Cumulopuntia flexibilispina

Cumulopuntia flexibilispina (Cumulopuntia flexibilispina)

Cumulopuntia flexibilispina és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cumulopuntia, dins de la família Cactaceae. És endèmica de l'oest de Bolívia, específicament del departament de la Pau. Esta espècie destaca per la seua adaptació a ambients d'alta montanya, ya que presenta el llímit altitudinal mínim més elevat conegut entre els cactus, ya que el seu ranc de creiximent se situa aproximadament entre els 4.390 i els 4.650 m s. n. m.

Descripció

Cumulopuntia flexibilispina és una espècie de cactus de creiximent baix que sol ramificarse lateralment i formar coixins o montículs hemisfèrics, els quals poden alcançar fins a 50 cm d'altura i diàmetro. Presenta raïls fibrosas i brots articulats, constituïts per segments ovoides i redonejats, aproximadament el doble de llarcs que d'amples, en dimensions de 5 a 6 cm de llongitut i 2,5 a 3 cm d'esgambi. La epidermis és plana i de color vert.

Els segments mostren una tuberculación dèbil en la seua mitat superior. Les areolas es localisen en els dos terços superiors del segment i medixen de 2 a 3 mm d'altura i d'1 a 2 mm d'esgambi, en feltre blanc. Les areolas inferiors es disponen a una distància d'1 a 1,5 cm entre sí i carixen d'espines, encara que presenten numerosos gloquidios de color groc clar, d'uns 2 mm de llongitut. Les areolas pròximes a l'àpiç del segment es troben més juntes, separades entre 5 i 10 mm, i en espines; en estes, els gloquidios poden estar absents.

La espinación consta d'aproximadament 15 a 20 espines per areola, d'1,5 a 3 cm de llongitut, de color blanc vítreo. Estes espines mostren una notable variabilitat, des de casi filiformes fins a molt flexibles, en aspecte de cerdes, a sovint retortillades o torçudes. Algunes són llaugerament més robustes i rectes, encara que seguixen sent flexibles, i en ocasions presenten puntes de color marró. Els segments inmaduros es diferencien clarament dels madurs pel seu espinación marró, una tuberculación més marcada en l'àpiç i la presència ocasional d'un menut full vert d'1 a 2 mm de llongitut en la base de la areola.

La flor medix de 3 a 3,5 cm de llongitut i de 2 a 2,5 cm d'esgambi. El tubo floral alcança uns 2,8 cm de llarc i 1,6 cm d'ample en la part superior, en una gruixa aproximada de 5 mm. És de color vert i carix completament de areolas en els dos terços inferiors. Les areolas es concentren principalment en la zona superior del tubo floral i, de forma excepcional, apareixen més avall. Són aproximadament circulares, en feltre blanc i una menuda escama verda, i presenten de 10 a 15 espines flexibles, de fins a 1 cm de llongitut, de color blanc vítreo, ocasionalment marró rojós en les parts superiors.

l'ovari té uns 4 mm d'esgambi en la part superior i 5 mm de profunditat. La cambra nectarífera medix al voltant de 3 mm d'altura. l'estil és blanc i alcança uns 1,5 cm de llongitut. Els estams són numerosos, es disponen des de la part superior de la cambra nectarífera fins a l'àpiç del tubo floral i medixen aproximadament 7 mm de llarc; les anteres són menudes i de color groc clar. Els sàpia'ls són verts, puntaguts i llaugerament carnosos, en dimensions aproximades de 4 mm de llarc per 2 mm d'ample. La flor presenta entre 20 i 25 pétals grocs, disposts en varis verticilos superposts, d'uns 1,2 cm de llongitut i 6 mm d'esgambi, en l'àpiç redonejat.

El frut medix aproximadament 3,5 cm de llongitut i 2 cm d'esgambi, i adquirix una coloració groc verdosa a la veta d'un any. Es desprén en facilitat i presenta una depressió semicircular en l'àpiç, d'uns 1,5 cm d'esgambi i 1 cm de profunditat. En la vora apareixen menudes areolas de menys d'1 mm de diàmetro, en al voltant de sis espines blanques, flexibles i casi filiformes, d'uns 1 cm de llongitut. La cavitat seminal medix aproximadament 1,5 cm d'altura i 6 mm d'esgambi i conté unes huit llavors.

Les llavors són piriformes, d'uns 5 mm de llongitut i 4 mm de diàmetro, en una envoltura funicular llaugerament rugosa, de color blanc brut a marró clar, i en un cinturó funicular prominent de fins a 0,5 mm de gruixa.

Espècies similars

Esta espècie pot confondre's en atres tàxons del gènero Cumulopuntia, especialment en Cumulopuntia echinacea, la distribució de la qual és molt més restringida i es llimita al nort de Chile. Esta última es caracterisa per presentar espines extremadament robustes, considerades entre les més llargues de la subfamília Opuntioideae, que poden alcançar fins a 20 cm de llongitut. No obstant, abdós espècies es distinguixen en claritat, ya que C. echinacea presenta grups de creiximent més aplanados, segments de major tamany pero menys densament compactar i una espinación notablement més grossa i llarga.

També pot confondre's en Cumulopuntia pentlandii, per la similitut floral. No obstant, en esta espècie les flors solen ser de major tamany i generalment grogues, encara que en algunes poblacions poden adquirir tonalitats anaranjadas, una traça que no s'observa en C. flexibilispina, les flors del qual són exclusivament grogues. Aixina mateix, es diferencia de C. pentlandii pel seu espinación blanca i flexible, aixina com per un número considerablement major d'espines per areola.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es restringix a l'oest de Bolívia, concretament al departament de la Pau. La seua presència està clarament condicionada per l'altitut, i les poblacions apareixen de forma fragmentada dins de la seua àrea potencial. Fins al moment es desconeix la causa exacta per la que l'espècie no conseguix establir-se a cotes més baixes.

Habita principalment en el bioma tropical montano, en un ranc altitudinal excepcionalment elevat, comprés entre els 4390 i els 4650 m s. n. m. Es desenrolla en afloraments rocosos i en ales herbàcees someses a un pastoreig intens, a on conviu en atres espècies característiques d'estos ambients d'alta montanya, com Austrocylindropuntia floccosa, Echinopsis maximiliana i Austrocylindropuntia lagopus.

Ecologia

Cumulopuntia flexibilispina forma part d'un grup molt reduït de cactus adaptats a altituts extremes, junt en Austrocylindropuntia floccosa, Cumulopuntia ignescens, Echinopsis maximiliana i Austrocylindropuntia lagopus, tots ells presents per damunt dels 4.500 m d'altitut. Dins d'este conjunt, destaca pel seu ranc altitudinal excepcional, comprés entre els 4.390 i els 4.650 m s. n. m., lo que establix, en un marge propenc als 100 m, el récort de l'altitut mínima més alta coneguda per a una espècie de cactus.

La seua morfologia reflectix clares adaptacions a les condicions climàtiques extremes de l'alta montanya. La forma hemisfèrica i els segments densament compactar reduïxen la superfície exposta, lo que contribuïx a minimisar la pèrdua de calor i a resistir les baixes temperatures característiques d'estos ambients.

En el seu hàbitat natural no s'han observat evidències de propagació asexual. Els segments permaneixen fermament units a la planta mare i rara volta es desprenen, lo que dificulta la seua dispersió vegetativa. Per això, la reproducció de l'espècie sembla dependre principalment de la producció de llavors.

De manera ocasional, s'ha registrat la presència de menuts àcars rojos infestando les flors en el seu entorn natural, encara que l'impacte d'esta interacció sobre la reproducció de l'espècie no ha segut evaluat en detalle.

Taxonomia

Cumulopuntia flexibilispina va ser descrita pels botànics Paul Hoxey i Martin Lowry, i publicada per primera volta en la revista científica Bradleya 39: 46 en 2021.

Etimologia

• Cumulopuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu llatí cŭmŭlus (que significa 'cúmul', 'montó' o 'massa amontonada') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència al creiximent de la planta en forma de montons de brots apilats.
• flexibilispina: epítet específic format a partir de les paraules llatines flexibilis (que significa 'flexible') i spina (que es traduïx com a 'espina'), en referència a la naturalea flexible que presenten les espines de l'espècie.

Estat de conservació

Degut a que la seua àrea de distribució és molt restringida, s'ha propost classificar a l'espècie en la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de l'UICN baix la categoria de “En Perill (EN)”. No obstant, esta proposta té caràcter provisional, ya que el coneiximent actual sobre la seua distribució és incomplet i la troballa de noves poblacions podria justificar una reclassificació en una categoria de menor risc.

En l'actualitat no s'identifiquen amenaces immediates per a l'espècie. Les zones a on habita, situades a altituts molt elevades, resulten poc aptes per a atres usos del sol i es destinen casi exclusivament al pastoreig extensiu, una activitat que es practica en estos ambients des de fa sigles i que, fins al moment, no sembla haver provocat impactes significatius sobre les seues poblacions.

Usos

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'o llavors, encara que és rara de vore en les coleccions.