Eterna joventut
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
La joventut eterna és el concepte de l'immortalitat física humana lliure d'envelliment. Per lo general, el jove al que es fa referència està en contrast en les depredacions de l'envelliment, en lloc d'una edat específica de la vida humana. Fins ara, conseguir l'eterna joventut permaneix més allà de les capacitats de la tecnologia científica. No obstant, s'estan realisant moltes investigacions en les ciències de la genètica que poden permetre la manipulació del procés d'envelliment en el futur. La joventut eterna és un tòpic molt comú en mitologia, i és un tema popular en la ficció.
Religió i mitologia
L'eterna joventut és una característica dels habitants del Paraís en les religions abrahàmiques.
Els hindús creuen que els rishis védicos i postvédicos han alcançat l'immortalitat, lo que implica la capacitat de canviar l'edat del cos o inclús la forma a voluntat. Estos són alguns dels siddhas en el Yoga. Es diu que Markandeya sempre aparenta 16 anys.
La diferència entre la vida eterna i la joventut eterna més específica és un tema recurrent en la mitologia grega i romana. El mit de solicitar la bendició de l'immortalitat d'un deu, pero oblidar-se de demanar l'eterna joventut, apareix en el història de Titono. Un tema similar es troba en Ovidio sobre la Sibila de Cumas.
En la mitologia nòrdica, Iðunn es descriu com la proveïdora de les pomes dels deus que els otorguen l'eterna joventut, en la Edda prosaica, escrita en el sigle XIII.
Telómeros
l'ADN d'individu juga un paper en el procés d'envelliment. L'envelliment comença inclús abans del naiximent, tan pronte com les cèlules comencen a morir i necessiten ser reemplaçades. En els extrems de cada cromosoma hi ha seqüències repetitives de ADN, telómeros, que protegixen el cromosoma de l'unió en atres cromosomes i tenen vàries funcions clau. Una d'estes funcions és regular la divisió celular permetent que cada divisió celular elimine una chicoteta cantitat de còdic genètic. La cantitat eliminada varia segons el tipo de cèlula que es replica. La degradació gradual dels telómeros restringix la divisió celular a 40-60 voltes, també conegut com el llímit de Hayflick. Una volta que s'alcança este llímit, moren més cèlules de les que es poden reemplaçar en el mateix lapsus de temps. Aixina, poc despuix d'alcançar este llímit, l'organisme mor. L'importància dels telómeros ara és clarament evident: allargar els telómeros, allargar la vida.[1]
No obstant, un estudi de la biologia comparativa dels telómeros de mamífers va indicar que la llongitut dels telómeros es correlaciona inversament, en lloc de directament, en la vida útil, i va concloure que la contribució de la llongitut dels telómeros a la vida útil seguix sent controvertida.[2] Ademés, l'acurtada dels telómeros no ocorre en l'edat en alguns teixits postmitóticos, com en el cervell de la rata.[3] En humans, les llongituts dels telómeros del múscul esquelètic permaneixen estables entre els 23 i els 74 anys.[4] En el múscul esquelètic de babuino, que consistix en cèlules post-mitòtiques completament diferenciades, menys del 3% dels núcleus de les cèlules musculars contenen telómeros danyats i este percentage no aumenta en l'edat.[5] Per lo tant, l'acurtada dels telómeros no sembla ser un factor important en l'envelliment de les cèlules diferenciades del cervell o del múscul esquelètic.
Els estudis han demostrat que el 90 per cent de la cèlules canceroses contenen grans cantitats d'una enzima cridada telomerasa.[6] La telomerasa és una enzima que repon els telómeros desgastats agregant bases als extrems i renovant aixina els telómeros. En essència, una cèlula cancerosa ha activat el gen de la telomerasa, i açò els permet tindre una cantitat illimitada de divisions sense que els telómeros es desgasten. Atres tipos de cèlules que poden superar el llímit de Hayflick són les cèlules mare, els folículs pilosos i les cèlules germinals.[7] Açò es deu a que contenen cantitats elevades de telomerasa.
Vore també
- Etern
- Teoria del dany de el ADN de l'envelliment
- Elixir de vida
- Font de la joventut
- Vida útil indefinida
- Immortalitat
Referències
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSiegel - ↑ (2011).«Comparative biology of mammalian telomeres: hypotheses on ancestral states and the rols of telomeres in longevity determination».Aging Cell.10(5)
- 761–768.doi:10.1111/j.1474-9726.2011.00718.x.
- ↑ (2003).«Ageing and telomeres: a study into organ- and gender-specific telomere shortening».Nucleic Acids Res.31(5)
- 1576–1583.doi:10.1093/nar/gkg208.
- ↑ (2003).«Regenerative potential of human skeletal muscle during aging».Aging Cell.1(2)
- 132–139.doi:10.1046/j.1474-9728.2002.00017.x.
- ↑ (2007).«Accumulation of senescent cells in mitotic tissue of aging primats».Mech Ageing Dev.128(1)
- 36–44.doi:10.1016/j.mad.2006.11.008.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaDamm - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaHornsby
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eterna juventud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.