Botànica sistemàtica
La botànica sistemàtica és la ciència que s'ocupa d'establir relacions de parentesc entre les plantes a partir dels seus caràcters (per eixemple morfologia, anatomia, fisiologia, estructura del ADN, etc.). La disciplina comprén la taxonomia (que ordena a les plantes en un sistema de classificació dels organismes vegetals), la classificació filogenético i l'evolució dels organismes vegetals.
La sistemàtica moderna no solament es basa en la morfologia externa del vegetal, també considera la constitució anatòmica, els seus caràcters genètics, el seu ecologia, la seua distribució geogràfica, els seus antepassats... per a intentar formar un sistema d'acort en les afinitats verdaderes de les plantes, és dir, el grau de parentesc que existix entre els diversos grups de plantes.
Les tendències sistemàtiques actuals integren la fitopaleontologia en la finalitat d'agrupar les plantes segons les seues verdaderes afinitats.
En l'actualitat els botànics sistemàtics es dividixen en dos tendències principals, per una part estan els que seguixen amprant els métodos tradicionals de classificació biològica, mentres que per una atra part estan els métodos cladistas.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Botánica sistemática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.