L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cultura kallawaya

Els callahuayas[2] (a voltes kallawayas) són un grup ètnic originari de Bolívia que habita principalment en les afores de Charazani, en la província Batista Saavedra en el departament de la Pau.[3] Des de temps preincaicos, varen ocupar una zona de trànsit entre els Andes i la Amazonía.[4] La seua cultura es distinguix per una cosmovisió ritual i meja que integra sabers sobre l'us de plantes, animals i minerals, conformant una de les farmacopees tradicionals més àmplies dels Andes.[5]

Cultura kallawaya

En l'actualitat, els kallawayas continuen eixercint la medicina ancestral i participen en processos de reconeiximent cultural i patrimonial, despuix de l'inclusió de la seua saber mege en la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'UNESCO en 2008.

Orige del nom

L'orige del nom callahuaya és consistent en els fonema aimaras qulla-waya, que signifiquen 'medicament' i 'dur al muscle'.[6] Aixina, el significat aimara fa referència clara i directa a l'ofici d'estos curanderos. En la llengua pròpia dels callahuayas, el machchaj juyai, els fonema khalla (que significa 'libación') i wayai es traduirien conjuntament com a 'brot de les libaciones'. En machchaj juyai també existix la paraula k'alli o k'alla, que signifiquen 'sacerdot', i k'alli wayai significaria conjuntament 'adveniment del sacerdoci'. Per una atra part, en idioma quechua no existix significat algun. D'esta manera, els callahuayas estarien vinculats filológicamente als aimaras.[6] No obstant, estudis recents proponen que la llengua callahuaya és d'etimologia complexa i encara poc clara. El lèxic callahuaya inclou, no solament paraules d'orige puquina, aimara, quechua i uru chipaya, sino també un chicotet número de paraules prestades de llengües qualitativa i cuantitativamente diferents a les mencionades: kunza i eixe ejja takana.[7] Estes últimes possiblement introduïdes intencionalment per a incrementar el llenguage secret dels rituals.[7]

Declaració de patrimoni de la humanitat

El 7 de novembre de 2003 en París, l'UNESCO va proclamar la ciència i la cosmovisió del poble callahuaya com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat.[5] L'expedient va ser preparat per l'investigadora boliviana Carmen Beatriz Escurada.[8]

Medicina callahuaya

Artícul principal → Etnomedicina.

La medicina callahuaya travessa per diferents periodos històrics i segurament també s'ha anat enriquint en el passar del temps. Aixina, la medicina callahuaya s'estén pels periodos tiahuanaco (400–1145), mollo (1145–1453), incaico (1438–1532), colonial (1532–1825) i republicà (1825–present).[9] La farmacopea callahuaya ha evolucionat a través dels sigles com a resultat de la transferència transcultural de plantes, i aixina, els callahuayas han incorporat noves espècies en la seua farmacopea, 29 d'elles introduïdes d'atres continents.[10] Actualment, la farmacopea callahuaya conta en prop de 980 espècies.[5] Els curanderos callahuayas es varen caracterisar pels seus constants viages per diferents regions ecològiques d'Amèrica del Sur, a on ademés de donar continuïtat a la medicina tradicional, la colecció de diverses espècies de plantes va aumentar significativament la seua farmacopea.[11]


Els callahuayas classifiquen les herbes d'acort en següent criteri: calitat, propietats curativas i usos medicinals.[12] La calitat és categorizada en herbes (1) calentes, (2) tébees, (3) cordials, (3) fresques, (4) venenoses i (5) fetichistes. Les calentes i tébees són aquelles herbes que produïxen diferents nivells de calor en el cos humà, provocant suor; també les que solen tindre propietats tranquilizantes i calmants. Les cordials i fresques gelen el cos i són principalment les que disminuïxen la febra, pero també aquelles en propietats antiinflamatorias i reguladores biliars. Les plantes venenoses són les que maten animals i humans. Les fetichistes són aquelles herbes que s'ampren en rituals màgics. A pesar, d'esta classificació sistemàtica, els callahuayas no sempre coincidixen si una determinada planta és calenta, tébea, cordial o fresca, pero existix consens general sobre les venenoses i fetichistes.[12]

Les investigacions de l'antropòlec J. W. Bastien,[12] sugerixen que els callahuayas entenien al cos humà com un sistema humoral (és dir, basat en una série de decorreguts) en un marc de músculs i esquelet pel que diversos conductes permeten que fluïxquen aire, sanc, llet, suor, excrements i flemas. Aixina, els decorreguts són categorizados en primaris i secundaris. Els decorreguts primaris són aquells que circulen i no s'eliminen de forma regular, inclouen la sanc, aigua, aire i greix. En canvi, els secundaris són productes de "processos de destilació" (respiració, digestió i reproducció) en el cos, inclouen llet, suor, bilis, flemas, orina i heces. Ademés, els decorreguts secundaris necessiten ser eliminats regularment. La concepció d'esta fisiologia humoral explicaria en part el modo d'administració de les plantes medicinals, en infusions («mates»), cuites, pegats, enemas, massages i banys. En qualsevol d'estos casos, les qualitats medicinals de les plantes (principis actius, químics) es transferixen a l'aigua, simbolisant un paralelisme en els "processos de destilació" que ocorren dins del cos: per eixemple, en la digestió es transferixen nutrients dels aliments a la sanc, aixina com les qualitats medicinals es transferixen de les plantes a l'aigua en la preparació d'infusions.[12]

Els callahuayas també han classificat a les plantes medicinals segons les seues propietats terapèutiques.[12] Aixina per eixemple, en plantes que fan suar (sudoríficas), reduïxen la febra (febrífugas), remouen mucosidades (expectorantes), calmen dolor (analgésicas), regulen la bilis (reguladores biliars), causen menstruació (emenagogas), aumenten la producció de llet materna (galactóforas), repelixen cucs (vermífugos), relaixen els músculs (calmants i tranquilizantes), eliminen productes (eméticas i purgantes), i atres llistats en Bastien (1983).[12] En efecte, molts medicaments varen ser desenrollats a partir dels coneiximents callahuayas, per eixemple, la quinina, alcaloide extret de la quina (Cinchona callisaya), per a combatre la malaria, o la cocaïna, alcaloide extret de la coca (Erythroxylum coca). Aixina, Bastien sosté que esta ciència callahuaya es basa en l'observació i investigació empírica de causa i efecte.

Destaca el seu coneiximent sobre l'us d'una àmplia varietat de plantes medicinals natives, prop de 900 espècies reportades per Girault en 1987,[3] distribuïdes en diferents ecosistemes, i ademés, de 29 espècies exòtiques introduïdes des d'atres continents.[10] Aixina, la farmacopea callahuaya és una de les més riques del món.[5] La medicina callahuaya també inclou l'us d'animals, minerals i la pràctica de rituals basats en creències religioses.

Història

Existixen diverses hipòtesis sobre l'orige dels callahuayas. l'arqueologia de la zona està influenciada pel Tiahuanaco expansiu i la subsegüent cultura mollo. Se sap per les cròniques, que en l'Imperi incaico els sabers del qual mege-religiosos varen sintetisar, els callahuayas tenien un estatus especial, practicaven la medicina tradicional duent plantes medicinals d'un lloc a un atre i eren encarregats de carregar el vés del Inca. Se'ls reconeixia un territori autònom molt més ampli que la regió que habiten actualment,[13] en una franja de pisos ecològics que van dels 1000 fins als 5000 m s. n. m. lo que els proporcionava accés a una varietat de plantes medicinals i una interrelació en cultures de l'altiplà i les terres baixes, que va poder haver segut la base de la seua medicina itinerant.

Camí precolombí dels callahuayas

En un recorregut de 80 km travessant la cordillera de Apolobamba, ascendint fins als 4500 i els 5100 m s. n. m. para posteriorment travessar el pas de Sunchulli, fins a aplegar a les faldes del Akamani, la montanya màgica dels callahuayas. La població de Curva, capital mundial dels meges itinerants, i el camí precolombí de Chiquet Corin, conduïxen fins a Charazani a on es troben aigües termals.[14]

Llegendes

Erro al crear miniatura:
Representació dels pilulos.

El poble kallawaya té llegendes que resumixen la seua visió sobre la vida. Una d'estes llegendes és la dels pilulos, un grup de fantasmes que apareixen durant els dies del carnestoltes, tocant pinquillos, tambors, charangos i guitarres. Com a banda ixen als carrers a mijanit i desapareixen a les dos de la matinada. Individualment poden presentar-se en exuberantes cossos masculins o femenins per a conquistar a hòmens i dònes. Si conseguixen esta conquista provoquen alucinacions fent que les seues víctimes recórreguen, imaginariament, pampes i camps coberts de flors. Quan, en realitat, travessen camps perillosos que els allunten de les seues poblacions. Quan conseguixen el seu objectiu, els pilulos abusen de les seues víctimes. Els perseguits per algun pilulo poden enfollir, mentres que a atres víctimes no els succeïx res.[15]

En la tradició oral Kallawaya també existix la figura del Purij Atau o Purij ataud que és una aparició lúgubre traduïda lliteralment com l'ataüt que camina. És un caixó replet d'ossos que va rodant pel sol, espentat per una cort de fantasmes fent al seu pas sorolls macabres en nits lóbregas.

Erro al crear miniatura:
Ilustració sobre el purij atau.

Esta aparició és considerada un presagie de mort d'una persona important. Les característiques d'este relat demostren una relació en creències i pràctiques kallawaya al voltant de la mort i l'existència despuix de la mort que depén de les qualitats de la persona fallida. Segons el doctor Enrique Oblitas els kallawaya es divinizan en la mort, si és que varen obrar be. Quan varen ser mals, envidiosos i homicides estan condenats a “vagar en l'éter sense poder encarnar-se mai”.[16]

Actualitat

Els callahuayas actuals parlen ademés de quechua, aimara i castellà, una llengua pròpia, usada entre ells i en els rituals i pràctiques meges. En esta llengua, kalliawayai vol dir 'iniciat en el saber'.[17] Els llingüistes han conseguit demostrar que esta llengua té una base lèxica principalment procedent de la llengua puquina, encara que la gramàtica i base morfològica és principalment quechua en alguns afijos del puquina[18] que es parlava en l'Imperi inca i que està present en la toponímia andina boliviana. Actualment, les poblacions principals com les de Charazani i Curva en la província de Bautista Saavedra, són de parla quechua predominantment.

El cens bolivià de 2001 no va registrar persones callahuayas, pero en el de 2012 es varen reconéixer 11,662 persones.[19][20]

Vore també

Referències

  1. ↑ RAE. 2024. callabuaya. URL: https://dle.raer.és/callabuaya?m=form
  2. ↑ A pesar de que el Diccionari de la llengua espanyola de la RAE[1] indica que el etnónimo s'escriu <callabuaya>, la major part d'estudiosos d'este grup altiplánico escriuen <callahuaya> (o variacions més indigenizantes, com <kallawaya>).
  3. ↑ 3,0 3,1 Girault, L. (1987). Kallawaya: Curanderos itinerants dels Andes (en Espanyol), UNICEF, Orstom. La Pau, Bolívia.
  4. ↑ Escurada (2004). Kallawaya: reconeiximent mundial a una ciència en Els Andes (en Espanyol), Viceministerio de Cultura i la Fundació Cultural del BCB, La Pau, Bolívia. ISBN 99905-0-488-1.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Andean cosmovision of the Kallawaya - intangible heritage - Culture Sector - UNESCO» (en en). ich.unesco.org. Consultat el 4 d'agost de 2017.
  6. ↑ 6,0 6,1 Oblitas Poblete (1963). Cultura Callawaya, Tallers gràfics bolivians. La Pau, Bolívia.
  7. ↑ 7,0 7,1 «The Etymology of Kallawaya».Journal of Language Contact.10(2)
    219-263.doi:10.1163/19552629-01002002.
  8. ↑ «Periòdic Digital PIEB: L'historiadora i gestora cultural Carmen Beatriz Escurada deixa un llegat intelectual important» (en és). Periòdic Digital PIEB. Consultat el 27 d'agost de 2020.
  9. ↑ Bastien, J. W. (1987). Healers of the Andes: Kallawaya herbalists and their medicinal plants., University of Utah Press.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Exotic botanicals in the Kallawaya pharmacopoeia».Economic Botany.58(sp1)
    S274-S279.
  11. ↑ «Drug leads from the Kallawaya herbalists of Bolívia. 1. Background, rationale, protocol and anti-HIV activity».Journal of Ethnopharmacology.50
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 «Pharmacopeia of qollahuaya andeans».Journal of Ethnopharmacology.8(1)
    97-111.
  13. ↑ Cingolani, Pablo Bolpress. [1] archivat en Wayback Machine.
  14. ↑ Camí Precolombino dels Kallawayas
  15. ↑ «Pilulo, “un concert de fantasmes” i una banda de abusadores» (en és). Molt Waso. Consultat el 2025-09-12.
  16. ↑ «El Purij Atau dels kallawaya: un caixó d'ossos rodante» (en és). Molt Waso. Consultat el 2025-09-12.
  17. ↑ Nina, Gaby S. Els kallawayas, nexe entre les cultures andina i amazónica
  18. ↑ Proel Llengua Callahuaya
  19. ↑ DATOS COMPARATIVOS DE LA POBLACION INDÍGENA CENSOS DE POBLACIÓN, 2001 I 2012
  20. ↑ Institut Nacional d'Estadística – INE. Característiques de la Població, febrer de 2015. pp. 31


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cultura_kallawaya&oldid=1499504»