Esquema de colors CPK

En química, el esquema o sistema de colors CPK és una popular convenció de colors per a distinguir àtoms de diferents elements químics en models moleculars. L'esquema rep el seu nom dels químics Robert Corey, Linus Pauling i Walter Koltun, desenrolladors del model d'espai ple i el seu paleta de colors.
Història
En 1952, Corey i Pauling varen publicar una descripció de models d'espai ple de proteïnes i unes atres biomoléculas que havien construït en Califòrnia Institute of Technology.[1] Els seus models representaven àtoms per esferes de fusta en cares, pintades de diferents colors lluents per a indicar el seu respectiu color químic. L'esquema de colors incloïa:
Els químics també varen construir models més chicotets usant esferes plàstiques en el mateix sistema de colors.
En 1965 Koltun va patentar una versió millorada de la tècnica de modelació de Corey i Pauling.[2] El seu palés menciona els següents colors:
- Blanco per a l'hidrogen.
- Negre per al carbono.
- Blau per al nitrogen.
- Rojo per a l'oxigen.
- Groc obscur per al sofre.
- Morat per al fòsfor.
- Vert clar, mig, mig obscur i obscur per als halógenos (F, Cl, Br, I).
- Plateado per als metals (Co, Fe, Ni, Cu).
Assignació típiques

Les assignació típiques de colors CPK inclouen:
| hidrogen (H) | blanc | |
| carbono (C) | negre | |
| nitrogen (N) | blava obscur | |
| oxigen (O) | roig | |
| flúor (F), clor (Cl) | vert | |
| bromo (Br) | roig obscur | |
| yodo (I) | violeta obscur | |
| gasos nobles (He, Ne, Ar, Xe, Kr) | turquesa | |
| fòsfor (P) | anaranjado | |
| sofre (S) | groc | |
| bor (B) i la majoria dels metals de transició | color de durazno i salmó | |
| metals alcalinos (Li, Na, K, Rb, Cs) | violeta | |
| metals alcalinotérreos (Be, Mg, Ca, Sr, Ba, Ra) | vert obscur | |
| titani (Tu) | gris | |
| ferro (Fe) | anaranjado | |
| atres elements | rosat |
Molts dels colors CPK aludixen nemotácticamente als colors dels elements en estat pur o formant composts destacats. Per eixemple, l'hidrogen és un gas incoloro, el carbono és negre com el carbó o el grafit, el sofre comú és groc, el clor és un gas verdoso, el bromo és un líquit roig obscur, el iodo en éter és violeta, el fòsfor amorfo és roig, els òxits de ferro són entre roig i taronger obscur, etc. Per a alguns colors, tals com els de l'oxigen i el nitrogen, l'inspiració és menys clara. Potser el roig de l'oxigen aludixca al fet de que l'oxigen normalment és requerit per a la combustió, i el blau del nitrogen en que el nitrogen és el principal component de l'atmòsfera terrestre, la qual es veu blava a pesar de que el nitrogen és incoloro per la dispersió de Rayleigh.
Referències
- ↑ Robert B. Corey and Linus Pauling (1953): Molecular Models of Amino Acids, Peptides, and Proteins. Review of Scientific Instruments, Volume 24, Issue 8, pp. 621-627. doi:10.1063/1.1770803
- ↑ Walter L. Koltun (1965), Space filling atomic units and connectors for molecular models. U. S. Patent 3170246.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esquema de colores CPK» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.