Anar al contingut

Estratigrafia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Estratigrafía»)
Est artícul tracta sobre la branca de la geologia. Per a l'ús arqueològic del terme vore Estratigrafia arqueològica.
Fotografia d'una dòna davant d'estrats policromáticos en la Quebrada de Cafayate, província de Salta, Argentina.
Estrats policromáticos en la Quebrada de Cafayate, província de Salta, Argentina.

La estratigrafia[1] (del llatí stratum, 'llit', i del grec γραφή [graphḗ], 'escritura') és la branca de la geologia que tracta de l'estudi i interpretació de les roques estratificadas, tant sedimentàries, com volcàniques estratificadas. Este estudi inclou l'identificació, descripció i seqüència, tant vertical com a horisontal, de les roques estratificadas, incloent el seu cartografia i correlació; en la finalitat de inferir o determinar l'orde i el moment en el temps geològic, en que varen ocórrer els events que varen produir estes roques.[2] [3]


Divisions de l'estratigrafia

Deformació tectónica dels estrats cuarcíticos ordovícicos del parc nacional de Monfragüe, Càceres, Espanya.
Model per a un conjunt d'estrats lligats genèticament i llimitats per superfícies d'erosió o de no-sedimentacó propi de l'estratigrafia seqüencial

L'estratigrafia es pot dividir en diferents àrees o camps d'activitat especialisats, tots interrelacionats entre sí i en atres ciències. Cada una d'estes divisions ampra métodos i tècniques particulars:

  • Anàlisis de facies (sedimentàries).[4][5] Método sedimentológico fonamental que caracterisa i analisa a les facies sedimentàries: cossos de roca o sediment en característiques úniques en relació en els adjacents[6] que són resultat de l'ambient específic en el que es varen formar, per lo que el seu estudi dona pistes sobre les reconstrucció paleogoegráfico-ambientals. Les característiques úniques de les facies són per eixemple: la composició, litologia i textura dels sediment; el seu contingut fosilífero, estructures sedimentàries; característiques totes que li donen a cada facies sedimentària un aspecte particular i distintiu. S'estudien i analisen les seues associacions, variacions i la seua distribució, etc. És un camp d'intersecció en la sedimentologia.
  • Litoestratigrafia, encarregada de la caracterisació litològica (composició i estructura) de les successions estratigràfiques i de la definició d'unitats litoestratigráficas, com les [[Formació geológic

a|formacions]].

La variació en les unitats de roca, que es mostra més òbviament quan les capes són diferenciables a simple vista, es deu principalment a contrasts físics en el tipo de roca (litologia). Esta variació pot ocórrer verticalment, com a estratificació (estrats), o lateralment, i reflectix canvis en els ambients de deposicó, coneguts com a canvi lateral de facies. Estes variacions es reflectixen en la litoestratigrafia de l'unitat rocosa. Els conceptes clau en estratigrafia impliquen comprendre cóm sorgixen certes relacions geomètriques entre capes i qué impliquen estes geometria respecte del mig de depòsit original.
La cicloestratigrafia documenta els canvis, a sovint cíclicos, en les facies, en les proporcions relatives de minerals (particularment carbonat), el tamany dels grans, la gruixa de les capes de sediment (per eixemple varvas) i la diversitat de fòssils en el temps, relacionats en canvis del règim tectònic, estacionals o de més llarc determini en els paleoclimas.
La cronoestratigrafia és la branca de l'estratigrafia que situa una edat absoluta, en lloc d'una edat relativa, en els estrats de les roques. La branca s'ocupa de derivar senyes geocronológicos per a unitats de roca, tant directes com inferidos, de modo que es puga derivar una seqüència d'events relatius al temps en que es varen formar les roques. L'objectiu final de la cronoestratigrafia és ubicar dates en la seqüència de deposicó de totes les roques dins d'una regió geològica, i despuix en cada regió, i per extensió proporcionar un registre geològic complet de la Terra.
La falta de registre d'un interval de temps dins d'una série estratigràfica d'un àrea es denomina estany estratigràfica o hiat.[7][8] Açò pot ser el resultat d'una interrupció en la deposicó de sediment o pot deure's a la seua eliminació per erosió abans de la deposicó de les següents capes.[9][10] Es denomina pausa perque la declaració va estar en suspens durant un periodo de temps.[11] Una falla geològica pot provocar l'aparició d'una pausa.[12]

n de roques en este registre en les que a lo manco algunes d'elles han pogut ser datades per mig de métodos radiométricos, és la base per a la construcció de l'escala de temps de polaritat geomagnètica: GPTS (de les seues sigles en anglés)[14] que és la base de la correlació magnetoestratigráfica. L'estudi del significat en este registre per a conéixer les variacions del camp geomagnètic del passat de la Terra, i les tècniques per a portar-ho a terme, és l'objecte d'estudi de la disciplina del paleomagnetisme.

  • Quimioestratigrafia o estratigrafia química (Chemostratigraphy en anglés), és una tècnica de correlació estratigràfica que es basa les variacions químiques de certs elements, isòtops o relacions de proporció entre composts químics clau, com la d'alguns òxits de cations selectes. Variacions que poden ser analisades en les roques estratificadas i que es presenten com a resultat de variacions paleoambientales globals o regionals per lo que pue donen ser usats en correlació.[15]
La quimioestratigrafia estudia els canvis en les proporcions relatives d'elements i oligoelementos selectes i les relacions entre el seu isòtops dins i entre unitats litològiques. Les proporcions d'isòtops de carbono i oxigen varien en el temps, i els investigadors poden utilisar-les per a detectar canvis sotils que varen ocórrer en el paleoambiente. Açò ha dut al camp especialisat de l'estratigrafia isotòpica.
  • Estratigrafia de seqüències, és una branca de l'estratigrafia sedimentària, que explica les successions d'estrats, durant els cicles de canvis relatius del nivell de l'mar. Els paquets d'estrats relacionats deposicionalmente entre sí formen "parasecuencias" separades una de l'atra per superfícies d'erosió o disc

ordancias que corresponen en els canvis d'equilibri entre l'aporte de sediment i l'espai disponible per a el seu acomode. Cada parasecuencia, segons tal equilibri, té un patró de sedimentacó característic que pot ser progradante, agradante o retrogradante. La clau de l'aplicació d'esta perspectiva d'estudi, és precisament l'identificació de les superfícies d'erosió majors que representen llínees de temps, com a màximes inundacions. Els cicles de canvis relatius del nivell de la mar es dividixen en trams o tractos tals com: tractos del nivell de la mar baixos, tractos de nivells de mar transgresivos, tractos en els que el nivell de la mar es troba alt i tractos en els que el nivell de la mar descendix. Per a cada tracto hi ha determinats tipos de successions de "parasecuencias" que poden ser també identificats per la geometria de la seua distribució espacial, detectada moltes voltes per mig dels registres de l'estratigrafia sísmica. [16][17]

  • Anàlisis de conques és l'estudi global de les conques sedimentàries, integrant totes les senyes sedimentológicos, estratigráficos, tectònics, petrográficos, etc. És l'objectiu últim dels estudis estratigráficos i un dels de major transcendència econòmica per la seua aplicació en la prospecció de recursos naturals.

Sobre la base de les unitats bioestratigráficas, cronoestratigráficas i geocronométricas s'establixen les unitats geocronológicas, i el seu compendio integra l'escala temporal geològica, un atre dels objectius de l'estratigrafia.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Servicio Geologico Mexicano (SGM), Museo Virtual: Estratigrafía». Estratigrafia.
  3. ↑ Weller, J. M. (1960). Stratigraphic principles and practice. Nueva York: Harper and Brothers. 725 pág.
  4. ↑ Universidad de Sonora (ed.): «Facies sedimentàries». Consultat el 25-10-2023.
  5. ↑ Zarahy De la Rosa Ramirez. «Facies».
  6. ↑ Catuneanu, Octavian (2022-01-01). «Chapter 2 - Data in sequence stratigraphy. 2.1.1.1 Facies analysis», Principles of Sequence Stratigraphy, Elsevier, pp. 23–24. doi:10.1016/b978-0-444-53353-1.00006-7. ISBN 978-0-444-53353-1. Consultat el 2023-10-25.
  7. ↑ Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. [http://vctrac.es /index.php?title=estany_estratigràfica «estany estratigràfica»]. Vocabulari Científic i Tècnic. Accés 5 de novembre de 2023.
  8. ↑ Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. «hiato». Vocabulario Científico y Técnico. Acceso 5 de novembre de 2023.
  9. ↑ «SEPM Strata». sepmstrata.org.
  10. ↑ Martinsen, O. J. et al. (1999) "Cenozoic development of the Norwegian margin 60–64N: sequences and sedimentary response to variable basin physiography and tectonic setting" pp. 293–304 In Fleet, A. J. and Boldy, S. A. R. (editors) (1999) Petroleum Geology of Northwest Europe Geological Society, London, page 295, ISBN 978-1-86239-039-3
  11. ↑ Kearey, Philip (2001). Dictionary of Geology (2nd ed.) London, New York, etc.: Penguin Reference, London, p. 123. ISBN 978-0-14-051494-0.
  12. ↑ Chapman, Richard E. (1983) Petroleum Geology Elsevier Scientific, Amsterdam, p. 33, ISBN 978-0-444-42165-4.
  13. ↑ Garcés, Miguel; Beamud, Elisabet(2016).«La Magnetoestratigrafía y la Escala del Tiempo Geológico basada en las inversiones del campo magnético terrestre».Enseñanza de las Ciencias de la Tierra.Universitat de Barcelona.24(3): 282-293.ISSN 2385-3484.Consultat el 30-10-2023.
  14. ↑ Villalain Santamaria, J.J.(2016).«La historia del campo magnético terrestre registrada en las rocas. Fundaments del Paleomagnetismo. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra».Enseñanza de las Ciencias de la Tierra.24.3: 261-274.
  15. ↑ Prothero, Donald (2014). «"Geophysical and Chemostratigraphic Correlation"», Sedimentary Geology (3rd ed.) (en anglés), W.H. Freeman, pp. 409-415. ISBN 978-1-4292-3155-8.
  16. ↑ «Intro Sequence Stratigraphy» (en anglés). SEPM STRATA.
  17. ↑ «Stratal Elements of Sequence Stratigraphy». UGA Stratigraphy Lab An Online Guide to Sequence Stratigraphy.

Enllaços externs