Litoestratigrafia
La litoestratigrafia (del grec λίθος [líthos] 'pedra' i del llatí stratus, 'estrat') és una divisió especialisada de l'estratigrafia[1] que estudia les formacions dels estrats de roca i la seua relació geomètrica espacial sobre l'estructura i composició de les roques sense considerar els fòssils característics. Els enfocaments principals inclouen geocronologia, geologia comparativa i petrologia. Generalment, un estrat serà ígneo o sedimentari en relació en la formació de la roca.
La variació visible en les unitats de roques de capes es deuen als contrasts físics en el tipo de roca. Esta variació pot ocórrer verticalment, oblicuamente o lateralment com a capes reflectint canvis de facies i és per mig de la litoestratigrafia[1] que ajuden a comprendre com sorgix certes relacions geomètriques sobre el seu entorn de deposicó.
Unitats litoestratigráfica
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Principis de l'estratigrafia
Les capes sedimentàries es depositen per deposicó de sediment associats en processos de meteorisació, matèria orgànica en descomposició i/o per precipitació química. Les capes ígneas depenent de la seua velocitat de refredat són de caràcter plutónico o volcànic. Hi ha una série de principis que s'utilisa per a explicar l'apariència de l'estrat:[2]
- Principi de l'uniformisme o actualisme
- Principi de la superposició d'estrats
- Principi de la continuïtat lateral
- Principi de horizontalidad original
- Principi de la superposició faunística
- Principi de les relacions de brot oblicuo