Beta Caeli
| Constelació | Caelum |
| Ascensió recta α | 04h 42min 03,5s |
| Declinació δ | -37º 08’ 39’’ |
| Distància | 90,2 ± 1,5 anys llum |
| Magnitut visual | +5,04 |
| Magnitut absoluta | +2,83 |
| Lluminositat | 6,4 sols |
| Temperatura | 6856 K |
| Massa | 1,49 sols |
| Ràdio | 1,7 sols |
| Tipo espectral | F3V |
| Velocitat radial | +26,8 km/s |
Beta Caeli (β Cau / HD 29992 / HR 1503)[1] és la tercera estrela més lluenta de la constelació de Caelum —el cincel— en magnitut aparent +5,04, despuix de α Caeli i γ1 Caeli.
Beta Caeli és una estrela blanc-groga de la seqüència principal de tipo espectral F3V[1] en una temperatura efectiva de 6856 K. Curiosament és una estrela molt similar a α Caeli, encara que llaugerament menys calenta que esta. El seu lluminositat, 6,4 voltes major que la del Sol, i el seu tamany, en un radi 1,7 voltes major que el ràdio solar, són llaugerament superiors als de α Caeli; no obstant, la major distància que nos separa de Beta Caeli, 90 anys llum —un 36% més alluntada que α Caeli—, fa que la seua lluentor siga menor.
La velocitat de rotació proyectada de Beta Caeli és de 97,5 km/s, casi 50 voltes major que la del Sol, ya que per tipo espectral està just per damunt de la llínea que dividix les estreles que rotan corrents —com la pròpia Beta Caeli— de les que ho fan despacio —com el Sol—. Mentres que el Sol ampra aproximadament 27 dies en completar un gir sobre sí mateixa, Beta Caeli ho fa en poc més d'un dia. El seu contingut metàlic és un 76% de l'existent en el Sol.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Beta Caeli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.