Echinopsis maximiliana
Echinopsis maximiliana és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del noroest de Bolívia fins al surest de Perú.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinopsis maximiliana és una espècie de cactus que sol créixer formant coixins. Presenta un cos globoso a cortamente cilíndric, en la epidermis de color vert, Alcança fins a 20 cm d'altura i aproximadament 5 cm de diàmetro.
El talle presenta entre 12 i 20 costelles rectes, dentadas i en tubèrculs ben definits. Sobre les costelles es disponen areolas de color blanquecino, separades entre sí fins a 2 cm. Les espines varien entre 4 i 12 per areola i en ocasions poden faltar. Mostren una gran variabilitat i, per lo general, no es diferencien en espines centrals i radials. Tenen forma curvada i irregular, en coloració marró a groguenca, i medixen entre 3 i 5 cm de llongitut.
Les flors apareixen de forma lateral en la part superior dels tallos. Presenten un tubo floral curt a llarc i una forma d'embut tubular. El seu color és principalment roig en la gola groc-anaranjada, encara que en alguns eixemplars pot ser groc o variar del rosa al lila. Alcancen una llongitut d'entre 4 i 10 cm.
Els fruts són de color vert rojós, en superfície peluda, i alcancen fins a 1,2 cm de diàmetro.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del noroest de Bolívia, en els departaments de La Pau i Cochabamba (dins de la conca del llac Titicaca), fins al surest de Perú, en els departaments d'Apurímac, Cusco i Puno.[1][2]
Es desenrolla principalment en el bioma tropical montano, sobre sols pasturages situats a altituts compreses entre els 3000 i 4800 m.s.n.m.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinopsis maximiliana va ser descrita pels botànics Edward Heyder i Albert Gottfried Dietrich Wilhelm Berthold, i publicada per primera volta en la revista científica Allgemeine Gartenzeitung 14: 250 en 1846.[2][3]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als tallos globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[4]
- maximiliana: epítet específic otorgat en honra a un amic d'Edward Heyder cridat Maximilian, qui va fallir massa jove.[5][6]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen tres subespecies:[1]
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinopsis maximiliana subsp. caespitosa
(J.A.Purpus) M.Lowry |
Té el tubo floral allargat, de fins a 10 cm i casi glabro. | Bolívia (La Pau i Cochabamba) | |
| Echinopsis maximiliana subsp. maximiliana | Té el tubo floral curt i gros, de fins a 3 cm de llongitut. | Des del noroest de Bolívia (La Pau), fins al surest de Perú (Cuzco i Puno) | |
| Echinopsis maximiliana subsp. westii
(Hutchison) M.Lowry |
Té el tubo floral alguna cosa allargat, de 4 a 4,5 cm de llongitut i pubescente. | Perú (Apurímac) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que, en térmens generals, no presenta un risc elevat d'extinció i que les seues poblacions es consideren relativament estables en la seua àrea de distribució natural.
Actualment no s'han identificat amenaces significatives per a l'espècie. Encara que en algunes zones del seu hàbitat existix activitat ganadera, en presència de ganado domèstic i flames en règim de pastoreig, no es considera que esta pràctica tinga un impacte rellevant sobre les seues poblacions ni sobre la conservació de l'espècie.[7]
Usos
[editar | editar còdic]Echinopsis maximiliana es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa per mig de llavors, esgall o esquejes. Presenta un creiximent estival i no planteja especials dificultats de cultiu. Desenrolla una raïl pivotante de gran tamany, per lo que requerix una test profunda i un substrat de composició majoritàriament mineral, en un drenage molt eficient.
Durant l'estiu convé realisar recs regulars, evitant sempre l'excés d'aigua, mentres que en hivern la planta necessita mantindre's completament seca. En l'época estival es recomana l'us d'un fertilisant ric en potassi per a favorir el creiximent i la floració.
El transplant resulta aconsellable de forma anual fins que la planta alcança uns 100 mm de tamany; a partir d'eixe moment n'hi ha prou en realisar-ho cada dos o tres anys. El final de l'hivern constituïx el moment més adequat per a portar-ho a terme, encara que també pot realisar-se en atres époques de l'any. Despuix del transplant es recomana no regar durant aproximadament dos semanes, en la finalitat de reduir el risc de pudrición de la raïl per possibles danys en el sistema radicular. Este procés favorix l'aument del tamany dels tallos.
L'espècie mostra una bona tolerància al fret si permaneix seca, en resistència a temperatures de fins a −5 °C. En cultiu a l'aire lliure necessita una exposició lluminosa, en ple sol o semisombra durant l'estiu. En interior requerix llum intensa i certa cantitat de sol directe.[8]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat
-
Planta en forma de coixí
-
Porte de la planta
-
Planta en floració
-
Cultiu en test
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 236-237. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Echinopsis maximiliana Heyder ex A.Dietr. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-14.
- ↑ «Echinopsis maximiliana | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-14.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ «Echinopsis maximiliana» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-14.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 149. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinopsis maximiliana: Lowry, M., Ostalaza, C., Càceres, F. & Roque, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152125A121459221».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152125a121459221.en.Consultat el 2025-12-14.
- ↑ «Echinopsis maximiliana». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis maximiliana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.