Anar al contingut

Escut d'Alacant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escut de la ciutat d'Alacant.

El escut d'Alacant és un símbol representatiu del municipi espanyol de ciutat d'Alacant. Posseïx el següent blasonamiento:

En camp de gules, baix les agranes d'Aragó, un castell dorat sobre una roca batuda per el mar. Enquadrant el fort, les inicials A. L. L. A. I fòra del blasón, servint-li de timbre i orla, respectivament, un coronel obert i el Toisón d'Or.[1][2]

Escut oficial

El escut va ser aprovat per mig d'Orde de 29 de març de 1941 del Ministeri de la Governació, en l'informe previ favorable de la Real Acadèmia de l'Història de 31 de giner. El escusón caironado dels pals de gules apareix acompanyat de les lletres A i L a la destra, i L i A a la sinistra, posades en pal. Estes sigles varen ser per primera volta introduïdes en l'any 1648 com ICAI. Anys més tarde Viravens, croniste, despuix d'un estudi de l'escut canvia l'orde per CIIA Colónia Iulia Ilice Augusta, donada la creència de que dita colónia romana era el germen de la ciutat d'Alacant. No és fins a 1940, com a resultat dels informes de Figueres Pacheco, quan s'instalen en l'escut les sigles definitives A L L A (Akra Leuka Lucentum Alacant).[1][3]

La penya i el castell representen al mont Benacantil i al castell de Santa Bàrbara (XIV-XVIII). Situat en la part més alta del mont mencionat, el castell de Santa Bàrbara domina tota la Horta d'Alacant i des d'ell es divisa la illa de Tabarca. Antic castell àrap, va ser reconstruït pels cristians i consta de tres recints dels sigles XIV, XVI i XVIII. Estilísticamente representada a l'esquerra de la penya està la «cara del moro», formació natural en la montanya que, popularment, s'assembla a dita descripció.[4]

Carlos I va otorgar el collar de la Orde del Toisón d'Or a l'escut com a reconeiximent al respal que li va prestar la Ciutat d'Alacant en el conflicte de les Germanías.[5]

La corona real oberta és la forma que tenia l'antiga corona real, usada fins al XVI, s'ampra en molta freqüència en l'heràldica d'entitats territorials menors, municipis i províncies i és molt semblant a l'atribuïda als infants d'Espanya, mentres que el escudete en les agranes d'Aragó representa la condició de vila de realengo de la ciutat.

Història

El Alfolí de la Sal en 1900 (aprox.)

Un manuscrit que data de 1252 i concedit per Alfonso X és la base de la primera descripció de l'escut d'Alacant "en ones de mar i un castell" , no obstant dit manuscrit no descriu que dit castell "descanse sobre una penya". El fet que no trobem cap vestígio de l'actual escut representat en pedra fins a principis del XVIII, ni dibuixos manuscrits o gravats fins a mediats del XVII[2] ha creat a lo llarc de l'història confusió sobre els elements representatius que posseïx.

Antic escut utilisat també per a representar a la ciutat en época foral.

A això s'afigen l'existència de representacions arquitectòniques anteriors, del XVI, que també representarien un escut d'Alacant distint als descrits anteriorment. En 1591 es construïx el Alfolí de la Sal, a on la seua frontera era presidida per un escut ovalat, en les armes d'Aragó i ornamentado en el Toisón d'Or que Carlos V concedix a la ciutat, en lo que segons alguns autors es tractaria de l'emblema de l'antic Consell d'Alacant,[6] és dir, l'equivalent a l'actual Ajuntament.

L'edifici, cridat també "Casa del Rei" per haver segut manat construir expressament per Felipe II, va ser concebut com a almagasén per al depòsit de les descàrregues de sal provinents de la Mata, ya que anteriorment es podia aplegar navegant a la plaça en la que s'ubicava, en la plaça de Gabriel Miró, llavors cridada plaça de les Barques.[7] Posteriorment es destinaria per a usos militars, com un chicotet quarter per a un destacament a les afores de la ciutat.

Dit símbol com a escut d'Alacant vindria justificat per la condició del municipi com vila reial, ya que corresponia als dominis de la jurisdicció directa del rei de la Corona d'Aragó, i que la ciutat estava representada junt en els membres de l'estament real en les Corts del Regne de Valéncia.[8] L'us de l'ornament del collarín del Toisón d'Or que va ser otorgat per Carlos I a Alacant reforçaria este punt de vista. Aixina que, l'us de l'emblema de les armes d'Aragó seria anàlec al cas del escut de Valéncia, també "vila reial" en un ornament d'honor otorgat, en este cas, per l'anterior rei Pedro el Gran. També hi ha testimoni escultòric del mateix escut en Alacant en la Porta Ferrisa, la Llonja, la Font Nova, aixina com els banys d'Aigües de Busot, les iglésies de Santa María i Sant Nicolás.[9]

L'us de dit escut, junt al descrit en 1252 en l'afegitó de "la penya" que representa el Benacantil, hauria durat per lo manco fins a la derogació dels Furs de Valéncia. A lo llarc de l'història l'escut d'Alacant ha segut objecte, de les més variades interpretacions. Inclús hi ha una llegenda que atribuïx als Torregrossa, família d'orige lleidatà fonamental en la pren de la ciutat per Jaime II, l'orige de l'escut.[10] Existixen documents històrics en el escudete de les barres d'Aragó tant romboidal com a quadrat; o la penya en la representació de la «cara del moro» o sense ella. Esta falta d'unitat en els tipos adoptats, encara sense recaure en els emblemes bàsics, va tindre com a resultat que ningú sabera a quin atindre's respecte a la forma i atributs del verdader escut d'Alacant.[11]

Una volta Alacant entra baix sobirania de la Corona aragonesa en 1296, i molt provablement durant el XIV, s'introduïx en el primer escut descrit un escudete de les barres d'Aragó en la part superior del castell,[11] afegitó que junt al restant de recomanacions fetes pels experts acabaria convertint-se en l'escut definitiu, i oficial, de la ciutat en l'actualitat.

Galeria d'imàgens

Vore també

Referències

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada WebAjuntament
  2. ↑ 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada DePardo1943
  3. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Jose2007
  4. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Biot2008
  5. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Castello1984
  6. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Bevia1996a
  7. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Bevia1996b
  8. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Hinojosa2011
  9. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Bevia1994
  10. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Martin2007
  11. ↑ 11,0 11,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Vidal1974