Anar al contingut

Ecologia forestal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Daintree Rainforest. caps block 0
Bosc plujós Daintree en Queensland, Austràlia

La ecologia forestal és l'estudi, des de la perspectiva científica, dels patrons interrelacionados, processos, flora, fauna i ecosistemas forestals. La gestió dels boscs és coneguda com ingenieria de monts, silvicultura i maneig de boscs. Un ecosistema forestal és una unitat de bosc natural conformat per totes les plantes, animals i microorganismes (factors biòtics) en la zona, que treballen junt en els components carents de vida (factors abióticos) de l'entorn.[1]

Relació en atres branques de l'ecologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Redwood M D Vaden.jpg
Secuoya Roja en el nort dels boscs de Califòrnia, a on es tenen moltes espècies forestals per a la seua preservació i longevitat

L'ecologia forestal és una de les branques de classificació bióticamente orientada, en relació en els estudis ecològics (en oposició a una classificació basada en el nivell o la complexitat de l'organisació, per eixemple, la ecologia de poblacions o la sinecología). Per lo tant, els boscs s'estudien a partir d'una série de nivells d'organisació; des dels organismes analisats com a individus, fins a l'ecosistema com a tal. No obstant, com el terme bosc fa referència a una zona habitada per més d'un organisme, per lo general, l'ecologia forestal es concentra en els nivells de població, comunitat o ecosistema. Llògicament, els arbreés són un component important de l'investigació forestal , pero la gran varietat d'atres formes de vida i els components abióticos en la majoria dels boscs significa que atres elements, com la vida selvada o els nutriciós del sol, són a sovint el punt clau. Lo anterior indica que la ecologia forestal és una molt diversa i important branca de l'estudi ecològic.

Els estudis sobre ecologia compartixen característiques i enfocaments metodològics en atres àrees de l'ecològiques de les plantes terresres. No obstant, la presència d'arbres fa als ecosistemes forestals i el seu estudi únic en moltes formes diferents.

La diversitat i la complexitat de la comunitat

[editar | editar còdic]

Com els arbres poden créixer més que atres plantes, existix el potencial per a tindre una àmplia varietat d'estructures forestals (o fisonomia). El número infinit de possibles apanys espacials d'arbres sobre el seu tamany i espècie fa al micro-entorn altament complex i divers; en est, les variables ambientals com la llum solar, la temperatura, la humitat de l'aire, i la velocitat del vent poden variar considerablement depenent de si es presenten en distàncies grans o menudes. Ademés, una proporció important de la biomassa d'un ecosistema forestal es troba, a sovint, baix terra, a on la estructura del sol, la calitat de l'aigua i la seua cantitat, aixina com els nivells de diversos nutrients del sol poden variar molt.[2] Per açò es pot dir que els boscs són a sovint entorns altament heterogéneus en comparació a atres comunitats de plantes terrestres. Esta heterogeneïtat permet una gran biodiversitat d'espècies de plantes i animals. També afecta el disseny d'estratègies de mostreig de l'inventari forestal, els resultats del qual s'utilisen a voltes en els estudis ecològics. Alguns factors que afecten la biodiversitat en els boscs són l'abundància de vida selvada i la presència de distintes espècies d'arbres en la zona.[3] Per eixemple, el pavo salvage prospera quan existixen irregularitats en l'altura i variacions de dosel es presenten, pero els seus números disminuïxen quan la fusta envellix.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Robert W. Christopherson. 1996
  2. James P. Kimmins. 2004
  3. Philip Joseph Burton. 2003