Euphorbia peplus
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La esula redona[1] (Euphorbia peplus L.) és una espècie fanerógama pertanyent a la família de les euforbiáceas.
Hàbitat
[editar | editar còdic]És d'àmplia distribució en Macaronesia i la regió mediterrànea.
Descripció
[editar | editar còdic]Euphorbia peplus és una planta de porte herbáceo, anual en el talle erecto, a voltes procumbente o postrat, de fins a 25 cm de llongitut, usualment ramificat i en tots els seus òrguens glabros. Posseïx fulls de color vert molt polimòrfiques, per lo general són obovadas encara que poden aparéixer ovoides o suborbiculares, sempre són sanceres i emarginadas. Per lo general estos fulls alcancen unes dimensions de fins a 30x15 mm i posseïxen un peciol de fins a 10 mm.
Les inflorescèncias de l'espècie apareixen en l'eix central i més rarament en les ramificacions laterals. Esta inflorescència és un ciatio de fins a 1,5 mm de llongitut, sésil o en un curt pedúncul. Posseïx glándulas nectarias elíptiques de color vert groguenques en varis apèndixs filiformes blancs de fins a 1,6 mm. El pleocasio posseïx entre 2 i 5 radis, comunament 3, alcança fins a 50 mm de llongitut i sol dicotomizar fins a 8 voltes. Les bràcteas pleocasiales són ovadas i mucronadas i s'inserten en l'eix per mig d'un curt peciol quan no són assentades.
El frut és una càpsula globular o llaugerament elíptica d'entre 1,2 i 3 milímetros de llongitut en un pedicel d'entre 1 i 3 mm. En les esquenes de la càpsula apareixen dos ales membranosas. Les llavors són blanques o grises ovoides en secció llaugerament hexagonal d'entre 1 i 1,7 mm. Posseïxen una regata llongitudinal ventral i fins a 5 alveolos dorsals.
Usos medicinals
[editar | editar còdic]La llacor, un làtex blanquecino, ha segut utilisada per al tractament de lesions cutànees, especialment barrugas, taques produïdes pel sol i durícias. Atres part de la planta han segut utilisades com expectorantes, antihelmíticos, antipiréticos i antiinflamatorios. Este làtex, no obstant, és altament irritante i càustic en pell, ulls i mucoses i molt tòxic quan s'ingerix. Els principis actius de la planta són principalment tres triterpenos, el pepluano, en coneguda acció antiinflamatoria, el jatrofano i el ingenano, causants de l'acció irritante del làtex i promotors de tumors. Un dels composts del ingenano, el ingenol 3-angelato despuix d'ensajos en rates ha demostrat posseir acció antitumoral.[2][3][4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Euphorbia peplus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 456. 1753.[5]
Euphorbia: nom genèric que deriva del mege grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 a. C. - 23), Euphorbus, en el seu honor – o en alusió a la seua gran pancha – ya que usava mèdicament Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo va assignar el nom a tot el gènero.[6]
peplus: epítet que podria derivar del grec peplos, que significa abric, envoltura.
- Euphorbia peplus var. minima DC. in J.B.A.M.de Lamarck & A.P.de Candolle (1805)
- Euphorbia peplus var. peplus
- De Euphorbia peplus:[7]
- De Euphorbia peplus var. minima:[8]
- Euphorbia peploides Gouan (1764)
- Euphorbia peplus var. minor Willd. (1806)
- Euphorbia pusilla Lag. (1816)
- Euphorbia peplus var. peploides (Gouan) Vis. (1852)
- Tithymalus peploides (Gouan) Klotzsch & Garcke (1860)
- Euphorbia peplus var. maritima Boiss. in A.P.de Candolle (1862)
- Esula peploides (Gouan) Fourr. (1869)
- Tithymalus peplus subsp. maritimus (Boiss.) Soják (1972)
- Tithymalus peplus subsp. peploides (Gouan) Soják (1972)
- De Euphorbia peplus var. peplus:[9]
- Tithymalus rotundifolius Lam. (1779)
- Euphorbia oleracea Pers. (1806)
- Euphorbia rotundifolia (Lam.) Loisel. (1809)
- Esula minima Haw. (1812)
- Euphorbia minima (Haw.) Mart. (1814)
- Esula rotundifolia (Lam.) Gray (1821)
- Keraselma oleraceum (Pers.) Raf. (1838)
- Keraselma reniforme Raf. (1840)
- Euphorbia chamaepeploides Lotsy (1895)
- Euphorbia pusillima Post (1895)
- Euphorbia calabrica Huter, Porta & Rigo (1907)
- Tithymalus peplus subsp. calabricus (Huter, Porta & Rigo) Soják (1972)[10][11]
- Castellà: esula redona, lechearena, lechecina, lecheinterna, lletera, lecheriega, lecherina, lecherina brava, lleteres, lecheterna, lechetrezna, lechetrezna tomagallos, lechetreznilla, lechibravía, lechieterna, lechiterna, lechitierna, lechocino, letrera, peplo,pichoga, rechitierna de parasol, rechitiernas, ésula redona, tamagallos, tesula redona, titímalo, tomagallos, tornagallos, tésula redona.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Siller G, Gebauer K, Welburn P, Katsamas J, Ogbourne SM(2009).«PEP005 (ingenol mebutate) gel, a novell agent for the treatment of actinic keratosis: results of a randomized, double-blind, vehicle-controlled, multicentre, phase IIa study».Australas J Dermatol.50(1)
- 16–22.doi:10.1111/j.1440-0960.2008.00497.x.
- ↑ Lebwohl, M, et al. "Ingenol Mebutate Gel for Actinic Keratosis." N Engl J Med 366;11, March 15, 2012.
- ↑ «FDA Approves Picato® (ingenol mebutate) Gel, the First and Only Topical Actinic Keratosis (AK) Therapy With 2 or 3 Consecutive Days of Onze-Daily Dosing». eMedicine. Yahoo! Finance. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2012.
- ↑ «Euphorbia peplus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de juliol de 2012.
- ↑ (Spec. Pl. [ed. 1]: 450)
- ↑ Sinònims de Euphorbia peplus en Kew
- ↑ Sinònims de Euphorbia peplus var. minima en Kew
- ↑ Sinònims de Euphorbia peplus var. peplus en Kew
- ↑ Sinònims en Kew
- ↑ Euphorbia peplus en PlantList
- ↑ «Nomenes vernàculs de Euphorbia peplus (Fam. Euphorbiaceae) i táxones infraespecíficos». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de novembre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Euphorbia peplus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Euphorbia peplus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.