Lucentum
Lucentum (també Leukante o Leukanto) és el nom d'una ciutat íbero-romana situada en la costa d'Alacant, en lloc desconegut , en faltar proves documentals concretes. L'influència del nom de l'antiga ciutat romana té hui el seu eco en l'actual Alacant. Un gran multitut d'empreses, associacions i clubs deportius duen el nom de l'antiga ciutat.
Història
[editar | editar còdic]- Esta secció tracta de l'història de Lucentum fins al fi de la dominació romana. Per a saber més de l'història d'Alacant fins als nostres dies, consulte: Història de la ciutat d'Alacant.
L'orige de Lucentum com a núcleu de població es remonta a el IV a. C., sent els seus primers pobladors d'orige íbero contestano, que mantenien estrets contactes comercials i culturals tant en grecs com en fenicios. També se'ls coneixen contactes en la cultura tartésica del sur peninsular. Tots estos intercanvis culturals varen donar lloc a una cultura en caràcters propis que historiadors romans com Plinio el Vell o Estrabón varen cridar «Contestania». Es creu que és la mateixa ciutat que els grecs cridaven «Akra Leukḗ» (Ἂκρα Λευκῆ).[1]
En l'entrada de Cartago en la Península abans i durant la segona guerra púnica, la ciutat va rebre l'influència arquitectònica cartaginesa que hui es pot percebre en els seus restants. En construir estos sobre la ciutat ya existent, els restants íberos de Lucentum són pràcticament inexistents, llimitant-se si acàs a parts de la muralla que rodejava a la ciutat. Varen ser els romans els que varen donar el nom de Lucentum a la ciutat despuix de la conquista de l'alce per Publio Cornelio Escipión, i els que varen construir la major part dels restants de lo que hui forma el conjunt històric. Com tota ciutat romana, Lucentum va ser proveïda de termes, temples, fòrum, cloaques, etc..
El periodo d'auge de la ciutat es data entre el I a. C. i el I d. C., entrant en franca decadència a finals d'este sigle i sent pràcticament abandonada en el II i III. El motiu principal d'esta decadència es trobava en la veïna ciutat d'Ilici (l'actual Elig), que, millor comunicada per terra i per mar, gojava d'una prosperitat que va restar importància comercial i estratègica a la ciutat de Lucentum. Fins a tal punt va aplegar la decadència de la ciutat que esta va anar totalment abandonada, i posteriorment es va ubicar sobre ella un cementeri musulmà, ya en el X o XI.
Lucentum hui
[editar | editar còdic].jpg)
Les primeres senyes que duen a la localisació de l'antiga ciutat de Lucentum varen ser proporcionats per Antonio Valcárcel Pío de Saboya i Moura, Comte de Lumiares, que en 1780 afirmava que els restants del Tossal de Manises, que durant anys havia excavat personalment, pertanyien a esta ciutat, contradient les afirmacions en el sentit de que dita ciutat es trobava fòra de l'àmbit local alacantí. Posteriorment va ser excavat per Lafuente i Figueres, que buscaven una ciutat grega i cartaginesa. També va ser prospectado en els anys 1930 pel professor Belda.
Lucentum es troba en un lloc privilegiat, en una excelent vista sobre l'antiga Albufera, el cerro de les basses i la baïa, que s'endevina entre les numeroses edificacions.
El poblat està tancat en la seua part més accessible per una muralla, de la que es conserven importants restants. El lloc presenta signes d'ocupació d'época ibèrica i romana, si ben els restants i el material obtingut corresponen a una ciutat romana, especialment de el I en avant. La ciutat romana es va alçar sobre una ciutat ibèrica de la que pràcticament no queda res, llevat alguns restants de la muralla. El nivell inferior seria coetáneo a la necròpolis excavada en els anys 1930 en motiu de la construcció de la carretera i els materials de la qual, de gran interés, han segut publicats i es conserven en el Museu Arqueològic Provincial d'Alacant. Entre ells destaquen els pebeteros (quemaperfumes) dels que el museu conta en una excelent colecció, alguns en curioses formes, ceràmiques ibèriques en decoració geomètrica i figurativa, com el «got dels ginets», gots en representacions d'aus i peixos (en provable ou), restants escultòrics, joyes, collars de pasta vítrea, amulets d'orige egipcíac, terracotas, fusayolas, armes, etc. Entre les joyes destaquen tres pendents (tomba F81 i F142) possiblement d'us masculí, que sugerixen l'existència d'un taller local, i que també han segut identificats en atres necròpolis (tesorillo d'Hellín). La «Kore d'Alacant», actualment en el Museu Arqueològic de Catalunya, podria procedir d'este jaciment.
El conjunt arqueològic de Lucentum ocupa una superfície de 30 000 m². En 1961 va ser declarat «monument històric-artístic», encara que abans d'açò va estar a punt de desaparéixer, víctima de l'especulació immobiliària. Gràcies a la valenta actuació de persones compromeses en la seua conservació, com l'arqueòloga sueca Solveig Nordström, Lucentum va poder salvar-se, encara que al preu de quedar enclaustrada entre edificis alts que li resten la perspectiva de lo que anara una importantíssima ciutat romana i contaminen visualment el conjunt. A pesar de la figura llegal de «monument» que la protegia, encara sofriria anys d'abandó i espoli fins que en els anys 1990 s'inicia un proyecte sério per a conservar els restants.
Recentment ha sofrit una profunda remodelació, tècnicament excelent, dirigida per Rafael Pérez Jiménez (arquitecte) i Manuel Olcina Doménech (arqueòlec) i que ha segut premiada per la revista d'arquitectura del Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i que supon la recuperació definitiva i irreversible de lo que quedava del jaciment. La recuperació supon una fita cultural per a la ciutat d'Alacant.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2009) «Akra Leuké», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana, Editorial Prensa Valenciana.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Ilucant : un quarto de sigle investigació històric-arqueològica en terres d'Alacant (1991) - Enrique Llobregat Conesa - ISBN 84-7784-917-X Treballs de consolidació en la ciutat íbero-romana de Lucentum (Tossal de Manises, Alacant) - Enrique A. Llobregat Conesa, Manuel H. Olcina Domenech, Rafael Pérez Jiménez - ISBN 84-89479-13-5
- LVCENTVM - Anals de l'Universitat d'Alacant (format PDF) - Alguns restants pictòrics de la ciutat de Lucentum, per Alicia Fernández Díaz
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lucentum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.