Diòcesis de Caffa
La diòcesis de Caffa (en latín: Dioecesis Caphensis i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Crimea. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Janbalic. Va ser suprimida de fet pels otomans en 1475 i restaurada com diòcesis titular en 1933. Des del 10 de març de 1978 és sèu vacant.
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en la ciutat de Caffa en la península de Crimea, que era part de la colónia de Gazaria de la República de Gènova.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Caffa, actual Feodosia, en a on es trobava la Catedral de Santa Inés.
Història
Caffa, l'antiga colónia grega de Theodosia, va anar un antic bisbat de la província romana de Zechia i del regne vassall romà del Bósforo. L'orige d'esta diòcesis grega és incert i no sembla que estiga en cap Notitia Episcopatuum. Segons Michel Li Qui,[1] Caffa hauria segut la sèu de la ecclesia Gotthiae dels godos de Crimea (que varen invadir Crimea en 255), entre els bisbes dels quals es menciona a Juan de Gotia. En 376 la península va ser invadida pels hunos que varen posar fi al Regne del Bósforo. Cap a l'any 400 l'Imperi bizantí va recuperar el control de la partix sur de Crimea i la va mantindre fins al 717, quan els jázaros es varen apoderar d'ella, encara que els bizantino la varen recuperar i varen perdre a mans de distints pobles invasores en vàries oportunitats fins que en 1237 Crimea va ser devastada pel Imperi mongol i despuix va passar a ser part del kanato de l'Horda d'Or.
Circa 1266 l'Horda d'Or va vendre Caffa a la República de Gènova, que la va fer part de la seua colónia de Gazaria i va ser un de les seues més importants centres comercials.
En 1307 el papa Clemente V va erigir l'arquidiócesis de Janbalic en China, nomenant a Juan de Montecorvino com a primer arquebisbe en el títul d'arquebisbe principal (summus archiepiscopus) per a governar l'Iglésia en tot el domini de l'Imperi mongol (in toto domini Tartarorum).
A principis de 1318 el papa Juan XXII va erigir una diòcesis de rito llatí en Caffa sufragánea de la arquidiócesis de Janbalic, de la qual es va separar. El breu de nomenament del primer bisbe, Ad universalis ecclesiae, està datat, segons l'edició de Luca Wadding, el 26 de febrer de 1320; açò és provablement un error tipogràfic o un error en la llectura del manuscrit original: de fet, fra Gerolamo ya és mencionat com a bisbe de Caffa en un atre breu del mateix papa datat el 18 de març de 1318.
Segons el Provinciale publicat per Konrad Eubel en el seu Hierarchia catholica i datat en el XIV, 6 diòcesis sufragáneas formaven part de la província eclesiàstica de Janbalic: Zayton (en China), Caffa, Sarai (més tarde sèu metropolitana), Tanais, Kumukh (Montis Caspiorum seu Cumuchensis) (les 4 en l'Horda d'Or) i Almalik (en el Kanato de Chagatai).[2]
Segons les indicacions donades en Ad universalis ecclesiae, la diòcesis incloïa un vast territori:
Posteriorment atres colónies genovesas en Crimea varen ser diòcesis: Bósforo, Cembalo i Soldaia i és provable que Caffa passara as sufragánea de l'arquidiócesis de Bósforo.
En Caffa existia població armènia, als quals es va aplicar l'unió de l'Iglésia apostólica armènia en l'Iglésia catòlica conseguida en el Concili de Florencia el 22 de novembre de 1439.
Despuix de la caiguda de Constantinopla en mans otomanes en maig de 1453, Gènova va cedir la sobirania sobre Gazaria a la Casa delle Compere vaig donar Sant Giorgio, creent que era l'única entitat capaç d'organisar la resistència contra els otomans.
El primer bisbe va ser fra Gerolamo, que ya havia segut consagrat bisbe misionero ad parts Tartarorum en 1311. La ciutat va ser conquistada pels otomans en 1475 i la diòcesis va ser suprimida.
Diòcesis titular
Des de 1933 Caffa figura entre les sèus episcopals titulars de l'Iglésia catòlica. Des del 10 de març de 1978 és sèu vacant.
Notes
Referències
- ↑ Oriens christianus in quatuor Patriarchatus digestus, Tom I, col. 1239 i següents.
- ↑ Eubel, Hierarchia catholica, vol. I, p. 544.
Bibliografia
- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig, 1931, p. 432
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, [1], pp. 154-155; [2], pp. XVIII i 117; [3], p. 145; [4], p. 134
- (en italià) Gaetano Moroni, Dizionario vaig donar erudizione storico-ecclesiastica, [5], pp. 218-219
- (en italià) Gasparo Luigi Oderico, Lettere ligustiche ossia Osservazioni critiche sullo stato geografico della Ligúria fi ai Tempi vaig donar Ottone il Gran, en li Memorie storiche vaig donar Caffa ed altri luoghi della Crimea posseduti un tempo dona' Genovesi, Bassano, 1792 (en particular p. 166 i següents)
- (en italià) Caffa en la Enciclopèdia Treccani online
- (en llatí) Breu Ad universalis ecclesiae, en Annals Minorum... Editio secunda, Roma, 1733, tom VI, pp. 548-549.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Caffa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.