Estàndart de combustibles baixos en carbono

El estàndart de combustibles baixos en carbono (en anglés: low-carbon fuel standard) és la normativa establida per un orgue públic en la finalitat de reduir l'intensitat de carbono en els combustibles utilisats pel sector transporte respecte a l'intensitat associada als combustibles convencionals derivats del petròleu, com la gasolina i el diésel. Els combustibles baixos en carbono més comuns disponibles en el mercat són els combustibles alternatius i els combustibles fòssils nets, com el gas natural vehicular (GNC i GNL). L'objectiu principal d'un estàndart de combustibles baixos en carbono és reduir les emissions de diòxit de carbono associades als vehículs, prenent en conte el cicle de vida complet, incloent les emissions generades durant la producció i distribució del combustible (conegut com «des del pou fins al vehícul»), en el propòsit de reduir la chafada de carbono del sistema de transport i el seu impacte en el canvi climàtic.

Estimacions calculades en el Regne Unit per a l'intensitat de carbono del bioetanol i combustibles fòssils. El gràfic supon que el bioetanol és consumit en el seu país d'orige i que terres prèviament usades per a l'agricultura són usades per a cultivar el insumo de l'etanol. No s'inclouen els efectes indirectes deguts a canvis en l'us del sol.[1]


El primer estàndart de combustibles baixos en carbono en el món va ser establit per Califòrnia en 2007, en els criteris normatius específics definits per la Junta de Recursos de l'Aire de Califòrnia (CARB) en abril de 2009, pero que solament entraran en vigor fins a giner de 2011.[2][3][4][5] Llegislació similar va ser aprovada en Columbia Britànica en abril de 2008,[6] i per l'Unió Europea en decembre de 2008.[7] Varis proyectes de llei han segut proposts en els Estats Units per a una regulació similar en vigència a nivell nacional pero en normes menys estrictes que les de Califòrnia.[8] El Regne Unit està implementant des d'abril de 2008 el seu Programa Obligatori de Combustibles Renovables per al Transport, el qual també aplica, encara que de modo diferent, el concepte de combustibles baixos en carbono.[1]

Estàndart de Combustibles Baixos en Carbono de Califòrnia

El governador de Califòrnia, Arnold Schwarzenegger, va firmar l'Orde Eixecutiva S-1-07 el 19 de giner de 2007 per a crear l'estàndart de combustibles baixos en carbono, conegut com LCFS per les seues sigles en anglés.[9][10] El mandat del LCFS establix que les refineria de petròleu i els distribuïdors de combustibles s'asseguren que les mescles de combustible que embenen en el mercat de Califòrnia complixquen en les metes decreixents establides per la Junta de Recursos de l'Aire de Califòrnia per a les emissions de gasos d'hivernàcul associades al combustible venut per a fins de transport. Les emissions són medides en grams equivalents de CO2 per unitat d'energia provinents del combustible. La directiva del LCFS va establir una reducció fins a l'any 2020 de per lo manco un 10 % en l'intensitat de carbono dels combustibles utilisats pel sector transporte de Califòrnia.[8][10]

Normes de 2009

El 23 d'abril de 2009, la Junta va aprovar les normes específiques i els valors de referència de l'intensitat de carbono per al LCFS que entrarà en vigència l'1 de giner de 2011.[3][11] La proposta tècnica publicada per a comentaris previs va ser aprovada sense modificacions per una votació de 9 a 1, i va establir un valor de referència per a l'intensitat màxima de carbono permesa per a la gasolina en l'any 2020 de 86 grams de diòxit de carbono lliberat per megajulio d'energia produïda.[12] Va ser establit un estàndart per a la gasolina i els combustibles alternatius que poden substituir-la i un segon estàndart similar per al diésel i els seus substituts.[13] La regulació està fonamentada en un estàndar promig d'intensitat de carbono que disminuïx gradualment i que s'espera que alcance una reducció d'emissions de 16 millons de tonellades mètriques de gasos d'hivernàcul fins a l'any 2020.[14][15] CARB espera que una nova generació de combustibles siga desenrollat en tecnologies que permeten produir etanol de celulosa utilisant com insumos algues, fusta, rebujos agrícoles com palla i dacseta, aixina com gas natural obtingut de farcidures sanitàries. La Junta també espera que l'estàndart impulse la disponibilitat de vehículs híbrits enchufables, de bateria elèctrica i de pila de combustible, al mateix temps que es promou les inversions per a desenrollar l'infraestructura complementària d'estacions de recarrega elèctrica i d'abastiment d'hidrogen combustible.[14]

Les intensitat obtingudes pels tècnics de CARB per als biocombustibles disponibles en el mercat i aprovades per a la normativa que entra en vigència en 2011 i 2020 són les següents:

Valors d'intensitat de carbono de Califòrnia per a gasolina i combustibles substituts de la gasolina[13][16][17]
(grams de diòxit de carbono lliberat per megajulio d'energia produïda)
Tipo de
combustible
Intensitat
de carbono
Intensitat de carbono
incloent canvis
en l'us del sol
Comentaris
Etanol del Mig Oest
75,10
105,10
Produït a partir de dacsa. Considera energia provinent d'algunes plantes que utilisen carbó.
Gasolina de Califòrnia
95,86
95,86
Gasohol en 10 % etanol.
Estàndar CARB (LCFS) 2011
n/a
95,61
Màxim valor permés en 2011. Pot ser revisat en funció de resultats de nous estudis.
Estàndart CARB (LCFS) 2020
n/a
86,27
Màxim valor permés en 2020. Pot ser revisat en funció de resultats de nous estudis.
Etanol produït en Califòrnia
50,70
80,70
Considera electricitat provinent de plantes a gas natural.
Etanol brasiler
27,40
73,40
Produït a partir de canya de sucre i considera el transport marítim des de Brasil.
Gas natural comprimit (GNC): via gasoducte
67,70
67,70
Gas natural d'orige nortamericà comprimit en Califòrnia.
CNG de farcidura sanitària
11,26
11,26
Derivat de farcidures sanitàries en Califòrnia.
Nota: l'anàlisis del cicle de vida complet per a estos combustibles i atres considerats com l'etanol de celulosa (obtingut de granges d'arbres i rebujos forestals), electricitat (matriu promig de Califòrnia),
hidrogen (hidrogen gaseós obtingut de camps de gas natural d'Amèrica del Nort) i biodiésel (de soya) estan disponibles en el sitie web de CARB (vore enllaç Lifecycle Analysis).

Combustibles Renovables i Baixos en Carbono de Columbia Britànica

L'Assamblea Llegislativa de Columbia Britànica, Canadà, va aprovar en abril de 2008 la Llei de Requisits per a Combustibles Renovables i Baixos en Carbono (RLCFR per les seues sigles en anglés de Renewable and Low Carbon Fuel Requirements), la qual va establir que en 2010 els proveïdors de combustible dins de la província deuran vendre gasolina i diésel en un contingut de 5 % de combustibles renovables. La llei també va autorisar al govern provincial a establir els llímits acceptables d'intensitat de carbono dels combustibles prenent en conte el cicle de vida complet.[6][18] La llei RLCFR també va establir flexibilitat per a que els proveïdors de combustible puguen complir les seues obligacions per mig d'un sistema de transferències de drets o crèdits per combustibles renovables i les emissions associades de gasos d'hivernàcul.[18][19]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Carbon and Sustainability Reporting Within the Renewable Transport Fuel Obligation» (en inglés) (PDF). Department of Transport, United Kingdom. Consultat el 25 d'abril de 2009.
  2. ↑ Debra Kahn. «Califòrnia Adopts Low-Carbon Fuel Standar» (en inglés). Scientific American. Consultat el 4 de maig de 2009.
  3. ↑ 3,0 3,1 Wyatt Buchanan. «[1]», Sant Francisco Chronicle. Consultat el 25 d'abril de 2009 (en Inglés).
  4. ↑ The Associated Press. «[2]», New York Claves. Consultat el 21 de maig de 2009 (en Inglés).
  5. ↑ «[3]», CNN News. Consultat el 28 d'abril de 2009 (en Inglés).
  6. ↑ 6,0 6,1 Derrick Penner. «[4]», The Vancouver Sun. Consultat el 26 d'abril de 2009 (en Inglés).
  7. ↑ European Parliament. «Texts adopted Wednesday, 17 December 2008: Monitoring and reduction of greenhouse gas emissions from fuels» (en inglés). Consultat el 27 d'abril de 2009.
  8. ↑ 8,0 8,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  9. ↑ «Gov. Schwarzenegger Issues Directive to Establish World's First Low Carbon Standard for Transportation Fuels». Office of the Governor (Press Release). Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2008. Consultat el 23 d'abril de 2009.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Low-Carbon Fuel Standard Program». Califòrnia Air Resources Board. Consultat el 23 d'abril de 2009.
  11. ↑ The Associated Press. «[5]», New York Claves. Consultat el 25 d'abril de 2009 (en Inglés).
  12. ↑ UNICA Press release. «[6]», World-Wire. Consultat el 25 d'abril de 2009 (en Inglés).
  13. ↑ 13,0 13,1 «Draft Attachment B: Public Hearing to Consider Adoption of a Proposed Regulation to Implement the Low Carbon Fuel Standard - Staff’s Suggested Modifications to the Original Proposal» (en inglés) (pdf). CARB. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2009. Consultat el 30 d'abril de 2009.
  14. ↑ 14,0 14,1 «[7]», Califòrnia Air Resources Board Press release. Consultat el 25 d'abril de 2009 (en Inglés).
  15. ↑ Jonathan Skillings. «[8]», CNetNews. Consultat el 27 d'abril de 2009 (en Inglés).
  16. ↑ «Proposed Regulation to Implement the Low Carbon Fuel Standard. Volume I: Staff Report: Initial Statement of Reasons» (en inglés) (PDF). Califòrnia Air Resources Board. Consultat el 26 d'abril de 2009.
  17. ↑ David R. Baker. «[9]», Sant Francisco Chronicle. Consultat el 25 d'abril de 2009 (en Inglés).
  18. ↑ 18,0 18,1 «[10]», Legislative Assembly of British Columbia. Consultat el 26 d'abril de 2009 (en Inglés).
  19. ↑ Gray E. Taylor et.al.. «[11]», Mondaq. Consultat el 26 d'abril de 2009.