Diòcesis de Midelburgo
,_RP-P-1911-3154.jpg)
La diòcesis de Midelburgo (en latín: Dioecesis Middelburgensis i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Països Baixos. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis d'Utrecht. Va ser suprimida de fet en morir el seu últim bisbe catòlic el 26 de maig de 1603 i restaurada com diòcesis titular en febrer de 2018 com a diòcesis de Midelburgo o Middelburg, pero mai ha segut assignada i permaneix com sèu vacant.
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en part d'actual la província de Zelanda.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Midelburgo, en a on es trobava la Catedral de Sant Pedro, demolida en 1834. El castell de Westhove va ser la residència del bisbe.
Història
El cristianisme ya es practicava en Zelanda en l'época de la casa merovingia. Segons la tradició, els sants Eligio, Bavón i Vilibrordo varen predicar l'evangeli en Zelanda. La zona va ser dividida entre els bisbat d'Utrecht, Lieja i Tournai.
Ya en el curs de la primera mitat del XVI, en acabant de que les Dèsset Províncies, de les que formaven partix els actuals Països Baixos, varen entrar a formar part dels territoris somesos al domini de l'emperador Carlos V, va ser proyectada una reorganisació eclesiàstica dels Països Baixos espanyols, pero els proyectes de 1525 i de 1551-1552 no es varen realisar.
Només en el adveniment del rei Felipe II en 1556 es va poder iniciar la redefinició de la geografia eclesiàstica de les possessions espanyoles. Una comissió especial va redactar un extens informe, acompanyat de mapes geogràfics, sobre l'oportunitat d'iniciar un programa d'erecció de noves diòcesis que, en el context de la Contrarreforma, favorira una intensificació de la vigilància pastoral, con miras a posar un fre a la corrupció i la decadència moral en el clero, i al mateix temps poder llimitar el progrés de les idees teològiques dels reformadors alemans i suïssos.
El 12 de maig de 1559, per mig de la bula Super universas, el papa Paulo IV va erigir 14 noves diòcesis, entre elles la de Midelburgo, que, junt en les quatre preexistentes, varen formar tres noves províncies eclesiàstiques, a saber, Cambrai, Malinas i Utrecht. La nova diòcesis de Leeuwarden va passar a ser sufragánea de l'última arquidiócesis, de la que havia segut creada. La bula estipulava que els bisbes anaren nomenats pel rei, nomenament al que seguiria l'institució canònica realisada per la Santa Sèu.[1]
No obstant, la bula Super universas no definia els llímits de les diòcesis, no establia el número de parròquies i sobretot no prevea els mijos de subsistència de les mensas episcopals. Una comissió encarregada d'estudiar estos aspectes va treballar durant dos anys, i recent l'11 de març de 1561 es va publicar la bula Ex iniuncto nobis del papa Pío IV, que finalment va donar una fisonomia territorial a la diòcesis de Midelburgo.[2]
Eixe mateix any, el 10 de març, va ser nomenat el primer bisbe, Nicolaas van der Borcht, canonge de la Catedral d'Utrecht.
Les províncies del noreste dels Països Baixos, no obstant, es varen opondre a esta organisació eclesiàstica, per temor a que reforçara l'influència espanyola en eixes regions, que solament unes décades abans s'havien convertit en possessions espanyoles. En agost de 1566 l'iglésia parroquial de l'abadia de Midelburgo va ser destruïda pels iconoclastas. Despuix de l'esclat de l'alçament contra l'ocupació espanyola, Midelburgo es va posar del costat dels espanyols. Durant el sege de la ciutat, el bisbe Nicolaas van der Borcht (o Nicolaas de Castro) va morir de disenteria en 1573. Despuix de la caiguda de la ciutat, les autoritats catòliques varen fugir a Amberes i els protestants varen prendre possessió de la catedral. Açò va posar fi de manera efectiva a l'efímera existència de la diòcesis de Midelburgo.
Despuix de la guerra dels Huitanta Anys, es va prohibir el cult catòlic. Quan el bisbe Karel-Filips De Rodoan va ser traslladat a la diòcesis de Bruixes (26 de maig de 1603), la diòcesis va ser suprimida. Des del XIX, en el restabliment de la jerarquia eclesiàstica catòlica en els Països Baixos, el seu territori, és dir, Zelanda, forma part de la diòcesis de Breda.
Diòcesis titular
Des de febrer de 2018 Midelburgo figura entre les sèus episcopals titulars de l'Iglésia catòlica com a diòcesis de Midelburgo o Middelburg, pero mai ha segut assignada i permaneix com sèu vacant.
Referències
- ↑ (en llatí) Bula Super universas, en Bullarum diplomatum et privilegiorum sanctorum Romanorum pontificum Taurinensis editio, vol. VI, Torí, 1860, pp. 559-565.
- ↑ (en llatí) Bula Ex iniuncto nobis, en Gisbert Brom, Antonius Hubertus Leonardus Hensen, Romeinsche bronnen voor donen kerkelijk-staatkundigen toestand der Nederlanden in de 16de eeuw , L'Haya, 1922, pp. 88-91.
Bibliografia
- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Ratisbona, 1873, p. 254
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, [1], p. 243; [2], p. 241
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Midelburgo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.