Cumulopuntia ignescens
Cumulopuntia ignescens, conegut comunament com jala-jala o puskayo,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cumulopuntia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Bolívia, el nort de Chile i el sur de Perú.
Descripció
[editar | editar còdic]Cumulopuntia ignescens és una espècie de cactus de creiximent baix que a sovint es ramifica lateralment i forma coixins densos de fins a 0,5 m d'alt i 1,5 m de diàmetro.
Les tallos són articulats i estan formats per segments de forma ovoide o oblonga. Estan tuberculados o llaugerament tuberculados, tenen la epidermis de color vert i la seua raïl és de tipo napiforme. Són regordetes, medixen de 6 a 10,7 cm de llarc i de 2,6 a 5,2 cm de diàmetro. Els fulls són diminuts, solen ser cilíndriques i cauen prematurament.
Sobre els tallos s'assenten de 17 a 28 areolas per segment i són de tipo ovalades o allargades (a voltes circulares). Medixen de 2,2 a 6,1 mm de llarc, de 0,7 a 3,6 mm de diàmetro i estan distanciades unes d'atres de 6,6 a 20,8 mm. Contenen gloquidios groguencs de 4 a 6 mm de llarc i pèls groguencs-blanquecinos.
El número d'espines és variable, aplegant a tindre fins a 17 per areola, encara que a voltes poden estar absents. Inicialment són de color pardo-rojoses, pero en el temps es tornen groguenques i despuix grises. Són rectes, algunes voltes curvades i medixen d'1,1 a 6,8 cm de llongitut.
Les flors apareixen d'1 a 2 en els àpiços dels tallos, són diürnes i actinomorfas. Medixen de 3,1 a 4,1 cm de diàmetro i tenen el pericarpelo de color vert. Presenten areolas que tenen de 6 a 9 espines apicales, són de color groguenc i medixen de 0,9 a 2 cm de llarc. Els tépals són de color roig o rojós-anaranjado i glabros. El androceo està format per estams sensitivos en anteres de color groc. El gineceo té l'ovari blanquecino-verdoso i els estigmes groguencs.
El frut és generalment cilíndric i de color vert-groguencs o rojosos. Medix de 2,4 a 6,3 cm de llarc i de 2,1 a 3,6 cm de diàmetro. Presenta de 8 a 17 areolas generalment en l'àpiç del frut, en pèls groguencs o grisos i gloquidios groguencs. Cap a l'àpiç, cada areola presenta d'11 a 14 espines una miqueta curvades, rígides o blanes, pardas o groguenques, d'1 a 5,4 cm de llarc. En el seu interior conté de 15 a 83 llavors globosas i de color crema. Són planes, sense lluentor i medixen de 3,1 a 3,8 mm de llarc, en una faixa funicular de 0,50 a 0,7 mm d'ample.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie va des de Bolívia, fins al nort de Chile i el sur de Perú, i creix principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts de 3300 a 4700 metros sobre el nivell de l'mar.[3]
Es desenrolla sobre sols oberts o ales rocoses. S'associa a atres espècies de plantes com Parastrephia quadrangularis, Baccharis tricuneata, Chersodoma jodopappa i plantes anuals com Spergularia andina, Microsteris gracilis i Oenothera nana.[2]
Ecologia
[editar | editar còdic]Cumulopuntia ignescens florix en l'época seca, de juny a octubre i fructifica de novembre a decembre. Les seues flors són polinizadas en freqüència per insectes himenòpters (avespes) i coleòpters (escarabats).[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Opuntia ignescens, publicada en 1913 pel botànic alemà Friedrich Karl Johann Vaupel en la revista científica Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 111: 30.[4]
Més vesprada, el botànic alemà Friedrich Ritter va traslladar l'espècie al gènero Cumulopuntia, per lo que va passar a cridar-se Cumulopuntia ignescens. Va registrar estos canvis en la revista científica Kakteen in Südamerika 3: 880, publicada en 1980.[3]
- Cumulopuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu llatí cŭmŭlus (que significa 'cúmul', 'montó' o 'massa amontonada') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència al creiximent de la planta en forma de montons de tallos apilats.[5]
- ignescens: epítet específic que deriva de la paraula llatina ignescere, que significa 'capcionar fòc', fent referència al color rojós de les flors.[6]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través de esquejes o llavors. Ademés, els fruts tenen un sabor agradable i són consumits pels pobladors locals.[2]
No soporta la calor constant i necessita d'un lloc absolutament airejat i solejat. Es deu utilisar una mescla de compost en bon drenage i les test deu ser profunda, per a aixina acomodar la seua gran raïl pivotante. La planta tolera baixes temperatures (-8 °C) i pot tolerar nevades ocasionals fins a un parell de semanes a l'any.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Plántula en creiximent
-
Planta en forma de montícul
-
Detall de les flors
-
Detall del frut
-
Ilustració de 1919
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Cumulopuntia boliviana subs. ignescens». www.llifle.net. Consultat el 2025-04-20.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «EL GÈNERO CUMULOPUNTIA (CACTACEAE, OPUNTIOIDEAE) EN EL DEPARTAMENT DE AREQUIPA, PERÚ (Pàgina 12)».
- ↑ 3,0 3,1 «Cumulopuntia ignescens (Vaupel) F.Ritter | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-20.
- ↑ «Opuntia ignescens Vaupel | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-20.
- ↑ «Cumulopuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-18.
- ↑ «Cumulopuntia ignescens» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-04-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cumulopuntia ignescens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.