una arna chicoteta en una envergadura de 18 a 24 milímetros (0.7 a 0.9 plg). Les ales anteriors són molt allargades i són de color marró obscur o gris en poques marques distintives a banda d'una chicoteta taca blanca tornal que pugues no estar present en les freqüents formes melánicas.[3] Estan creuades per llínees oblicuas més obscures, que estan en àngul en el marge frontal. La llínea submarginal és blanca i irregular, i recta recorre el terç exterior de les ales anteriors, que es trenca doblement baix de la vora frontal (en àngul recte o en àngul agut).[4][5] Conta en una fina llínea blanca ondulada corre a lo llarc de la vora de l'ala. Les ales atrasseres són llaugerament més clares que les davanteres.

Larves

l'oruga és de color marró groguenc lluent en marques marrons i verdosas, entre les que destaca una varietat de taques grans de color marró verdenc a lo llarc de l'esquena. Té numeroses i chicotetes barrugues blanques per tot el cos. Les orugas s'alimenten de diferents plantes, la forma fraxinata s'alimenta de fresno, I. innotata sensu stricto s'alimenta d'espino groc i f. tamarisciata es troba en la planta alimentícia exòtica tamarisco.

Cicle de vida

I. innotata forma dos generacions a l'any, que volen des de mediats d'abril fins a finals de juny i des de mediats de juliol fins a principis de setembre. Les arnes de la nidada de primavera solen ser de color més obscur que els eixemplars posteriors.[6] Les orugas es poden trobar des de mediats de juny fins a principis de juliol (primera generació) i des de setembre fins a octubre (segona generació). Les bues de la segona generació hibernan i a voltes poden sobreviure durant varis anys. L'espècie passa l'hivern com a bua.

Les orugas són parasitadas per vàries espècies d'avespes paràsites (Angitia, Mesochorus brevipetiolatus, Netelia thomsoni, Platylabus pedatorius), avespes bracónidas (Apanteles tibialis), espècies de la família Pteromalidae (Habrocytus semotus), espècies de la família Encyrtidae (Litomastix truncatulus, Tyndarichus scaurus) i espècies de mosques oruga (Blondelia nigripes, Phryxe vulgaris).

Les larves s'alimenten de forma polífaga. Les orugas de la primera generació se'ls troba en els fulls de les següents plantes: prunyonera (Prunus spinosa), espino blanc (Crataegus monogyna), rosa selvada (Rosa canina), oliveres (Olea europaea), fresno comuna (Fraxinus excelsior), coriaria myrtifolia, espècies Saüc, tamarisco alemà (Myricaria germanica), Tamarix gallica i el espino groc (Hippophae rhamnoides). Les orugas de la segona generació s'alimenten de les flors i llavors de la Artemisia campestris, el ajenjo (Artemisia absinthium), la Artemisia vulgaris, Artemisia caerulescens, el ajenjo marí (Artemisia maritima), la Artemisia alba i l'herba marina (Suaeda maritima).

Distribució

L'espècie està molt estesa en Europa. Les excepcions són Islàndia, el nort d'Escandinavia, el sur de la península balcànica i Creta. Fòra d'Europa, les palometes es troben en el nort d'Àfrica (Argèlia, Marroc, Tunis), en Àsia Menor, en el Caucas i el Transcaucasia, en els Montes Urales i en Kazakhstan i més a l'est fins al suroest de Siberia.

I. innotata es troba en la majoria dels tipos de biòtops, en excepció dels páramo i els boscs d'avets. L'espècie habita en altituts de zero a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). en els Pirineus, en els Apenins es pot trobar fins a uns Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)., en la península balcànica fins a uns Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). i en el sur d'Espanya fins a uns Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value).. En els Alps s'eleva fins a uns Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). d'altitut.

Vore també

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Eupithecia accurata (англиски) - Encyclopedia of Life». eol.org. Consultat el 6 d'agost de 2014.
  2. ↑ Naydenov, Artem I.; Mironov, Vladimir G.(2023).«Eupithecia accurata Staudinger, 1892 — a new species of geometrid moths (Lepidoptera, Geometridae) for the Mongolian fauna».Amurian Zoological Journal.15(4): 824–828.doi:10.33910/2686-9519-2023-15-4-824-828.Consultat el 2024-03-26.
  3. ↑ Zoology, British Museum (Natural History) Department of; Walker, Francis (1861). List of the Specimens of Lepidopterous Insects in the Collection of the British Museum (en en), order of the Trustees. Consultat el 2025-01-18.
  4. ↑ (1859) The Zoologist (en en). Consultat el 2025-01-18.
  5. ↑ Gesellschaft Isis in Dresden.; Dresden, Gesellschaft Isis in; Gesellschaft, Deutsche Entomologische (1892). Deutsche entomologische Zeitschrift (vol. Bd.5 (1892)), R. Friedländer. Consultat el 2024-03-26.
  6. ↑ Münchner Entomologische Gesellschaft.; Gesellschaft, Münchner Entomologische (1961). Mitteilungen der Münchner Entomologischen Gesellschaft (vol. [Bd.]51-52 (1961-1962)), Münchner Entomologische Gesellschaft. Consultat el 2024-03-26.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eupithecia_innotata&oldid=1191436»