Anar al contingut

Etanol com a combustible en Brasil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sao Paulo ethanol pump 04 2008 74 zoom.jpg
Brasil té etanol com a combustible disponible en tot el país. Mostrada ací una típica estació d'abastiment de Petrobras en São Paulo en els dos combustibles disponibles, alcohol (etanol) marcat en A i gasolina en la lletra G.

Brasil és el segon major productor de etanol del món, el major exportador mundial, i és considerat el líder internacional en matèria de biocombustibles i la primera economia en alcançar un us sostenible dels biocombustibles.[1][2][3] Junts, Brasil i els Estats Units encapçalen la producció d'etanol, sent responsables en 2006 pel 70% de la producció mundial[4] i casi el 90% de l'etanol utilisat com a combustible.[5] En 2006 la producció brasilera va ser de 16,3 mil millons de litros,[6] la qual representa el 33,3% de la producció mundial d'etanol i el 42% de l'etanol utilisat com a combustible a nivell mundial.[5] La proyecció de la producció total per a 2008 s'estima en 26,4 mil millons de litros.[7]


L'indústria brasilera d'etanol té més de 30 anys d'història i utilisa com insumo agrícola la canya de sucre, ampra moderns equips, ha desenrollat la seua pròpia tecnologia, els residus de la canya són utilisats com per a produir energia en el procés de destilació, per la qual cosa el preu de l'etanol brasiler és molt competitiu, i conseguix un relativament alt balanç energètic (raó energia generat/energia usada en el procés) que varia ent 8,3 i 10,2 depenent de l'us de les millors pràctiques.[8] La producció d'etanol està concentrada en les regions Centre i Sur del país, sent l'Estat de São Paulo el principal productor. En estes dos regions es va concentrar casi el 90% de la producció brasilera d'etanol en 2004, i el casi tot el restant es produïx en la Regió Nordest.[8]


L'indústria automovilística brasilera va desenrollar vehículs que operen en flexibilitat en el tipo de combustible, cridats vehículs de combustible flexible, popularment coneguts com "flex" en Brasil, ya que el motor funciona en qualsevol proporció de gasolina (mescla E20-E25) i etanol hídric (E100). Disponibles en el mercat a partir de 2003, estos vehículs varen resultar un èxit comercial,[9] i en agost de 2008 la flota de carros "flex" ya havia alcançat 6 millons de vehículs, incloent automòvils i vehículs comercials llaugers, representant un 23% de la flota de vehículs llaugers de Brasil.[10] L'èxit dels vehículs "flex", en conjunt en l'us obligatori a nivell nacional d'entre 20% i 25% d'alcohol mesclat en gasolina convencional (gasohol E25) per als vehículs de motor a gasolina, varen permetre que el consum d'etanol superara el consum de gasolina a partir d'abril de 2008.[11][12][2] En considerar els atres combustibles utilisats per tota la flota, principalment els vehículs en motor diésel, el consum d'etanol destilat de la canya de sucre en 2006 va ser del 18 % del consum total de combustible del sector vial.[13][14]

Història

[editar | editar còdic]
Producció de vehículs nous moguts per etanol 1979-2007
(Anys seleccionats)
Any Autos
E100
 Autos
"Flex"
 Total de
vehículs
(incloent
exportats)		 % Autos
etanol
(E100 i "Flex")
1979 3.328
-
 912.018
0,4
1980 239.251
-
 933.152
25,6
1986 619.854
-
 815.152
76,0
1990 71.523
-
663.084
10,8
1998 1.188
-
 1.254.016
0,1
2000 9.428
-
 1.361.361
0,7
2002 48.022
-
 1.521.431
3,2
2003 31.728 39.853 1.361.361
4,8
2004 49.796 282.706 1.862.780
17,8
2005 43.278 776.164 2.011,817
40,7
2006 758 1.249.062 2.092.003
59,7
2007 3 1.716.716 2.388.402
71,9
Font: Associação Nacional dos Fabricants de Veículos Automotores[15][16]
Les sifres per a vehículs "flex" no inclouen els vehículs comercials llaugers.

A partir de la Crisis del petròleu de 1973, el Govern de Brasil, en una actitut aïllada a nivell internacional , va crear el programa "Pró-álcool", i aixina l'etanol va rebre l'atenció com biocombustible de gran potencial. En quant el govern promovia estudis econòmics per a producció d'alcohol a gran escala, realisant transferència de tecnologia i fins a proporcionant subsidis a les plantes destiladoras d'alcohol, l'indústria automovilística instalada en Brasil en aquella época - Volkswagen, Fiat, Ford i General Motors - varen adaptar els motors dels vehículs per a funcionar en alcohol com a combustible. Aixina varen sorgir en el mercat dos versions de vehículs: en motor 100% mogut en alcohol i la versió convencional de gasolina. El primer automòvil a funcionar en 100% d'alcohol va ser el Fiat 147 en 1978. Des de llavors i fins a 1986, l'automòvil d'alcohol va guanyar popularitat entre els brasilers, al punt que la majoria dels vehículs fabricats per l'indústria automovilística utilisaven eixe combustible. En 1986 la producció va aplegar a 619.854 automòvils, representant el 76% de tots els vehículs fabricats en eixe any.

Archiu:Four Brazilian full flex-fuel automoviles 05 2008.jpg
Típics models d'automòvil brasiler de combustible flexible de varis fabricants, popularment coneguts com "flex", que operen en qualsevol mescla d'etanol i gasolina.

Originat en una alça del preu internacional del sucre, a partir d'eixa época va començar una caiguda en el consum d'alcohol, lo que gradualment va provocar la disminució en la venda d'automòvils moguts en alcohol. L'etanol com a combustible va començar a escassejar en el mercat, al punt que en 1991 el Govern va tindre que importar etanol des d'Estats Units, mida acompanyada d'una reducció progressiva dels subsidis a la producció, lo que va provocar la casi extensió del programa "Pró-Álcool". També va contribuir a la disminució de la demanda alguns problemes tècnics que presentaven els motors moguts per alcohol, ya que en époques fredes no funcionaven adequadament. Durant la década dels 90, i per les alces inesperades del preu del petròleu, l'etanol va passar a ser mesclat en la gasolina, en una proporció d'al voltant del 20%, com una forma de reduir el preu que devien pagar els consumidors per la gasolina. En 1999 es ensamblaron solament 1.188 automòvils moguts per alcohol.

El resorgiment de l'etanol com a combustible es va produir en maig de 2003, quan la Volkswagen va montar una llínea de producció per a automòvils de combustible flexible, resultant en el Gol 1.6 "Total Flex". Dos mesos despuix la Chevrolet va oferir en el mercat el Corsa 1.8 "Flexpower", utilisant un motor desenrollat en consorci en la Fiat cridat "PowerTrain". En Brasil, este tipo de vehícul que opera en qualsevol proporció d'etanol i gasolina és popularment conegut com a auto "flex". En 1993 la producció d'automòvils "flex" va aplegar a 39.853 autos i 9.411 vehículs comercials levianos. Ya per a 2005, els fabricants que produïxen vehículs "flex" inclouen les automotrices Chevrolet, Fiat, Ford, Peugeot, Renault, Volkswagen, Fonda, Mitsubishi, Toyota i Citroën.[17] Els vehículs "flex" varen representar 22% de les vendes d'autos nous en 2004, va pujar per a 73% en 2005.[17] i les vendes varen alcançar el 87,6% en juliol de 2008.[18] En agost de 2008 la flota de vehículs "flex" registrats, incloent automòvils i els vehículs comercials llaugers, va alcançar 6 millons de vehículs.[10]

Comparació de la producció entre Estats Units i Brasil

[editar | editar còdic]

L'indústria d'etanol destilat a partir de canya de sucre que va ser desenrollada en Brasil és molt més eficient que l'indústria nortamericana basada en insumos de dacsa. En 2007, les plantes destiladoras brasileres produïxen etanol per USD 0,22 per litro, comparat en USD 0,30 per litro d'etanol obtingut en dacsa,[19] ademés de que els agricultors nortamericans reben del Govern Federal un subsidi d'USD 0,51 per bushel de dacsa produïda.


En els Estats Units la canya de sucre és cultivada en els estats de Florida, Luisiana, Hawái, i Texas, que conten en el clima tropical adequat per a eixe cultiu. Les primeres tres plantes destiladoras d'etanol produït a partir de canya de sucre en els Estats Units entraran en funcionament en Louisiana a mitan de 2009. Plantes productores de sucre en Lacassine, St. James i Bunkie varen ser convertides usant tecnologia i inversió colombiana per a destilar etanol a partir de canya de sucre. S'espera que estes tres plantes produïxquen en forma rendable 378 millons de litros (100 millons de galons) d'etanol en un determini de cinc anys.[20]

Les variables més importants que diferencien la producció en els dos països es presenten en el següent quadro comparatiu:

Comparació de les principals característiques
de l'indústria d'etanol en els Estats Units i Brasil
Característica Brasilclass=notpageimage noviewer|Bandera de Brasil|border|link=|20px Brasil [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || bgcolor="#ABCDEF"| Unitats/comentari

Matèria primera (insumo agrícola) Sucre Dacsa
Producció total d'etanol (2007)[6] 5.019,2 6.498,6 Millons de galons líquits EUA
Total de terres cultivables[21] 355 270(1) Millons hectàrees.
Àrea total plantada del cultiu per a produir etanol (2006)[21][22] 3,6 (1%) 10 (3,7%) Millons hectàrees (% total arable)
Productivitat per hectàrea plantada[21][1][22][23] 6,800-8,000 3,800-4,000 Litros d'etanol per hectàrea produïts.
Balanç energètic (producte/insumos)[3][22][8] 8,3 a 10,2 voltes 1,3-1,6 voltes Relació de l'energia obtinguda del etanal/energia gastada en la seua producció.
Reducció emissions gasos d'efecte hivernàcul[5][22][24] 86-90%(2) 10-30%(2)  % d'emissions evitades en substituir gasolina, sense canvis en us del sol
Temps de restitució del carbono per us de terres noves[25] 17 anys(3) 93 anys(3) Suponent escenaris (Fargione et al.[26]) en canvis en l'us del sol
Flota de vehículs flexibles (autos i veh. càrrega llaugera)[10][27] 6,0 millons 6,8 millons Agost de 2008 per a Brasil (flota usa E25 a E100). Abril de 2008 per a EUA (solament usa E85).
Gasolineres en etanol disponible en el país[1][2] 33.000 (100%) 1.700 (1%) % del total de gasolineres en cada país. Any 2006 per a Brasil i juliol de 2008 per a E.U.A.[28]
Participació de mercat del consum d'etanol[11][12][14][29] 50%(4) 4% % del consum total en base volumètrica. Abril de 2008 per a Brasil i any 2006 per a E.U.A.
Cost de producció (USD/galó)[1] 0,83 1,14 2006/2007 para o Brasil (22¢/litro), 2004 per a E.U.A (35¢/litro)
Subsidi agrícola (en USD)[21][2] 0 0,51/galó E.U.A. fins a 30 d'abril de 2008. En Brasil la producció d'etanol ya no té subsidis.
Aranzel d'importació (en USD)[3][1] 0 0,54/galó Brasil no importa etanol, EUA si importa, la majoria de Brasil
Notes: (1) Solament EUA contigu, excloent Alaska. (2) Supon que no hi ha canvis en l'us del sol.[24] (3) Supon canvis en els usos del sol en el cultiu canya de sucre en el tancat brasiler i de la dacsa en la praderia central nortamericana.[26] (4) En incloure els vehículs de motor diésel, l'us d'etanol en el sector vial va ser propenc al 18% en 2006.[14][13]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Daniel Budny and Paulo Sotero, editor. «Brazil Institute Special Report: The Global Dynamics of Biofuels» (en anglés). Brazil Institute of the Woodrow Wilson Center. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2008. Consultat el 3 de maig de 2008.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Larry Rother. «With Big Boost From Sugar Cane, Brazil Is Satisfying Its Fuel Needs» (en anglés). The New York Claves. Consultat el 28 d'abril de 2008.
  4. ↑ Marcela Sánchez. «Latin America -- the 'Persian Gulf' of Biofuels?» (en anglés). The Washington Post. Consultat el 3 de maig de 2008.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Biofuels: The Promise and the Risks, in World Development Report 2008» (en anglés). The Worl Bank. Consultat el 4 de maig de 2008.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Industry Statistics: Annual World Ethanol Production by Country» (en anglés). Renewable Fuels Association. Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2008. Consultat el 2 de maig de 2008.
  7. ↑ «Produção de álcool i de açúcar baterá recorde em 2008, prevê Conab» (en portugués). Folha de São Paulo. Consultat el 3 de maig de 2008.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Macedo Isaías, M. Llima Verda Lleal and J. Azevedo Ramos da Silva. «Assessment of greenhouse gas emissions in the production and use of fuel ethanol in Brazil» (en anglés). Secretariat of the Environment, Government of the State of São Paulo. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2008. Consultat el 9 de maig de 2008.
  9. ↑ William Lemos. «Brazil's flex-fuel car production rises, boosting ethanol consumption to record highs» (en anglés). ICIS chemical business. Consultat el 3 de maig de 2008.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Veículos flex somam 6 milhõés i alcançam 23% dona frega» (en portugués). Folha Online. Consultat el 9 d'agost de 2008.
  11. ↑ 11,0 11,1 Agência Brasil. «ANP: consum de álcool combustível é 50% maior em 2007» (en portugués). Invertia. Archivat des d'el original, el 26 de decembre de 2008. Consultat el 9 d'agost de 2008.
  12. ↑ 12,0 12,1 Gazeta Mercantil. «ANP estima que consum de álcool supere gasolina» (en portugués). Agropecuária Brasil. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2008. Consultat el 9 d'agost de 2008.
  13. ↑ 13,0 13,1 «2007 Balanço Energètic Nacional: Sumário Executivo» (en portugués). Ministério de Mines i Energia do Brasil. Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2008. Consultat el 10 de maig de 2008. Taula 2. El reporte està basat en senyes de 2006
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 D. Siguen Shurtleff. «Brazil's energy pla examined» (en anglés). The Washington Claves. Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2008. Consultat el 10 de maig de 2008.
  15. ↑ «Produção de Autoveículos per Tipo i Combustível - 2007 (Tabela 10)» (en portugués). ANFAVEA - Associação Nacional dos Fabricants de Veículos Automotores (Brasil). Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2008. Consultat el 4 de maig de 2008.
  16. ↑ «Anúario Estatístico 2007: Tabela 2.2 Produção per combustível - 1957/2006» (en portugués). ANFAVEA - Associação Nacional dos Fabricants de Veículos Automotores (Brasil). Consultat el 4 de maig de 2008.
  17. ↑ 17,0 17,1 Adam Lashinsky and Nelson D. Schwartz. «How to Beat the High Cost of Gasoline. Forever!» (en inglés). Fortune. Consultat el 13 d'agost de 2008.
  18. ↑ Reuters. «Embenes de veículos flex no Brasil sobem 31,1% em julho 2008» (en portugués). Hoje Notícias. Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2009. Consultat el 13 d'agost de 2008.
  19. ↑ The Economist, March 3-9th, 2007 "Fuel for Friendship" p. 44
  20. ↑ [enllaç trencat]
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Julia Duailibi. «Ele é o fals vilão» (en portugués). Revista Vexa. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2008. Consultat el 3 de maig de 2008.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  23. ↑ María Helena Tachinardi. «Per que a cana é melhor que o milho» (en portugués). Revista Época (Brasil). Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2008. Consultat el 6 d'agost de 2008. Edició impresa pp. 73
  24. ↑ 24,0 24,1 Timothy Searchinger et al.319(5867)
    1238 - 1240.doi:10.1126/science.1151861.Consultat el 9 de maig de 2008. Originalment publicat “online” en Science Express en 2008-02-07. Nota: Existixen posicions opostes als resultats d'esta publicació per considerar que va usar suposts corresponents a el ‘’pijor escenari‘’. Vore ‘’Letters to Science‘’ de Wang i Haq.
  25. ↑ «Another Inconvenient Truth» (en inglés). Oxfam. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2008. Consultat el 6 d'agost de 2008. Oxfam Briefing Paper 114, figura 2 pp.8
  26. ↑ 26,0 26,1 Fargione et al.319(5867)
    1235 - 1238.doi:10.1126/science.1152747.Consultat el 6 d'agost de 2008. Originalment publicat “online” en Science Express en 2008-02-07. Nota: Existixen posicions opostes als resultats d'esta publicació per considerar que va usar suposts corresponents a el ‘’pijor escenari‘’.
  27. ↑ National Renewable Energy Laboratory, U.S. Department of Energy. «Data, Analysis and Trends: Light Duty E85 FFVs in Use (1998-2008)». Alternative Fuels and Advanced Vehicles Data Center. Consultat el 19 d'agost de 2008. Trend of total FFVs in use from 1998-2008, based on FFV production rates and life expectancy (Excel file)
  28. ↑ National Ethanol Vehicle Coalition. «New E85 Stations» (en inglés). Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2008. Consultat el 19 d'agost de 2008.
  29. ↑ Energy Information Administration. «Renewable Energy Consumption and Electricity Preliminary 2006 Statistics: Ethanol» (en inglés). EIA. Consultat el 9 d'agost de 2008.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Etanol_com_a_combustible_en_Brasil&oldid=770355»