Delta Caeli
| Constelació | Caelum |
| Ascensió recta α | 04h 30min 50,10s |
| Declinació δ | -44º 57’ 13,5’’ |
| Distància | 704 anys llum |
| Magnitut visual | +5,05 |
| Magnitut absoluta | -1,62 |
| Lluminositat | 2578 sols |
| Temperatura | 21.150 K |
| Massa | 7,7 sols (aprox) |
| Ràdio | 3,9 sols |
| Tipo espectral | B2IV-V |
| Velocitat radial | +14,2 km/s |
Delta Caeli (δ Cau / HD 28873 / HR 1442)[1][2] és una estrela en la constelació de Caelum de magnitut aparent +5,05. És la quarta estrela més lluenta en la seua constelació despuix de α Caeli, γ1 Caeli i β Caeli.
Delta Caeli és una estrela blanc-azulada de tipo espectral B2IV-V,[1] per lo que no se sap en certea si és una subgigante o si encara no ha abandonat la seqüència principal. En una elevada temperatura efectiva d'aproximadament 21.150 K, té una lluminositat 2578 voltes major que la del Sol. La seua ràdio és 3,9 voltes més gran que el ràdio solar[3] i la seua massa és aproximadament 7,7 voltes major que la massa solar, a penes una miqueta per baix del llímit a partir del com les estreles acaben la seua vida explosionant com supernoves. És una estrela de característiques semblants a α Muscae o κ Velorum —potser alguna cosa menys massiva que esta última— pero està més alluntada que estes. La nova reducció de les senyes de paralaje del satèlit Hipparcos situa a Delta Caeli a 704 anys llum del sistema solar.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Delta Caeli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.