Anar al contingut

Eupithecia abbreviata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eupithecia abbreviata (Eupithecia abbreviata)

Eupithecia abbreviata o arna del roure, és una espècie d'insectes lepidòpters, més concretament d'arnes, pertanyent a la família de geométridos.[1] L'espècie va ser descrita per James Francis Stephens, havent segut descrita en 1831.[2] I. abbreviata està molt estesa en Europa i sol ser numerosa en cada u de les seues hàbitats i és classificada com "no en perill" en la Llesta Roja d'Espècies en Perill.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Palometa

[editar | editar còdic]

L'insecte té una envergadura és de 19 a 22 mm. La llongitut de les ales anteriors és de 10 a 12 mm. L'ala anterior és allargada, l'ala atrassera és menuda, en el marge distal casi recte des de prop de l'àpiç fins a darrere de la mitat.

Totes les ales són predominantment de color marró grisáceo a marró argila, destacant un veteado marró llaugerament obscur. L'ala anterior té un clar tinte ocre i hi ha fortes ralles venosas obscures proximals a la llínea posmediana, les de les venes mijanes estan especialment ben desenrollades.[4] La regió discal és de color marró més clar i conté una chicoteta taca discoide negra allargada. Les venes són parcialment negres, la llínea ondulada és confusa. Les ales atrasseres estan allaugerades en la regió basal. En este patró, a penes són reconeixibles quan es posen sobre troncs de roure (Quercus) per lo que estan excelentemente protegits dels seus depredadors tradicionals.[5]

Ciliación antenal no sol ser molt llarga. Els adults volen en abril i maig. El seu hàbitat són els boscs de roures, boscs mixts de roures, alamedas de roures i atres zones verdes. En els Alps del Sur alcança una altura de vol d'1.100 metros. Les larvess s'alimenten de roure i espino.[6]

L'espècie Eupithecia dodoneata té una aparència similar pero de to més gris i les marques estan clarament resaltades. Per lo general, una determinació segura només és possible per mig d'un examen morfològic genital.

Les orugas adultes són planes i primes. Són de color gris clar a gris groguenc i mostren en l'esquena grans taques de color marró obscur, semblades a diamants. Les franges laterals fortament dentadas també són de color marró obscur.

Distribució

[editar | editar còdic]

La distribució de la espècie s'estén per Europa central, incloses les illes britàniques, i més a l'est, fins als països bàltics, Armènia, Àfrica del Nort i la Cordillera del Caucas.[2][7] També s'ha detectat en Turquia.[8] És una espècie comuna en Països Baixos i Bèlgica, que es pot vore repartida per tota la zona.

Estil de vida

[editar | editar còdic]

La principal época de vol de les palometes crepusculares i nocturnes sol ser en els mesos d'abril i maig.[9] La palometa té una generació que vola des de mediats de març fins a mediats de juliol. Preferixen volar cap a fonts de llum artificial. Per a alimentar-se, visiten esc i sauces en flor (Salix). Les orugas viuen en maig i juny i s'alimenten de flors i fulls de diverses espècies de roures (Quercus). Les orugas i les palometes preferixen quedar-se en les copes dels arbres. L'espècie passa l'hivern en estat de bua.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Eupithecia abbreviata» (en en). Sistema Global de Informação sobre Biodiversidade. Consultat el 15 d'agost de 2019.
  2. 2,0 2,1 Integrative Systematics: Stuttgart Contributions to Natural History.5(2)ISSN 2628-2380.doi:10.18476/2022.880941.Consultat el 2024-03-25.
  3. «Gefährdung». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2018. Consultat el 25 de març de 2024.
  4. Mironov, Vladimir; Galsworthy, Sir Anthony Charres (2013-11-01). The Eupithecia of China: A Revision (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-25453-4.
  5. Natura Silesiae Superioris. Centrum Dziedzictwa Przyrody Górnego Śląska.04
    93–96.ISSN 1505-4802.Consultat el 2024-03-25.
  6. Entomologist's Gazette.50(4)
    280.ISSN 0013-8894.doi:10.31184/g00138894.692.ed.Consultat el 2024-03-25.
  7. Bolletí de la SIGA.(46)
    385–393.ISSN 1134-6094.Consultat el 2024-03-25.
  8. Walter Forster, Theodor A. Wohlfahrt: Die Schmetterlinge Mitteleuropas. Band 5: Spanner. (Geometridae). Franckh’sche Verlagshandlung, Stuttgart 1981, ISBN 3-440-04951-5, S. 186–187.
  9. Wellcome Open Research.8
    140.ISSN 2398-502X.doi:10.12688/wellcomeopenres.19244.1.Consultat el 2024-03-25.