Anar al contingut

Ecologia vegetal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una comunitat de plantes tropicals en Diego García
Monitoreo de pasturages utilisant el método de 3 passos de Parker, Okanagan Washington 2002

L'ecologia vegetal és una subdisciplina de l'ecologia que estudia la distribució i abundància de plantes, els efectes dels factors ambientals sobre l'abundància de plantes i les interaccions entre plantes i atres organismes.[1] Eixemples d'estos són la distribució de boscs templats caducifolios en Amèrica del Nort, els efectes de la sequia o les inundacions sobre la supervivència de les plantes i la competència entre les plantes del desert per l'aigua, o els efectes de les raberes d'animals de pastoreig sobre la composició dels pasturages.

O.W. Archibold proporciona una visió global dels principals tipos de vegetació de la Terra.[2] Reconeix 11 tipos principals de vegetació: boscs tropicals, sabanes tropicals, regions àrides (deserts), ecosistemes mediterràneus, ecosistemes de boscs templats, praderies templades, boscs de coníferes, tundra (tant polar com d'alta montanya), chapulls terrestres, ecosistemes d'aigua dolça i sistemes costers/marins. Esta amplitut de temes mostra la complexitat de l'ecologia de les plantes, ya que inclou plantes des d'algues unicelulars flotants fins a grans arbres formant copes.

Una característica que definix les plantes és la fotosíntesis. La fotosíntesis és el procés d'una reacció química per a crear glucosa i oxigen, que és vital per a la vida de les plantes.[3] Un dels aspectes més importants de l'ecologia vegetal és el paper que han jugat les plantes en la creació de l'atmòsfera oxigenada de la terra, un event que va ocórrer fa uns 2 mil millons d'anys. Es pot datar per mig del depòsit de formacions de ferro en bandes, roques sedimentarias distintives en grans cantitats d'òxit de ferro. Al mateix temps, les plantes varen escomençar a eliminar el diòxit de carbono de l'atmòsfera, iniciant aixina el procés de control del clima de la Terra. Una tendència a llarc determini de la Terra ha segut aumentar l'oxigen i disminuir el diòxit de carbono, i molts atres events en el història de la Terra, com el primer moviment de vida en la terra, provablement estiguen vinculats a esta seqüència d'events.[1]


Un dels primers llibres clàssics sobre ecologia vegetal va ser escrit per J. E. Weaver i F. E. Clements.[4] Parla àmpliament sobre les comunitats de plantes, i particularment l'importància de forces com la competència i processos com la successió. El terme ecologia en sí va ser falcat pel biòlec alemà Ernst Haeckel.[5]

L'ecologia de les plantes també es pot dividir per nivells d'organisació, inclosa l'ecofisiologia de les plantes, l'ecologia de la població de les plantes, l'ecologia comunitària, l'ecologia dels ecosistemes, l'ecologia del paisage i l'ecologia de la biosfera.[1][6]

L'estudi de les plantes i la vegetació es complica per la seua forma. Primer, la majoria de les plantes estan arrelades en el sol, lo que fa que siga difícil observar i medir l'absorció de nutrients i les interaccions de les espècies. En segon lloc, les plantes a sovint es reproduïxen vegetativament, és dir, asexualment, d'una manera que dificulta la distinció de plantes individuals. De fet, el concepte mateix d'un individu és dubtós, ya que inclús un arbre pot considerar-se com una gran colecció de meristemos vinculats.[7] Per lo tant, l'ecologia vegetal i l'ecologia animal tenen diferents estils d'acostament als problemes que involucren processos com la reproducció, la dispersió i el mutualisme. Alguns ecologistes de plantes han posat un émfasis considerable en tractar de tractar a les poblacions de plantes com si foren poblacions d'animals, centrant-se en l'ecologia de la població.[8] Molts atres ecologistes creuen que si be és útil recórrer a l'ecologia de la població per a resoldre certs problemes científics, les plantes exigixen que els ecòlecs treballen en múltiples perspectives, apropiades per al problema, l'escala i la situació.[1]

Història

El treball d'Alexander von Humboldt que conecta les distribucions de plantes en factors ambientals va jugar un paper important en la génesis de la disciplina de l'ecologia vegetal.

L'ecologia vegetal té el seu orige en l'aplicació de la fisiologia vegetal a les preguntes plantejades pels geógrafos de plantes.[9][10] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 13–16  Carl Ludwig Willdenow va ser un dels primers en notar que climes similars produïen tipos de vegetació similars, inclús quan estaven ubicats en diferents parts del món. L'estudiant de Willdenow, Alexander von Humboldt, va utilisar la fisonomia per a descriure els tipos de vegetació i va observar que la distribució dels tipos de vegetació es basava en factors ambientals. Els geógrafos de plantes posteriors que es varen basar en el treball de Humboldt varen incloure a Joakim Frederik Schouw, A. P. de Candolle, August Grisebach i Anton Kerner von Marilaun. El treball de Schouw, publicat en 1822, va relacionar les distribucions de plantes en factors ambientals (especialment la temperatura) i va establir la pràctica de nomenar associacions de plantes en agregar el sufix -etum al nom de l'espècie dominant. Treballant a partir de coleccions d'herbario, De Candolle va buscar regles generals de distribució de plantes i també va decidir usar la temperatura. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 14–16  El treball de dos volums de Grisebach, Die Vegetation der Erde nach Ihrer Klimatischen Anordnung, publicat en 1872, va vore la geografia vegetal alcançar la seua "forma definitiva" com un camp descriptivo. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 29 

A partir de la década de 1870, el botànic suís Simon Schwendener, junt en els seus estudiants i colegues, va establir el víncul entre la morfologia de les plantes i les adaptacions fisiològiques, assentant les bases per als primers llibres de text d'ecologia, Plantesamfund deEugenius Warming (publicat en 1895) i el Pflanzengeographie auf Physiologischer Grundlage d'Andreas Schimper de 1898.[9] Warming va incorporar en èxit la morfologia vegetal, la taxonomia fisiològica i la biogeografía en la geografia vegetal per a crear el camp de l'ecologia vegetal. Encara que més morfològic que fisiològic, Schimper ha segut considerat el fundador de l'ecologia fisiològica de les plantes.[10] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 17–18 L'ecologia vegetal es va construir inicialment al voltant d'idees estàtiques de distribució de plantes; l'incorporació del concepte de successió va agregar un element per a canviar a través del temps en el camp. Els estudis d'Henry Chandler Cowles sobre la successió de plantes en les dunes d'arena del llac Míchigan (publicat en 1899) i la monografia de Frederic Clements en 1916 sobre el tema ho varen establir com un element clau de l'ecologia vegetal.


L'ecologia vegetal es va desenrollar dins de la disciplina més àmplia de l'ecologia durant el XX. Inspirat pel Plantesamfund de Warming, Arthur Tansley es va propondre mapear les comunitats de plantes britàniques. En 1904 es va associar en William Gardner Smith i atres involucrats en el mapage de vegetació per a establir el Comité Central per a l'Estudi i Estudi de la Vegetació Britànica, que despuix es va acurtar al Comité Britànic de Vegetació. En 1913, el Comité Britànic de Vegetació va organisar la British Ecological Society (BES), la primera societat professional d'ecologistes.[11] Açò va ser seguit en 1917 per l'establiment de la Societat Ecològica d'Amèrica (ESA); els ecologistes de plantes varen formar el subgrup més gran entre els membres inaugurals de la ESA.[9] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 41 

Els estudiants de Cowles varen jugar un paper important en el desenroll del camp de l'ecologia vegetal durant la primera mitat del XX, entre ells William S. Cooper, E. Lucy Braun i Edgar Transeau.[10] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 23 

Cronologia gràfica d'ecologistes de plantes


Distribució

Els biomas mundials es basen en el tipo de planta dominant.

La distribució de les plantes es rig per una combinació de factors històrics, ecofisiologia i interaccions biòtiques. El conjunt d'espècies que poden estar presents en un lloc determinat està llimitat per la contingència històrica. Per a aparéixer, una espècie deu haver evolucionat en un àrea o dispersar-se allí (ya siga de forma natural o a través de l'agència humana), i no deu haver-se extinguit localment. El conjunt d'espècies presents localment es llimita encara més a aquelles que posseïxen les adaptacions fisiològiques per a sobreviure a les condicions ambientals que existixen.[12] Este grup es forma encara més a través d'interaccions en atres espècies.[13] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 2–3 

Les comunitats de plantes estan àmpliament distribuïdes en biomas segons la forma de les espècies de plantes dominants.[12] Per eixemple, els pasturages estan dominats per pastures, mentres que els boscs estan dominats per arbres. Els biomas estan determinats pels climes regionals, principalment la temperatura i la precipitació, i seguixen tendències latitudinales generals. Dins dels biomas, pot haver moltes comunitats ecològiques, que es veuen afectades no solament pel clima i una varietat de característiques a menor escala, inclosos els sols, l'hidrologia i el règim de destorbament. Els biomas també canvien en l'elevació, les elevació altes a sovint s'assemblen a les trobades en latitut més altes.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Keddy, Paul A. (2007). Plants and Vegetation, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-86480-0.
  2. ↑ Archibold, O.W. (1995). Ecology of World Vegetation, London.: Chapman and Hall, pp. 510 p. ISBN 0-412-44290-6.
  3. ↑ Carroll & Salt (2004). Ecology for Gardeners, Timber Press, Inc, pp. Glossary, page 287. ISBN 0-88192-611-6.
  4. ↑ Weaver, J. E. and F. E. Clements. 1938. Plant Ecology. 2nd edn. New York: McGraw-Hill Book Company.
  5. ↑ Haeckel, Ernst (1866). Generelle Morphologie der Organismen (en alemà), Berlin, (Germany): Georg Reimer. From p. 286: "Unter Oecologie verstehen wir die gesammte Wissenschaft von donen Beziehungen dones Organismus zur umgebenden Aussenwelt, wohin wir im weiteren Sinne alle "Existenz-Bedingungen" rechnen können." (By "ecology" we understand the comprehensive science of the relationships of the organism to its surrounding environment, where we ca include, in the broader sense, all "conditions of existence".)
  6. ↑ Schulze, Ernst-Detlef (2005). Plant Ecology, Springer. ISBN 9783540208334. ISBN 3-540-20833-X
  7. ↑ Williams, G. C. 1975. Sex and Evolution. Monographs in Population Biology. No. 8. Princeton: Princeton University Press.
  8. ↑ Harper, J. L. 1977. Population Biology of Plants. London: Academic Press.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 van der Valk (2011). «Origins and Development of Ecology», Kevin deLaplante (ed.). Philosophy of Ecology, Amsterdam: Elsevier, pp. 25–48.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Barbour, Michael G.; Jack H. Burk, {{{nom2}}}; Wanna D. Pitts, {{{nom3}}}; Frank S. Gilliam, {{{nom4}}} (1999). Terrestrial Plant Ecology, Third edició, Addison Wesley Longman.
  11. ↑ (1957).«Sir Arthur Tansley and the Science of Ecology».Ecology.38(4)
    658–659.doi:10.2307/1943136.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Elements of Ecology Robert Leo Smith».The American Biology Teacher.50(6)
    394.ISSN 0002-7685.doi:10.2307/4448774.
  13. ↑ Lambers, Hans; F. Stuart Chapin III, {{{nom2}}}; Thijs L. Pons, {{{nom3}}} (2008). Plant Physiological Ecology, Second edició.

Atres llectures


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ecologia_vegetal&oldid=1584807»