Educació matemàtica
La educació matemàtica és un terme que es referix tant a l'aprenentage, com a la pràctica d'ensenyança i evaluació de les matemàtiques, aixina com a un camp de l'investigació acadèmica sobre esta pràctica. Els investigadors en educació matemàtica en primera instància analisen les ferramentes, métodos i enfocaments que faciliten la pràctica o el seu estudi.
Objectius
[editar | editar còdic]En diferents moments i en diferents cultures i països, l'educació matemàtica ha tractat de conseguir una varietat de diferents objectius. Entre ells:
- L'ensenyança bàsica de l'aritmètica a tots els alumnes.
- L'ensenyança pràctica de les matemàtiques (aritmètica, àlgebra elemental, geometria i trigonometria) a la majoria dels alumnes.
- L'ensenyança de conceptes matemàtics abstractes (com conjunt i funció) a una edat primerenca.
- L'ensenyança de determinades àrees de la matemàtica (com la geometria euclidiana) com un eixemple d'un sistema axiomàtic i un model de raonament deductivo.
- L'ensenyança de la matemàtica alvançada per a aquells alumnes que desigen seguir una carrera en base en ciències bàsiques.
- L'ensenyança de la heurística com a estratègia, entre unes atres, per a resoldre problemes no rutinaris.
- l'alfabetisació matemàtica per a ciutadans de el XXI.
Els métodos d'ensenyança de la matemàtica han variat en llínea en el canvi d'objectius.
Història
[editar | editar còdic]Les matemàtiques elementals formaven part del sistema d'educació des de les civilisacions antigues, incloent l'antiga Grècia, l'imperi Romà, la societat védica i l'antic Egipte. En la majoria dels casos, una educació formal solament estava disponible per als varons en el nivell social alt ya siga per la riquea o per la casta.
En la divisió de les arts lliberals, en el trivium i el quadrivium de Platón, el quadrivium inclou els camps de matemàtiques de l'aritmètica i la geometria. Esta estructura va continuar en l'educació clàssica que es va desenrollar en l'Europa medieval. L'ensenyança de la geometria es basa en Els Elements d'Euclides. Els aprenents a oficis com a albañil, comerciants i prestamistes podrien esperar deprendre matemàtiques ya que era rellevant per a la seua professió.
Hi ha moltes escritures diferents sobre les matemàtiques i la metodologia de les matemàtiques que es remonten a 1800 a. C. Estos es troben principalment en Mesopotamia, a on els sumeri practicaven la multiplicació i la divisió. També hi ha artefactes que demostren la seua pròpia metodologia per a resoldre equacions com l'equació de segon grau. Despuix dels sumeri algunes de les més famoses obres antigues en matemàtiques vénen d'Egipte, en la forma del papir matemàtic de Rhind i el papir matemàtic de Moscou. El més famós, el papir de Rhind, ha segut datat aproximadament en 1650 a. C., pero es creu que és una còpia d'un desplaçament encara major. Este papir era essencialment un llibre de text dels estudiants egipcíacs.
En el Renaixença, l'estudi acadèmic de les matemàtiques es va negar ya que està fortament associat en el comerç. A pesar de que va continuar sent ensenyat en les universitats europees, va ser vist com a subordinat a l'estudi de la filosofia natural, metafísica i moral.
Esta tendència es va invertir en el XVII, en l'Universitat d'Aberdeen i la creació d'una Càtedra de Matemàtiques en 1613, seguit per la Càtedra de la Geometria que es va crear en l'Universitat d'Oxford en 1619 i la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques establida per l'Universitat de Cambridge en 1662. No obstant, en este temps és rar vore que les matemàtiques anaren de les universitats. Isaac Newton, per eixemple, no va rebre cap ensenyança de la matemàtica formal fins que es va unir a Trinity College de Cambridge en 1661.
En els sigles XVIII i XIX, la revolució industrial va donar lloc a un enorme aument de les poblacions urbanes. Habilitats numèriques bàsiques, tals com la capacitat de dir l'hora, contar diners i realisar operacions aritmètiques simples, es va convertir en essencial en este nou estil de vida urbà. Dins dels nous sistemes d'educació pública, les matemàtiques es varen convertir en una part central del pla d'estudis des d'una edat primerenca.
En el XX, les matemàtiques eren part del pla d'estudis en tots els països desenrollats. L'educació matemàtica es va establir com un camp independent d'investigació. Estos són alguns dels principals acontenyiments d'este desenroll:
- En 1893, la Càtedra de l'educació matemàtica es va crear en l'Universitat de Göttingen, baixe l'administració de Felix Klein.
- La Comissió Internacional d'Instrucció Matemàtica (ICMI) va ser fundada en 1908, i Felix Klein es va convertir en el primer president de l'organisació.
- Un nou interés en l'ensenyança de les matemàtiques va sorgir en la década de 1960 i la comissió es va revitalisar.
- En 1968, es va crear el Centre de Shell per a l'Educació Matemàtica en Nottingham.
- El primer Congrés Internacional d'Educació Matemàtica (ICME) es va celebrar en Lió en 1969. El segon congrés va ser en Exeter en 1972, i en acabant de que s'ha celebrat cada quatre anys.
- Les medalles Felix Klein, Hans Freudenthal i Emma Castelnuovo a educadors i associacions per la seua reconeguda trayectòria en l'Educació Matemàtica. Les dos primeres des de l'any 2003 i l'última des de l'any 2016.
- El creiximent d'associacions, reunions, publicacions i postgraus específics d'Educació Matemàtica, en les seues diverses ramificacions.
En el XX, l'impacte cultural de l'era elèctrica també va ser considerat per la teoria educativa i l'ensenyança de les matemàtiques. Mentres les pràctiques anteriors s'enfocaven en el treball en problemes especialisats en aritmètica, les estructures emergents es basaven en la teoria de números i la teoria de conjunts.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Marshall McLuhan (1964) Understanding Mija, p.13 [1]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Educación matemática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.