Anar al contingut

Escritura de sagell menut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gravat referint-se al pes estàndar per a equilibrar una balança

L'escritura de sagell menut ( chinenc : Plantilla:Linktext, xiǎozhuàn ), anteriorment romanizado com Hsiao-chuan i també conegut com a escritura de sagell estàndar, sigilar menor o sagell Qin (秦篆, Qínzhuàn ), és una forma arcaica de caligrafia chinenca. Va ser estandardisada i promulgada com a estàndart nacional per Li Si, primer ministre de Shi Huangdi, el primer emperador de Qin.

Abans de les guerres d'unificació chinenques al final de la dinastia Zhou, els estils locals de caràcters havien anat evolucionat independentment uns d'uns atres durant sigles, produint lo que es denominen "sagells dels sis estats" (六國文字), tots els quals s'inclouen baix el terme general d'escritura de sagell. No obstant, baix el nou govern imperial, la diversitat es va considerar perjudicial ya que dificultava la comunicació, el comerç, els imposts o el transport; i en definitiva era un impediment per a mantindre el poder del nou emperado Qin i la seua dinastia.

Per lo tant, l'emperador Qin Shi Huang va ordenar l'unificació sistemàtica de pesos, mides, monedes, etc., i l'us d'un sagell d'escritura estàndar. Els caràcters distints dels de l'escritura Qin varen ser prohibits, i els texts que no estigueren redactats en el sagell estàndar devien ser cremats, i segons les cròniques es varen aplegar a eixecutar fins a 460 lletrats que es varen atrevir a desobedir les reformes. Moltes atres obres es varen conservar degut a que va haver gent que es va dedicar a memorisar els texts abans de ser destruïts. Esta política es va implantar al voltant del 220 a. C., l'any següent a l'unificació dels estats chinencs per part de Qin; i es va abolir quinze anys més vesprada en la següent dinastia.[1]

L'us estandardisat de caràcters de sagell chicotet es va promulgar a través del Cangjiepian, un diccionari compilad per Li Si i atres dos ministres. D'esta compilació, que es diu que contenia al voltant de 3.300 caràcters, tan solament s'han conservat uns fragments.

Unicode

S'ha propost l'inclusió de l'escritura de sagell chicotet en l'estàndart d'unificació de caràcters Unicode.[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ Diringer, David. (1982). The Book Before Printing: Ancient, Medieval, and Oriental. Courier Dover Publications. ISBN 0-486-24243-9.
  2. ↑ «L2/15-281: Proposal to encode Small Seal Script in UCS». Working Group Document, ISO/IEC JTC1/SC2/WG2 and UTC (2015-10-20). Consultat el 2016-01-23.

 


Referències