Anar al contingut

Etnomatemáticas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Introducció

[editar | editar còdic]

En Educació matemàtica i Didàctica de la matemàtica, es fa referència al terme falcat pel matemàtic brasiler Ubiratàn D'Ambrosio [1]prop dels huitanta, el qual proponia que el concepte es basava en tres raïls: el naiximent d'este coneiximent en un ambient social, cultural, natural (etno), que sorgix com la necessitat de tractar d'explicar, entendre o ensenyar (mathema) determinat art o tècnica (thica). [2]

En atres paraules, la Etnomatemática "són les ticas de matemá en un determinat etno." [3]És l'estudi de les relacions entre la matemàtica i la cultura. [4]Associada en freqüència en les "cultures sense expressió escrita", [5]les etnomatemáticas poden ser definides com "matemàtiques informals" o "les matemàtiques que es practiquen entre grups culturals identificables".[6]En atres paraules, fan referència a un ampli conjunt d'idees que comprenen des dels distints sistemes numèrics i matemàtics, fins a l'educació matemàtica multicultural. L'objectiu de la etnomatemática és contribuir tant a la comprensió de la cultura, com a la comprensió de les matemàtiques, reflectint l'apreciació de la conexió que existix entre abdós.

Diversitat ètnica i cultural

D'igual forma, a través d'esta disciplina es pretén considerar el rol cultural que esta eixercix, mentres al mateix temps promou la creació d'una consciència matemàtica de pobles exclosos o no reconeguts com lo són: "els incas, cañaris, mapuches, aymaras, kichwas, entre atres".[2]

D'acort a lo propost per D'Ambrosio, podem observar que la direcció a la qual s'encamina la etnomatemáticas, es troba orientada a una matemàtica més inclusiva, basada en la diversitat i centrada en la recuperació de la dignitat cultural del ser humà.[7]

Desenroll i significat de les "etnomatemáticas"

[editar | editar còdic]
Ubiratan D'Ambrosio. Matemàtic brasiler que falca el terme "Etnomatemática"

El terme "etnomatemáticas" va ser introduït per l'educador i matemàtic brasiler Ubiratàn D'Ambrosio en 1977, durant una presentació per a l'American Association for the Advancement of Science.


Des de que D'Ambrosio va propondre dit terme, s'han realisat numerosos esforços per una definició més precisa i completa del terme, inclosos els de el propi D'Ambrosio ("Un abús etimològic em du a usar les paraules ethno i mathema per a les seues categories d'anàlisis i ticas de tècnica.[8]).

A continuació s'observen algunes de les definicions de etnomatemáticas que s'han propost entre 1985 i 2016:

  • "Les matemàtiques practicades entre grups culturals identificables tals com a societats tribals nacionals, gremis, chiquets de certa edat i classes professionals".[9]
  • "Les matemàtiques implícites en cada pràctica".[10]
  • "L'estudi de les idees matemàtiques de les cultures analfabeta".[11]
  • "La codificació que permeten a un grup cultural descriure, manejar i comprendre la realitat".[12]
  • "Es conceben com un producte cultural que s'ha desenrollat com a resultat de diverses activitats".[13]
  • "L'estudi i presentació de les idees matemàtiques dels grups tradicionals de persones".[14]
  • "Qualsevol forma de coneiximent cultural o activitat social característica d'un grup social o cultural que puga ser reconeguda per atres grups, com els antropòlecs occidentals, pero no necessàriament pel grup d'orige, com a coneiximent matemàtic o activitat matemàtica".[15]
  • "Les matemàtiques de la pràctica cultural".[16]
  • "L'investigació de les tradicions, pràctiques i conceptes matemàtics d'un grup social subordinat".[17]
  • "He estat usant la paraula etnomatemáticas com a modos, estils i tècniques (ticas) d'explicació, comprensió i còpia de l'entorn natural i cultural (matema) en distints sistemes culturals (etno).[18]
  • "¿Quin és la diferència entre etnomatemáticas i la pràctica general de la creació d'un model matemàtic o un fenomen cultural, per eixemple, la "antropologia matemàtica" de Paul Kay [1971] i uns atres. Essencialment és la relació entre l'intencionalitat i un estatus epistemològic. Una sola gota d'aigua caent d'una regadera, per eixemple, pot ser modelizada matemàticament, pero no atribuiríem el coneiximent de tals matemàtiques a un jardiner. No obstant, realisar una estimació de la cantitat de llavors requerides per a millorar el disseny d'un jardí, si serien tal coneiximent".[19]
  • "La Etnomatemática estudia cóm es produïxen els coneiximents en les pràctiques pròpies de les comunitats i grups que responen a diverses formes de vida i que es desenrollen a partir de la necessitat de sobreviure i transcendir, tant en el temps com en l'espai".[20]
  • "NC Ghosh va incloure la Etnomatemática en la llista de Matemàtiques Populars" Vide: Lokdarpan - una revista del Departament de Folklore, de la Universitat de Kalyani i Rabindra Bharati Patrika - una revista de la Universitat Rabindra Bharati, de Kolkata, Índia. Lokashruti - una revista del Govern de Bengal Occidental, en Índia.
  • "És essencial mostrar que les etnomatemáticas inclouen idees, perspectives i pràctiques matemàtiques d'individus en diferents cultures i que estes idees són manifestades i transmeses de diversos modos".[21]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ D'Ambrosio, Ubiratan (2002). Etnomatemáticas, Bolonya: Pitagora, pp. 200. ISBN 8837113528.
  2. ↑ 2,0 2,1 Didàctica de les matemàtiques.Consultat el 22-11-2024.
  3. ↑ Revista Llatinoamericana de Etnomatemática, 7(2), 100-107.
  4. ↑ (D'Ambrosio, 1999, 146) D'Ambrosio. (1999). Literacy, Matheracy, and Technoracy: A Trivium for Today. Mathematical Thinking and Learning 1(2), 131-153.
  5. ↑ (D'Ambrosio, 1997, may paraphrases Ascher 1986)
  6. ↑ (Powell and Frankenstein, 1997 quoting D'Ambrosio) Powell, Arthur B., and Marilyn Frankenstein (eds.) (1997). Ethnomathematics: Challenging Eurocentrism in Mathematics Education, p.7. Albany, NY: State University of New York Press. ISBN 0-7914-3351-X
  7. ↑ D'Ambrosio, Ubiratan (2013). «Capítul 1. ¿Per qué etnomatemática?», Etnomatemáticas: Entre les tradicions i la modernitat, Madrit, Espanya: Edicions Díaz de Sants, pp. 11-21. ISBN 978-84-9969-457-3.
  8. ↑ (D'Ambrosio 1997) D'Ambrosio. (1997). "Foreword", Ethnomathematics, p.xv and xx. ISBN 0-7914-3352-8.
  9. ↑ (D'Ambrosio, 1985) D'Ambrosio. (1985). Ethnomathematics and its plau in the history and pedagogy of mathematics. For the Learning of Mathematics, 5, 44-8.
  10. ↑ (Gerdes, 1986)
  11. ↑ (Ascher, 1986)
  12. ↑ (D.Ambrosio, 1987)
  13. ↑ (Bishop, 1988)
  14. ↑ (Ascher, 1991) Ascher, Marcia (1991). Ethnomathematics: A Multicultural View of Mathematical Idees. Pacific Grove, Calif.: Brooks/Cole. ISBN 0-412-98941-7
  15. ↑ (Pompeu, 1994)
  16. ↑ (Presmeg, 1996)
  17. ↑ (Knijnik, 1998)
  18. ↑ (D'Ambrosio, 1999, 146)
  19. ↑ (Eglash et al. 2006) Eglash, R., Bennett, A., O'Donnell, C., Jennings, S., and Cintorino, M. "Culturally Situated Design Tools: Ethnocomputing from Field Site to Classroom." American Anthropologist, Vol. 108, No. 2. (2006), pp. 347–362.
  20. ↑ Revista Llatinoamericana d'Investigació en Matemàtica Educativa.18(2)
    137-150.Consultat el 22-08-2023.
  21. ↑ Revista Llatinoamericana de Etnomatemática.10(2)
    69–87.Consultat el 2024-11-23.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Etnomatemáticas&oldid=835351»