Cumulopuntia echinacea

Cumulopuntia echinacea és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cumulopuntia, dins de la família Cactaceae. És endèmica del nort de Chile i presenta espines extremadament fortes, potser les més llargues de la subfamília Opuntioideae, alcançant fins a 20 cm de llongitut.

Descripció

Cumulopuntia echinacea és una espècie de cactus de creiximent baix que sol ramificarse lateralment i formar coixins o montículs compactes, en un diàmetro aproximat de 30 a 60 cm i una altura de 20 a 30 cm. Presenta una raïl tuberosa, dura, i brots articulats formats per segments de 4 a 9 cm de llongitut i de 2 a 4 cm de gruixa, més amples en la base i progressivament més estrets cap a l'àpiç. L'epidermis és de color gris verdoso.

Detall dels segments

Els segments desenrollen tubèrculs allargats de 2 a 4 cm de llongitut, 7 a 15 mm d'esgambi i 5 a 7 mm d'altura. En l'extrem superior de cada tubèrcul se situen les areolas, que s'estenen cap als clavills superiors. Estes areolas presenten feltre blanc, tenen forma ovalada o casi triangular, en l'àpiç dirigit cap a avall, i medixen de 3 a 8 mm de llongitut i de 2 a 5 mm d'esgambi. Es disponen a una distància variable d'1 a més de 2 cm entre sí. En el terç inferior dels segments no apareixen areolas. Les areolas jóvens poden presentar fulls molt curts, punchants i caduques.

L'espinaació és molt variable. Solament les areolas superiors, generalment fins a unes dèu, desenrollen espines, mentres que les inferiors carixen d'elles i mostren mechones densos de gloquidios curts, de color groc. Les espines varien notablement en número, gruixa i llongitut, encara que per lo general són llargues i robustes, rectes o curvades. El número d'espines aumenta cap a l'extrem del brot. Les areolas superiors solen portar entre 4 i 10 espines; les radials són més fines i clares, mentres que les centrals són més fortes, llargues i de color més intens. La llongitut total de les espines sol oscilar entre 1 i 12 cm, encara que en alguns casos alcança fins a 20 cm. Poden dispondre's de forma més erecta o fortament divergent. El color és habitualment roig parduzco, a voltes pardo clar, en freqüència en bandes clares i obscures. La mateixa planta pot mostrar grans variacions en l'espinaació segons l'exposició solar, en brots molt espinosos en zones solejades i uns atres en poques espines curtes i fines en àrees menys expostes.

Erro al crear miniatura:

Detall de les flors

Les flors medixen de 3,5 a 5,5 cm de llongitut i presenten una obertura d'esgambi similar. Els pétals són de color groc llima i adquirixen tons propencs al color carn al marchitarse; medixen d'1,5 a 2,5 cm de llongitut i d'1 a 1,5 cm d'esgambi, en l'àpiç molt romo. La vora superior sol mostrar una llaugera escotadura central i, en ocasions, ondulacions. En l'exterior, els pétals presenten transicions alguna cosa més rojoses cap a les escates. En la vora del tubo floral apareixen poques areolas parduzcas, proveïdes de chicotetes escates rojoses i espines rectes i punchants, de color roig parduzco i d'al voltant de 2 cm de llongitut; els gloquidios estan absents o són escassos.

La cambra nectarífera medix d'1 a 2 mm d'altura i uns 3 mm d'esgambi, i forma una regata buit al voltant de la base del estil, en escassa cantitat de néctar. Per damunt, el tubo floral té forma infundibuliforme, en una llongitut d'1,2 a 2 cm i un esgambi superior d'1,5 a 2 cm; l'interior és de color blanc. Els filaments estaminales són blancs; els inferiors medixen de 3 a 6 mm i els superiors de 8 a 10 mm, en insercions denses fins a la vora. Les anteres presenten coloració crema a groga llima. L'estil és blanc, d'uns 4 mm de gruixa, més estret en la base, i alcança entre 2 i 2,3 cm de llongitut; els aproximadament sèt lòbuls del estigma medixen uns 3 mm, es disponen inclinats entre sí i mostren tonalitats de groga llima a groc rojós.

Erro al crear miniatura:

Planta en Parinacota, regió chilena de d'Arica i Parinacota

El frut és de color groc pàlit o vert parduzco clar, a sovint en tonalitats rojoses, i medix entre 2,5 i 4 cm de llongitut i d'1,7 a 3 cm de gruixa. És més ample en la part superior i alguna cosa més estret cap a la base. Presenta una cavitat apical d'1 a 2 cm d'esgambi i de 7 a 15 mm de profunditat, en la superfície externa llaugerament plegada en la zona superior i areolas blanques prominents de 3 a 5 mm de llongitut i 2 a 4 mm d'esgambi. La part inferior carix de areolas, a sovint no presenta gloquidios i desenrolla espines aciculares i punchants, de color roig parduzco a casi blanc, en llongituts d'1,5 a 6 cm i de 4 a 10 per areola. El frut no conté polpa.

Les llavors són casi esfèriques, d'uns 3 mm de diàmetro, de color pardo marcat salve pel arilo pàlit, relativament ample i llaugerament sobreixent. El hilio resulta clarament visible en l'extrem basal, que és llaugerament apuntat i alguna cosa afonat.

Espècies similars

Esta espècie pot confondre's en Cumulopuntia flexibilispina; no obstant, abdós es diferencien en claritat per vàries traces morfològiques. En este cas, C. echinacea presenta grups de creiximent més aplanados, segments de major tamany pero disposts de forma menys compacta i una espinaació considerablement més robusta i llarga, lo que permet la seua identificació front a espècies afins.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en el nort de Chile, alcançant cap al sur regions montanyoses altes en la quebrada de Caminia.

Creix principalment en biomas desérticos i de xara seca, a altituts que varien entre 2600 i 4000 m s. n. m. En les zones altes, el seu ranc se solapa en Cumulopuntia ignescens, en la que ocasionalment forma híbrits.