L'escritura de sagell gran o escritura de gran sagell ( en chino, 大篆; pinyin, Dàzhuàn ) és la denominació tradicional a l'escritura chinenca anterior a la dinastia Qin (és dir, abans del 221 a. C.), i en ocasions pot referir-se estrictament a l'escritura de les dinasties Zhou occidental i oriental (és dir, 1046–403 a. C.). També s'utilisa més en térmens generals per a incloure l'escritura d'ossos oraculares (c. 1250–1000 a. C.). El terme contrasta en el nom de l'escritura oficial de la dinastia Qin, que a sovint es diu escritura de sagell menut (小篆 Xiǎozhuàn, també cridat simplement escritura de sagell). No obstant, per la falta de precisió del terme, els acadèmics a sovint ho eviten i en el seu lloc es referixen més específicament a la procedència dels texts trobats.

Escritura de sagell gran

Més alvance durant l'época de la dinastia Han (202 a. C. - 220 d. C.) quan l'escritura clerical es va convertir en la forma popular d'escritura, i l'escritura de sagell es va relegar a un us més formal (com en les firmes personals i per als títuls de les esteles commemoratives de pedra, populars en eixe moment), la gent va escomençar a referir-se a l'escritura anterior de la dinastia Qin com escritura de sagell degut a que s'escrivia per mig de sagells. Degut a que les formes d'escritura anteriors a l'estandardisació del sagell menut, que daten des de la mitat de la dinastia Zhou a principis de la Qin, tenien grafies més grans i complexes, li les va denominar de sagell gran. Com a resultat, varen sorgir dos térmens per a descriure'ls: escritura de sagell gran per a les formes més complexes i anteriors, i escritura de sagell chicotet per a les formes de la dinastia Qin.[1]

És solament recentment que el terme escritura de sagell gran s'usa per a referir-se a les formes de Zhou occidental o inclús a l'escritura d'os oracular. El terme escritura de sagell gran a voltes també s'identifica en un grup de caràcters d'un llibre de 800 a. C. titulat Shizhoupian, conservat per la seua inclusió en el diccionari Shuowen Jiezi , editat durant l'época de la dinastia Han. Xu Shen, l'autor de Shuowen jiezi, els va catalogar com a eixemples com a gràfics Zhòuwén (籀文) o Zhòu. Este nom, que deriva del títul del llibre i no del nom de la dinastia, va dur a confondre'ls com a eixemples de l'escritura de sagell gran.

Vore també

Bibliografia

  • Chén Zhāoróng (陳昭容) Research on the Qín (Ch'in) Lineage of Writing: An Examination from the Perspective of the History of Chinese Writing (秦系文字研究 ﹕从漢字史的角度考察) (2003). Acadèmia Sinica, Institute of History and Philology Monograph (中央研究院歷史語言研究所專刊). ISBN 957-671-995-X. (in Chinese)
  • Qiu Xigui Chinese Writing (2000). Translation of 文字學概要 by Gilbert L. Mattos and Jerry Norman. Early China Special Monograph Séries No. 4. Berkeley: The Society for the Study of Early China and the Institute of East Asian Studies, University of Califòrnia, Berkeley. ISBN 1-55729-071-7.

Referències

  1. ↑ «中國古代簡帛字形、辭例數據庫». Archivat des de l'original, el 18 de decembre de 2014. Consultat el 10 de maig de 2021.


Referències