Escritura de sagell de nou plecs
La escritura de sagell de nou plecs,[1][2][3], jiudiezhuan[1][2][3] escritura de nou curves[3] o escritura en capes[4] és una forma altament estilisada de caligrafia chinenca derivada de l'escritura de sagell menut que utilisa traços sinuosos i enrevesados alineats en direccions horisontals i verticals, doblats cap a avant i cap a arrere per a omplir l'espai disponible.[1][2][3] S'usava per a escriure caràcters chinencs en sagells oficials per la dinastia Song i la contemporànea dinastia Liao,[1] aixina com per dinasties posteriors com la Ming.[4] Es troba principalment en sagells governamentals oficials, [5] pero ocasionalment es veu en atres contexts, com els sagells dels mestres taoístas.[4]
Forma i terminologia
[editar | editar còdic]Els traços van sempre en direcció horisontal o vertical. [2] Com el seu nom indica, els traços d'un caràcter es "pleguen" o "apilen" sobre sí mateixos,[2] de manera que omplin l'espai disponible.[3] Açò crea un efecte visual rítmic, en capes o espiral.[4]
No obstant, depenent de la complexitat del caràcter aixina com les llimitacions d'espai de la cara del sagell, el número de capes "plegades" no sempre era de nou, sino que podia ser tan chicotet com sis[2] o tan gran com setze.[5] Encara que el terme "escritura de sagell de nou plecs" en sentit ampli inclou estes variacions,[2] [5] estos eixemples a voltes es denominen simplement "escritura de sagell plegada/en capes",[2][4] o en térmens específics com "escritura de sagell de huit plecs"[3]
Història
[editar | editar còdic]L'orige de l'escritura de sagell de nou plecs es remonta a la dinastia Song (960-1279).[4] La dinastia Liao, contemporànea a la dinastia Kitán, la va adoptar per a sagells en chinenc i també la va adaptar per a l'escritura kitán gran per a la llengua kitán. La dinastia Xia Occidental també va desenrollar una forma d'escritura de sagells de l'escritura tangut inspirada en l'escritura de sagells de nou plecs.[1]
Un dels primers eixemples és el "Sagell de la Biblioteca de la Cort Interior", utilisat per la cort del emperador Huizong de Song (que va regnar entre 1100 i 1126) en obres d'art de la colecció imperial.[4]
L'influència de l'escritura de nou plecs va continuar durant el restant del imperi chinenc; per eixemple, es va utilisar en els sagells governamentals de la dinastia Ming.[4] La dinastia Yuan (liderada pels mongoles) va desenrollar una forma d'escritura de sagell per a l'escritura Phags-pa influenciada per l'escritura de nou sagells chinenca[1][4] i la dinastia Qing (liderada per manchúes) va fer lo mateix en l'escritura manchú.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes al peu
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 West. «A. Ninefold Seal Script Official Seals». Khitan Seals.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «九疊篆 : ㄐㄧㄡˇ ㄉㄧㄝˊ ㄓㄨㄢ». Revised Mandarin Chinese Dictionary. Ministry of Education (Taiwan).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Seal Glossary». Seal Society.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 (2018).Journal of Daoist Studies.University of Hawaiʻi.11
- 46–82.ISSN 1941-5524.doi:10.1353/dao.2018.0002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (2012).Journal of East Asian Libraries.Council on East Asian Libraries, Association for Asian Studies / Brigham Young University.Pittsburgh, PA:2012(155)ISSN 1087-5093.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escritura de sello de nueve pliegues» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.